Vocabulari de català · C2

Aquestes són les 998 paraules que s’ensenyen als cursos i manuals de català de nivell C2 (Domini). Cada una té una definició i una frase d’exemple en català, sense traducció: com aprenen els nadius.

Aprèn aquestes paraules gratis, deu al dia

Paraula	Significat	Exemple
l'afany	Desig intens i esforç constant per aconseguir una cosa.	Treballava amb un afany* incansable per acabar la tesi a temps.*
l'anhel	Desig profund i viu d'una cosa que encara no es té.	El seu gran anhel* era tornar a veure el poble on va néixer.*
la delectança	Plaer intens i serè que se sent davant d'una cosa agradable.	Escoltava la sonata amb una delectança* evident als ulls.*
el deler	Desig vehement i impacient de fer o tenir alguna cosa.	Els infants esperaven amb deler* l'arribada de les vacances.*
la frisança	Impaciència nerviosa de qui espera que passi alguna cosa.	Esperava la notícia amb una frisança* que no podia dissimular.*
l'ànsia	Desig molt intens, acompanyat sovint d'inquietud o angoixa.	Tenia ànsia* de saber els resultats de l'examen.*
la quimera	Idea o projecte imaginari, bonic però impossible de fer realitat.	Per a molts, viure només de la poesia és una quimera.
la fal·lera	Afició molt forta i entusiasta per alguna cosa.	Li ha agafat la fal·lera* dels trencaclosques i en fa un cada nit.*
el caprici	Desig sobtat i poc raonat, sovint d'una cosa innecessària.	Es va comprar aquell barret per pur caprici.
l'antull	Desig capritxós i sobtat de menjar o de tenir alguna cosa.	A mitjanit li va venir un antull* de xocolata desfeta.*
el rampell	Impuls sobtat i passatger que fa actuar sense pensar.	En un rampell* de generositat, va pagar el sopar de tothom.*
la follia	Acció o idea molt imprudent, pròpia de qui ha perdut el seny.	Travessar el desert sense aigua seria una follia.
la dèria	Idea fixa o afició que ocupa contínuament el pensament d'algú.	Té la dèria* de comptar els graons de totes les escales.*
l'obsessió	Idea o preocupació que algú no es pot treure del cap.	La seva obsessió* per l'ordre fa que tot estigui sempre impecable.*
la mania	Costum estrany o obstinat que algú repeteix sense un motiu clar.	Té la mania* de llegir el final dels llibres abans de començar-los.*
la fòbia	Por intensa i irracional davant d'una cosa o d'una situació concreta.	La seva fòbia* a les aranyes li impedeix baixar al soterrani.*
el desvari	Pensament o paraula sense sentit, propi de qui no raona bé.	Amb la febre tan alta, deia un desvari* rere l'altre.*
el deliri	Estat de confusió mental amb idees falses o visions, sovint causat per una malaltia.	La febre era tan alta que va entrar en un deliri* breu.*
la vigília	Estat de qui està despert; també, el dia abans d'una festa.	Entre la son i la vigília, va sentir que algú obria la porta.
la lassitud	Cansament general, amb manca de forces i d'interès.	Després de la malaltia, una gran lassitud* li impedia sortir de casa.*
la languidesa	Falta d'energia i d'ànim, amb un aire dèbil i ensopit.	La calor de l'agost omplia la tarda d'una dolça languidesa.
la feblesa	Manca de força física o moral.	La feblesa* de les seves cames l'obligava a caminar amb bastó.*
la flaquesa	Debilitat; també, punt dèbil del caràcter d'algú.	Confessa que la xocolata és la seva gran flaquesa.
l'atonia	Falta de vigor o d'activitat, en un cos o en una situació.	El mercat viu un període d'atonia* i gairebé no es ven res.*
l'apatia	Estat d'indiferència en què no es té ganes de fer res.	Una profunda apatia* el feia quedar-se tot el dia al sofà.*
l'abúlia	Falta greu de voluntat per decidir o per actuar.	Patia una abúlia* que li impedia prendre cap decisió, per petita que fos.*
el tedi	Avorriment profund i persistent.	Les tardes de pluja omplien la casa d'un tedi* espès.*
l'oprobi	Deshonor públic que cau sobre algú per una acció vergonyosa.	La trampa descoberta va cobrir l'equip d'oprobi.
la ignomínia	Vergonya pública molt greu que fa perdre la dignitat.	Perdre per haver fet trampes seria una ignomínia* per a tot el club.*
la infàmia	Pèrdua greu de la bona reputació; també, acció vil i vergonyosa.	Difondre aquella mentida sobre el veí va ser una infàmia.
la deshonra	Pèrdua de l'honor o de la bona fama.	Per al vell cavaller, rendir l'espasa era una deshonra.
l'escarni	Burla cruel i humiliant que es fa d'algú.	Va ser objecte d'escarni* per haver confiat en aquell mentider.*
la befa	Burla que es fa d'algú amb gestos o paraules de menyspreu.	Els companys en feien befa* pel seu accent, fins que la mestra ho va aturar.*
la mofa	Burla feta amb menyspreu, sovint rient-se'n obertament.	L'actor es va convertir en objecte de mofa* després de l'error.*
la burla	Acció o paraula que posa algú en ridícul per riure-se'n.	No era una crítica seriosa, sinó una burla* sense malícia.*
la mordacitat	Manera d'expressar-se aguda i punyent, que critica amb ironia.	La mordacitat* dels seus articles li ha guanyat lectors i enemics.*
la causticitat	Qualitat d'un comentari irònic que fereix com si cremés.	Ningú no s'escapava de la causticitat* d'aquella crítica teatral.*
l'acritud	Aspresa en el gust o, en sentit figurat, en el tracte i les paraules.	Va respondre amb una acritud* que va sorprendre tothom.*
l'aspror	Qualitat del que és rugós al tacte o fort i desagradable al gust.	Notava l'aspror* de la fusta sense polir sota els dits.*
la rudesa	Manca de delicadesa i de finor en el tracte o en els gestos.	Em va sorprendre la rudesa* amb què va tractar el cambrer.*
la grolleria	Acció o paraula mal educada i ofensiva.	Riure's d'un convidat a taula és una grolleria* imperdonable.*
la barroeria	Feina feta sense cura ni habilitat.	Aquella reparació és una barroeria: el grifó ja torna a degotar.
la matusseria	Cosa feta de qualsevol manera, sense traça ni atenció.	La pintura de la paret és una matusseria* plena de taques.*
la tosquedat	Qualitat del que és poc refinat, rústic o mal acabat.	La tosquedat* de les eines prehistòriques no amaga l'enginy dels seus autors.*
la ruqueria	Acció o dita pròpia d'una persona ignorant o de poc enteniment.	Creure que la Terra és plana és una ruqueria.
la bajanada	Cosa sense solta ni volta, dita o feta per manca de seny.	Allò que va dir a la reunió era una bajanada* absoluta.*
la niciesa	Manca de seny o de saber; acció poc assenyada.	Va ser una niciesa* sortir a navegar amb aquella tempesta.*
la insensatesa	Falta de seny i de prudència en el que es fa o es diu.	Gastar-se tots els estalvis en un sol dia és una insensatesa.
l'estultícia	Estupidesa, especialment la de qui parla sense saber i es creu savi.	L'autor satiritza l'estultícia* dels qui opinen de tot sense haver llegit res.*
la ignorància	Falta de coneixements sobre un tema o en general.	La ignorància* no és cap vergonya si tens ganes d'aprendre.*
la saviesa	Coneixement profund unit a un bon judici, fruit de l'estudi o de l'experiència.	La saviesa* de l'àvia es notava en cada consell que donava.*
l'erudició	Coneixement ampli i profund de moltes matèries, adquirit amb l'estudi.	L'assaig demostra una erudició* extraordinària en història medieval.*
l'erudit	Persona que té coneixements molt amplis i detallats d'una matèria.	Un erudit* en manuscrits antics va identificar l'autor del text.*
la pedanteria	Exhibició innecessària de coneixements per semblar superior.	Cita frases en llatí a cada moment amb una pedanteria* insuportable.*
el pedant	Persona que presumeix de saber molt i ho exhibeix sense cap necessitat.	Aquell pedant* sempre corregeix la pronúncia dels altres en públic.*
l'afectació	Manca de naturalitat en la forma de parlar, de moure's o de vestir.	Recitava els versos amb una afectació* que els feia ridículs.*
l'amanerament	Estil artificial, repetitiu i poc espontani d'un artista o d'una persona.	L'amanerament* de les seves últimes obres va decebre la crítica.*
la carrincloneria	Gust per allò sentimental, ensucrat i de poca qualitat.	La pel·lícula cau en la carrincloneria* en les escenes finals.*
la fatuïtat	Presumpció buida de qui es creu més important del que és.	La fatuïtat* del personatge fa riure tots els espectadors.*
la vanaglòria	Orgull excessiu pels propis mèrits, sovint exagerats.	Parlava dels seus èxits amb una vanaglòria* que cansava tothom.*
la jactància	Costum de lloar-se a si mateix i de presumir dels propis èxits.	Explicava les seves victòries amb tanta jactància* que ningú no se'l creia.*
l'altivesa	Actitud orgullosa de qui es considera superior als altres.	Mirava els nouvinguts amb una altivesa* freda i distant.*
l'envaniment	Estat de qui s'omple d'orgull i es creu més que els altres.	L'èxit sobtat li va provocar un envaniment* difícil de suportar.*
l'enfarfec	Conjunt de coses excessives, confuses o recarregades.	La façana és un enfarfec* d'ornaments de tots els estils.*
l'embolcall	Allò que cobreix o envolta una cosa per protegir-la.	Va treure el regal del seu embolcall* de paper daurat.*
l'aparat	Pompa i ostentació amb què es fa un acte; també, conjunt d'aparells.	La boda es va celebrar amb molt d'aparat* i centenars de convidats.*
la pompa	Luxe i solemnitat amb què se celebra un acte.	La reina va ser rebuda amb gran pompa* a l'ajuntament.*
la fastuositat	Luxe excessiu i ostentós.	La fastuositat* del palau contrastava amb la pobresa del barri.*
la magnificència	Grandiositat i esplendor que causen admiració.	La magnificència* de la catedral deixa bocabadats els visitants.*
l'esplendor	Brillantor intensa; també, moment de màxima grandesa.	La ciutat va viure el seu moment d'esplendor* al segle XV.*
la brillantor	Qualitat del que fa llum o la reflecteix intensament.	La brillantor* de la neu al sol obligava a dur ulleres fosques.*
la resplendor	Llum intensa que emet o reflecteix un cos.	La resplendor* de l'incendi es veia des del poble del costat.*
la lluïssor	Brillantor suau d'una superfície polida o humida.	La lluïssor* del terra acabat d'encerar feia por de relliscar.*
la fulgor	Llum viva i intensa, com la d'un llamp o d'una estrella.	La fulgor* del llamp va il·luminar tota la vall.*
la claror	Llum, sovint suau, que permet veure-hi.	A la primera claror* del dia, els pastors ja eren a la muntanya.*
la penombra	Mitja llum entre la claredat i la foscor.	Llegia a la penombra* de la sala, amb les persianes mig abaixades.*
la foscúria	Foscor intensa, absència gairebé total de llum.	Ens vam perdre en la foscúria* del bosc sense cap llanterna.*
la tenebra	Foscor profunda; en sentit figurat, ignorància o tristesa.	Una tenebra* espessa cobria el camí de la cova.*
la melangia	Tristesa suau i persistent, sovint sense una causa clara.	La pluja d'octubre li portava una melangia* dolça i tranquil·la.*
el capvespre	Darrera part de la tarda, quan el sol es pon.	Cada capvespre* passejaven per la platja fins que es feia fosc.*
el crepuscle	Claror que hi ha a trenc de dia o al vespre, quan el sol és sota l'horitzó.	En el crepuscle, les muntanyes es tornaven de color violeta.
