Vocabulari de català · A1
Aquestes són les 996 paraules que s’ensenyen als cursos i manuals de català de nivell A1 (Inicial). Cada una té una definició i una frase d’exemple en català, sense traducció: com aprenen els nadius.
| Paraula | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| la família | Grup de persones format pels pares, els fills i altres parents. | Cada diumenge dino amb tota la meva família. |
| el pare | Home que té un fill o una filla. | El meu pare es diu Joan i treballa en un banc. |
| la mare | Dona que té un fill o una filla. | La meva mare em porta a l'escola cada matí. |
| el fill | Noi o home, respecte del seu pare i de la seva mare. | La Marta té un fill de cinc anys. |
| la filla | Noia o dona, respecte del seu pare i de la seva mare. | En Jordi té una filla que estudia a la universitat. |
| el germà | Noi o home que té els mateixos pares que una altra persona. | El meu germà gran té vint anys i juga a futbol. |
| la germana | Noia o dona que té els mateixos pares que una altra persona. | Tinc una germana petita que es diu Laia. |
| l'avi | El pare del teu pare o de la teva mare. | El meu avi té vuitanta anys i encara camina molt. |
| l'àvia | La mare del teu pare o de la teva mare. | La meva àvia fa unes galetes boníssimes. |
| el marit | Home casat, respecte de la persona amb qui està casat. | La Carme i el seu marit viuen a Girona. |
| la dona | Persona com la mare o la tia; una nena, quan és gran. | Aquella dona del vestit vermell és la meva tia. |
| el nen | Noi molt petit, com un fill de cinc anys. | El nen juga amb la pilota al parc. |
| la nena | Noia molt petita, com una filla de cinc anys. | La nena porta un vestit vermell i unes sabates blanques. |
| el noi | Persona jove; un nen que ja és més gran. | Aquell noi alt és el meu cosí Marc. |
| la noia | Persona jove; una nena que ja és més gran. | La noia de la botiga és molt simpàtica. |
| l'home | Persona com el pare o l'oncle; un nen, quan és gran. | Un home amb barret espera l'autobús a la parada. |
| el bebè | Fill molt petit que encara no camina ni parla. | El bebè dorm molt després de prendre la llet. |
| el cosí | Fill del teu oncle o de la teva tia. | El meu cosí Pere viu a València amb els seus pares. |
| la cosina | Filla del teu oncle o de la teva tia. | La meva cosina i jo tenim la mateixa edat. |
| l'oncle | Germà del teu pare o de la teva mare. | El meu oncle Toni és el germà petit de la mare. |
| la tia | Germana del teu pare o de la teva mare. | La meva tia Rosa ens porta regals cada estiu. |
| el nebot | Fill del teu germà o de la teva germana. | El meu nebot té tres anys i li agraden els cotxes. |
| la neboda | Filla del teu germà o de la teva germana. | La meva neboda comença l'escola aquest setembre. |
| el nét | Fill del teu fill o de la teva filla. | L'avi juga a cartes amb el seu nét cada tarda. |
| la néta | Filla del teu fill o de la teva filla. | L'àvia parla per telèfon amb la seva néta cada dia. |
| els pares | L'home i la dona que han tingut o adoptat un fill. | Visc amb els meus pares i el meu germà petit. |
| els avis | El pare i la mare del teu pare o de la teva mare. | Els meus avis viuen en un poble a prop del mar. |
| els fills | Els nens i les nenes d'una persona, tots junts. | La Núria té tres fills: dos nois i una noia. |
| l'amic | Noi o home que coneixes bé i amb qui t'agrada estar. | El meu millor amic es diu Arnau. |
| l'amiga | Noia o dona que coneixes bé i amb qui t'agrada estar. | Avui vaig al cinema amb una amiga de la feina. |
| el veí | Home que viu al mateix edifici o al mateix carrer que tu. | El meu veí del segon pis té un gos molt gran. |
| la veïna | Dona que viu al mateix edifici o al mateix carrer que tu. | La meva veïna sempre em saluda a l'escala. |
| el company | Home que estudia, treballa o fa una activitat amb tu. | El meu company de classe m'ajuda amb els deures. |
| la companya | Dona que estudia, treballa o fa una activitat amb tu. | La meva companya de feina dina amb mi cada dia. |
| la parella | Persona amb qui tens una relació d'amor. | En Marc viu amb la seva parella en un pis petit. |
| el nom | Paraula que fem servir per cridar una persona, un animal o una cosa. | —Com et dius? —El meu nom és Laura. |
| el cognom | Paraula que indica la família d'una persona, com Garcia o Puig. | Em dic Anna i el meu cognom és Ferrer. |
| l'edat | Els anys que té una persona. | —Quina edat té el teu fill? —Té set anys. |
| l'adreça | El carrer, el número i la ciutat on viu una persona. | Escriu la teva adreça en aquest paper, si us plau. |
| el telèfon | Aparell que serveix per parlar amb una persona que és lluny. | Quan sona el telèfon, la meva mare sempre contesta. |
| el número | Com 1, 2, 3 o 25; el fem servir per comptar. | Visc al número 12 del carrer Major. |
| el correu electrònic | Missatge que envies per internet a l'adreça d'una altra persona. | Avui t'envio un correu electrònic amb les fotos de la festa. |
| la persona | Un home, una dona, un nen o una nena. | La Clara és una persona molt amable i alegre. |
| la gent | Moltes persones juntes, en general. | Al mercat hi ha molta gent els dissabtes. |
| el senyor | Nom amable per a un home, sovint davant del cognom. | El senyor Vidal és el director de l'escola. |
| la senyora | Nom amable per a una dona, sovint davant del cognom. | La senyora Rosa treballa a la farmàcia del barri. |
| el xicot | Noi amb qui una persona té una relació d'amor. | La meva germana va al cinema amb el seu xicot. |
| la xicota | Noia amb qui una persona té una relació d'amor. | En Pau presenta la seva xicota als seus pares. |
| el cos | El cap, els braços, les cames... d'una persona o d'un animal. | Fer esport cada dia és bo per al cos. |
| el cap | Part de dalt del cos, on hi ha la cara i el cabell. | Fa molt de sol, posa't el barret al cap. |
| la cara | Part del davant del cap, amb els ulls, el nas i la boca. | Em rento la cara amb aigua freda cada matí. |
| l'ull | Part de la cara que serveix per veure. | El meu gat té un ull blau i un de verd. |
| el nas | Part de la cara que serveix per olorar i respirar. | Quan tinc fred, el nas se'm posa vermell. |
| la boca | Part de la cara que fem servir per parlar i per menjar. | Obre bé la boca perquè el metge et miri les dents. |
| l'orella | Part del cap que serveix per sentir els sons. | Em fa mal una orella i no sento gaire bé. |
| el cabell | Pèl llarg que creix al cap de les persones. | La Júlia té el cabell llarg i ros. |
| la mà | Part del final del braç, amb cinc dits. | Escric amb la mà dreta. |
| el braç | Part del cos que té la mà al final. | Aixeco el braç per fer una pregunta a la mestra. |
| la cama | Part del cos amb el peu al final; serveix per caminar. | Després de córrer, em fa mal la cama dreta. |
| el peu | Part del final de la cama, on posem les sabates. | Aquesta sabata em va petita i em fa mal el peu. |
| el dit | Part llarga i prima de la mà o del peu. | Porto un anell al dit de la mà esquerra. |
| la dent | Part blanca i dura de la boca; serveix per menjar. | Cada nit em rento les dents abans de dormir. |
| l'esquena | Part del darrere del cos, entre el coll i la cintura. | El nedador té una esquena ampla i forta. |
| la panxa | Part del davant del cos, sota el pit, on hi ha l'estómac. | Quan menjo massa, em fa mal la panxa. |
| el coll | Part del cos que uneix el cap amb la resta del cos. | Porto una bufanda al coll perquè fa fred. |
| el cor | Òrgan del pit que mou la sang per tot el cos. | Quan corro molt, el cor em va molt de pressa. |
| el menjar | Tot allò que prenem per alimentar-nos. | El menjar d'aquest restaurant és molt bo i barat. |
| la beguda | Una cosa per beure, com l'aigua, el suc o la llet. | Quina beguda vols: aigua, suc o cafè? |
| l'aigua | Cau del cel quan plou; és bona per beure. | Tinc set: em dones un got d'aigua, si us plau? |
| la llet | Beguda blanca que ens dona la vaca. | Cada matí prenc un got de llet amb galetes. |
| el cafè | Beguda negra i calenta que moltes persones prenen per despertar-se. | Prenc un cafè amb llet a les vuit del matí. |
| el te | Beguda calenta feta amb aigua i unes fulles. | A la tarda, la meva àvia pren un te amb llimona. |
| el suc | Beguda que es fa amb el líquid de la fruita. | Per esmorzar prenc un suc de préssec. |
| la cervesa | Beguda amb alcohol, de color groc i amb escuma. | El meu pare pren una cervesa fresca amb els amics. |
| el vi | Beguda amb alcohol que es fa amb raïm. | Per sopar, els meus pares prenen una copa de vi negre. |
| el pa | Menjar que fem al forn; el comprem a la fleca. | Compro una barra de pa a la fleca cada matí. |
| la carn | Part dels animals que mengem, com el pollastre o el porc. | No menjo carn; només menjo verdura i peix. |
| el peix | Animal que viu a l'aigua i neda; també es menja. | Els divendres mengem peix amb patates. |
| el pollastre | Ocell de granja jove; la seva carn és molt bona. | Avui dinem pollastre amb patates al forn. |
| el pernil | Carn de la cama del porc, salada i assecada. | Vull un entrepà de pernil i formatge, si us plau. |
| el formatge | Aliment fet amb llet, de color blanc o groc. | A la nevera hi ha formatge per fer entrepans. |
| l'ou | Cosa blanca i rodona que fa la gallina. | Per esmorzar menjo un ou amb pa. |
| l'arròs | Grans petits i blancs; els cuinem amb aigua o amb peix. | Els diumenges el meu pare cuina arròs amb peix. |
| la pasta | Menjar italià fet amb farina i aigua. | Avui sopem pasta amb tomàquet i formatge. |
| la sopa | Menjar líquid i calent, fet amb aigua i verdures, carn o peix. | A l'hivern m'agrada prendre una sopa ben calenta. |
| l'amanida | Plat fred d'enciam, tomàquet i altres verdures crues. | De primer plat vull una amanida verda, si us plau. |
| la fruita | Menjar dolç que fan els arbres, com la poma o la pera. | Cada dia menjo fruita després de dinar. |
| la poma | Fruita rodona, vermella, verda o groga, que creix en un arbre. | Porto una poma a la motxilla per a l'hora del pati. |
| la taronja | Fruita rodona amb molt de suc; té el color de la pastanaga. | Al matí em faig un suc de taronja natural. |
| el plàtan | Fruita llarga i groga que es pela abans de menjar-la. | Abans de jugar, el nen es menja un plàtan. |
| la pera | Fruita verda o groga, més prima a dalt que a baix. | Aquesta pera verda és molt dolça. |
| el préssec | Fruita d'estiu rodona, de pell suau, amb un pinyol a dins. | A l'estiu m'encanta menjar un préssec ben dolç. |
| la maduixa | Fruita petita i vermella, amb llavors petites per fora. | De postres tenim maduixa amb nata. |
| el raïm | Fruita de grans petits, verds o negres; amb ella fem vi. | Compro un quilo de raïm negre al mercat. |
| la llimona | Fruita groga i molt àcida. | Poso una mica de llimona a l'amanida. |
| la verdura | Planta que mengem, com l'enciam, la ceba o la pastanaga. | El metge diu: menja més verdura i menys sucre. |
| la patata | Menjar marró per fora i blanc per dins; ve de sota terra. | Avui dinem peix amb patates al forn. |
| la ceba | Verdura rodona que fa plorar quan la talles. | Per fer la salsa, primer talla una ceba. |
| el tomàquet | Fruit vermell i rodó que es menja sovint a l'amanida. | Al matí menjo pa amb tomàquet i oli. |
| l'enciam | Verdura verda que posem a l'amanida. | Per al sopar necessito un enciam i dos tomàquets. |
| la pastanaga | Verdura llarga i de color taronja. | Al meu conill li agrada molt la pastanaga. |
| el sucre | Cosa blanca i dolça que posem al cafè o al te. | Prens el cafè amb sucre o sense? |
| la sal | Cosa blanca que posem al menjar perquè tingui gust. | Aquesta sopa no té gust: hi falta sal. |
| l'oli | Es fa amb olives i el fem servir per cuinar. | Poso sal i oli a l'amanida. |
| la mantega | Menjar groc i tou fet amb llet; el posem al pa. | Per esmorzar menjo pa amb mantega i mel. |
| la xocolata | Menjar dolç i marró, fet amb cacau. | Per berenar, el nen menja pa amb xocolata. |
| el pastís | Menjar dolç i gran per a les festes i els aniversaris. | Per al meu aniversari, la mare fa un pastís de xocolata. |
| la galeta | Dolç petit, pla i sec, fet amb farina i sucre. | Prenc la llet amb una galeta de xocolata. |
| el iogurt | Menjar blanc i tou fet amb llet; es menja amb cullera. | De postres vull un iogurt de maduixa. |
| l'entrepà | Pa tallat per la meitat amb pernil, formatge o altres coses dins. | Per esmorzar a l'escola porto un entrepà de formatge. |
| la pizza | Menjar italià rodó i pla, amb tomàquet i formatge a sobre. | Els divendres sopem pizza a casa amb els amics. |
| l'esmorzar | Primer menjar del dia, que es pren al matí. | El meu esmorzar és un cafè amb llet i una torrada. |
| el dinar | Menjar principal del migdia. | El dinar és a les dues a casa dels meus avis. |
| el sopar | Menjar que fem al vespre o a la nit. | Avui el sopar és a les nou: hi ha peix. |
| el berenar | Menjar petit que es pren a la tarda. | El berenar dels nens és un iogurt i una fruita. |
| el plat | Peça rodona i plana on posem el menjar. | Posa un plat més a la taula, que ve l'avi. |
| el got | Cosa de vidre per beure aigua o suc. | Em pots donar un got d'aigua, si us plau? |
| la tassa | Got petit amb nansa per beure cafè o te. | Cada matí prenc una tassa de te. |
| la forquilla | Cosa amb punxes que fem servir per menjar la carn. | Per menjar l'amanida necessito una forquilla. |
| el ganivet | La fem servir a taula per tallar la carn. | Talla el pa amb aquest ganivet. |
| la cullera | Cosa que fem servir per menjar la sopa o el iogurt. | Per menjar la sopa necessites una cullera. |
| l'ampolla | Cosa alta de vidre on posem aigua o vi. | Porto una ampolla d'aigua a la motxilla. |
| el restaurant | Lloc on dinem o sopem fora de casa, i després paguem. | Dissabte sopem en un restaurant italià del centre. |
| el bar | Lloc on pots prendre cafè, begudes i coses petites per menjar. | Cada matí esmorzo al bar de la cantonada. |
| la cafeteria | Lloc on prens begudes calentes, entrepans i dolços, normalment assegut. | Quedem a la cafeteria de l'estació a les cinc. |
| el cambrer | Persona que porta el menjar i les begudes en un bar. | El cambrer ens porta la carta i dos gots d'aigua. |
| la cambrera | Dona que porta el menjar i les begudes a les taules d'un bar. | La cambrera ens pregunta què volem beure. |
| el compte | Paper que et donen al restaurant amb el preu de tot. | Perdoni, ens porta el compte, si us plau? |
| el menú | Llista de plats del dia, amb un preu per a tot. | El menú del dia costa dotze euros amb postres i beguda. |
| la carta | Llista de tots els plats i begudes d'un restaurant, amb els preus. | El cambrer ens dona la carta i mirem els plats. |
| les postres | Menjar dolç o fruita que prenem al final del dinar. | De postres tenim gelat de vainilla o fruita. |
| la gana | Sensació de voler menjar quan l'estómac és buit. | És l'hora de dinar i tinc molta gana. |
| la set | Necessitat de beure, per exemple quan fa calor. | Fa calor i el gos té set; posa-li aigua. |
| el gelat | Menjar dolç i molt fred; és bo a l'estiu. | A la platja m'encanta prendre un gelat de xocolata. |
| l'hamburguesa | Carn picada en forma rodona, que es menja dins d'un pa. | El meu fill sempre demana una hamburguesa amb formatge. |
| les patates fregides | Trossos de patata fets amb oli molt calent. | El nen vol un entrepà amb patates fregides i una beguda. |
| la llauna | Cosa de metall, tancada, amb menjar o una beguda a dins. | Al bar demano una llauna de suc de taronja. |
| el bistec | Tros de carn prim que es fa a la planxa. | Per dinar menjo un bistec amb amanida. |
| el meló | Fruita grossa, verda o groga per fora i dolça per dins. | A l'estiu m'agrada menjar meló ben fresc. |
| la casa | Edifici on viu una persona o una família. | La meva casa té un jardí petit i dues habitacions. |
| el pis | Habitatge dins d'un edifici, amb altres veïns a dalt i a baix. | Visc en un pis petit al centre de la ciutat. |
| l'habitació | Part de la casa amb parets i porta, com la cuina. | La meva habitació té una finestra gran que dona al pati. |
| la cuina | Part de la casa on es preparen els menjars. | El meu pare fa el sopar a la cuina. |
| el bany | Habitació amb la dutxa, el lavabo i el vàter. | El bany és al final del passadís, a la dreta. |
| el menjador | Habitació de la casa on hi ha la taula per dinar i sopar. | Dinem al menjador quan ve tota la família. |
| la sala d'estar | Habitació de la casa amb el sofà i la televisió. | A la sala d'estar mirem pel·lícules amb els meus pares. |
| el dormitori | Habitació on hi ha el llit i on descansem a la nit. | El meu dormitori és petit, però té molta llum. |
| la terrassa | Lloc obert i pla a dalt o al costat d'un pis. | A l'estiu sopem a la terrassa amb vistes al mar. |
| el balcó | Plataforma petita amb barana, a fora d'una finestra d'un pis. | Tinc unes plantes molt boniques al balcó del meu pis. |
| el jardí | Terreny al costat d'una casa amb plantes, flors i herba. | Els nens juguen al jardí de casa quan fa sol. |
| la porta | Peça que obres i tanques per entrar o sortir d'un lloc. | Tanca la porta, si us plau, que fa fred. |
| la finestra | Forat a la paret amb vidre, per on entren la llum i l'aire. | Fa calor: obre la finestra, si us plau. |
| la paret | Cada una de les quatre parts d'una habitació, del terra al sostre. | Hi ha un quadre molt bonic a la paret del menjador. |
| el terra | Superfície de l'habitació on posem els peus i caminem. | El nen juga assegut al terra de la cuina. |
| el sostre | Part de dalt d'una habitació, on sovint hi ha el llum. | Aquesta casa és antiga i té el sostre molt alt. |
| l'escala | Serveix per pujar o baixar d'un pis a un altre a peu. | L'ascensor no va i pugem per l'escala. |
| l'ascensor | Màquina que porta persones d'un pis a un altre d'un edifici. | El nostre ascensor és petit: només hi caben tres persones. |
| el llit | Moble on ens estirem per dormir. | Cada nit vaig al llit a les deu. |
| el sofà | Seient llarg i tou per a dues o més persones. | La mare mira la televisió al sofà. |
| l'armari | Moble alt amb portes on guardem la roba o altres coses. | Guardo la roba en un armari gran de fusta. |
| la llum | Claror que ve del sol o d'una bombeta i ens permet veure. | Encén la llum, que no hi veig res. |
| la clau | Peça petita de metall que serveix per obrir i tancar una porta. | No trobo la clau de casa i no puc entrar. |
| la dutxa | Lloc del bany on l'aigua cau de dalt per rentar-te el cos. | Després de córrer, faig una dutxa amb aigua tèbia. |
| la banyera | Recipient gran del bany on et poses dins per rentar-te. | Al nen li agrada jugar a la banyera amb aigua calenta. |
| el mirall | Vidre on veus la teva imatge. | Abans de sortir, em miro al mirall. |
| la nevera | Aparell de la cuina que manté el menjar fred. | Posa la llet a la nevera, que fa calor. |
| el forn | Màquina de la cuina que fa el menjar amb calor. | El pollastre és al forn i encara no està fet. |
| la rentadora | Màquina que deixa la roba neta amb aigua i sabó. | Poso els texans bruts a la rentadora. |
| la televisió | Màquina amb pantalla per veure pel·lícules i notícies. | Després de sopar, veiem una pel·lícula a la televisió. |
| l'ordinador | Màquina electrònica per escriure, buscar a internet i treballar. | Treballo amb el meu ordinador a casa. |
| el mòbil | Telèfon petit que portes a la butxaca i fas servir a tot arreu. | No trobo el mòbil; em pots trucar, si us plau? |
| el quadre | Pintura o dibuix amb marc que pengem a la paret. | Al menjador hi ha un quadre amb flors grogues. |
| la planta | Ésser viu com un arbre, una flor o l'herba. | Poso aigua a la planta del balcó cada dos dies. |
| la taula | Moble on dinem, sopem o treballem, assegut en una cadira. | Posem els plats a la taula per sopar. |
| la cadira | Seient per a una sola persona; té quatre potes. | Seu en aquesta cadira, si us plau. |
| la tovallola | Tros de roba gran que fem servir per eixugar-nos. | Després de la dutxa, agafo una tovallola blanca. |
| el sabó | Producte que fem servir amb aigua per rentar-nos les mans o el cos. | Renta't les mans amb aigua i sabó. |
| la cortina | Roba davant d'una finestra; no deixa entrar el sol. | Tanca la cortina, que entra massa sol. |
| el calaix | Part d'un moble que s'obre estirant cap a fora per guardar coses. | Els mitjons són al primer calaix de l'armari. |
| el garatge | Lloc tancat d'una casa o d'un edifici on es guarda el cotxe. | Deixem el cotxe al garatge de casa. |
| el lavabo | Peça del bany amb aixeta per rentar-se les mans. | Em rento les mans al lavabo. |
| el carrer | Via d'una ciutat o d'un poble, amb cases a cada costat. | Visc en un carrer molt tranquil del barri antic. |
| la plaça | Lloc gran i obert d'una ciutat, on arriben molts carrers. | Els dissabtes hi ha mercat a la plaça del poble. |
| el barri | Part d'una ciutat amb els seus carrers, botigues i veïns. | El meu barri té un parc i moltes botigues. |
| la ciutat | Lloc gran on viu molta gent, amb molts edificis i carrers. | Barcelona és una ciutat gran al costat del mar. |
| el poble | Lloc més petit que una ciutat, on viu poca gent. | Els meus avis viuen en un poble de muntanya. |
| el país | Terra amb el seu govern, com França, Alemanya o el Japó. | Vull viatjar a un país diferent cada estiu. |
| el món | La Terra amb tots els països i les persones que hi ha. | Vull viatjar per tot el món. |
| el parc | Lloc amb arbres, herba i bancs per passejar i jugar. | A la tarda anem al parc amb el gos. |
| la botiga | Lloc on venen coses, com roba, menjar o llibres. | Aquesta botiga de roba obre a les deu. |
| el mercat | Lloc amb moltes parades on es compra fruita, carn, peix i verdura. | Els dissabtes compro la fruita al mercat. |
| el supermercat | Botiga gran on compres menjar i altres productes amb un carro. | Vaig al supermercat a comprar llet i pa. |
| el banc | Lloc on guardes els diners. | He d'anar al banc a treure diners. |
| l'hospital | Edifici on els metges curen les persones malaltes. | La meva tia treballa en un hospital de la ciutat. |
| l'escola | Lloc on els nens aprenen amb els mestres. | La meva filla va a una escola prop de casa. |
| la farmàcia | Botiga on venen medicaments. | Tinc mal de cap i vaig a la farmàcia. |
| l'estació | Lloc on paren els trens o els autobusos per agafar passatgers. | La nostra estació de tren és a deu minuts de casa. |
| l'aeroport | Lloc on surten i arriben els avions. | Barcelona té un aeroport molt gran a prop de la platja. |
| el museu | Edifici on es poden veure obres d'art o objectes antics. | Diumenge visitem el museu d'art modern. |
| el cinema | Lloc on anem a veure pel·lícules en una pantalla gran. | Dissabte anem al cinema a veure una pel·lícula d'aventures. |
| el teatre | Lloc on els actors fan obres davant del públic. | Aquesta nit anem al teatre a veure una comèdia. |
| la biblioteca | Lloc on pots llegir o agafar llibres sense pagar. | Agafo tres llibres de la biblioteca cada mes. |
| l'església | Edifici antic amb una torre alta, que hi ha a molts pobles. | Al centre del poble hi ha una església molt antiga. |
| l'hotel | Edifici on dormen els turistes i els viatgers, pagant. | Aquest estiu dormim en un hotel prop de la platja. |
| la platja | Lloc amb sorra al costat del mar. | A l'agost anem a la platja cada dia. |
| la muntanya | Terreny molt alt, més alt que un turó. | Aquest cap de setmana pugem a la muntanya amb els amics. |
| el mar | Gran extensió d'aigua salada. | M'agrada nedar al mar quan l'aigua és calenta. |
| el riu | Corrent d'aigua que va fins al mar. | El riu porta l'aigua de la muntanya al mar. |
| el camp | Terra fora del poble on el pagès treballa. | Els avis tenen un camp de tomàquets a fora del poble. |
| l'oficina | Lloc on la gent treballa amb ordinadors, papers i telèfons. | El meu pare treballa en una oficina del centre. |
| el semàfor | Llum vermella, groga o verda al carrer per als cotxes. | Quan el semàfor és vermell, els cotxes han de parar. |
| la cantonada | Lloc on es troben dos carrers. | La farmàcia és a la cantonada del carrer Major. |
| la parada | Lloc on s'aturen l'autobús o el metro per agafar gent. | Espero l'autobús a la parada davant de l'escola. |
| el pont | Construcció per passar per sobre d'un riu o d'una carretera. | Per anar a l'altra banda del riu, creuem el pont. |
| el castell | Edifici molt antic, gran i fort, amb torres altes. | A dalt de la muntanya hi ha un castell molt antic. |
| la fleca | Botiga on es fa i es ven el pa. | Cada matí compro una barra a la fleca del barri. |
| la carnisseria | Botiga on venen carn, com pollastre o porc. | A la carnisseria compro pollastre per al sopar. |
| la peixateria | Botiga on venen peix fresc del mar. | A la peixateria del mercat compro peix per sopar. |
| la fruiteria | Botiga on venen fruita i verdura. | A la fruiteria de la cantonada compro taronges i plàtans. |
| la llibreria | Botiga on venen novel·les, contes i diccionaris. | Compro un conte per al meu nebot a la llibreria. |
| l'ajuntament | Edifici on treballa l'alcalde del poble o de la ciutat. | El nostre ajuntament és a la plaça Major. |
| el gimnàs | Lloc amb màquines per fer exercici i esport. | Vaig al gimnàs tres dies per setmana. |
| la piscina | Lloc amb molta aigua on la gent neda. | A l'estiu nedo a la piscina amb els amics. |
| el zoo | Lloc on la gent va a veure animals de tot el món. | Al zoo hi ha elefants, lleons i micos. |
| l'edifici | Casa gran o torre, amb parets i sostre. | Visc en un edifici alt amb ascensor. |