l'alba	Primera claror del dia, abans que surti el sol.	Els pescadors van sortir a la mar a trenc d'alba.
l'albada	Moment en què comença a clarejar; també, cançó pròpia d'aquesta hora.	Els galls canten a l'albada* i desperten tot el mas.*
l'aurora	Claror rosada que precedeix la sortida del sol.	Una aurora* rosada tenyia les aigües de l'estany.*
la rosada	Gotetes d'aigua que es formen de nit sobre les plantes.	Al matí, l'herba del jardí estava molla de rosada.
la serena	Humitat que cau a l'aire lliure durant la nit.	No deixis la roba estesa a la serena, que s'humitejarà.
la boirina	Boira lleugera i poc densa.	Una boirina* suau cobria els camps a primera hora.*
la calitja	Boirina seca de pols o de fum que enterboleix l'aire.	Per culpa de la calitja, no es veien les illes des de la costa.
la xafogor	Calor humida i pesant que fa difícil respirar.	Amb aquesta xafogor* no hi ha qui dormi.*
la canícula	Període més calorós de l'any, a l'estiu.	Durant la canícula, els carrers del poble queden buits a migdia.
la fredor	Temperatura baixa; en sentit figurat, manca d'afecte o d'entusiasme.	Ens va rebre amb una fredor* que ens va deixar glaçats.*
la gebrada	Capa de glaç que es forma sobre la terra i les plantes en les nits de molt fred.	Aquest matí, una gebrada* blanca cobria els camps de blat.*
la glaçada	Baixada de la temperatura per sota de zero que gela l'aigua i fa malbé els conreus.	Una glaçada* tardana va fer malbé la flor dels ametllers.*
el torb	Vent fort de muntanya que arrossega la neu i fa perillós el camí.	El torb* va sorprendre els excursionistes quan arribaven al coll.*
la tramuntana	Vent fred i sec que bufa del nord.	A l'Empordà, la tramuntana* pot bufar diversos dies seguits.*
el garbí	Vent humit que bufa del sud-oest, típic de les tardes d'estiu.	A la tarda s'aixeca el garbí* i la mar s'encrespa.*
el llebeig	Vent del sud-oest, que en algunes zones també s'anomena garbí.	El llebeig* bufava fort i els velers tornaven a port.*
el xaloc	Vent càlid i humit que bufa del sud-est.	Quan bufa el xaloc, l'aire es fa enganxós i pesant.
la marinada	Brisa suau que bufa del mar cap a terra durant el dia.	A la tarda, la marinada* refresca els carrers del poble.*
el mestral	Vent fred i sec que bufa del nord-oest.	El mestral* va netejar el cel i ens va deixar un dia clar.*
la ventada	Cop d'aire fort i sobtat que ho remou tot.	Una ventada* va fer volar tots els papers de la taula.*
la ratxa	Augment sobtat i breu de la força del vent; també, sèrie seguida de fets.	L'equip viu una bona ratxa* de victòries.*
la bufada	Aire expulsat amb força per la boca; també, cop de vent.	Va apagar les espelmes del pastís d'una sola bufada.
la brisa	Vent suau i agradable, sovint vora el mar.	Una brisa* lleugera movia les cortines de l'habitació.*
l'oratge	Temps atmosfèric; també, vent suau.	Si l'oratge* ho permet, demà farem l'excursió.*
l'aiguat	Pluja molt intensa i abundant que pot causar inundacions.	L'aiguat* de la nit passada va desbordar la riera.*
el xàfec	Pluja forta i de curta durada.	Ens va enxampar un xàfec* i vam arribar xops a casa.*
el ruixat	Pluja breu i sobtada, de vegades forta.	Després del ruixat, el carrer feia olor de terra molla.
el plugim	Gotes d'aigua molt fines que cauen del cel lentament.	Un plugim* suau queia sense parar sobre les teulades.*
el llampec	Llum intensa i breu que produeix una descàrrega elèctrica durant una tempesta.	Cada llampec* il·luminava tota l'habitació durant un instant.*
la remor	Soroll suau, confús i continuat.	Des de la casa se sentia la remor* del riu.*
el murmuri	Soroll lleu i continuat de veus, d'aigua o de fulles.	Un murmuri* de veus omplia la sala abans del concert.*
el xiuxiueig	Acció de parlar molt baixet, gairebé sense veu.	El xiuxiueig* dels alumnes del fons molestava el professor.*
la fressa	Soroll lleuger que fa algú o alguna cosa en moure's.	Vaig sentir una fressa* entre les fulles i va aparèixer un esquirol.*
el bram	Crit característic de l'ase.	El bram* de l'ase es va sentir per tota la vall.*
el bramul	Crit fort i sord d'alguns animals; també, soroll fort del mar o del vent.	Des del far se sentia el bramul* de les onades contra les roques.*
el rugit	Veu forta i ronca del lleó i d'altres feres.	El rugit* del lleó va fer callar tots els visitants del zoo.*
el gemec	So feble i dolorós que es fa per un mal o una pena.	Va deixar anar un gemec* quan es va torçar el turmell.*
el plany	Expressió de dolor o de tristesa amb paraules o sons.	El poema és un plany* per la joventut perduda.*
el sanglot	Inspiració brusca i entretallada que acompanya el plor intens.	Va deixar anar un sanglot* i es va eixugar les llàgrimes.*
el plor	Acció de vessar llàgrimes.	El plor* del nadó va despertar tota la casa.*
el lament	Queixa expressada amb dolor o tristesa.	Ningú no va escoltar el lament* dels vilatans per la pèrdua del bosc.*
l'elegia	Poema que expressa dolor per una mort o per una pèrdua.	El poeta va escriure una elegia* en memòria del seu mestre.*
l'oda	Poema líric de to elevat que celebra una persona o una cosa.	Neruda va dedicar una oda* a la ceba.*
l'himne	Composició musical solemne que representa un grup o celebra algú.	Els jugadors van cantar l'himne* del club abans del partit.*
la lloança	Paraules d'admiració que exalten les qualitats d'algú.	La seva actuació va rebre la lloança* de tota la crítica.*
l'elogi	Paraules amb què es destaquen els mèrits d'algú o d'alguna cosa.	La directora va fer un elogi* del treball de tot l'equip.*
el panegíric	Discurs o escrit que celebra una persona de manera molt entusiasta.	L'article sobre l'actriu era més un panegíric* que no pas una crítica.*
la diatriba	Crítica escrita o parlada molt violenta contra algú o alguna cosa.	Va publicar una diatriba* ferotge contra la nova urbanització.*
la invectiva	Discurs o escrit violent que ataca durament algú.	El personatge llança una invectiva* furiosa contra el seu germà.*
el libel	Escrit breu que difama o ataca algú.	Va ser jutjat per publicar un libel* ple de falsedats contra el seu veí.*
el pamflet	Escrit breu de to polèmic, sovint per atacar o defensar una idea.	Repartien un pamflet* que denunciava la contaminació del riu.*
el manifest	Declaració pública escrita en què un grup exposa les seves idees o objectius.	Els artistes del moviment van signar un manifest* a favor de l'art nou.*
el proemi	Text breu que introdueix una obra; pròleg.	En el proemi, l'autor explica per què va escriure el llibre.
l'exordi	Primera part d'un discurs, destinada a captar l'atenció del públic.	Amb un exordi* ple d'humor, l'oradora es va guanyar la sala.*
la peroració	Part final d'un discurs, en què es resumeix i s'intenta convèncer.	En la peroració, l'advocat va demanar al jurat que pensés en la justícia.
l'apòstrofe	Figura retòrica en què qui parla s'adreça directament a algú o a alguna cosa.	El poeta fa un apòstrofe* a la lluna: «Oh, lluna, escolta'm!».*
l'epítet	Adjectiu que destaca una qualitat pròpia del nom que acompanya.	En «la blanca neu», «blanca» és un epítet.
l'oxímoron	Figura que uneix dues paraules de sentit oposat.	«Un silenci eixordador» és un oxímoron* molt conegut.*
la sinestèsia	Figura que barreja sensacions de sentits diferents.	«Un groc estrident» és una sinestèsia* que uneix la vista i l'oïda.*
l'anàfora	Repetició d'una paraula al començament de versos o frases successius.	Cada estrofa comença amb «Tu ets...»: és una anàfora* ben clara.*
l'el·lipsi	Omissió d'un element de la frase que es pot sobreentendre.	En «Jo, cafè; ella, te», hi ha una el·lipsi* del verb.*
l'hipèrbaton	Alteració de l'ordre habitual de les paraules d'una frase.	«Del salze les fulles» és un hipèrbaton* típic de la poesia.*
la metonímia	Figura que designa una cosa amb el nom d'una altra relacionada.	Dir «llegir un Rodoreda» per «llegir un llibre de Rodoreda» és una metonímia.
la sinècdoque	Figura que designa el tot amb el nom d'una part, o al revés.	Dir «tenir un sostre» per «tenir casa» és una sinècdoque.
la prosopopeia	Figura que atribueix qualitats humanes a coses o animals.	«El vent plorava a la finestra» és un exemple de prosopopeia.
l'aliteració	Repetició de sons iguals o semblants en paraules properes.	«Ritme rodó del riu que roda» és una aliteració* ben sonora.*
l'assonància	Rima en què només coincideixen les vocals a partir de l'última vocal tònica.	Les paraules «casa» i «ala» rimen en assonància.
la consonància	Rima perfecta, en què coincideixen tots els sons a partir de l'última vocal tònica.	Les paraules «amor» i «flor» rimen en consonància.
la cesura	Pausa que divideix un vers llarg en dues parts.	El decasíl·lab clàssic té una cesura* després de la quarta síl·laba.*
l'encavalcament	Recurs en què una frase no acaba amb el vers i continua en el següent.	Hi ha un encavalcament* entre el primer i el segon vers del sonet.*
el decasíl·lab	Vers format per deu unitats mètriques, molt usat en la poesia catalana clàssica.	Ausiàs March va escriure la majoria dels seus poemes en decasíl·lab.
l'alexandrí	Vers de dotze síl·labes dividit en dues meitats iguals.	Molts poemes francesos del segle XIX estan escrits en alexandrí.
l'hendecasíl·lab	Vers d'onze unitats mètriques, molt habitual en el sonet d'origen italià.	Petrarca va escriure els seus sonets en hendecasíl·lab.
la tornada	Estrofa final i breu d'un poema trobadoresc; també, retorn.	En la tornada, el trobador s'adreça a la dama amb un nom secret.
el trobador	Poeta medieval que componia cançons en occità per a les corts.	Guillem de Cabestany és un trobador* català molt conegut.*
el joglar	Artista ambulant de l'edat mitjana que recitava, cantava i divertia el públic.	El joglar* anava de castell en castell recitant poemes.*
la cançó de gesta	Poema èpic medieval que narra les proeses d'un heroi.	El Cantar de mio Cid és la cançó de gesta* castellana més famosa.*
l'epopeia	Poema llarg que narra fets heroics d'un poble o d'un heroi.	L'Odissea és una epopeia* que narra el retorn d'Ulisses.*
l'èpica	Gènere literari que narra fets heroics i llegendaris.	Els joglars difonien l'èpica* medieval per places i castells.*
la lírica	Gènere literari que expressa els sentiments de l'autor, normalment en vers.	La lírica* trobadoresca parla sovint de l'amor cortès.*
la dramatúrgia	Art de compondre obres de teatre; també, conjunt d'obres d'un autor.	Estudia dramatúrgia* perquè vol escriure obres per a la seva companyia.*
el dramaturg	Autor d'obres de teatre.	Àngel Guimerà és el dramaturg* que va escriure Terra baixa.*
la comèdia	Obra de teatre amb un to divertit i un final feliç.	Vam riure molt amb la comèdia* que feien al teatre del barri.*
el vodevil	Comèdia lleugera plena d'embolics, sovint amb cançons.	El vodevil* estava ple de portes que s'obrien i es tancaven en el moment just.*
el sainet	Peça teatral breu i còmica sobre costums populars.	Al casal del poble representen un sainet* cada festa major.*
la farsa	Obra teatral còmica i exagerada; també, engany fet per aparentar.	Aquella reunió va ser una farsa: la decisió ja estava presa.