| la torre | Edifici molt alt i prim; des de dalt es veu molt lluny. | Des de dalt de la torre es veu tota la ciutat. |
| la feina | El que fas cada dia per guanyar diners. | La meva mare surt de la feina a les cinc. |
| el treball | Allò que fas per guanyar diners, en una oficina o una botiga. | La meva mare té un treball nou en una botiga. |
| l'empresa | Grup de persones que treballen juntes per fer i vendre coses. | La meva tia té una empresa petita de roba. |
| el metge | Persona que treballa a l'hospital i cura els malalts. | Tinc febre i vaig al metge aquesta tarda. |
| la metgessa | Dona que cura les persones malaltes. | La metgessa em diu que he de descansar tres dies. |
| el professor | Persona que ensenya en un institut o una universitat. | El professor de matemàtiques explica molt bé. |
| la professora | Dona que ensenya en un institut o una universitat. | La professora d'anglès ens posa deures cada dia. |
| el mestre | Persona que ensenya els nens a l'escola. | El mestre de la meva filla es diu Jaume. |
| la mestra | Dona que ensenya els nens a l'escola. | La mestra llegeix un conte als nens de la classe. |
| l'alumne | Persona que estudia en una escola o en un curs. | En Pere és un alumne molt bo en matemàtiques. |
| l'alumna | Noia o dona que aprèn en una escola o en un curs. | La Laia és una alumna nova de la classe. |
| l'estudiant | Persona que va a l'institut o a la universitat per aprendre. | La meva germana és estudiant de medicina. |
| el cuiner | Persona que prepara els plats en un restaurant. | El cuiner d'aquest restaurant fa un arròs boníssim. |
| la cuinera | Dona que prepara els plats en un restaurant o en una casa. | La cuinera de l'escola fa unes croquetes molt bones. |
| el policia | Persona que vigila que tothom compleixi la llei i ajuda la gent. | Un policia ens explica com arribar a l'estació. |
| el conductor | Persona que porta un autobús, un taxi o un cotxe. | El conductor de l'autobús em diu bon dia cada matí. |
| el venedor | Persona que ven coses en una botiga o al mercat. | El venedor de la botiga m'ensenya unes sabates noves. |
| l'infermer | Persona que ajuda els metges i cuida els malalts. | Un infermer em posa una tireta al braç. |
| la infermera | Dona que ajuda els metges i cuida els malalts. | Una infermera em pren la temperatura cada matí. |
| l'advocat | Persona que coneix bé les lleis i defensa la gent. | Un advocat ajuda el meu pare amb un problema. |
| l'advocada | Dona que coneix les lleis i defensa la gent davant d'un jutge. | La meva cosina és advocada i treballa en un despatx. |
| l'enginyer | Persona que dissenya màquines, ponts o edificis. | El meu oncle és enginyer i fa ponts i carreteres. |
| el periodista | Persona que escriu notícies per a un diari, la ràdio o la televisió. | Un periodista fa preguntes al jugador després del partit. |
| el músic | Persona que toca un instrument o fa cançons. | El músic toca la guitarra a la plaça cada dissabte. |
| l'actor | Persona que fa un paper en una pel·lícula o al teatre. | El meu actor preferit fa pel·lícules d'aventures. |
| l'actriu | Dona que fa un paper en una pel·lícula o al teatre. | Aquesta actriu surt en moltes pel·lícules famoses. |
| el pagès | Persona que treballa la terra i cultiva fruita i verdura. | El pagès ven els seus tomàquets al mercat del poble. |
| el cantant | Persona que fa música amb la veu. | Aquest cantant té una veu molt bonica. |
| el director | Persona que mana en una escola o en una empresa. | El director de l'escola parla amb els pares. |
| el secretari | Persona que respon el telèfon i ajuda en una oficina. | El secretari escriu la data de la reunió. |
| la secretària | Dona que respon el telèfon i ajuda en una oficina. | La secretària del metge em dona hora per dimarts. |
| el dependent | Persona que atén els clients en una botiga. | El dependent de la botiga em pregunta la meva talla. |
| la dependenta | Dona que atén els clients en una botiga. | La dependenta ens ajuda a trobar unes sabates. |
| el bomber | Persona que apaga els focs i ajuda en els accidents. | El bomber baixa el gat de l'arbre. |
| el pilot | Persona que porta un avió. | El pilot ens diu que arribem en mitja hora. |
| el mecànic | Persona que arregla cotxes i motos. | El mecànic arregla el motor del cotxe. |
| el dia | Temps de vint-i-quatre hores; la setmana en té set. | Avui és un dia de sol i fa calor. |
| la nit | Part del dia en què és fosc i la gent dorm. | A la nit el cel és ple d'estrelles. |
| el matí | Primera part del dia, des que surt el sol fins al migdia. | Al matí prenc un cafè abans d'anar a la feina. |
| la tarda | Part del dia entre el migdia i el vespre. | A la tarda juguem a futbol després de l'escola. |
| el vespre | Final de la tarda, quan es fa fosc. | Al vespre sopem tots junts a casa. |
| la setmana | Set dies, de dilluns a diumenge. | Aquesta setmana vaig a la piscina tres dies. |
| el mes | Cadascuna de les dotze parts de l'any, com gener o maig. | El mes de juliol és el més calorós de l'any. |
| l'any | Temps de dotze mesos o tres-cents seixanta-cinc dies. | Aquest any vaig a viure a Londres. |
| l'hora | Període de seixanta minuts. | —Quina hora és? —Són les tres. |
| el minut | Període de seixanta segons. | L'autobús arriba d'aquí a un minut. |
| el segon | Temps molt curt; un minut en té seixanta. | Espera un segon, que ja vinc. |
| el moment | Espai de temps molt curt. | Un moment, si us plau, que ara t'ajudo. |
| el temps | Com és el dia: si fa sol, si plou o si fa fred. | Avui fa bon temps i anem a la platja. |
| el cap de setmana | El dissabte i el diumenge, quan molta gent no treballa. | Aquest cap de setmana anem d'excursió a la muntanya. |
| el dilluns | Primer dia de la setmana, abans del dimarts. | Cada dilluns tinc classe de piano a les sis. |
| el dimarts | Segon dia de la setmana, entre el dilluns i el dimecres. | El dimarts i el dijous vaig a nedar. |
| el dimecres | Tercer dia de la setmana, entre el dimarts i el dijous. | El dimecres a la tarda no tenim classe. |
| el dijous | Quart dia de la setmana, entre el dimecres i el divendres. | Aquest dijous és l'aniversari de la Clara. |
| el divendres | Cinquè dia de la setmana, abans del cap de setmana. | El divendres a la nit sortim a sopar amb els amics. |
| el dissabte | Sisè dia de la setmana, entre el divendres i el diumenge. | El dissabte al matí vaig al mercat amb la meva mare. |
| el diumenge | Últim dia de la setmana, quan molta gent descansa. | El diumenge dinem a casa dels avis. |
| el gener | Primer mes de l'any, després del desembre. | Al gener fa molt de fred i de vegades neva. |
| el febrer | Segon mes de l'any, el més curt de tots. | El febrer només té vint-i-vuit dies, i de vegades vint-i-nou. |
| el març | Tercer mes de l'any, quan comença la primavera. | Al març els arbres comencen a tenir flors. |
| l'abril | Quart mes de l'any, entre el març i el maig. | Cada abril plou molt i els camps estan molt verds. |
| el maig | Cinquè mes de l'any, a la primavera. | Al maig fa bon temps i hi ha moltes flors. |
| el juny | Sisè mes de l'any, quan comença l'estiu. | Al juny s'acaba l'escola i comencen les vacances. |
| el juliol | Setè mes de l'any, en ple estiu. | Al juliol anem a la platja amb els cosins. |
| l'agost | Vuitè mes de l'any; moltes persones fan vacances. | Aquest agost viatgem a Itàlia amb la família. |
| el setembre | Novè mes de l'any, quan els nens tornen a l'escola. | Al setembre comença el curs escolar. |
| l'octubre | Mes de l'any entre el setembre i el novembre. | Cada octubre fem una excursió al bosc. |
| el novembre | Onzè mes de l'any, entre l'octubre i el desembre. | Al novembre fa fresca i plou sovint. |
| el desembre | Últim mes de l'any. | Al desembre hi ha molts dies de festa i fa fred. |
| la primavera | Estació de l'any entre l'hivern i l'estiu, quan surten les flors. | A la primavera els camps s'omplen de flors. |
| l'estiu | Estació més calorosa de l'any, entre la primavera i la tardor. | Aquest estiu anem de vacances a la platja. |
| la tardor | Estació de l'any entre l'estiu i l'hivern. | A la tardor les fulles es tornen grogues i marrons. |
| l'hivern | Estació més freda de l'any, entre la tardor i la primavera. | A l'hivern neva molt a la muntanya. |
| l'aniversari | Dia en què fa anys que una persona va néixer. | Avui és el meu aniversari i faig deu anys. |
| la festa | Reunió de persones per celebrar alguna cosa, amb música, menjar i alegria. | Dissabte faig una festa a casa amb els meus amics. |
| les vacances | Dies en què no treballes ni vas a l'escola i pots descansar. | Aquest estiu passem les vacances a la muntanya. |
| el rellotge | Cosa que ens diu quina hora és. | Mira el rellotge: són les cinc. |
| la data | Dia, mes i any en què passa una cosa. | Escriu la data d'avui a dalt del full. |
| el migdia | Les dotze del dia, o les hores del mig del dia. | Al migdia dinem al menjador de l'escola. |
| la mitjanit | Les dotze de la nit. | A mitjanit tothom ja dorm a casa. |
| la matinada | Primeres hores del dia, quan encara és fosc. | El tren surt a les cinc de la matinada. |
| el quart | Quinze minuts: una hora en té quatre. | Arribo d'aquí a un quart d'hora. |
| el sol | Estel que ens dona llum i calor durant el dia. | El sol surt cada matí per l'est. |
| la pluja | Aigua que cau dels núvols. | Amb aquesta pluja no podem jugar al parc. |
| el vent | Aire que es mou amb força. | Avui fa molt de vent i els arbres es mouen. |
| la neu | Aigua blanca i freda que cau del cel a l'hivern. | A l'hivern anem a la muntanya per jugar amb la neu. |
| el núvol | Massa blanca o grisa que flota al cel i porta la pluja. | Hi ha un núvol negre al cel i comença a ploure. |
| el fred | Temperatura baixa que sentim a l'hivern. | Posa't l'abric, que fa molt de fred. |
| la calor | Temperatura alta que sentim a l'estiu. | A l'agost fa molta calor a la ciutat. |
| la temperatura | Com és de calent o de fred un lloc o el cos. | Tinc febre: la temperatura és molt alta. |
| el cel | Espai blau que veiem a sobre nostre, on hi ha els núvols. | Avui el cel és blau i no hi ha cap núvol. |
| la lluna | La veiem al cel de nit; de vegades és rodona. | Aquesta nit la lluna és plena i molt brillant. |
| l'estrella | Punt de llum que veiem al cel de nit. | Aquella estrella del cel brilla molt aquesta nit. |
| l'arbre | Planta molt gran i alta, de fusta. | Al pati de l'escola hi ha un arbre molt alt. |
| la flor | Part de color de moltes plantes, que sovint fa bona olor. | Li regalo una flor vermella a la meva mare. |
| l'herba | Plantes petites i verdes del parc o del jardí. | Al parc, els nens seuen a l'herba. |
| el bosc | Lloc amb molts arbres junts. | Diumenge passegem pel bosc i busquem bolets. |
| el llac | Molta aigua tranquil·la, amb terra al voltant. | A l'estiu nedo al llac de la muntanya. |
| l'illa | Terra amb aigua a tots els costats. | Anem a l'illa amb vaixell. |
| la sorra | Grans molt petits de pedra que hi ha a la platja. | Els nens fan castells de sorra a la platja. |
| la pedra | Tros de roca dura que trobem a terra. | El nen llança una pedra al riu. |
| el foc | Calor i llum que surten quan es crema la fusta. | A l'hivern, al costat del foc tenim calor. |
| l'aire | Allò que respirem i que no veiem. | A la muntanya respirem un aire molt net. |
| la terra | Cosa marró on creixen les plantes i els arbres. | El pagès treballa la terra tot el dia. |
| la natura | Els arbres, els animals, el mar i les muntanyes. | M'agrada passejar per la natura els caps de setmana. |
| el paisatge | Tot el que veus des d'un lloc: muntanyes, camps, arbres. | Des de la muntanya, el paisatge és molt bonic. |
| la roba | Camises, pantalons i vestits que portem al cos. | Poso la roba bruta a la rentadora. |
| la camisa | Roba amb botons que portem a la part de dalt del cos. | Per anar a la feina, el pare porta una camisa blanca. |
| la samarreta | Roba lleugera per a la part de dalt; la portem a l'estiu. | A l'estiu porto una samarreta i uns pantalons curts. |
| els pantalons | Roba que cobreix les dues cames. | Aquests pantalons em van llargs. |
| els texans | Pantalons de tela blava i forta. | Els meus texans preferits són blaus i vells. |
| la faldilla | Roba oberta per baix que va de la cintura cap a les cames. | La nena porta una faldilla curta i una samarreta. |
| el vestit | Roba d'una sola peça, de dalt a baix, amb faldilla. | Per a la festa, la Maria porta un vestit vermell. |
| la jaqueta | Peça de roba amb mànigues que es porta a sobre de la camisa. | Fa una mica de fresca; agafa la jaqueta. |
| l'abric | Peça de roba llarga i gruixuda per a quan fa fred. | A l'hivern porto un abric negre i una bufanda. |
| el jersei | Roba de llana per a quan fa fred. | La meva àvia em fa un jersei de llana. |
| les sabates | Calçat que portem als peus per caminar pel carrer. | Aquestes sabates noves em fan mal als peus. |
| les sabatilles | Sabates per fer esport o per estar a casa. | Per córrer em poso les sabatilles blanques. |
| els mitjons | Roba que portem als peus, sota les sabates. | Porto mitjons de llana perquè tinc els peus freds. |
| el barret | Peça que es posa al cap per protegir-se del sol o del fred. | A la platja porto un barret de palla. |
| la gorra | Peça per al cap amb visera al davant. | El nen porta una gorra vermella per al sol. |
| les ulleres | Les portem davant dels ulls per veure-hi millor. | No veig bé sense les meves ulleres. |
| la bossa | La fem servir per portar coses a la mà. | Porto la compra en una bossa de tela. |
| la motxilla | Bossa que es porta a l'esquena, amb dues corretges. | A la motxilla porto els llibres de l'escola. |
| la bufanda | Tros de roba llarg que es posa al coll quan fa fred. | Aquesta bufanda de llana és molt calenta. |
| els guants | Roba per a les mans quan fa fred. | A la neu porto guants per tenir les mans calentes. |
| la corbata | Tira de roba llarga que es posa al coll, amb la camisa. | El meu pare porta corbata a la feina. |
| les botes | Sabates altes que pugen per la cama. | Per anar a la muntanya em poso les botes. |
| el cinturó | Tira de pell que posem als pantalons, a la cintura. | Aquests pantalons em van grans; necessito un cinturó. |
| el banyador | Peça de roba per nedar a la platja o a la piscina. | No oblidis el banyador i la tovallola per a la piscina. |
| el pijama | Roba còmoda que ens posem per dormir. | Abans d'anar a dormir, em poso el pijama. |
| la butxaca | Bossa petita cosida a la roba per guardar-hi coses. | Porto les claus a la butxaca dels pantalons. |
| la talla | Mida d'una peça de roba. | Aquesta camisa em va petita; necessito una talla més gran. |
| el cotxe | Vehicle amb quatre rodes i motor per portar poques persones. | Anem a la platja amb el cotxe de la tia. |
| l'autobús | Vehicle gran que porta molts passatgers per la ciutat o per la carretera. | El nostre autobús passa cada deu minuts. |
| el tren | Vehicle llarg amb vagons que va per una via. | Anem a Girona en tren perquè és més ràpid. |
| el metro | Tren que circula sota terra dins d'una ciutat. | Per anar al centre, agafo el metro a prop de casa. |
| l'avió | Vehicle amb ales i motors que vola pel cel. | Viatgem a Londres amb avió i arribem en dues hores. |
| el vaixell | Vehicle gran que va per sobre del mar. | Anem a Mallorca amb vaixell des del port de Barcelona. |
| la bicicleta | Vehicle de dues rodes, sense motor. | Vaig a l'escola amb bicicleta quan fa bon temps. |
| la moto | Vehicle de dues rodes amb motor. | El meu germà va a la feina amb moto. |
| el taxi | Cotxe amb conductor; li pagues per portar-te on vols. | És molt tard; agafem un taxi per tornar a casa. |
| el bitllet | Paper que compres per poder viatjar en tren, autobús o avió. | Compro un bitllet de tren per anar a Girona. |
| el viatge | Anada d'un lloc a un altre, sovint lluny i durant uns dies. | El viatge a Roma dura dues hores en avió. |
| la maleta | Bossa gran i rígida on posem la roba quan viatgem. | Faig la maleta per anar de vacances. |
| el mapa | Dibuix d'una ciutat o d'un país amb els seus carrers. | Mira el mapa per trobar el museu. |
| el camí | Via estreta per anar a peu d'un lloc a un altre. | Aquest camí porta fins al riu. |
| la carretera | Via per als cotxes entre els pobles i les ciutats. | Anem a la platja per la carretera de la costa. |
| el passatger | Persona que viatja en un tren, un avió o un autobús. | Cada passatger ha de portar el bitllet a la mà. |
| el turista | Persona que visita un lloc per plaer durant les vacances. | Un turista ens pregunta on és el museu. |
| la ruta | Camí que segueixes per anar d'un lloc a un altre. | Seguim la ruta del riu fins al poble. |
| l'excursió | Sortida d'un dia per visitar un lloc o caminar per la natura. | Dissabte fem una excursió a la muntanya amb l'escola. |
| el llibre | Moltes pàgines amb una història, per llegir. | Aquest llibre té una història molt divertida. |
| la llibreta | Pàgines en blanc, juntes, per escriure-hi a mà. | Escric els deures a la llibreta de matemàtiques. |
| el bolígraf | El fem servir per escriure; és blau o negre. | Em deixes un bolígraf blau, si us plau? |
| el llapis | Estri de fusta amb una mina a dins per escriure o dibuixar. | Els nens dibuixen amb un llapis i després pinten. |
| el paper | Material prim i pla, normalment blanc, on escrivim. | Escriu el teu nom en aquest paper. |
| la pàgina | Cada cara d'un full d'un llibre, d'una revista o d'una llibreta. | Obriu el llibre a la pàgina vint, si us plau. |
| la paraula | Grup de lletres que vol dir alguna cosa. | No entenc aquesta paraula; la busco al diccionari. |
| la frase | Grup de paraules que diu una idea. | Escriu una frase amb la paraula «gos». |
| la pregunta | Allò que dius quan vols saber una cosa. | Tinc una pregunta: a quina hora comença la classe? |
| la resposta | Allò que dius a algú que vol saber una cosa. | La resposta correcta és la lletra B. |
| la classe | Hora en què el professor ensenya i els alumnes aprenen. | La classe d'anglès comença a les nou. |
| la lliçó | Part d'un llibre o d'un curs que s'aprèn de cop. | Avui estudiem la lliçó cinc del llibre. |
| l'exercici | Activitat per practicar el que aprens. | Fes aquest exercici de la pàgina dotze, si us plau. |
| la llengua | Paraules que fa servir la gent d'un país per parlar. | El català és la llengua que parlem a casa. |
| l'idioma | Manera de parlar d'un poble o d'un país, com el francès o l'àrab. | Quin idioma estudies a l'escola? |
| el català | Llengua que es parla a Barcelona, València, Palma i Andorra. | Al meu barri, molta gent parla català i castellà. |
| l'anglès | Llengua de Londres, Nova York i molts altres llocs del món. | Estudio anglès a l'escola des de petit. |
| el castellà | Llengua que es parla a gran part d'Espanya i de l'Amèrica Llatina. | La meva amiga de Madrid parla castellà. |
| el francès | Llengua que es parla a París i en molts altres llocs. | A l'institut estudio francès i anglès. |
| la pissarra | Superfície de la paret de l'aula on el mestre escriu. | La professora escriu les paraules noves a la pissarra. |
| l'examen | Prova per saber què ha après un alumne. | Demà tinc un examen de matemàtiques. |
| el diccionari | Llibre amb les paraules d'una llengua en ordre alfabètic i què volen dir. | Busco aquesta paraula al diccionari. |
| la lletra | La A, la B, la C...; amb elles escrivim paraules. | La paraula «sol» comença amb la lletra S. |
| el text | Conjunt de frases escrites, com una carta o una notícia. | Llegiu el text i responeu les preguntes. |
| la universitat | Centre on els joves estudien una carrera després de l'institut. | La meva germana estudia medicina a la universitat. |
| el curs | Unes classes sobre un tema, durant un temps. | Aquest estiu faig un curs de piano. |
| els deures | Exercicis que els alumnes han de fer a casa. | Després de berenar, faig els deures de català. |
| la goma | Cosa petita que fem servir per esborrar el llapis. | Escric malament una paraula; em deixes la goma? |
| les tisores | Les fem servir per tallar paper. | Talla el paper amb les tisores. |
| la nota | Número que et dona el professor després d'un examen. | La Marta sempre treu una bona nota a l'examen d'anglès. |
| l'aula | Sala d'una escola on es fan les classes. | La nostra aula és al primer pis. |
| la matèria | Cada cosa que estudies a l'escola, com la història o les matemàtiques. | La meva matèria preferida són les matemàtiques. |
| les matemàtiques | Ciència dels números i de les formes. | A classe de matemàtiques fem problemes amb números. |
| la història | Fets que algú explica, reals o no, com un conte. | Cada nit, l'àvia ens explica una història molt bonica. |
| l'art | Quadres, música i altres coses boniques que fan les persones. | Aquest museu té art de tot el món. |
| la ciència | Estudi de la natura i del món. | A classe de ciència estudiem les plantes i els animals. |
| el dibuix | Imatge feta amb llapis o colors sobre un paper. | La nena fa un dibuix de la seva família. |
| l'animal | Ésser viu que es mou i menja, com el gos o el peix. | El meu animal preferit és el cavall. |
| el gos | Animal de casa que borda i és amic de les persones. | El meu gos es diu Rufus i és molt juganer. |
| el gat | Animal petit de casa que miola i caça ratolins. | El gat dorm al sofà tota la tarda. |
| l'ocell | Animal petit que vola i canta als arbres. | Al matí sento cantar un ocell a la finestra. |
| el cavall | Animal gran i ràpid; pots anar a sobre seu. | La Paula va a cavall cada dissabte. |
| la vaca | Animal gran de granja que ens dona la llet. | La vaca menja herba al prat. |
| el porc | Animal de granja gros i rosat; d'ell surt el pernil. | A la granja hi ha un porc molt gros. |
| la gallina | Ocell de granja que pon ous. | La gallina de l'àvia pon un ou cada dia. |
| el ratolí | Animal molt petit, gris, amb una cua llarga, que menja formatge. | El gat persegueix un ratolí per la cuina. |
| el conill | Animal petit amb les orelles llargues que salta. | El meu conill menja pastanaga i enciam. |
| l'ovella | Animal de granja que ens dona la llana. | Aquesta ovella blanca té un xai petit. |
| l'elefant | Animal molt gran i gris, amb una trompa llarga. | Al zoo hi ha un elefant enorme. |
| el lleó | Animal salvatge gran, com un gat enorme, que viu a l'Àfrica. | Al zoo hi ha un lleó amb la boca oberta. |
| el mico | Animal que viu als arbres i té mans semblants a les nostres. | Al zoo, el mico menja un plàtan. |
| la granota | Animal petit i verd que salta i viu a prop de l'aigua. | Al llac hi ha una granota verda sobre una pedra. |
| la mosca | Animal petit i negre que vola i fa soroll. | Hi ha una mosca a la cuina; obre la finestra. |
| la papallona | Animal petit que vola, amb ales de molts colors. | Una papallona groga vola entre les flors del jardí. |
| la tortuga | Animal lent que porta una closca dura a l'esquena. | La meva tortuga menja enciam i camina a poc a poc. |
| la cosa | Allò que no és una persona ni un animal. | Què és aquesta cosa que hi ha sobre la taula? |
| els diners | Monedes i bitllets que fem servir per comprar. | No tinc prou diners per comprar aquest llibre. |
| l'euro | Moneda que fem servir a Espanya, França o Itàlia per pagar. | Aquest entrepà costa només un euro. |
| el cèntim | Part més petita de la moneda; cent fan un euro. | No em queda ni un cèntim a la cartera. |
| el preu | Diners que costa una cosa. | El preu d'aquest jersei és de vint euros. |
| la música | Sons bonics que fem amb la veu o amb una guitarra. | M'agrada escoltar música mentre cuino. |
| la cançó | Música amb lletra que es canta. | A la festa cantem una cançó per a l'avi. |
| la pel·lícula | Història amb imatges en moviment que veiem al cinema o a la televisió. | Aquesta pel·lícula de dibuixos animats és molt divertida. |
| el joc | Allò que fem per divertir-nos, amb unes normes. | El meu joc preferit són les cartes. |
| l'esport | Fer exercici, com el futbol o el bàsquet. | Faig esport tres dies per setmana. |
| el futbol | Esport en què juguem amb una pilota i amb els peus. | Els dissabtes juguem a futbol al parc. |
| el bàsquet | Esport en què fem entrar una pilota en una cistella. | El meu germà és molt alt i juga a bàsquet. |
| la pilota | Cosa rodona que fem servir per jugar a futbol. | El nen juga amb la pilota al parc. |
| el regal | Cosa que dones a algú sense que pagui, per exemple per a l'aniversari. | Per al seu aniversari, li compro un regal a la Marta. |
| la foto | Imatge feta amb una càmera o amb el mòbil. | Fem una foto de tota la família davant del castell. |
| el diari | Paper que es publica cada matí amb les notícies. | Cada matí el meu avi llegeix el diari al bar. |
| la revista | Llibre prim amb fotos que surt cada setmana o cada mes. | Al metge llegeixo una revista mentre espero. |
| la ràdio | La fem servir per escoltar música i notícies. | Al cotxe escoltem la ràdio. |
| la notícia | Informació sobre una cosa nova que ha passat. | Tinc una bona notícia: la meva germana té un fill! |
| el problema | Cosa difícil que has de resoldre. | Tinc un problema: no trobo les claus de casa. |
| la idea | Pensament o pla que tens al cap. | Tinc una idea: anem a la platja! |
| el color | Allò que veiem com a vermell, blau, verd o groc. | El meu color preferit és el verd. |
| la forma | Aspecte exterior d'una cosa, per exemple rodó o quadrat. | Aquesta galeta té forma d'estrella. |