l'entremès	Peça teatral breu i còmica que es representava entre els actes d'una obra.	Entre acte i acte, els actors representaven un entremès* divertit.*
el prohom	Persona important i respectada d'una ciutat o d'una institució.	Un prohom* de la ciutat va pagar la construcció de la biblioteca.*
el mecenes	Persona que protegeix i finança artistes o científics.	Sense l'ajuda d'un mecenes, el pintor no hauria pogut viatjar a Itàlia.
el bibliòfil	Persona que col·lecciona i estima els llibres, sobretot els rars i antics.	Aquell bibliòfil* té una col·lecció d'edicions antigues de Verdaguer.*
l'incunable	Llibre imprès en els primers temps de la impremta, abans del 1501.	La biblioteca conserva un incunable* imprès a València el 1474.*
el còdex	Llibre manuscrit antic, fet amb fulls cosits.	El còdex* medieval es conserva en una sala amb la temperatura controlada.*
el pergamí	Pell d'animal preparada per escriure-hi, usada sobretot a l'edat mitjana.	El document original era escrit sobre pergamí* i no sobre paper.*
el manuscrit	Text escrit a mà; també, original d'una obra abans d'imprimir-se.	L'editorial va rebre el manuscrit* de la novel·la per correu.*
el palimpsest	Manuscrit antic en què es va esborrar el text original per escriure'n un de nou.	Amb llum ultraviolada van llegir el text amagat del palimpsest.
la glossa	Nota o comentari que explica un text difícil.	Al marge del manuscrit hi ha una glossa* que aclareix una paraula fosca.*
l'escoli	Nota breu antiga que explica un passatge d'un autor clàssic.	Un escoli* medieval explica el sentit d'aquest vers d'Homer.*
l'apostil·la	Nota afegida al marge d'un text per comentar-lo o completar-lo.	El professor va escriure una apostil·la* al costat del meu paràgraf final.*
la marginàlia	Conjunt d'anotacions i dibuixos que un lector fa als costats de les pàgines d'un llibre.	La marginàlia* del poeta revela què pensava de cada autor que llegia.*
l'edició crítica	Publicació d'un text que compara les versions conservades per fixar-ne la forma més fidel.	Aquesta edició crítica* del Tirant recull les variants de tots els exemplars antics.*
l'aparat crític	Conjunt de notes que indica les variants i les fonts d'un text editat.	Al peu de cada pàgina hi ha l'aparat crític* amb les variants dels manuscrits.*
la filologia clàssica	Estudi de les llengües i les literatures gregues i llatines.	Va estudiar filologia clàssica* perquè volia llegir Homer en grec.*
l'hermenèutica	Disciplina que estudia la interpretació dels textos.	L'hermenèutica* ajuda a entendre el sentit profund d'un text antic.*
l'exegesi	Explicació i interpretació detallada d'un text, especialment antic.	Va fer una exegesi* minuciosa de cada vers del poema.*
l'heurística	Art de trobar fonts, solucions o idees noves; també, mètode de recerca.	Aquest manual d'heurística* ensenya a resoldre problemes per aproximació.*
l'epistemologia	Part de la filosofia que estudia el coneixement científic i els seus mètodes.	En el curs d'epistemologia* discutim què fa que una teoria sigui científica.*
l'ontologia	Part de la filosofia que estudia l'ésser i allò que existeix.	L'ontologia* es pregunta què vol dir que una cosa existeixi.*
la metafísica	Part de la filosofia que estudia la naturalesa última de la realitat.	Aristòtil va escriure una obra de metafísica* sobre les causes primeres.*
la teleologia	Estudi de les finalitats o dels propòsits de les coses.	Segons la teleologia* d'Aristòtil, tot tendeix cap a un fi.*
la deontologia	Conjunt de deures i normes ètiques d'una professió.	La deontologia* periodística obliga a contrastar les notícies.*
l'escatologia	Part de la filosofia o de la teologia que estudia el destí final del món i de l'ésser humà.	Molts mites antics tenen una escatologia* que explica com acabarà el món.*
la mística	Experiència d'unió íntima amb allò diví; també, literatura que la descriu.	Ramon Llull és un dels grans autors de la mística* medieval.*
l'ascetisme	Forma de vida austera que renuncia als plaers per perfeccionar-se moralment.	Vivia amb un ascetisme* estricte: menjava poc i no tenia cap luxe.*
l'estoïcisme	Escola filosòfica antiga que ensenya a acceptar el destí amb serenitat.	Sèneca és un dels autors més coneguts de l'estoïcisme.
l'epicureisme	Doctrina filosòfica antiga que busca la felicitat en els plaers moderats i la tranquil·litat.	L'epicureisme* no defensa l'excés, sinó els plaers senzills i la serenitat.*
el cinisme	Actitud de qui menysprea les normes i actua sense vergonya; també, escola filosòfica grega.	Va admetre la mentida amb un cinisme* que ens va indignar.*
el nihilisme	Doctrina que nega tot valor, creença o sentit a la vida.	El protagonista de la novel·la cau en un nihilisme* profund.*
el solipsisme	Teoria segons la qual l'única cosa que es pot saber amb certesa és que un mateix existeix.	El solipsisme* porta a dubtar que existeixi res fora de la pròpia ment.*
el panteisme	Doctrina que identifica Déu amb la natura i l'univers.	En els poemes de Maragall s'hi ha vist un cert panteisme.
l'agnosticisme	Posició filosòfica que considera impossible saber si Déu existeix.	El seu agnosticisme* el feia dubtar de totes les respostes definitives.*
l'ateisme	Posició de qui no creu en l'existència de cap déu.	L'ateisme* va ser un tema de debat en la filosofia de la Il·lustració.*
el deisme	Doctrina que admet un Déu creador però rebutja la religió revelada.	Voltaire defensava un deisme* allunyat de les esglésies.*
el teisme	Doctrina que afirma l'existència d'un Déu personal que actua en el món.	El teisme* s'oposa tant a l'ateisme com al deisme.*
la transcendència	Qualitat del que va més enllà dels límits de l'experiència; també, gran importància.	La decisió va tenir una transcendència* enorme per al futur de l'empresa.*
la immanència	Qualitat del que és inherent a una cosa i no en surt.	La filosofia de Spinoza defensa la immanència* de Déu en la natura.*
l'essència	Allò que fa que una cosa sigui el que és; també, extracte concentrat.	La confiança mútua és l'essència* de l'amistat.*
l'existència	Fet de ser real; també, la vida d'una persona.	Va passar tota la seva existència* en un poble de muntanya.*
l'ésser	Allò que existeix o té vida; també, persona.	Tot ésser* viu necessita aigua per sobreviure.*
el no-res	Absència total de qualsevol cosa.	Segons alguns mites, el món va sorgir del no-res.
l'absurd	Allò que no té sentit ni lògica.	El teatre de l'absurd* mostra situacions sense cap lògica aparent.*
la contingència	Possibilitat que una cosa passi o no; també, imprevist.	Hem de preveure qualsevol contingència* abans del viatge.*
l'atzar	Causa imprevisible dels fets que no tenen una explicació clara.	Ens vam conèixer per pur atzar* en una estació de tren.*
el fat	Força desconeguda que, segons algunes creences, determina el que ha de passar.	Els herois tràgics no poden escapar del seu fat.
la fatalitat	Desgràcia inevitable; també, destí al qual no es pot escapar.	Va ser una fatalitat* que plogués just el dia de la boda.*
la providència	Previsió i cura que es té d'una cosa; segons algunes creences, cura divina del món.	Molts personatges de la novel·la ho deixen tot en mans de la providència.
la predestinació	Idea que el destí de cada persona està fixat des d'abans de néixer.	El protagonista no creu en la predestinació* i vol decidir el seu propi futur.*
el lliure albir	Capacitat de decidir i d'actuar per voluntat pròpia.	Els filòsofs discuteixen si l'ésser humà té realment lliure albir.
el determinisme	Doctrina segons la qual tot fet està causat necessàriament per fets anteriors.	El determinisme* nega que puguem triar lliurement.*
l'alteritat	Condició del que és diferent d'un mateix; experiència de qui és distint.	L'antropologia estudia l'alteritat* de les cultures llunyanes.*
la subjectivació	Procés pel qual cada persona es forma com a individu conscient i autònom.	Segons Foucault, l'escola és un espai de subjectivació.
la intersubjectivitat	Relació entre consciències diferents que permet compartir significats.	El llenguatge fa possible la intersubjectivitat* entre les persones.*
la praxi	Acció concreta que porta una teoria a la realitat.	Cal passar de la teoria a la praxi.
la promulgació	Publicació oficial d'una llei perquè sigui coneguda i obligatòria.	La llei entra en vigor vint dies després de la seva promulgació.
la derogació	Anul·lació d'una llei o d'una norma per una altra de posterior.	La derogació* de l'antiga normativa permet obrir les botigues els diumenges.*
l'abrogació	Supressió completa d'una llei, que deixa de tenir cap efecte.	El parlament va votar l'abrogació* de l'antiga llei de caça.*
la vigència	Període en què una norma o un document és vàlid i s'ha d'aplicar.	El passaport té una vigència* de deu anys.*
la disposició addicional	Article d'una llei que regula aspectes complementaris no inclosos al text principal.	La llei inclou una disposició addicional* sobre els terminis per als municipis petits.*
la disposició transitòria	Article d'una llei que regula el pas de la norma antiga a la nova.	Segons la disposició transitòria, els contractes antics continuaran vàlids fins al desembre.