| la mida | Com és de gran o de petita una cosa. | Aquesta caixa és de la mida perfecta per als llibres. |
| el lloc | Part de l'espai on és o on passa alguna cosa. | Aquest parc és el meu lloc preferit de la ciutat. |
| la part | Tros o porció d'una cosa sencera. | Menja't una part del pastís i guarda la resta. |
| el costat | Banda dreta o esquerra d'una cosa o d'una persona. | Seu al meu costat, si vols. |
| el centre | Part del mig d'una ciutat, on hi ha moltes botigues. | Viu al centre de la ciutat, a prop de la plaça. |
| el principi | Primera part d'una cosa. | Al principi de la pel·lícula, el noi viu sol. |
| el final | Última part d'una cosa. | El final del llibre és molt bonic. |
| la vida | Tot el temps que viu una persona. | El meu avi té una vida tranquil·la al poble. |
| l'amor | Sentiment fort de voler bé una persona. | Sento un amor molt gran pel meu gos. |
| la salut | Estat del cos quan no està malalt. | Menjar fruita és important per tenir bona salut. |
| el nord | La direcció de dalt en un mapa. | La ciutat de Girona és al nord de Catalunya. |
| el sud | La direcció de baix en un mapa, contrària al nord. | La ciutat de Tarragona és al sud de Barcelona. |
| l'est | Direcció per on surt el sol cada matí. | El sol surt per l'est. |
| l'oest | El contrari de l'est: per allà s'amaga el sol. | El sol es pon per l'oest. |
| la dreta | Costat contrari a l'esquerra. | A la dreta del sofà hi ha una làmpada. |
| l'esquerra | Costat contrari a la dreta; el costat del cor. | La farmàcia és a l'esquerra del banc. |
| la caixa | Objecte de cartró o de fusta per guardar o portar coses. | Guardo les joguines en una caixa gran. |
| la targeta | Peça petita de plàstic per pagar o per entrar en un lloc. | Puc pagar el sopar amb targeta? |
| el passaport | Document per viatjar a altres països. | Per anar al Japó necessites el passaport. |
| el document | Paper o arxiu amb informació important. | Signa aquest document, si us plau. |
| el missatge | Text curt que envies a algú, per exemple pel mòbil. | T'envio un missatge quan arribi a casa. |
| la trucada | Acció de parlar amb algú per telèfon. | Cada diumenge rebo una trucada de la meva àvia. |
| l'ajuda | Allò que fas per una persona que no pot fer una cosa sola. | Gràcies per la teva ajuda amb els deures. |
| la sorpresa | Cosa que no esperes i que passa de cop. | Quina sorpresa! Un regal per a mi? |
| la joguina | Cosa per jugar, com una pilota o un cotxe petit. | El nen guarda cada joguina a la seva caixa. |
| el zero | El número que no té cap valor: 0. | El meu número de telèfon comença per zero. |
| la meitat | Cadascuna de les dues parts iguals d'una cosa. | Em menjo la meitat de l'entrepà i guardo la resta. |
| la vegada | Cada cop que passa una cosa. | És la primera vegada que viatjo amb avió. |
| la manera | Forma de fer una cosa. | Aquesta és la millor manera d'aprendre una llengua. |
| el tipus | Classe o grup de coses semblants. | Quin tipus de música t'agrada? |
| el grup | Conjunt de persones o de coses juntes. | Un grup de turistes visita el museu. |
| la llista | Sèrie de noms o coses escrites una sota l'altra. | Escric la llista de la compra abans d'anar al mercat. |
| la bandera | Tros de roba de colors de cada país. | La bandera del Japó és blanca i vermella. |
| la guitarra | Té sis cordes i fa música amb els dits. | El meu germà toca la guitarra en un grup. |
| el piano | Fa música amb tecles blanques i negres. | La Laia toca el piano cada tarda. |
| el concert | Música en directe que escolta molta gent junta. | Dissabte anem a un concert de música a la plaça. |
| la sortida | Porta per on deixes un edifici o un lloc. | La sortida del museu és a l'altra banda. |
| l'entrada | Bitllet per entrar a un concert o al cinema. | Compro una entrada per al concert. |
| la cua | Fila de persones que esperen. | Hi ha una cua molt llarga a la caixa del supermercat. |
| el vídeo | Imatges en moviment gravades amb una càmera o amb un mòbil. | Mira aquest vídeo del meu gat; és molt divertit. |
| la xarxa | Allò que el mòbil necessita per enviar missatges i veure vídeos. | No puc enviar el missatge perquè no tinc xarxa. |
| l'ordinador portàtil | Màquina petita per treballar que s'obre com un llibre. | Porto el meu ordinador portàtil a la biblioteca per estudiar. |
| la pantalla | Part de la televisió, de l'ordinador o del mòbil on veus les imatges. | La pantalla del meu mòbil està trencada. |
| la contrasenya | Paraula secreta per entrar en un compte o en un aparell. | No recordo la contrasenya del meu correu. |
| el senyal | Dibuix al carrer que diu als cotxes què han de fer. | Aquest senyal diu que no podem passar. |
| la pau | Situació sense guerra ni baralles. | Tots volem viure en pau. |
| el somni | Imatges que veus mentre dorms. | Cada nit tinc un somni diferent. |
| el passeig | Caminada tranquil·la per descansar o divertir-se. | Després de dinar fem un passeig per la platja. |
| el soroll | So fort i molest. | Els cotxes fan molt de soroll al meu carrer. |
| la veu | So que fan les persones quan parlen o canten. | La cantant té una veu preciosa. |
| la pell | Part exterior que cobreix el cos. | A l'estiu em poso crema a la pell. |
| el tros | Part d'una cosa més gran. | Vols un tros de pastís? |
| l'estómac | Part de dins del cos on va el menjar. | Tinc mal d'estómac i avui no sopo. |
| ser | Paraula per dir com és una persona o una cosa. | La meva mare és metgessa i treballa a l'hospital. |
| estar | Verb per dir on es troba algú o en quina situació. | Avui la Marta no està bé; té febre. |
| haver | Paraula per parlar del que ja ha passat, abans de «menjat» o «vist». | Avui he menjat una amanida molt bona. |
| tenir | Posseir una cosa o portar-la amb tu. | Jo tinc dos germans i un gos petit. |
| fer | Crear, preparar o realitzar una cosa. | El meu pare fa el sopar cada nit. |
| anar | Moure's d'un lloc cap a un altre. | Cada dia vaig a l'escola a peu. |
| venir | Moure's cap al lloc on és la persona que parla. | Que vens a la meva festa de dissabte? |
| poder | Ser capaç de fer una cosa o tenir permís per fer-la. | No puc sortir perquè estic malalt. |
| voler | Tenir el desig de fer o de tenir una cosa. | Jo vull un gelat de xocolata, si us plau. |
| saber | Tenir informació sobre una cosa o ser capaç de fer-la. | La meva filla ja sap nedar. |
| conèixer | Haver vist o tractat abans una persona o un lloc. | Jo conec la teva germana: és molt simpàtica. |
| dir | Expressar una cosa amb paraules. | La mestra diu que demà no hi ha classe. |
| parlar | Dir paraules per comunicar-se amb algú. | La Clara parla tres llengües: català, anglès i xinès. |
| menjar | Prendre pa, fruita o carn quan tens gana. | Cada dia menjo fruita a l'esmorzar. |
| beure | Prendre un líquid per la boca. | El nen beu un got de llet abans d'anar a dormir. |
| viure | Tenir la casa en un lloc. | Ara visc en un pis a prop del mar. |
| treballar | Fer una feina, normalment a canvi de diners. | La meva tia treballa en un hospital. |
| estudiar | Llegir i practicar per aprendre una cosa. | Aquest any estudio anglès en una acadèmia. |
| llegir | Mirar unes lletres escrites i entendre què diuen. | Abans de dormir, la nena llegeix un conte. |
| escriure | Posar paraules en un paper o en una pantalla. | Cada setmana escric una carta a la meva àvia. |
| escoltar | Posar atenció per sentir un so. | Mentre corro, escolto música amb els auriculars. |
| mirar | Posar els ulls en una cosa per veure-la. | El nen mira els ocells per la finestra. |
| veure | Percebre les coses amb els ulls. | Sense les ulleres no veig res. |
| sentir | Percebre un so amb les orelles. | Que sents la música dels veïns? |
| obrir | Moure una porta o una caixa per poder entrar o mirar a dins. | La botiga obre a les nou del matí. |
| tancar | Fer que una porta, una finestra o una caixa no estigui oberta. | Quan surto de casa, sempre tanco la porta amb clau. |
| començar | Fer la primera part d'una cosa. | La classe comença a les nou en punt. |
| acabar | Fer l'última part d'una cosa; arribar al final. | La pel·lícula acaba a les deu de la nit. |
| entrar | Anar cap a dins d'un lloc. | El gat entra a casa per la finestra. |
| sortir | Anar de dins cap a fora d'un lloc. | Cada dia surto de casa a les vuit. |
| arribar | Venir a un lloc al final d'un viatge o d'un camí. | El tren arriba a l'estació a les tres. |
| marxar | Anar-se'n d'un lloc cap a un altre. | Ja és tard; marxo a casa. Adéu! |
| tornar | Anar o venir una altra vegada al lloc d'on havies sortit. | La mare torna de la feina a les sis. |
| pujar | Anar cap a un lloc més alt. | Nosaltres pugem al cinquè pis per l'escala. |
| baixar | Anar cap a un lloc més avall. | L'àvia baixa l'escala a poc a poc. |
| caminar | Moure's a peu, posant un peu davant de l'altre. | Cada matí camino una hora pel parc. |
| córrer | Anar molt de pressa amb les cames. | El gos corre darrere de la pilota. |
| nedar | Moure's dins l'aigua amb els braços i les cames. | A l'estiu nedo al mar cada dia. |
| ballar | Moure el cos seguint la música. | La Núria balla molt bé a les festes. |
| cantar | Fer música amb la veu. | La meva àvia canta mentre cuina. |
| jugar | Fer una activitat per divertir-se. | Els nens juguen a pilota al pati. |
| dormir | Descansar amb els ulls tancats, sobretot a la nit. | Cada nit dormo vuit hores. |
| despertar-se | Deixar de dormir i obrir els ulls. | Cada dia em desperto a les set. |
| llevar-se | Sortir del llit després de dormir. | Els diumenges em llevo tard. |
| dutxar-se | Rentar-se el cos sota l'aigua que cau de dalt. | Després del partit, en Joan es dutxa. |
| rentar-se | Netejar-se el cos o una part del cos amb aigua i sabó. | Abans de dinar, els nens es renten les mans. |
| vestir-se | Posar-se la roba sobre el cos. | La nena ja es vesteix sola. |
| posar | Deixar una cosa en un lloc. | La mare posa les flors a la taula. |
| posar-se | Col·locar-se una peça de roba o una cosa sobre el cos. | Fa fred; em poso el jersei. |
| agafar | Prendre una cosa amb la mà. | El nen agafa un caramel de la caixa. |
| portar | Dur una cosa d'un lloc a un altre. | El cambrer ens porta dos cafès. |
| donar | Fer que una altra persona tingui una cosa teva. | L'àvia em dona un caramel. |
| comprar | Aconseguir una cosa pagant diners. | Avui compro un regal per a la meva mare. |
| vendre | Donar una cosa a canvi de diners. | Aquella botiga ven roba i sabates. |
| pagar | Donar diners per una cosa o per un servei. | Perdoni, puc pagar amb targeta? |
| costar | Tenir un preu en diners. | Perdoni, quant costa aquest llibre? |
| cuinar | Preparar el menjar amb foc o calor. | El meu pare cuina molt bé. |
| esmorzar | Prendre el primer menjar del dia. | Cada matí esmorzo cereals amb llet. |
| dinar | Prendre el menjar principal del migdia. | Avui dinem a casa dels avis. |
| sopar | Menjar al vespre o a la nit. | Normalment sopem a les nou amb la família. |
| berenar | Menjar alguna cosa petita a la tarda. | Els nens berenen pa amb xocolata al parc. |
| trucar | Parlar amb algú pel telèfon, marcant el seu número. | Et truco aquesta nit per explicar-t'ho. |
| preguntar | Demanar una informació a algú. | El turista ens pregunta on és l'estació. |
| respondre | Dir alguna cosa quan algú et fa una pregunta. | L'alumne respon bé a totes les preguntes. |
| contestar | Respondre a una pregunta, a una carta o al telèfon. | Truco a la Laia, però no contesta el telèfon. |
| entendre | Saber què vol dir una cosa. | No entenc aquesta paraula; què vol dir? |
| aprendre | Arribar a saber una cosa nova. | Aquest any aprenc a nedar. |
| ensenyar | Fer que algú aprengui una cosa. | La mestra ensenya els nens a llegir. |
| explicar | Dir com és o com funciona una cosa perquè s'entengui. | El professor explica la lliçó molt bé. |
| repetir | Tornar a fer o a dir una cosa. | La mestra repeteix la pregunta dues vegades. |
| pensar | Fer servir el cap per tenir idees o opinions. | Jo penso que aquest llibre és molt bo. |
| creure | Pensar que una cosa és veritat. | La meva germana no creu el que li dic. |
| agradar | Fer que algú senti plaer o gust per una cosa. | Al meu pare li agrada molt el futbol. |
| estimar | Sentir amor per una persona. | Jo estimo molt els meus avis. |
| necessitar | Tenir falta d'una cosa. | Per a l'excursió necessito unes botes noves. |
| buscar | Mirar en diversos llocs per trobar una cosa. | Fa una hora que busco les claus per tota la casa. |
| trobar | Veure una cosa que buscaves o que no esperaves. | No trobo el mòbil; on és? |
| perdre | Deixar de tenir una cosa sense voler. | El meu germà sempre perd les claus. |
| guanyar | Ser el millor en un joc o en un partit. | El nostre equip guanya el partit tres a un. |
| esperar | Quedar-se en un lloc fins que arriba algú o alguna cosa. | Cada matí espero l'autobús a la parada. |
| ajudar | Fer una cosa per a una persona perquè li sigui més fàcil. | En Pau ajuda la seva mare a la cuina. |
| viatjar | Anar a un altre lloc, sovint lluny. | Cada estiu viatgem a un país diferent. |
| conduir | Portar un cotxe, una moto o un autobús. | El meu pare condueix amb molt de compte. |
| seure | Estar assegut en una cadira o al sofà. | La meva àvia seu sempre a la mateixa cadira. |
| asseure's | Posar el cos sobre una cadira o un sofà, doblegant les cames. | El professor entra i tots els alumnes s'asseuen. |
| aixecar-se | Posar-se dret. | Em aixeco de la cadira per obrir la porta. |
| quedar-se | Continuar en un lloc sense marxar. | Avui plou i em quedo a casa. |
| passar | Anar per un lloc. | L'autobús passa per davant de casa meva. |
| passejar | Caminar per divertir-se o descansar. | Els diumenges passegem pel parc amb el gos. |
| descansar | Parar de treballar o de fer esforç per recuperar forces. | Després de dinar, descanso una mica al sofà. |
| netejar | Treure la brutícia d'una cosa. | El meu germà neteja la cuina després de sopar. |
| rentar | Netejar una cosa amb aigua i sabó. | Cada dissabte rento el cotxe. |
| comptar | Dir els números en ordre: u, dos, tres... | La nena compta fins a cent. |
| dibuixar | Fer una imatge amb llapis o bolígraf. | El nen dibuixa una casa amb un sol. |
| pintar | Posar color a una cosa. | Aquest estiu pintem les parets de l'habitació de blau. |
| tocar | Posar la mà sobre una cosa. | El nen toca l'aigua amb la mà. |
| fumar | Treure fum per la boca amb un cigarret. | L'avi no fuma perquè és dolent per a la salut. |
| ploure | Caure aigua dels núvols. | Avui plou molt; agafa el paraigua. |
| nevar | Caure del cel flocs blancs i freds. | A la muntanya neva molt a l'hivern. |
| canviar | Donar una cosa i agafar-ne una altra. | Aquesta camisa és petita; la canvio per una altra. |
| utilitzar | Fer servir una cosa per a alguna finalitat. | La meva àvia utilitza el mòbil per enviar fotos. |
| fer servir | Utilitzar una cosa per fer alguna feina. | Per menjar sopa, fem servir una cullera. |
| deixar | Donar una cosa a algú per un temps; després te la torna. | Et deixo el meu llibre fins dilluns. |
| prendre | Menjar o beure alguna cosa. | A la tarda prenc un te amb galetes. |
| saludar | Dir hola o fer un gest quan trobes algú. | El nen saluda la mestra amb la mà. |
| presentar | Dir el nom d'una persona a una altra perquè es coneguin. | Mira, et presento la meva amiga Júlia. |
| dir-se | Tenir un nom determinat. | Hola, com et dius? Jo soc l'Anna. |
| néixer | Començar a viure, sortir del cos de la mare. | La meva filla va néixer a l'hospital de Girona. |
| morir | Deixar de viure per sempre. | Sense aigua, les plantes poden morir. |
| casar-se | Unir-se a una altra persona davant la llei per formar una família. | La meva cosina es casa al juny. |
| demanar | Dir que vols que algú et doni o et faci una cosa. | Al restaurant demano peix amb verdures. |
| preferir | Agradar més una cosa que una altra. | Jo prefereixo el te al cafè. |
| triar | Escollir una cosa entre diverses. | La nena tria un gelat de maduixa. |
| enviar | Fer arribar una cosa a una altra persona, per correu o pel mòbil. | Ara mateix envio una carta a la meva amiga. |
| rebre | Arribar-te una cosa que algú t'envia o et dona. | Cada dia rebo molts correus de la feina. |
| tallar | Separar una cosa en trossos amb un ganivet o unes tisores. | Ara tallo el pa per fer els entrepans. |
| parar | Deixar de moure's o de fer una cosa. | L'autobús para davant de l'escola. |
| girar | Canviar de direcció. | Al semàfor, el cotxe gira a la dreta. |
| creuar | Passar d'un costat a l'altre d'un carrer o d'un riu. | Sempre creuem el carrer pel pas de vianants. |
| seguir | Anar darrere d'algú o d'alguna cosa. | El gos segueix el nen per tot arreu. |
| continuar | No parar de fer una cosa. | Ja és fosc, però la nena continua jugant. |
| quedar | Posar-se d'acord per trobar-se en un lloc. | Dissabte quedem amb els amics a la plaça. |
| trobar-se | Estar en un lloc o en un estat de salut. | Avui no em trobo bé; em fa mal el cap. |
| recordar | Tenir una cosa a la memòria. | No recordo el nom d'aquell actor. |
| oblidar | No recordar una cosa. | Sempre oblido les claus a casa. |
| riure | Fer un so alegre amb la boca quan una cosa ens fa gràcia. | El bebè riu quan el pare fa ganyotes. |
| plorar | Treure aigua pels ulls quan estàs trist. | La nena plora perquè no troba la seva pilota. |
| somriure | Fer un gest alegre amb la boca, sense fer soroll. | La dependenta sempre somriu als clients. |
| anar-se'n | Marxar del lloc on ets. | Els convidats se'n van a les dotze de la nit. |
| banyar-se | Ficar-se a l'aigua del mar, d'una piscina o d'un riu. | Quan fa calor, ens banyem a la piscina. |
| pentinar-se | Arreglar-se els cabells amb un raspall. | La Laia es pentina davant del mirall. |
| sentir-se | Estar d'una manera, bé o malament. | Avui em sento molt cansat. |
| xerrar | Parlar molt i de manera tranquil·la amb amics. | Al pati, les amigues xerren i juguen. |
| visitar | Anar a veure una persona o un lloc. | Diumenge visitem els avis al poble. |
| convidar | Demanar a algú que vingui a una festa o a un lloc. | Aquest any convido tota la classe al meu aniversari. |
| celebrar | Fer una festa per una cosa bona o important. | Dissabte celebrem l'aniversari de l'àvia. |
| regalar | Donar una cosa a algú sense demanar-li diners. | Per l'aniversari, li regalo un llibre a la meva germana. |
| fregar | Netejar el terra o els plats passant-hi un drap. | El meu pare frega el terra de la cuina. |
| endreçar | Posar cada cosa al seu lloc. | Cada dissabte endreço la meva habitació. |
| ordenar | Posar les coses al seu lloc, en ordre. | La mestra ordena els llibres de la classe. |
| cuidar | Ocupar-se d'una persona, d'un animal o d'una planta perquè estigui bé. | La meva germana cuida el gos quan som de vacances. |
| llençar | Tirar una cosa que no vols a les escombraries. | Sempre llenço el paper al contenidor blau. |
| mostrar | Fer que algú vegi una cosa. | La nena ens mostra el seu dibuix. |
| assenyalar | Indicar una cosa amb el dit. | El nen assenyala l'avió que passa pel cel. |
| llogar | Pagar per fer servir una cosa durant un temps. | A l'estiu lloguem un apartament a la platja. |
| reservar | Demanar que et guardin una taula, una habitació o un lloc. | Truco al restaurant i reservo una taula per a quatre. |
| provar | Menjar una mica d'una cosa per saber com és. | El cuiner prova la sopa abans de servir-la. |
| divertir-se | Passar-ho bé i estar content. | A la festa ens divertim molt. |
| avorrir-se | No tenir res interessant per fer i passar-ho malament. | Quan plou i no puc sortir, m'avorreixo. |
| encendre | Fer funcionar un llum o la televisió. | Quan arriba a casa, la mare encén la llum. |
| apagar | Fer que un llum, un aparell o un foc deixi de funcionar. | Abans de dormir, el nen apaga la televisió. |
| connectar | Fer que el mòbil o l'ordinador tingui internet. | A casa, connecto el portàtil a internet. |
| practicar | Fer una activitat moltes vegades per aprendre-la bé. | Cada dia practico el piano mitja hora. |
| entrenar | Fer exercici per millorar en un esport. | L'equip entrena tres tardes per setmana. |
| guardar | Posar una cosa en un lloc segur. | Sempre guardo els diners a la cartera. |
| omplir | Posar aigua o coses dins d'una cosa fins a dalt. | Abans de l'excursió, omplo l'ampolla d'aigua. |
| buidar | Treure tot el que hi ha dins d'un recipient o d'un lloc. | El nen buida la motxilla sobre la taula. |
| pesar | Tenir un nombre de quilos. | El meu gat pesa cinc quilos. |
| saltar | Aixecar-se de terra amb força amb les cames. | La granota salta dins de l'aigua. |
| volar | Moure's per l'aire amb ales. | L'ocell vola per sobre de les cases. |
| caure | Anar a terra sense voler. | Compte, que el got cau de la taula! |
| empènyer | Fer força contra una cosa per moure-la endavant. | El pare empeny el cotxet del bebè. |
| estirar | Fer força cap a tu per moure una cosa. | El gos estira la corretja perquè vol córrer. |
| llançar | Tirar una cosa amb força cap a un lloc. | El nen llança la pilota al seu amic. |
| vestir | Posar la roba a una altra persona. | La mare vesteix el bebè després del bany. |
| despertar | Fer que algú deixi de dormir. | La mare desperta els nens a les set. |
| trencar | Fer trossos una cosa o espatllar-la. | El gat salta a la taula i trenca un got. |
| arreglar | Fer que una cosa espatllada torni a funcionar. | El meu avi arregla la bicicleta del nét. |
| fer-se | Arribar a ser. | A l'hivern es fa fosc molt aviat. |
| tenir ganes | Voler fer una cosa. | Avui tinc ganes d'anar al cinema. |
| tenir fred | Sentir que el cos està a baixa temperatura. | Posa't la jaqueta si tens fred. |
| tenir calor | Sentir que el cos està a alta temperatura. | Obre la finestra, que tinc calor. |
| tenir gana | Voler menjar alguna cosa. | Els nens tenen gana després de jugar tota la tarda. |
| tenir set | Voler beure alguna cosa. | Després de córrer, tinc set; em dones aigua? |
| fer mal | Causar dolor a algú. | Em fa mal el cap i vaig a dormir. |
| fer calor | Haver-hi una temperatura alta a l'aire. | Avui fa calor i anem a la piscina. |
| fer fred | Haver-hi una temperatura baixa a l'aire. | Tanca la finestra, que fa fred. |
| fer sol | Haver-hi llum i un cel clar, sense núvols. | Quan fa sol, dinem a la terrassa. |
| anar a peu | Caminar per arribar a un lloc, sense cotxe ni autobús. | L'escola és a prop i hi vaig a peu. |
| anar de compres | Visitar botigues per triar roba o altres coses. | Dissabte anem de compres al centre amb la meva germana. |
| gran | Que ocupa molt d'espai; el contrari de petit. | Viuen en una casa molt gran amb jardí. |
| petit | Que ocupa poc espai; el contrari de gran. | La meva habitació és molt petita. |
| bo | Que té un gust agradable. | Aquesta sopa és molt bona. |
| dolent | El contrari de bo. | La pel·lícula és molt dolenta i avorrida. |
| nou | Que s'acaba de fer o de comprar. | Per a l'aniversari tinc una bicicleta nova. |
| vell | Que té molts anys. | Aquesta casa és molt vella. |
| jove | Que té pocs anys. | Els meus pares encara són joves. |
| alt | Que fa molts metres des de baix fins a dalt. | La meva germana és molt alta. |
| baix | Que no fa molts metres d'altura. | Els avis són més baixos que jo. |
| llarg | Que fa molts metres d'un extrem a l'altre. | La Júlia té els cabells molt llargs. |
| curt | Que fa poca llargada. | A l'estiu porto una faldilla curta. |
| gros | Molt gran; el contrari de prim. | Aquest meló és molt gros. |
| prim | El contrari de gros. | La meva cosina és alta i prima. |
| bonic | Que agrada de veure o de sentir. | Quina flor més bonica té la teva mare! |
| lleig | Que no agrada de veure. | Aquest jersei és molt lleig; no me'l poso. |
| maco | Que és bonic de veure. | La teva germana és molt maca. |
| guapo | Que té una cara o un cos agradables de veure. | L'actor de la pel·lícula és molt guapo. |
| simpàtic | Que és agradable i fa sentir bé els altres. | La nova veïna és molt simpàtica. |
| antipàtic | Que no és agradable amb els altres. | Aquests cambrers són una mica antipàtics. |
| amable | Que tracta bé els altres. | Els dependents d'aquesta botiga són molt amables. |
| content | Que està alegre i satisfet. | La Maria està molt contenta amb el seu regal. |
| trist | Que no està alegre. | Els nens estan tristos perquè s'acaben les vacances. |
| cansat | Que no té forces després de treballar o de fer esport. | Després de treballar tot el dia, la mare està molt cansada. |
| malalt | Que no té bona salut. | Avui la meva filla no va a l'escola: està malalta. |
| feliç | Que està molt content i alegre. | Els nens són feliços quan juguen a la platja. |
| calent | Que té una temperatura alta. | Compte, que la sopa és molt calenta. |
| fred | Que té una temperatura baixa. | L'aigua del mar encara és freda al juny. |
| fresc | Una mica fred, de manera agradable. | A la muntanya, l'aigua és molt fresca. |
| car | Que costa molts diners. | Aquesta jaqueta és massa cara per a mi. |
| barat | Que costa pocs diners. | En aquesta botiga els llibres són molt barats. |
| fàcil | Que es pot fer o entendre sense esforç. | L'examen d'avui és molt fàcil. |
| difícil | Que costa molt de fer o d'entendre. | Per a mi, el xinès és una llengua molt difícil. |
| important | Que té molt de valor o d'interès. | Demà tinc una reunió molt important a la feina. |
| interessant | Que crida l'atenció i fa ganes de saber-ne més. | Aquest llibre d'animals és molt interessant. |
| avorrit | Que no té res que agradi o que diverteixi. | La classe d'avui és molt avorrida. |