la disposició final	Article situat al final d'una llei que fixa, per exemple, quan entra en vigor.	La disposició final* estableix que la llei entra en vigor l'endemà de publicar-se.*
l'articulat	Conjunt de les parts numerades que formen el cos d'una llei.	El parlament ha aprovat l'articulat* del projecte sense canvis.*
l'exposició de motius	Text inicial d'una llei que explica per què es fa i quins objectius té.	L'exposició de motius* explica per què calia protegir aquest espai natural.*
el reglament orgànic	Norma que regula l'organització i el funcionament intern d'una institució.	Segons el reglament orgànic* del parlament, cada grup té un temps fix per intervenir.*
la llei orgànica	Llei que regula matèries fonamentals i requereix una majoria especial per aprovar-se.	L'educació es regula per una llei orgànica* aprovada per majoria absoluta.*
el decret llei	Norma amb rang de llei que dicta el govern en casos d'urgència.	El govern va aprovar un decret llei* per ajudar els afectats per les inundacions.*
l'ordenança	Norma que aprova un ajuntament per regular la vida del municipi.	Una nova ordenança* municipal prohibeix aparcar a la plaça.*
la resolució	Decisió oficial d'una autoritat sobre un assumpte; també, determinació.	La resolució* de la beca arribarà per correu electrònic al juliol.*
l'acord de govern	Decisió formal presa pel consell de ministres o de consellers.	Un acord de govern* aprovat ahir destina més diners a les biblioteques.*
la providència judicial	Resolució d'un jutge sobre qüestions de tràmit d'un procés.	El jutjat va dictar una providència judicial* per fixar la data del judici.*
la interlocutòria	Resolució judicial motivada que decideix qüestions importants dins d'un procés.	La jutgessa va dictar una interlocutòria* que admetia la demanda.*
l'acte processal	Qualsevol actuació d'un tribunal o de les parts dins d'un judici.	La declaració del testimoni és un acte processal* que ha de quedar registrat.*
la citació	Ordre de presentar-se davant d'una autoritat un dia i una hora concrets; també, frase copiada.	Va rebre una citació* per declarar com a testimoni dimarts.*
l'emplaçament	Lloc on és situada una cosa; també, crida per comparèixer en un termini.	Han triat un bon emplaçament* per al nou hospital.*
la compareixença	Presentació d'algú davant d'una autoritat que l'ha cridat.	La compareixença* de la consellera al parlament va durar tres hores.*
la declaració jurada	Document en què algú assegura formalment, amb responsabilitat legal, que unes dades són certes.	Per demanar l'ajut, cal presentar una declaració jurada* dels ingressos.*
el testimoniatge	Declaració o prova que confirma la veritat d'una cosa.	El testimoniatge* de la veïna va ser clau per resoldre el cas.*
la deposició	Declaració feta davant d'un jutge; també, destitució d'un càrrec.	Durant la deposició, el testimoni va explicar què havia vist.
l'al·legació	Argument o prova que presenta una part per defensar la seva posició.	Els veïns van presentar una al·legació* contra el projecte de l'autopista.*
la dúplica	Resposta de la part demandada a la rèplica de la part demandant.	L'advocat de l'empresa va presentar la dúplica* dins de termini.*
la impugnació	Acció de contradir o de recórrer formalment una decisió o un acte.	Un soci va presentar la impugnació* de les eleccions del club.*
la nul·litat	Manca de valor legal d'un acte o d'un document.	El jutge va declarar la nul·litat* del contracte perquè faltaven signatures.*
la rescissió	Anul·lació d'un contracte per una causa prevista en la llei.	L'empresa va demanar la rescissió* del contracte per incompliment.*
la resolució contractual	Extinció d'un acord quan una de les parts no compleix les seves obligacions.	El retard en les obres va provocar la resolució contractual* amb el constructor.*
la clàusula	Cadascuna de les condicions d'un contracte o d'un document legal.	Llegeix bé cada clàusula* abans de signar el lloguer.*
l'estipulació	Condició acordada en un contracte; pacte.	Una estipulació* del contracte prohibeix tenir animals al pis.*
la contraprestació	Allò que una part dona a canvi del que rep de l'altra en un contracte.	Com a contraprestació* pel lloguer, cuidava el jardí del propietari.*
l'usdefruit	Dret d'utilitzar un bé d'una altra persona i obtenir-ne els beneficis.	La vídua va conservar l'usdefruit* de la casa familiar.*
l'usufructuari	Persona que té el dret de gaudir d'un bé que pertany a una altra.	Com a usufructuari* del pis, podia viure-hi però no vendre'l.*
la nua propietat	Titularitat d'un bé que no es pot utilitzar mentre una altra persona en té el dret d'ús.	Els fills tenen la nua propietat* del pis i la mare n'és l'usufructuària.*
la servitud	Dret que té el propietari d'una finca sobre una altra, com el de passar-hi.	Hi ha una servitud* de pas que permet travessar el camp del veí.*
l'hereu	Persona que rep els béns d'una altra quan aquesta mor; tradicionalment, el fill gran.	Com a hereu* del mas, va haver de deixar la ciutat.*
la pubilla	Filla que hereta el patrimoni familiar quan no hi ha fills barons; noia que representa una festa.	La pubilla* de la casa va rebre totes les terres de la família.*
el llegatari	Persona que rep un bé concret per testament.	El nebot era llegatari* de la biblioteca del seu oncle.*
la llegítima	Part de l'herència que la llei reserva obligatòriament a certs familiars.	Encara que no surtin al testament, els fills tenen dret a la llegítima.
el testament	Document en què una persona disposa què s'ha de fer amb els seus béns quan mori.	Abans de morir, l'avi va deixar un testament* davant notari.*
la successió	Transmissió dels béns o dels drets d'una persona a una altra; també, sèrie de fets.	Una successió* de tempestes va afectar la costa durant tot el mes.*
la donació	Entrega gratuïta d'un bé a una altra persona o institució.	La biblioteca ha rebut una donació* de mil llibres antics.*
la cessió	Entrega d'un dret, d'un bé o d'un espai a una altra persona.	L'ajuntament ha fet una cessió* del local a una associació de veïns.*
l'alienació	Transmissió de la propietat d'un bé; també, pèrdua de la pròpia identitat.	La novel·la descriu l'alienació* d'un home dominat per la seva feina.*
l'expropiació	Presa d'un bé privat per part de l'administració, per interès públic i a canvi d'una indemnització.	L'expropiació* dels terrenys va permetre construir la nova estació.*
la confiscació	Presa d'uns béns per part de l'autoritat, sense compensació, com a sanció.	La policia va fer la confiscació* de la mercaderia falsificada.*
el decomís	Retirada per part de l'autoritat d'objectes o mercaderies il·legals.	El decomís* de rellotges falsos al port va ser notícia.*
la incautació	Presa de possessió de béns per part d'una autoritat.	La incautació* d'objectes robats va permetre detenir la banda.*
l'escorcoll	Registre minuciós d'un lloc o d'una persona per trobar alguna cosa amagada.	Després d'un escorcoll* de la casa, van trobar les joies amagades.*
l'ordre de detenció	Mandat d'una autoritat judicial per arrestar una persona.	El jutge va dictar una ordre de detenció* contra el fugitiu.*
la presó preventiva	Privació de llibertat d'un acusat abans del judici.	L'acusat va passar sis mesos en presó preventiva* fins al judici.*
la llibertat condicional	Sortida anticipada d'un pres, que ha de complir unes normes fins al final de la pena.	Va obtenir la llibertat condicional* per bona conducta.*
el tercer grau	Règim penitenciari de semillibertat, en què el pres només dorm a la presó.	Amb el tercer grau, el pres pot treballar fora durant el dia.
l'indult	Perdó, total o parcial, d'una pena concedit pel govern.	El govern va concedir un indult* a la condemnada.*
l'amnistia	Perdó general de certes faltes o delictes, que n'esborra les conseqüències.	Algunes biblioteques fan una amnistia* i perdonen les multes per retard.*
la gràcia	Encant o simpatia; també, perdó o favor concedit per una autoritat.	Té molta gràcia* explicant acudits.*
la reincidència	Fet de tornar a cometre el mateix error o delicte.	La reincidència* en la falta es castiga amb una sanció més dura.*
l'agreujant	Circumstància que augmenta la responsabilitat d'un delicte i, per tant, la pena.	Actuar amb premeditació és un agreujant* en molts delictes.*
l'atenuant	Circumstància que disminueix la responsabilitat d'un delicte i, per tant, la pena.	Haver confessat de seguida li va valer un atenuant.
l'eximent	Circumstància que allibera algú de la responsabilitat penal d'un fet.	La legítima defensa pot ser un eximent* en un judici.*
el dol	Pena per la mort d'algú; en dret, intenció deliberada de fer mal o d'enganyar.	Tot el poble va guardar dol* pel vell mestre.*
l'omissió	Fet de no fer o de no dir una cosa que caldria fer o dir.	Una omissió* greu en l'informe va invalidar tot l'estudi.*
l'encobriment	Delicte que comet qui amaga un altre delicte o ajuda l'autor a escapar.	Va ser acusat d'encobriment* per haver amagat el seu cosí.*
l'inductor	Persona que convenç una altra de cometre un delicte o una mala acció.	La policia busca l'inductor* del frau, que no hi va participar directament.*
l'autor material	Persona que fa directament, amb les seves mans, l'acció d'un delicte.	La investigació va identificar l'autor material* del robatori, però no qui el va planejar.*
el còmplice	Persona que ajuda algú a cometre un delicte o una mala acció.	El lladre i el seu còmplice* van fugir en una moto.*
el sicari	Persona pagada per cometre un crim violent per encàrrec.	La novel·la negra narra la persecució d'un sicari* per tota la ciutat.*
el botxí	Persona encarregada antigament d'executar les penes de mort.	A l'edat mitjana, el botxí* duia una caputxa per amagar la cara.*
el carceller	Persona que vigila els presos d'una presó.	El carceller* obria les cel·les cada matí a les set.*
el reu	Persona acusada en un judici penal.	El reu* va escoltar la sentència sense dir res.*
el convicte	Persona acusada d'un delicte la culpa de la qual s'ha demostrat.	El convicte* va complir la pena i després va tornar a estudiar.*
el pres	Persona privada de llibertat i tancada en un centre penitenciari.	El pres* va aprofitar els anys de condemna per acabar el batxillerat.*
el presidiari	Persona que compleix una condemna llarga en un centre penitenciari.	El protagonista és un antic presidiari* que intenta començar una nova vida.*
el reclús	Persona tancada en una presó o en un lloc del qual no pot sortir.	Cada reclús* té dret a rebre visites un cop per setmana.*
la reclusió	Fet d'estar tancat en un lloc, sovint com a càstig.	Després de mesos de reclusió* voluntària, l'escriptor va acabar la novel·la.*
el captiveri	Situació de qui està privat de llibertat, especialment un animal o un presoner.	Aquests ocells no es reprodueixen bé en captiveri.
l'empresonament	Fet de tancar algú en un centre penitenciari o d'estar-hi tancat.	Va passar cinc anys d'empresonament* per un delicte que no havia comès.*
el desterrament	Càstig que obliga algú a abandonar el seu país o la seva ciutat.	Dant va escriure la Divina Comèdia durant el seu desterrament* de Florència.*
l'exili	Situació de qui ha hagut d'abandonar el seu país, sovint per motius polítics.	Mercè Rodoreda va escriure gran part de la seva obra a l'exili.
el proscrit	Persona expulsada de la societat o perseguida per l'autoritat.	Robin Hood vivia al bosc com un proscrit.
el pària	Persona exclosa de la societat i menyspreada pels altres.	En la novel·la, el nouvingut és tractat com un pària* per tot el poble.*
l'apàtrida	Persona que no té la nacionalitat de cap país.	Sense passaport ni nacionalitat, va viure anys com a apàtrida.
l'alzina	Arbre de fulla perenne, típic de la Mediterrània, que fa glans.	A l'ombra d'una alzina* centenària vam dinar tranquil·lament.*
el roure	Arbre de fusta dura que fa glans i perd la fulla a la tardor.	La bóta de vi era de fusta de roure.
el faig	Arbre alt de tronc llis i gris, que forma boscos humits de muntanya.	Les fulles del faig* es tornen de color coure a la tardor.*
el castanyer	Arbre de fulles grans i dentades que fa uns fruits amb closca punxeguda, típics de la tardor.	A la tardor, recollíem castanyes sota el vell castanyer.
el pollancre	Arbre alt i prim que creix vora els rius.	Un pollancre* altíssim feia ombra a la vora del riu.*
el xiprer	Arbre alt i estret, de fulla perenne, típic dels cementiris i dels jardins mediterranis.	Un xiprer* altíssim marcava l'entrada del mas.*
el lledoner	Arbre de ribera i de carrer, de fruits petits i negres que mengen els ocells.	El lledoner* de la plaça fa una ombra fantàstica a l'estiu.*
el til·ler	Arbre de flors olioses amb les quals es fa una infusió calmant.	Hem fet una infusió amb les flors del til·ler* del pati.*
el salze	Arbre de ribera amb branques flexibles, de vegades penjants.	Les branques del salze* queien fins a tocar l'aigua.*
el vern	Arbre que creix vora els rius i els torrents, de fusta que resisteix l'aigua.	A la vora del torrent hi creix un vern* de tronc fosc.*
la savina	Arbust o arbre petit de fulles com escates, típic de les zones seques.	A les dunes d'Eivissa creix la savina* arran de mar.*
el ginebre	Arbust de fulles punxegudes, que fa uns fruits petits usats per aromatitzar begudes.	Al bosc ens vam punxar les cames amb un ginebre.
el romaní	Planta aromàtica de flors blaves molt comuna a la Mediterrània.	Va posar una branca de romaní* al conill rostit.*
la farigola	Planta aromàtica petita de flors liles, usada en cuina i en infusions.	Una infusió de farigola* va bé per a la tos.*
l'espígol	Planta aromàtica de flors liles en espiga, amb què es fan perfums.	Guarda bossetes d'espígol* a l'armari perquè la roba faci bona olor.*
la sajolida	Planta aromàtica petita que s'usa per adobar olives i carns.	Les olives trencades s'adoben amb sajolida* i fonoll.*
el fonoll	Planta aromàtica de gust anisat, de tiges llargues i flors grogues.	Va afegir una branca de fonoll* a les castanyes bullides.*
la ginesta	Arbust de flors grogues molt perfumades que creix en terrenys secs.	A la primavera, la ginesta* omple de groc els marges del camí.*
el bruc	Arbust de flors petites rosades o blanques, comú en boscos i landes.	Les pipes antigues es feien amb l'arrel del bruc.
l'esbarzer	Arbust amb tiges plenes d'espines que fa móres.	Collint móres, em vaig punxar amb un esbarzer.
l'heura	Planta enfiladissa de fulla perenne que cobreix parets i arbres.	L'heura* cobria tota la façana de la masia.*
la molsa	Planta petita i verda que forma una catifa en llocs humits.	Les roques del torrent eren cobertes de molsa* verda.*
la falguera	Planta de fulles grans i dividides, que creix en llocs ombrívols i humits.	Una falguera* gegant creixia a l'ombra del pou.*
el rovelló	Bolet comestible de color ataronjat, molt apreciat a Catalunya.	Van tornar del bosc amb un cistell ple de rovellons.
el cep	Bolet comestible de barret marró i carn blanca molt apreciat; també, peu de la vinya.	Vam trobar un cep* enorme al costat d'un faig.*
la verema	Collita del raïm per fer vi.	Al setembre, tota la família ajuda en la verema.
el veremador	Persona que cull el raïm.	Cada veremador* omplia el seu cistell de raïm madur.*
el most	Suc de raïm abans de fermentar.	El most* fermentarà a les bótes fins a convertir-se en vi.*
el celler	Lloc on es fa i es guarda el vi.	Vam visitar un celler* del Priorat i vam tastar els seus vins.*
la bóta	Recipient gran de fusta per guardar vi o altres líquids.	El vi envelleix dos anys en una bóta* de roure.*
el cup	Recipient gran on es trepitja o es deixa fermentar el raïm.	Antigament es trepitjava el raïm dins el cup.
l'almàssera	Molí on es fa l'oli d'oliva.	Al desembre portem les olives a l'almàssera* del poble.*
el trull	Lloc o màquina on es premen les olives o el raïm.	Al trull* del poble encara es fa oli com antigament.*
l'oliva	Fruit petit, verd o negre, del qual s'extreu oli.	Per a l'aperitiu, posa un plat d'olives* i ametlles.*
l'olivar	Terreny plantat d'arbres que produeixen fruits per fer oli.	L'olivar* de l'avi té arbres de més de cent anys.*
el garrofer	Arbre mediterrani de fulla perenne que fa beines dolces i marrons.	Les cabres descansaven a l'ombra d'un garrofer.
la garrofa	Fruit en forma de beina, dolç i marró, que antigament es donava al bestiar.	Abans es donava garrofa* als animals; avui se'n fan dolços.*
l'ametller	Arbre de flors blanques o rosades que floreix a final d'hivern i fa uns fruits secs molt apreciats.	Al febrer, cada ametller* del camp es cobreix de flors blanques.*
el masover	Persona que viu en una casa de pagès i en conrea les terres per compte del propietari.	El masover* cuidava les vaques mentre els amos vivien a la ciutat.*
la masia	Casa de pagès aïllada, amb terres de conreu al voltant.	Van restaurar una masia* antiga per convertir-la en casa rural.*
el mas	Casa de pagès amb les terres que en depenen.	Cada estiu passàvem un mes al mas* dels avis.*
la pallissa	Construcció rural on es guarden les tiges seques dels cereals.	Els nens jugaven a amagar-se dins la pallissa.
el paller	Munt gran de tiges seques de cereal apilades a l'aire lliure, sovint al voltant d'un pal.	Buscar una agulla en un paller* és gairebé impossible.*
la cort	Estable on es tanquen els porcs o altres animals; també, conjunt de persones al voltant d'un rei.	Els porcs dormien a la cort* del costat del graner.*
el corral	Espai tancat i descobert on es guarden animals domèstics.	Les gallines picotejaven grans pel corral.
l'estable	Lloc cobert on es guarden vaques, cavalls o altres animals.	Cada matí munyia les vaques a l'estable.
la quadra	Lloc cobert on es guarden els cavalls.	El cavall va tornar sol a la quadra.
el graner	Lloc d'una casa de pagès on es guarden els cereals després de la collita.	El graner* era ple de blat després de la sega.*
l'era	Espai pla on es batia el blat; també, període llarg de la història.	Els pagesos batien el blat a l'era* de la masia.*
la sínia	Màquina amb una roda i uns recipients per treure aigua d'un pou.	Un ase feia girar la sínia* per regar l'hort.*
la bassa	Clot amb aigua, natural o construït, per regar o per abeurar animals.	Les granotes cantaven a la bassa* del costat de l'hort.*
el rec	Canal petit que porta aigua als camps i als horts.	L'aigua del rec* arribava a tots els horts de la vall.*
la séquia	Canal ample que porta aigua d'un riu cap als camps de conreu.	La séquia* mare porta l'aigua del riu a tota l'horta.*
el doll	Raig abundant d'un líquid que surt amb força.	Un doll* d'aigua fresca brollava de la roca.*
el raig	Línia de llum; també, líquid que surt per un forat estret.	Un raig* de sol entrava per l'escletxa de la finestra.*
el rierol	Corrent d'aigua petit i de poc cabal.	Vam creuar el rierol* saltant de pedra en pedra.*
la riera	Curs d'aigua que només en porta quan plou molt.	Quan plou fort, la riera* baixa plena i fa molt de soroll.*
el torrent	Corrent d'aigua de muntanya, ràpid i irregular.	El torrent* baixava ple després del desglaç.*
el barranc	Pas estret i profund que fa l'aigua entre muntanyes.	El camí baixava fins al fons del barranc.
el congost	Pas estret entre muntanyes, sovint excavat per un riu.	El riu passa per un congost* de parets verticals.*
l'engorjat	Tram estret i profund d'un riu entre roques.	Els barranquistes van baixar l'engorjat* amb cordes.*
la cinglera	Paret rocosa llarga i vertical que tanca una vall o una muntanya.	Les àguiles fan el niu a la cinglera.
el cingle	Paret de roca alta i vertical.	Des de dalt del cingle* es veia tota la plana.*
el penya-segat	Paret de roca molt alta i vertical, sobretot a la costa.	Els ocells marins fan el niu al penya-segat.
l'espadat	Lloc on el terreny cau de manera vertical.	El camí passa arran d'un espadat* i fa una mica de vertigen.*
el serrat	Muntanya baixa i allargada de cresta irregular.	Darrere el serrat* hi ha una ermita.*
la carena	Línia més alta d'una muntanya, que separa les dues vessants.	Vam caminar per la carena* amb vistes a les dues valls.*
l'estany	Extensió d'aigua quieta, més petita que un llac.	Ens vam banyar en un estany* d'alta muntanya.*
el gorg	Lloc d'un riu on l'aigua és més fonda i quieta.	A l'estiu, la canalla es banya al gorg* del riu.*
la tartera	Pendent cobert de pedres soltes.	Pujar per la tartera* costa molt perquè les pedres rellisquen.*
la clariana	Espai sense arbres dins d'un bosc.	Vam plantar la tenda en una clariana* enmig del bosc.*
l'obaga	Vessant d'una muntanya on gairebé no hi toca el sol.	A l'obaga* la neu dura fins a la primavera.*
la solana	Vessant d'una muntanya que rep llum i calor durant gran part del dia.	Els pobles de la solana* són més càlids a l'hivern.*
el bac	Vessant on no hi toca el sol; obaga.	La neu dura més al bac* de la muntanya.*
l'erm	Terreny sense conrear ni habitar.	Aquell camp fa anys que és un erm* ple d'herbes.*
el guaret	Terra que es deixa descansar un temps sense sembrar.	Aquest any deixarem el camp en guaret* perquè la terra descansi.*
el rostoll	Restes de tiges de cereal que queden al camp després de segar.	Després de la sega, el rostoll* cobria tot el camp.*
el sembrat	Camp on s'han posat llavors i ja comencen a créixer les plantes.	Les ovelles van entrar al sembrat* i es van menjar el blat tendre.*
el conreu	Treball de la terra per fer-la produir; també, planta que s'hi fa créixer.	El conreu* de l'arròs necessita molta aigua.*
la collita	Conjunt de fruits de la terra que s'obtenen en una temporada.	Aquest any la collita* de pomes ha estat excel·lent.*
la sega	Acció de tallar els cereals madurs.	La sega* del blat es fa al juny.*
la batuda	Acció de separar el gra de la palla; també, operació policial.	Després de la sega venia la batuda* a l'era.*
el feix	Conjunt de coses llargues lligades.	Portava un feix* de llenya a l'esquena.*
la garba	Conjunt de tiges de cereal lligades.	Els segadors lligaven cada garba* amb una corda.*
l'aixada	Eina amb una fulla ampla i un mànec, que serveix per cavar la terra.	Va remenar la terra de l'hort amb l'aixada.
la falç	Eina de fulla corba i dentada per segar.	Abans, el blat es segava a mà amb una falç.
el dall	Eina de fulla llarga i corba amb un mànec llarg per segar herba.	Segava el prat amb un dall* de mànec llarg.*
el rasclet	Eina amb pues per aplegar herba, fulles o palla.	Vam aplegar les fulles seques del jardí amb el rasclet.
la forca	Eina amb dues o més pues llargues per moure palla o herba.	Carregava la palla al carro amb una forca.
l'arada	Eina agrícola per obrir solcs a la terra.	Antigament, un parell de bous estiraven l'arada.
el jou	Peça de fusta que uneix dos animals perquè estirin junts.	Els bous portaven el jou* per llaurar el camp.*
la mula	Animal fill d'ase i d'egua, molt resistent.	La mula* portava els sacs de farina pel camí de muntanya.*
el matxo	Animal mascle fill d'ase i d'egua, fort i molt resistent.	El matxo* carregava la llenya fins al mas.*
l'ase	Animal de càrrega, més petit que el cavall, d'orelles llargues.	L'ase* català és una raça protegida.*
el pollí	Cria jove de l'ase.	El pollí* seguia la seva mare per tot el prat.*
el bestiar	Conjunt d'animals de granja, com vaques, ovelles o porcs.	El bestiar* pasturava tranquil als prats del Pirineu.*
el ramat	Grup d'animals, especialment ovelles o cabres, que es crien junts.	El pastor guiava el ramat* cap a la muntanya.*
la pastura	Herba que mengen els animals al camp; també, lloc on la troben.	Les vaques busquen pastura* fresca a l'estiu.*
el pasturatge	Terreny amb herba on mengen els animals d'un ramat.	Els prats d'alta muntanya són un bon pasturatge* a l'estiu.*
la transhumància	Desplaçament estacional dels ramats entre les pastures d'hivern i d'estiu.	La transhumància* portava les ovelles al Pirineu cada juny.*
la cleda	Tancat fet amb canyes o fustes per guardar el bestiar.	Al vespre, el pastor tancava les ovelles dins la cleda.