| divertit | Que fa riure o fa passar una bona estona. | La festa de la Marta és molt divertida. |
| ràpid | Que va a molta velocitat. | La moto és més ràpida que la bicicleta. |
| lent | Que va a poca velocitat. | La tortuga és un animal molt lent. |
| net | Que no té brutícia. | La cuina està neta després de dinar. |
| brut | Que té taques o pols. | Després de jugar al camp, els nens tenen els peus bruts. |
| ple | Que no hi cap res més a dins. | L'ampolla de la nevera està plena d'aigua. |
| buit | Que no té res a dins. | La nevera està buida: hem d'anar a comprar. |
| obert | Que permet entrar o veure a dins. | La farmàcia està oberta fins a les nou. |
| tancat | Que no permet passar ni entrar. | Els diumenges la botiga està tancada. |
| lliure | Que no està ocupat per ningú. | Aquest seient és lliure? Puc seure? |
| ocupat | Que té molta feina i no té temps. | Avui la meva mare està molt ocupada a la feina. |
| millor | Més bo que una altra persona o cosa. | La Clara és la meva millor amiga. |
| pitjor | Més dolent que una altra persona o cosa. | Avui fa un temps pitjor que ahir. |
| primer | Que va davant de tots els altres en una sèrie. | La primera classe del dia és anglès. |
| últim | Que va al final de tots. | Desembre és l'últim mes de l'any. |
| segon | Que va just després del primer. | Visc a la segona porta del tercer pis. |
| tercer | Que va just després del segon. | La meva filla fa tercer de primària. |
| quart | Que va just després del tercer. | L'oficina és a la quarta planta de l'edifici. |
| proper | Que ve just després. | La propera setmana comencem les vacances. |
| pròxim | Que ve just després, en el temps o en l'ordre. | El pròxim tren surt a les cinc. |
| següent | Que va just darrere d'un altre. | Baixem a la següent parada, que és la nostra. |
| blanc | Del color de la neu o de la llet. | La meva gata és tota blanca. |
| negre | Del color del carbó o del cel a la nit. | Per anar a l'escola porto una motxilla negra. |
| vermell | Del color de la sang o de les maduixes. | La nena porta una gorra vermella. |
| blau | Del color del cel quan fa bon temps. | La meva jaqueta preferida és blava. |
| verd | Del color de l'herba. | Les fulles dels arbres són verdes a la primavera. |
| groc | Del color del plàtan o de la llimona. | El meu germà porta una samarreta groga. |
| gris | Del color dels núvols de pluja, entre el blanc i el negre. | Avui el cel està ple de núvols grisos. |
| marró | Del color de la xocolata o de la terra. | Les meves botes són marrons. |
| rosa | D'un color vermell molt clar. | La meva germana petita porta un vestit rosa. |
| taronja | Del color de la pastanaga. | El meu gat és taronja i blanc. |
| lila | Color entre el blau i el vermell, com el de la violeta. | Aquesta flor lila és molt bonica. |
| fosc | Que té poca llum. | A l'hivern, a les sis la nit ja és fosca. |
| clar | Que té molta llum. | La meva habitació és molt clara perquè té dues finestres. |
| dolç | Que té el gust del sucre o de la mel. | Aquesta síndria és molt dolça. |
| salat | Que té el gust de l'aigua del mar. | La sopa està massa salada. |
| picant | Que crema a la boca, com el bitxo. | No m'agrada el menjar picant. |
| alegre | Que està content i ho mostra. | Els nens estan alegres perquè avui és festa. |
| nerviós | Que no està tranquil i té por o pressa. | La Laia està nerviosa abans de l'examen. |
| tranquil | Que està en calma, sense preocupacions ni soroll. | El meu carrer és molt tranquil a la nit. |
| ric | Que té molts diners. | Aquell senyor és molt ric i viu en una casa enorme. |
| pobre | Que té pocs diners. | Moltes famílies pobres no poden anar de vacances. |
| fort | Que té molta força. | La meva germana és molt forta i aixeca caixes pesades. |
| ros | Que té els cabells grocs o daurats. | La nena té els cabells llargs i és rossa. |
| casat | Que té marit o muller. | La meva germana gran està casada i té dos fills. |
| solter | Que no s'ha unit a ningú en matrimoni. | La meva tia és soltera i viu amb el seu gat. |
| català | Que és de Barcelona, Girona, Lleida o Tarragona, o d'aquell territori. | De postres, prenem crema catalana amb galetes. |
| anglès | Que és de Londres o d'un altre lloc d'aquell país. | La meva professora és anglesa i parla molt bé català. |
| francès | Que és de París o d'un altre lloc d'aquell país. | M'agrada molt el formatge francès. |
| alemany | Que és de Berlín o d'un altre lloc d'aquell país. | El meu veí té una moto alemanya. |
| italià | Que és de Roma o d'un altre lloc d'aquell país. | Ens encanta el menjar italià, sobretot la pizza. |
| americà | Que és de Nova York o d'un altre lloc dels Estats Units. | El meu cosí té una amiga americana que viu a Boston. |
| xinès | Que és de Pequín o d'un altre lloc d'aquell país. | Al barri hi ha un restaurant xinès molt bo. |
| espanyol | Que és de Madrid, de Sevilla o d'un altre lloc d'aquell estat. | La truita espanyola es fa amb ous i patates. |
| japonès | Que és de Tòquio o d'un altre lloc d'aquell país. | A la Marta li agrada molt el menjar japonès. |
| rus | Que és de Moscou o d'un altre lloc d'aquell país. | La nostra veïna és russa i parla quatre idiomes. |
| portuguès | Que és de Lisboa o d'un altre lloc d'aquell país. | A la meva classe hi ha una noia portuguesa. |
| estranger | Que és d'un altre país. | A l'estiu venen molts turistes estrangers a la costa. |
| preferit | Que t'agrada més que els altres. | La meva cançó preferida és d'aquest grup. |
| sol | Sense ningú més al costat. | La meva àvia viu sola en un pis petit. |
| diferent | Que no és igual a un altre. | Els dos germans són molt diferents. |
| igual | Que és exactament com un altre. | Aquestes dues samarretes són iguals. |
| correcte | Que no té errors. | La teva resposta és correcta. |
| perfecte | Que no té cap defecte; molt bo. | Aquesta platja és perfecta per nedar. |
| llest | Que entén les coses de pressa. | La meva neboda és molt llesta: sap llegir als tres anys. |
| intel·ligent | Que entén i pensa molt bé. | El meu gos és molt intel·ligent: obre la porta sol. |
| tímid | Que té vergonya de parlar amb la gent. | La nena nova és una mica tímida i parla poc. |
| preparat | Que ja pot començar a fer una cosa. | Els nens ja estan preparats per sortir d'excursió. |
| mort | Que ja no viu. | La planta del balcó està morta perquè no té aigua. |
| viu | Que té vida i no és mort. | Al riu hi ha peixos vius. |
| boig | Que fa coses estranyes i sense pensar. | El meu gos es torna boig quan veu la pilota. |
| famós | Que el coneix molta gent. | Aquesta cantant és molt famosa a tot el món. |
| modern | Que és d'ara, nou i actual. | Viuen en una casa molt moderna amb grans finestres. |
| antic | Que és de fa molt de temps. | Al centre del poble hi ha una torre molt antiga. |
| agradable | Que fa sentir bé. | Avui fa un temps molt agradable per passejar. |
| simple | Que no és complicat. | La recepta és molt simple: només necessites ous i patates. |
| normal | Que és com sempre; habitual. | Per a mi, és normal llevar-me a les set. |
| possible | Que pot passar o que es pot fer. | És possible que demà plogui. |
| impossible | Que no pot passar ni es pot fer. | Amb tant de soroll és impossible dormir. |
| segur | Que no té perill. | Aquest barri és molt segur a la nit. |
| rodó | Que té la forma d'una pilota o d'un cercle. | La taula de la cuina és rodona. |
| quadrat | Que té quatre costats iguals. | El meu pati és petit i quadrat. |
| molest | Que fa sentir incòmode. | Aquest soroll és molt molest. |
| enfadat | Que està molt molest amb algú. | La mare està enfadada perquè no faig els deures. |
| treballador | Que fa molta feina i amb ganes. | La meva veïna és molt treballadora i sempre té feina. |
| pesat | Que té molts quilos. | Aquesta maleta és massa pesada per a mi. |
| lleuger | Que té pocs quilos. | La meva motxilla nova és molt lleugera. |
| dur | Que no canvia de forma quan el toques; el contrari de tou. | Aquest pa és massa dur i no el puc tallar. |
| tou | El contrari de dur. | El meu llit és molt tou. |
| suau | Que és agradable de tocar, sense aspresa. | El pèl del meu gat és molt suau. |
| humit | Que té una mica d'aigua. | La tovallola encara està humida. |
| sec | Que no té aigua. | La roba ja està seca; la podem guardar. |
| afortunat | Que té bona sort. | La Marta és molt afortunada: sempre guanya a les cartes. |
| sí | Paraula per respondre que una cosa és veritat o que l'acceptes. | La nena diu que sí amb el cap. |
| no | El contrari de sí. | Avui no puc venir al cinema. |
| hola | Paraula per saludar quan trobes algú. | Quan entro a classe, dic hola a tothom. |
| adéu | Paraula que dius quan marxes o quan algú marxa. | Abans de sortir, la nena diu adéu als avis. |
| gràcies | Paraula que dius quan algú et dona una cosa o t'ajuda. | Moltes gràcies pel regal, m'encanta! |
| si us plau | Paraules que diem quan demanem una cosa, per ser amables. | Em dones un got d'aigua, si us plau? |
| perdó | Paraula per demanar disculpes quan has fet una cosa malament. | Ui, perdó! No et volia trepitjar. |
| bon dia | Ho dius quan trobes algú al matí. | Cada matí dic bon dia al forner. |
| bona nit | Ho dius a la nit o abans d'anar a dormir. | Abans d'anar a dormir, dic bona nit als meus pares. |
| bona tarda | Ho dius quan trobes algú a la tarda. | Quan entro a la botiga a les cinc, dic bona tarda. |
| fins demà | Ho dius quan marxes, si veuràs la persona el dia següent. | L'alumne surt de classe i diu fins demà a la mestra. |
| fins aviat | Ho dius quan marxes i veuràs la persona d'aquí a poc. | Ens veiem la setmana que ve, fins aviat! |
| fins després | Ho dius quan marxes i veuràs la persona el mateix dia. | Vaig a comprar pa i torno de seguida, fins després! |
| de res | Resposta educada quan algú et dona les gràcies. | Li dic gràcies i ell em respon que de res. |
| d'acord | Ho dius quan penses el mateix o vols fer el que et diuen. | —Quedem a les sis? —Molt bé, d'acord. |
| molt de gust | Expressió per dir que fas una cosa amb plaer. | —Em pots ajudar amb la maleta? —Sí, molt de gust. |
| jo | Paraula que fa servir la persona que parla per referir-se a ella mateixa. | Si tu no pots, ho faig jo. |
| tu | Paraula per referir-se a la persona amb qui parles, de manera familiar. | Em dic Pere. I tu, com et dius? |
| ell | Paraula per parlar d'un home o d'un noi. | En Marc no és aquí; ell arriba més tard. |
| ella | Paraula per parlar d'una dona o d'una noia. | Conec la Laia: ella és la meva veïna. |
| nosaltres | Paraula que indica un grup on hi ha la persona que parla. | El meu germà i jo vivim junts: nosaltres som de Reus. |
| vosaltres | Paraula per parlar a un grup de persones de manera familiar. | Nois, i vosaltres, d'on sou? |
| ells | Paraula per parlar de dos o més homes, o d'homes i dones. | En Pere i en Joan són germans: ells viuen a Vic. |
| elles | Paraula per parlar de dues o més dones o noies. | La Rosa i la Clara són amigues; elles juguen a bàsquet. |
| vostè | Paraula per parlar a una persona de manera educada i formal. | Perdoni, senyor, vostè és el metge? |
| vostès | Paraula per parlar de manera formal a un grup de persones. | Senyores, vostès volen beure alguna cosa? |
| el meu | Paraula que indica que una cosa és de la persona que parla. | Aquest és el meu gos; es diu Bobi. |
| el teu | Paraula que indica que una cosa és de la persona amb qui parles. | Com es diu el teu germà? |
| el seu | Paraula que indica que una cosa és d'ell, d'ella o d'ells. | La Clara busca el seu gat per tot el barri. |
| el nostre | Paraula per dir que una cosa és de nosaltres. | Aquest és el nostre pis: és petit, però bonic. |
| el vostre | Paraula que indica que una cosa és de les persones a qui parles. | On és el vostre cotxe? No el veig. |
| aquest | Paraula per indicar una cosa que és a prop de qui parla. | M'agrada molt aquest jersei vermell. |
| aquell | Paraula per indicar una cosa que és lluny de qui parla. | Veus aquell castell a dalt de la muntanya? |
| això | Paraula per a una cosa que és a prop, sense dir-ne el nom. | Què és això que tens a la mà? |
| allò | Paraula per a una cosa que és lluny, sense dir-ne el nom. | Què és allò que hi ha a dalt de la muntanya? |
| què | Paraula per preguntar per una cosa. | I tu, què vols per sopar? |
| qui | Paraula per preguntar per una persona. | Saps qui és aquell noi? |
| on | Paraula per preguntar per un lloc. | Perdoni, on és l'estació de tren? |
| quan | Paraula per preguntar pel moment en què passa una cosa. | Saps quan comença la pel·lícula? |
| com | Paraula per preguntar la manera de fer o de ser una cosa. | Hola, Joan, com estàs avui? |
| quant | Paraula per preguntar per una quantitat o un preu. | Perdoni, quant costa aquest pa? |
| per què | Paraula per preguntar la causa d'una cosa. | Mama, per què el cel és blau? |
| perquè | Paraula que introdueix la causa d'una cosa. | No vaig a l'escola perquè estic malalt. |
| quin | Paraula per preguntar per una cosa entre diverses. | Saps quin autobús va a la platja? |
| i | Paraula que uneix dues coses o dues idees. | Tinc un gos i un gat. |
| o | Paraula per presentar dues possibilitats. | Vols aigua o suc de taronja? |
| però | Paraula per presentar una idea contrària. | Vull sortir, però plou molt. |
| també | Paraula que indica que una cosa és igual que una altra. | Jo parlo anglès i el meu germà també. |
| tampoc | Com «també», però en frases amb «no». | Jo no menjo carn i la meva germana tampoc. |
| molt | Paraula per dir que hi ha una gran quantitat. | Aquest pastís és molt bo. |
| poc | Paraula que indica una quantitat petita. | El nen menja poc i està molt prim. |
| més | Paraula que indica una quantitat superior. | Vull més sopa, si us plau. |
| menys | El contrari de més. | He de menjar menys xocolata i més fruita. |
| massa | Paraula que indica que hi ha més del que cal. | Aquest cafè és massa calent; no el puc beure. |
| bastant | Paraula que indica una quantitat suficient o mitjana. | La pel·lícula és bastant bona. |
| tot | Una cosa sencera, amb totes les seves parts. | El nen es menja tot el plat de sopa. |
| res | Paraula que vol dir cap cosa. | No tinc res a la nevera. |
| algú | Paraula per referir-se a una persona sense dir qui és. | Hi ha algú a la porta. |
| ningú | Paraula que vol dir cap persona. | A l'hivern no hi ha ningú a la platja. |
| algun | Paraula per a una o unes coses, sense dir quines. | Tens algun llibre en anglès? |
| cap | Paraula que vol dir ni un sol. | A la nevera no hi ha cap ou. |
| cada | Paraula que indica totes les coses d'un grup, una per una. | Vaig al gimnàs cada dia. |
| altre | Paraula per indicar una persona o una cosa diferent. | Vull un altre got d'aigua, si us plau. |
| mateix | Paraula que indica que una cosa és igual, no diferent. | La Júlia i jo tenim el mateix jersei. |
| avui | Paraula que indica el dia en què som. | Què fem avui per dinar? |
| ahir | Paraula que indica el dia abans d'avui. | Vaig veure la Marta ahir a la tarda. |
| demà | Paraula que indica el dia després d'avui. | Ens veiem demà a les deu. |
| ara | Paraula que indica el moment present. | No puc parlar ara; et truco més tard. |
| després | Més tard; el contrari d'abans. | Primer dinem i després anem al parc. |
| abans | Més aviat; el contrari de després. | Renta't les mans abans de menjar. |
| sempre | En tots els moments o totes les vegades. | La meva àvia sempre esmorza a les set. |
| mai | Paraula que vol dir cap vegada. | La meva àvia no beu mai cafè. |
| sovint | Moltes vegades, amb freqüència. | Vaig sovint a la biblioteca a estudiar. |
| de vegades | Algun cop, però no sempre. | El meu pare de vegades cuina el sopar. |
| aquí | Paraula que indica el lloc on és la persona que parla. | Seu aquí, al meu costat. |
| allà | Paraula que indica un lloc lluny de qui parla. | La farmàcia és allà, a l'altra banda de la plaça. |
| a prop | A poca distància d'un lloc. | L'escola és a prop de casa meva. |
| lluny | A molta distància d'un lloc. | La platja és lluny; hem d'agafar el cotxe. |
| dins | A la part interior d'una cosa. | Les claus són dins de la bossa. |
| fora | A la part exterior d'un lloc. | Els nens juguen fora perquè fa bon temps. |
| sobre | A la part de dalt d'una cosa, tocant-la. | El gat dorm sobre la taula. |
| sota | A la part de baix d'una cosa. | La pilota és sota el llit. |
| davant | Al costat on tens la cara; el contrari de darrere. | El cotxe és davant de casa. |
| darrere | El contrari de davant. | El jardí és darrere de la casa. |
| al costat de | Molt a prop, a la dreta o a l'esquerra d'una cosa. | El banc és al costat de la farmàcia. |
| entre | En mig de dues o més coses. | La farmàcia és entre el banc i la fleca. |
| amb | Paraula per dir en companyia de qui fas una cosa. | Vaig al cinema amb els meus amics. |
| sense | Paraula que indica que falta una cosa. | M'agrada el cafè sense sucre. |
| per | Paraula que indica per on passes, la causa o el temps. | Passegem per la platja cada tarda. |
| per a | Paraula per dir a qui donem una cosa o per què serveix. | Aquest regal és per a la meva mare. |
| de | Paraula que diu a qui és una cosa o d'on ve. | Aquest llibre és de la Maria. |
| a | Paraula que indica el lloc on vas o on ets. | Aquest estiu anem a la platja. |
| en | Paraula per dir el lloc, sobretot davant d'«un» o «una». | Visc en un pis del centre. |
| des de | Paraula que indica el punt on comença una cosa. | Vaig a peu des de casa fins a l'escola. |
| fins a | Paraula que indica el punt on acaba una cosa. | Caminem fins a la plaça i tornem. |
| cap a | Paraula que indica la direcció d'un moviment. | L'ocell vola cap a el sud. |
| bé | De manera correcta o agradable. | La meva germana parla molt bé l'anglès. |
| malament | De manera incorrecta o dolenta. | El meu germà canta molt malament. |
| ja | Paraula que indica que una cosa ha passat abans o en aquell moment. | La meva filla ja sap llegir. |
| encara | Paraula que indica que una cosa continua. | Són les deu i el nen encara dorm. |
| només | Paraula que vol dir solament, i res més. | Tinc només cinc euros a la butxaca. |
| tard | Després de l'hora normal o prevista. | Avui em llevo tard i perdo l'autobús. |
| d'hora | Abans de l'hora normal. | Demà em llevo molt d'hora per anar a l'aeroport. |
| aviat | D'aquí a poc temps. | L'autobús arriba molt aviat, en dos minuts. |
| potser | Paraula per dir que una cosa és possible, però no segura. | Si fa sol, potser anem a la platja. |
| un | El número que s'escriu 1. | Tinc un germà i dues germanes. |
| dos | El número que s'escriu 2. | Tinc dos gats i un gos. |
| tres | El número que s'escriu 3. | El triangle té tres costats. |
| quatre | El número que s'escriu 4. | Una cadira té quatre potes. |
| cinc | El número que s'escriu 5. | Una mà té cinc dits. |
| sis | El número que s'escriu 6. | La meva filla té sis anys i va a primària. |
| set | El número que s'escriu 7. | Una setmana té set dies. |
| vuit | El número que s'escriu 8. | Treballo vuit hores cada dia. |
| nou | El número que s'escriu 9. | Les classes comencen a les nou del matí. |
| deu | El número que s'escriu 10. | Tenim deu dits a les mans. |
| vint | El número que s'escriu 20. | A la meva classe hi ha vint alumnes. |
| cent | El número que s'escriu 100. | La meva besàvia té cent anys! |
| mil | El número que s'escriu 1000. | Aquest ordinador costa mil euros. |
| a la dreta | Al costat contrari de l'esquerra. | Al semàfor, gira a la dreta i ja hi ets. |
| a l'esquerra | Al costat contrari de la dreta. | Quan surts de l'estació, gira a l'esquerra. |
| tot recte | Sense girar ni a la dreta ni a l'esquerra. | Per anar a la plaça, segueix tot recte. |
| és clar | Expressió per dir que una cosa és evident o que hi estàs d'acord. | —Vens a la festa? —Sí, és clar! |
| doncs | Paraula per treure una conseqüència del que s'ha dit. | Si estàs cansat, doncs descansa una mica. |
| salut | Ho diem quan algú esternuda. | Quan l'avi esternuda, tots li diem: «salut!» |
| molt bé | Ho dius quan una cosa està ben feta. | La mestra diu «molt bé» quan fem bé l'exercici. |
| callar | Deixar de parlar o no fer soroll. | Quan entra el professor, els alumnes callen. |
| cridar | Dir el nom d'algú en veu alta perquè vingui. | L'àvia crida el nét per sopar. |
| estar d'acord | Pensar el mateix que una altra persona. | Jo estic d'acord amb tu: és una bona idea. |
| tenir raó | Dir o pensar una cosa que és certa. | Sí, tens raó: avui és dimarts, no dilluns. |
| fer anys | Arribar al dia en què vas néixer, cada any. | Demà la meva germana fa anys i fem una festa. |
| fer la compra | Anar al supermercat o al mercat per omplir la nevera. | Cada dissabte faig la compra al mercat del barri. |
| fer el llit | Posar bé els llençols i la manta després de dormir. | Cada matí el meu germà fa el llit abans d'esmorzar. |
| parar taula | Posar els plats, les forquilles i els ganivets abans de menjar. | Abans de sopar, parem taula entre tots. |
| rentar els plats | Netejar amb aigua i sabó tot el que hem fet servir per menjar. | Després de sopar, sempre rento els plats amb el meu pare. |
| que | Paraula que va després de «dir» o «creure». | Crec que la botiga obre a les nou. |
| així | D'aquesta manera, com et mostro. | Fes-ho així, mira: primer la farina i després els ous. |
| tan | Molt; va davant de paraules com «alt» o «bonic». | La teva germana és tan alta com el teu pare. |
| ni | Com «i», però en frases amb «no». | No menjo carn ni peix. |
| tant | En una quantitat molt gran. | Avui treballo tant que estic molt cansat. |
| llavors | Després d'això. | Primer sopem i llavors anem al cinema. |
| prou | En la quantitat necessària, ni més ni menys. | Ja tenim prou cadires per a tothom. |
| qualsevol | Una persona o cosa, sense importar quina. | Pots venir qualsevol dia de la setmana. |
| la policia | Grup de persones que ajuden la gent i fan complir les lleis. | No trobo el passaport i vaig a la policia. |
| durant | En el temps que dura una cosa. | Sempre dormo durant tot el viatge en tren. |
| tothom | Totes les persones, sense excepció. | A la festa, tothom balla i canta. |
| la por | Sentiment desagradable davant d'un perill. | Tinc por dels gossos grans. |
| mentre | Al mateix temps que passa una altra cosa. | M'agrada escoltar música mentre cuino. |
| realment | De veritat; molt. | Aquest pastís de l'àvia és realment bo. |
| la sort | Coses bones que passen sense esperar-les. | Avui trobo deu euros al carrer. Quina sort! |
| genial | Que és molt bo o molt enginyós. | Quina idea més genial! Anem a la platja! |
| gairebé | Indica que falta molt poc per arribar a una cosa. | Ja són gairebé les deu: anem a dormir. |
| el futur | Temps que encara ha de venir. | En el futur vull viure a prop del mar. |
| l'error | Cosa que no està bé, que s'ha fet malament. | Hi ha un error en el preu d'aquest producte. |
| increïble | Que és tan sorprenent que sembla impossible. | Aquesta pel·lícula és increïble! |
| fantàstic | Que és molt bo, extraordinari. | Aquesta festa és fantàstica! |
| l'accident | Quan algú es fa mal o es trenca una cosa sense voler. | Vés amb compte amb la bici per no tenir cap accident. |
| l'apartament | Pis petit, sovint per passar les vacances. | Visc en un apartament petit amb una terrassa. |
| la mel | Menjar dolç que fan les abelles. | Quan tinc mal de gola, prenc llet amb mel. |
| onze | El número que s'escriu 11. | Un equip de futbol té onze jugadors al camp. |
| dotze | El número que s'escriu 12. | L'any té dotze mesos, de gener a desembre. |
| tretze | El número que s'escriu 13. | La meva germana té tretze anys i va a l'institut. |
| catorze | El número que s'escriu 14. | Dues setmanes són catorze dies. |
| quinze | El número que s'escriu 15. | L'autobús arriba d'aquí a quinze minuts. |
| setze | El número que s'escriu 16. | A la nostra classe som setze alumnes i una professora. |
| trenta | El número que s'escriu 30. | El mes d'abril té trenta dies. |
| quaranta | El número que s'escriu 40. | El meu pare té quaranta anys i la meva mare, trenta-vuit. |
| cinquanta | El número que s'escriu 50. | Aquesta jaqueta tan bonica costa cinquanta euros. |
| el Nadal | Festa de desembre, quan les famílies dinen juntes i es fan regals. | Per Nadal sempre dinem tots junts a casa dels avis. |
| la mamà | Paraula afectuosa amb què els nens i les nenes criden la mare. | La meva mamà em canta cançons per dormir. |
| el papà | Paraula afectuosa amb què els nens i les nenes criden el pare. | El nen corre cap al seu papà quan surt de l'escola. |
| benvingut | Que és rebut amb alegria quan arriba a un lloc. | Hola a tothom i benvinguts a la nostra escola! |
| igualment | S'usa per tornar un bon desig a algú: «el mateix per a tu». | —Que tinguis un bon cap de setmana! —Gràcies, igualment! |
| disset | El número que s'escriu 17. | El meu germà gran té disset anys. |
| divuit | El número que s'escriu 18. | A divuit anys pots conduir un cotxe. |
| dinou | El número que s'escriu 19. | Al llac del parc hi ha dinou ànecs. |
| seixanta | El número que s'escriu 60. | Una hora té seixanta minuts. |
| setanta | El número que s'escriu 70. | La meva àvia té setanta anys i camina molt. |
| vuitanta | El número que s'escriu 80. | El meu avi fa vuitanta anys aquest hivern. |
| noranta | El número que s'escriu 90. | Un partit de futbol dura noranta minuts. |
Deu paraules al dia: set de noves i tres de repàs. Les que falles tornen més sovint. Quan encertes tot el nivell, passes al següent.