entrellucar	Veure una cosa de manera confusa o durant poc temps.	Entre la boira, vam entrellucar* la silueta del castell.*
besllumar	Veure una cosa amb poca claredat, com quan es té la llum en contra.	Entre els arbres es podia besllumar* la llum del far.*
enlluernar	Impedir la vista amb una llum massa forta; també, causar gran admiració.	Els fars del cotxe ens van enlluernar* a la carretera.*
encegar	Deixar algú sense vista; també, fer-li perdre el judici.	L'ambició el va encegar* i va perdre els seus amics.*
enfosquir	Fer perdre llum o claredat a una cosa.	Els núvols van enfosquir* el cel en pocs minuts.*
entenebrir	Omplir de foscor; en sentit figurat, entristir.	La mala notícia va entenebrir* la festa.*
il·luminar	Fer que un lloc quedi clar i s'hi pugui veure bé.	Les espelmes van il·luminar* tota la sala.*
resplendir	Fer molta llum o brillar intensament.	Les teulades molles resplendien* al sol de la tarda.*
espurnejar	Llançar petites partícules enceses, com fa el foc.	Els troncs de la foguera no paraven d'espurnejar.
centellejar	Brillar amb una llum tremolosa i intermitent.	Les estrelles centellejaven* en el cel net de la muntanya.*
rutilar	Brillar amb molta intensitat, amb reflexos daurats o vermellosos.	Les joies de la corona rutilaven* sota els llums.*
guspirejar	Llançar petites espurnes; brillar a batzegades.	El ferro roent guspirejava* a cada cop de martell.*
llampurnejar	Brillar amb esclats curts i vius de llum.	Els ulls li llampurnejaven* d'emoció quan va obrir el regal.*
mussitar	Parlar molt baix, entre dents, gairebé sense que se senti.	L'avi mussitava* una cançó mentre treballava.*
murmurar	Parlar en veu baixa; també, criticar algú d'amagat.	Els veïns murmuraven* sobre el nou propietari de la casa.*
remorejar	Fer un soroll suau i continuat.	Les fulles dels pollancres remorejaven* amb el vent.*
ressonar	Sentir-se amb força un soroll que es repeteix com un eco.	Els seus passos ressonaven* pel passadís buit.*
retrunyir	Fer un soroll fort i sord que es repeteix i fa vibrar l'aire.	Els trons retrunyien* per tota la vall.*
esgarrifar	Fer sentir por o horror, fins a fer posar la pell de gallina.	Aquella història de fantasmes ens va esgarrifar.
esfereir	Causar una por molt intensa.	El rugit de l'animal va esfereir* els excursionistes.*
estremir	Fer tremolar sobtadament; commoure profundament.	La notícia de l'accident va estremir* tot el país.*
estremir-se	Tremolar de cop per fred, per por o per emoció.	Quan va sentir la seva veu, es va estremir.
tremolar	Moure's amb moviments petits, ràpids i repetits.	Les mans li tremolaven* de fred.*
esgarrifar-se	Sentir por o horror fins a tenir calfreds.	Em vaig esgarrifar* en veure l'aranya dins la sabata.*
esborronar-se	Posar-se la pell de gallina per fred, por o emoció.	Quan sona aquesta cançó, tothom s'esborrona.
contorbar	Alterar l'ànim o la tranquil·litat d'algú.	La notícia el va contorbar* tant que no va poder dormir.*
trasbalsar	Alterar molt l'ànim d'algú o l'ordre d'una cosa.	La mudança ens ha trasbalsat* tota la rutina.*
commocionar	Causar una impressió emocional molt forta.	L'accident va commocionar* tota la ciutat.*
colpir	Impressionar algú de manera profunda i duradora.	Les imatges del documental em van colpir.
corprendre	Captivar algú de manera intensa i profunda.	La veu de la soprano va corprendre* tot el públic.*
captivar	Atreure i guanyar la voluntat o l'interès d'algú.	La maga va captivar* els infants des del primer truc.*
encisar	Atreure amb un encant gairebé màgic.	El paisatge de la Cerdanya ens va encisar.
embadalir	Deixar algú distret i meravellat.	Les bombolles de sabó van embadalir* el nadó.*
fascinar	Atreure i impressionar de manera irresistible.	Els dinosaures fascinen* la meva filla.*
seduir	Atreure algú amb encant; també, convèncer amb enganys.	La idea de viatjar sola per l'Índia la va seduir.
embruixar	Fer un encanteri a algú; també, captivar intensament.	En el conte, la fetillera va embruixar* el príncep.*
encantar-se	Quedar-se distret, mirant o pensant en una cosa.	No t'encantis* davant la finestra, que farem tard.*
extasiar-se	Quedar-se embadalit d'admiració o de plaer davant d'una cosa.	Els turistes s'extasiaven* davant la façana de la catedral.*
delectar-se	Trobar un gran plaer en alguna cosa.	Es delecta* escoltant Bach cada diumenge al matí.*
complaure's	Trobar satisfacció o plaer a fer alguna cosa.	L'autor es complau* a descriure cada detall del paisatge.*
rabejar-se	Gaudir plenament d'una cosa, abandonant-s'hi; també, complaure's en el mal d'algú.	Els nens es rabejaven* a l'aigua de la piscina tota la tarda.*
abandonar-se	Deixar-se portar per un sentiment o una situació sense resistència; descuidar-se.	Després de l'èxit, es va abandonar-se* a la mandra.*
lliurar-se	Dedicar-se totalment a una cosa; també, rendir-se.	Es va lliurar-se* a la música en cos i ànima.*
consagrar-se	Dedicar la vida a una cosa; també, aconseguir fama definitiva.	Amb aquesta novel·la, l'autora es va consagrar-se* com una gran escriptora.*
abocar-se	Inclinar-se cap a fora; també, dedicar-se amb intensitat a una cosa.	L'equip es va abocar-se* a preparar la final.*
entregar-se	Dedicar-se plenament a una cosa o a una persona; també, rendir-se.	El fugitiu es va entregar-se* a la policia l'endemà.*
sotmetre's	Acceptar l'autoritat o la voluntat d'algú; també, passar per una prova.	Demà es sotmetrà* a una operació de genoll.*
doblegar-se	Corbar-se; en sentit figurat, cedir davant d'una pressió.	El jove no es va doblegar-se* davant les amenaces.*
prosternar-se	Agenollar-se o inclinar-se fins a terra en senyal de respecte.	Els súbdits es prosternaven* davant l'emperador.*
humiliar-se	Rebaixar-se davant d'algú, renunciant a l'orgull i la dignitat.	No penso humiliar-me* demanant perdó per una cosa que no he fet.*
envilir	Fer perdre la dignitat o el valor moral a algú o a alguna cosa.	La corrupció pot envilir* fins i tot les institucions més respectades.*
envilir-se	Perdre la dignitat amb accions baixes.	Per diners, es va envilir* fins a trair el seu millor amic.*
degradar-se	Perdre qualitat, valor o dignitat de manera progressiva.	Sense manteniment, l'edifici s'ha degradat* molt.*
pervertir	Fer tornar dolent; desviar algú o alguna cosa del seu sentit bo o original.	Els interessos econòmics van pervertir* el sentit original del projecte.*
corrompre's	Fer-se malbé; també, perdre la integritat moral.	Amb la calor, la carn es corromp* ràpidament.*
sucumbir	Cedir davant d'una força superior; també, morir.	Al final vaig sucumbir* a la temptació i em vaig menjar el pastís.*
defallir	Perdre les forces o l'ànim.	Malgrat el cansament, no va defallir* fins a arribar al cim.*
esbatanar	Obrir completament una porta o una finestra.	Va esbatanar* les finestres per ventilar l'habitació.*
llanguir	Perdre força, vigor o ànim a poc a poc.	Les plantes llangueixen* si no les regues.*
consumir-se	Gastar-se del tot; també, debilitar-se a poc a poc per una pena.	L'espelma es va consumir-se* durant el sopar.*
marcir-se	Perdre una planta la frescor i el color.	Les roses es van marcir-se* en dos dies.*
pansir-se	Perdre la frescor i assecar-se.	Si no les poses en aigua, les flors es pansiran.
esllanguir-se	Perdre a poc a poc les forces o l'ànim.	Amb aquesta calor, a la tarda tots ens esllanguim.
decaure	Perdre força, importància o qualitat.	Després de la mort del fundador, l'empresa va decaure* ràpidament.*
declinar	Anar perdent força; també, rebutjar amablement una invitació.	Va declinar* la invitació perquè tenia feina.*
periclitar	Estar en perill o en decadència.	Si no es renova, l'ofici artesà pot periclitar.
agonitzar	Estar a punt de morir; en sentit figurat, estar a punt d'acabar.	El negoci agonitza* des que van obrir el centre comercial.*
finar	Morir una persona; també, acabar-se una cosa.	L'avi va finar* en pau, envoltat de tota la família.*
traspassar	Travessar; també, morir; també, cedir un negoci a una altra persona.	Han traspassat* la botiga de la cantonada a una parella jove.*
sepultar	Posar un difunt sota terra; també, cobrir del tot.	L'allau va sepultar* la carretera sota tres metres de neu.*
inhumar	Donar sepultura a una persona morta.	Les restes del poeta es van inhumar* al seu poble natal.*
exhumar	Treure un cos de la sepultura; també, recuperar una cosa oblidada.	L'historiador va exhumar* documents oblidats de l'arxiu.*
plànyer	Compadir algú per la seva desgràcia.	Et planyo, perquè has de treballar tot el cap de setmana.
plànyer-se	Queixar-se o lamentar-se d'una cosa.	No et planyis* tant i posa-t'hi!*
condoldre's	Compartir el dolor d'algú per una desgràcia.	Tot el poble es va condoldre* de la mort del metge.*
lamentar-se	Queixar-se amb pena o dolor.	Es lamenta* de no haver estudiat més de jove.*
sanglotar	Plorar amb inspiracions brusques i entretallades.	La nena sanglotava* després de perdre el gat.*
gemegar	Fer sons de dolor o de pena.	El gos gemegava* a la porta perquè volia sortir.*
somicar	Plorar fluixet, amb sons febles i continuats.	El nen somicava* perquè no trobava el seu ninot.*
ploriquejar	Queixar-se amb llàgrimes i gemecs per coses de poca importància.	Deixa de ploriquejar* i acaba't la sopa.*
xisclar	Fer crits aguts i forts.	Els nens xisclaven* de joia a les atraccions.*
udolar	Fer el crit llarg i trist del llop o del gos.	Els llops udolaven* a la lluna.*
bramar	Fer el crit característic de l'ase; també, cridar amb fúria.	L'ase va bramar* tota la nit a l'estable.*
rugir	Fer el crit fort i ronc del lleó.	El lleó va rugir* i tothom va fer un pas enrere.*
renillar	Fer el crit característic del cavall.	El cavall va renillar* en veure el seu amo.*
belar	Fer el crit característic de l'ovella o de la cabra.	Les ovelles belaven* dins la cleda.*
mugir	Fer el crit característic del bou o de la vaca.	Les vaques mugien* a l'hora de munyir.*
lladrar	Fer el crit característic del gos.	El gos dels veïns no para de lladrar.
miolar	Fer el crit característic del gat.	El gat miolava* a la porta per entrar.*
refilar	Cantar els ocells amb sons aguts i variats.	Els rossinyols refilaven* a trenc d'alba.*
grallar	Fer el crit aspre característic dels corbs i ocells semblants.	Una bandada de corbs grallava* sobre el camp de blat.*
escatainar	Fer el crit característic de la gallina, sobretot després de pondre.	La gallina va escatainar* quan va pondre l'ou.*
cloquejar	Fer el crit de la lloca que cova o guia els pollets.	La lloca cloqueja* per cridar els pollets.*
brunzir	Fer un soroll continuat i vibrant, com el d'un insecte volant.	Una vespa brunzia* al voltant de la fruita.*
xiular	Fer un so agut bufant amb els llavis o amb un instrument.	L'àrbitre va xiular* el final del partit.*
xerrotejar	Fer sons repetits i vius, com alguns ocells; també, parlar molt i de coses sense importància.	Les orenetes xerrotejaven* als fils elèctrics.*
xipollejar	Moure l'aigua amb les mans o els peus fent esquitxos.	La canalla xipollejava* a la vora del mar.*
xarbotar	Agitar-se un líquid dins d'un recipient.	L'aigua xarbotava* dins la cantimplora a cada pas.*
regalimar	Caure un líquid gota a gota o en un fil prim.	La suor li regalimava* pel front.*
degotar	Deixar caure un líquid en petites porcions, molt a poc a poc.	L'aixeta de la cuina no para de degotar.
rajar	Sortir un líquid de manera continuada.	L'aigua rajava* de la font sense parar.*
brollar	Sortir l'aigua de la terra amb força.	Una font brollava* entre les roques.*
sorgir	Aparèixer de sobte; també, sortir l'aigua de terra.	Van sorgir* problemes que ningú no esperava.*
emanar	Desprendre's d'un cos una olor, un gas o una qualitat.	De la cuina emanava* una olor de pa acabat de fer.*
traspuar	Deixar passar un líquid a través d'una superfície; també, deixar veure un sentiment.	La paret traspuava* humitat després de les pluges.*
exsudar	Deixar sortir un líquid per porus o ferides, com la resina dels arbres.	El pi exsuda* resina per les ferides de l'escorça.*
destil·lar	Separar un líquid per evaporació i condensació; també, deixar anar a poc a poc.	Per fer perfum, cal destil·lar* l'essència de les flors.*
decantar	Inclinar un recipient perquè en surti el líquid sense els pòsits; també, inclinar-se per una opció.	Cal decantar* el vi vell abans de servir-lo.*
filtrar	Fer passar un líquid per un material que reté les impureses; també, revelar informació secreta.	Algú va filtrar* el document a la premsa.*
tamisar	Passar per un sedàs; també, suavitzar la llum.	Les cortines tamisen* la llum del migdia.*
garbellar	Separar el gra de la pols i les pedres amb un instrument de forats; també, triar amb cura.	Cal garbellar* bé totes les propostes abans de decidir.*
sedassar	Passar farina o una altra substància per una tela fina per separar-ne les parts gruixudes.	Per fer el pastís, primer cal sedassar* la farina.*
porgar	Netejar el gra de palla i de pols; en sentit figurat, depurar.	La pagesa porgava* el blat a l'era.*
triturar	Esmicolar una cosa en trossos molt petits.	Cal triturar* les ametlles abans d'afegir-les a la massa.*
esmicolar	Fer trossos molt petits d'una cosa.	Va esmicolar* el pa per donar-lo als ocells.*
engrunar	Trencar una cosa seca en trossets molt petits.	Va engrunar* les galetes per fer la base del pastís.*
esbocinar	Partir una cosa en diversos trossos.	El gos va esbocinar* el coixí mentre érem fora.*
esquinçar	Trencar una tela o un paper estirant-ne les vores.	Es va esquinçar* els pantalons en saltar la tanca.*
estripar	Trencar una cosa de roba o de paper fent-hi un forat o un tall.	Va estripar* la carta sense llegir-la.*
esqueixar	Arrencar un tros d'una cosa estirant; també, trencar una branca.	El vent va esqueixar* una branca del noguer.*
esberlar	Partir una cosa dura en dues o més parts, de dalt a baix.	Va esberlar* la síndria amb un cop de ganivet.*
clivellar	Fer petites esquerdes en una superfície.	La sequera ha clivellat* la terra del camp.*
esquerdar	Obrir una escletxa en una superfície dura.	El terratrèmol va esquerdar* les parets de l'església.*
esvorancar	Fer un forat gran en una paret o en un objecte.	La bala de canó va esvorancar* la muralla.*
foradar	Obrir una obertura que travessa una cosa.	Els corcs van foradar* la fusta de la biga.*
perforar	Fer un forat travessant una cosa.	La broca va perforar* la roca fins a trobar aigua.*
trepanar	Foradar un os, especialment el crani, amb una finalitat mèdica.	Els cirurgians del neolític ja sabien trepanar* el crani.*
burxar	Ficar repetidament una cosa punxeguda en un forat; també, molestar insistentment.	Deixa de burxar* el teu germà, que està estudiant.*
punxar	Clavar una cosa de punta en una superfície o en la pell.	Una espina em va punxar* el dit.*
esgarrapar	Ferir lleugerament amb les ungles o amb una cosa punxant.	El gat em va esgarrapar* la mà.*
rascar	Fregar amb força una superfície amb una cosa dura.	Cal rascar* la pintura vella abans de pintar.*
gratar	Fregar la pell amb les ungles per alleujar una picor.	No et gratis* la picada del mosquit.*
anivellar	Deixar una superfície plana i horitzontal; també, igualar dues coses.	Van anivellar* el terreny abans de construir la casa.*
aplanar	Deixar una superfície llisa, sense desnivells.	El tractor va aplanar* el camí de terra.*
polir	Fer llisa i brillant una superfície fregant-la.	Va polir* la taula de fusta fins que brillava.*
brunyir	Fer brillar un metall fregant-lo.	L'argenter brunyia* les safates de plata.*
enllustrar	Fer lluir una superfície, sobretot el calçat, fregant-la amb betum o cera.	Cada diumenge, l'avi enllustrava* les sabates.*
envernissar	Aplicar una capa líquida que protegeix i dona brillantor a la fusta.	Hem d'envernissar* la porta del jardí abans de l'hivern.*
daurar	Cobrir d'or o donar color d'or.	El sol de la tarda daurava* els camps de blat.*
argentar	Cobrir un objecte amb una capa de plata.	L'orfebre va argentar* els coberts antics.*
cisellar	Fer dibuixos i relleus fins sobre metall o pedra amb una eina de tall.	L'orfebre va cisellar* un drac a la tapa de la capsa.*
burinar	Gravar línies fines en metall amb una eina d'acer punxeguda.	L'artista va burinar* la planxa de coure per fer el gravat.*
esculpir	Fer figures en pedra, fusta o un altre material.	Miquel Àngel va esculpir* el David en un sol bloc de marbre.*
modelar	Donar forma a una matèria tova, com l'argila.	Els nens van modelar* animals amb plastilina.*
emmotllar	Donar forma a un material posant-lo dins d'un recipient buit amb la figura desitjada.	Cal emmotllar* la xocolata calenta i deixar-la refredar.*
forjar	Treballar el metall calent a cops de martell; també, crear amb esforç.	Van forjar* una amistat que va durar tota la vida.*
fondre	Fer líquid un sòlid amb calor.	Cal fondre* la mantega abans de barrejar-la amb el sucre.*
soldar	Unir dues peces de metall amb calor.	El ferrer va soldar* les dues barres de la reixa.*
reblar	Doblegar la punta d'un clau perquè no surti; també, reforçar el que s'ha dit.	Per reblar* el seu argument, va afegir una dada definitiva.*
enclavar	Fixar una cosa amb peces punxegudes de metall; també, situar dins d'un territori.	El castell es troba enclavat* en un turó rocós.*
encastar	Ficar una cosa dins d'una altra perquè hi quedi fixada.	Van encastar* l'armari a la paret per guanyar espai.*
incrustar	Ficar fragments d'un material en una superfície com a decoració.	L'artesà va incrustar* nacre a la capsa de fusta.*
entrellaçar	Creuar fils, cintes o branques passant-los els uns per dins dels altres.	Va entrellaçar* les cintes de colors per fer una trena.*
entreteixir	Barrejar fils diferents en una tela; també, combinar diversos elements en un conjunt.	La novel·la sap entreteixir* tres històries diferents.*
teixir	Fer una tela creuant fils.	L'àvia sabia teixir* mantes amb el teler.*
ordir	Preparar els fils per fer una tela; també, tramar un pla.	Els lladres van ordir* un pla per robar el museu.*
filar	Torçar fibres de llana o de cotó per fer-ne un cordill prim.	Antigament, les dones filaven* la llana a la vora del foc.*
debanar	Enrotllar fil en forma de bola.	Ajudava l'àvia a debanar* la llana.*
cabdellar	Enrotllar un fil per formar una bola.	Mentre xerrava, anava cabdellant* la llana.*
apedaçar	Arreglar una roba posant-hi un tros de tela sobre el forat.	La mare va apedaçar* els genolls dels pantalons.*
sargir	Cosir un forat d'una roba reproduint el teixit.	L'àvia sabia sargir* els mitjons perquè no es notés el forat.*
apariar	Arreglar una cosa que s'ha fet malbé; també, aparellar.	Vam apariar* la bicicleta vella del garatge.*
adobar	Arreglar; també, posar condiments a un menjar o tractar pells.	Cal adobar* les olives amb farigola i fonoll.*
arranjar	Posar en ordre, arreglar o adaptar.	Van arranjar* la casa per llogar-la als turistes.*
endegar	Posar en ordre; també, començar un projecte.	Han endegat* un projecte per recuperar els horts urbans.*
enllestir	Acabar una feina o deixar-la a punt.	He d'enllestir* aquest informe abans de les cinc.*
ultimar	Completar els detalls finals d'una cosa abans d'acabar-la.	Estem ultimant* els preparatius del casament.*
rematar	Acabar del tot; també, matar un animal ferit.	Va rematar* el discurs amb una frase brillant.*
coronar	Col·locar sobre el cap d'un rei el símbol del seu poder; també, arribar al cim d'una muntanya.	Van coronar* el cim de l'Aneto a les deu del matí.*
culminar	Arribar al punt més alt o al final d'un procés.	La festa va culminar* amb un castell de focs.*
cloure	Tancar; acabar un acte.	La directora va cloure* l'acte amb unes paraules d'agraïment.*
clausurar	Tancar oficialment un acte, un local o una activitat.	El rector va clausurar* el congrés amb un discurs breu.*
inaugurar	Obrir o començar oficialment una cosa nova.	L'alcaldessa va inaugurar* la nova biblioteca.*
encetar	Començar a gastar o a fer servir una cosa; començar.	Vam encetar* el pernil per Nadal.*
emprendre	Començar una obra o un projecte que demana esforç.	Va emprendre* un viatge en bicicleta fins a Noruega.*
escometre	Atacar; també, començar una tasca difícil.	El govern haurà d'escometre* la reforma del sistema educatiu.*
envestir	Atacar amb violència; xocar contra alguna cosa.	Un camió va envestir* la tanca de l'autopista.*
assaltar	Atacar per sorpresa per robar o conquerir.	Uns lladres van assaltar* la joieria a plena llum del dia.*
saquejar	Robar tot el que hi ha en un lloc conquerit o abandonat.	Els vikings van saquejar* molts monestirs de la costa.*
espoliar	Prendre a algú allò que li pertany amb violència o injustícia.	Durant segles, molts exèrcits van espoliar* el patrimoni dels pobles vençuts.*
devastar	Destruir completament un territori.	L'incendi va devastar* milers d'hectàrees de bosc.*
assolar	Destruir completament un lloc, sense deixar-hi res dret.	La plaga de llagosta va assolar* els camps de blat.*
arrasar	Destruir completament; també, tenir un èxit enorme.	La nova cantant va arrasar* als premis de música.*
desolar	Destruir un lloc deixant-lo buit; també, afligir profundament.	La notícia de la seva marxa ens va desolar.
desterrar	Expulsar algú del seu país com a càstig.	El rei va desterrar* el seu germà a una illa llunyana.*
proscriure	Expulsar algú o prohibir alguna cosa per llei.	La nova norma vol proscriure* l'ús de plàstics d'un sol ús.*
bandejar	Expulsar algú d'un lloc o d'un grup; també, apartar una idea.	No podem bandejar* aquesta proposta sense estudiar-la.*
foragitar	Fer fora algú o alguna cosa d'un lloc.	Van foragitar* els coloms del campanar amb una xarxa.*
expulsar	Fer sortir algú d'un lloc o d'un grup per força o com a càstig.	L'àrbitre va expulsar* el defensa per una falta molt dura.*
deportar	Obligar algú a abandonar un país per decisió de l'autoritat.	El govern va deportar* l'espia al seu país d'origen.*
extradir	Entregar una persona acusada a un altre país que la reclama per jutjar-la.	Suïssa va decidir extradir* el banquer acusat de frau.*
repatriar	Fer tornar algú o alguna cosa al seu país d'origen.	El museu va repatriar* les escultures que s'havien endut fa un segle.*
inefable	Tan bell o intens que no es pot expressar amb paraules.	Va sentir una alegria inefable* en abraçar la seva filla.*
indicible	Que no es pot explicar de cap manera, sovint per la seva intensitat o duresa.	Els supervivents del naufragi van passar un patiment indicible.
inenarrable	Tan extraordinari, divertit o terrible que no es pot explicar.	El caos del primer dia de rebaixes va ser inenarrable.
indescriptible	Tan intens o extraordinari que no se'n pot fer una imatge amb paraules.	Des del cim, la vista era indescriptible.
inexpugnable	Que no es pot conquerir per la força.	Durant segles, el castell va ser una fortalesa inexpugnable.
inextricable	Molt embolicat, tan complicat que no se'n pot sortir.	La trama de la novel·la és un embolic inextricable.
inexorable	Que no es pot evitar ni aturar; que no es deixa convèncer per súpliques.	El pas inexorable* del temps ens canvia a tots.*
inescrutable	Que no es pot comprendre ni endevinar.	Tenia una expressió inescrutable* i ningú no sabia què pensava.*
insondable	Tan profund que no es pot mesurar o comprendre del tot.	El misteri de l'origen de l'univers sembla insondable.
inabastable	Massa ampli o extens per poder-lo dominar del tot.	La biblioteca té una col·lecció inabastable* de llibres antics.*
inassolible	Que no es pot aconseguir.	Per a ell, aquell rècord semblava una fita inassolible.
inaccessible	On no es pot arribar o que no es pot obtenir.	El poble queda inaccessible* quan neva molt.*
impenetrable	Que no es pot travessar ni comprendre.	La selva era tan espessa que semblava impenetrable.
imperceptible	Que gairebé no es nota amb els sentits.	Hi ha una diferència imperceptible* entre els dos colors.*
impalpable	Tan fi o subtil que gairebé no es pot tocar ni notar.	Una pols impalpable* cobria els mobles de la casa abandonada.*
intangible	Que no es pot tocar; que no té cos físic.	La confiança és un valor intangible* però fonamental per a l'empresa.*
immaterial	Que no té cos físic ni es pot tocar.	La UNESCO protegeix el patrimoni cultural immaterial, com les danses i les festes.
incorpori	Que no té substància física, com un esperit o una ombra.	Els fantasmes dels contes són éssers incorporis.
eteri	Molt subtil, delicat i lleuger, com si fos d'aire.	La ballarina es movia amb una gràcia etèria.
evanescent	Que s'esvaeix o desapareix a poc a poc.	El record del somni era cada vegada més evanescent.
fugisser	Que dura molt poc temps i desapareix de seguida.	Va ser una felicitat fugissera, però inoblidable.
fugaç	Que dura molt poc.	Vam veure una estrella fugaç* i vam demanar un desig.*
perible	Que pot fer-se malbé o desaparèixer amb el temps.	Els aliments peribles* s'han de guardar a la nevera.*
perdurable	Que es manté al llarg dels segles, sense desaparèixer.	La seva obra ha deixat una empremta perdurable* en la literatura.*
perenne	Que no s'acaba; que té fulles tot l'any.	L'alzina és un arbre de fulla perenne.
immortal	Que viu per sempre o que no serà mai oblidat.	Segons la mitologia, els déus grecs eren immortals.
sempitern	Que no s'acaba mai i continua igual per sempre.	La seva queixa sempiterna* sobre el temps ja cansa tothom.*
ancestral	Que ve dels avantpassats o d'un temps molt antic.	Al poble encara celebren una festa ancestral* del solstici.*
atàvic	Heretat dels avantpassats llunyans; molt antic i instintiu.	Tenia una por atàvica* a la foscor.*
primigeni	Primer, original, del qual neixen els altres.	Els científics estudien la sopa primigènia* on va començar la vida.*
primordial	Fonamental, més important; també, del principi de tot.	La seguretat dels nens és primordial.
arcaic	Molt antic o antiquat.	El text fa servir un vocabulari arcaic* que costa d'entendre.*
vetust	Molt vell i antic.	L'església vetusta* del poble necessita una restauració.*
decrèpit	Que per la vellesa ha perdut les facultats o està en molt mal estat.	La casa estava tan decrèpita* que el sostre amenaçava de caure.*
senil	Propi de la vellesa avançada, especialment quan es perden facultats.	La pèrdua de memòria senil* preocupava la família.*
provecte	Que té una edat molt avançada.	Malgrat la seva edat provecta, continuava escrivint cada dia.
ancià	Que té molts anys.	Una dona anciana* ens va explicar la història del poble.*
longeu	Que viu molts anys.	Les tortugues són espècies molt longeves.
centenari	Que té cent anys o més.	A la plaça hi ha un plàtan centenari.
mil·lenari	Que té mil anys o més.	Les oliveres mil·lenàries* del Montsià són un tresor.*
secular	Que existeix des de fa molt i molt de temps; també, laic.	El roure secular* de la plaça és el símbol del poble.*
immemorial	Tan antic que ningú no en recorda el començament.	Aquest costum es fa des de temps immemorials.
inveterat	Molt antic i arrelat; que fa una cosa des de fa molt.	És un lector inveterat: sempre porta un llibre a la bossa.
arrelat	Fixat profundament en un lloc, en una persona o en una cultura.	És un costum molt arrelat* a les zones rurals.*
consuetudinari	Basat en el costum i no en una llei escrita.	El dret consuetudinari* regulava l'ús de les aigües del riu.*
tradicionalista	Que defensa mantenir les idees i costums del passat i desconfia dels canvis.	La meva àvia és molt tradicionalista* i vol fer el dinar de Nadal com sempre.*
misoneista	Que rebutja les novetats i els canvis.	El seu caràcter misoneista* el feia desconfiar de qualsevol invent.*
neòfit	Que s'acaba d'incorporar a un grup o a una activitat.	Els membres neòfits* del club van rebre una guia de benvinguda.*
novell	Que fa poc temps que es dedica a una activitat.	És un conductor novell* i encara porta la L al cotxe.*
bisoni	Nou i sense experiència, especialment en l'exèrcit.	Els soldats bisonis* no sabien ni muntar la tenda.*
inexpert	Que encara no té la pràctica ni els coneixements necessaris.	Una cuinera inexperta* va cremar l'arròs el primer dia.*
imberbe	Tan jove que encara no li ha sortit pèl a la cara.	Un noi imberbe* va guanyar el campionat d'escacs.*
impúber	Que encara no ha deixat la infància.	Les lleis protegeixen especialment els menors impúbers.
púber	Que ha arribat a l'edat en què el cos deixa de ser d'infant.	El protagonista és un noi púber* que descobreix el món.*
núbil	Que té l'edat adequada per casar-se.	A les novel·les del segle XIX, les filles núbils* eren el centre de les intrigues.*
jovenívol	Que té l'aire, l'energia o l'aspecte propis dels primers anys de la vida adulta.	Malgrat els seus setanta anys, té un esperit jovenívol.
aspre	Rugós al tacte; desagradable al gust; poc amable.	Aquesta tovallola és molt aspra* i rasca la pell.*
agre	De gust àcid, com el llimó.	La llet s'ha tornat agra* perquè no era a la nevera.*
acerb	De gust sec i amarg; en sentit figurat, cruel i dur.	Va rebre una crítica acerba* per la seva última pel·lícula.*
punxant	Que té punta i pot ferir; també, dit d'un comentari que molesta.	Els seus comentaris punxants* van espatllar el sopar.*
esmolat	Que té el tall molt fi i preparat per tallar bé.	Compte amb el ganivet, que està molt esmolat.
tallant	Que té un fil capaç de partir; també, que respon de manera seca i brusca.	Em va contestar amb un to tallant* que em va deixar mut.*
afilat	Que té el tall o la punta molt fins.	Els gats tenen les ungles molt afilades.
rom	Que no té punta ni tall.	Amb aquestes tisores romes* no puc tallar res.*
esmussat	Que ha perdut el tall o la punta.	El ganivet està esmussat* i no talla el pa.*
obtús	Que no té punta; també, lent d'enteniment; dit d'un angle de més de noranta graus.	Un angle obtús* és més obert que un angle recte.*
subtil	Molt fi, delicat o difícil de percebre.	Hi ha una ironia subtil* en totes les seves frases.*
sibil·lí	Misteriós i difícil d'interpretar, com un oracle.	Va respondre amb una frase sibil·lina* que ningú no va entendre.*
críptic	Fosc, difícil d'entendre, com si fos en clau.	Em va deixar un missatge críptic* a la nevera.*
abstrús	Molt difícil de comprendre.	El manual d'instruccions és tan abstrús* que ningú no l'entén.*
hermètic	Tancat del tot; també, impenetrable, difícil d'entendre.	Guarda el cafè en un pot hermètic* perquè no perdi l'aroma.*
esotèric	Ocult, reservat als iniciats; difícil d'entendre.	El llibre parla de pràctiques esotèriques* de l'antiguitat.*
arcà	Secret, misteriós, reservat a pocs.	Els alquimistes guardaven coneixements arcans.
recòndit	Molt amagat o retirat.	Es va refugiar en un racó recòndit* de la muntanya.*
ocult	Amagat, que no es veu o no es coneix.	Hi havia una porta oculta* darrere la llibreria.*
furtiu	Que es fa d'amagat.	Li va llançar una mirada furtiva* durant la classe.*
subreptici	Que es fa d'amagat o amb dissimulació.	Va fer un gest subreptici* per amagar la carta.*
clandestí	Que es fa d'amagat, sovint contra la llei.	La policia va tancar un casino clandestí* al soterrani.*
sigil·lós	Que actua en silenci i amb molt de secret.	El gat avançava sigil·lós* cap a l'ocell.*
circumspecte	Prudent, seriós i mesurat en el que fa o diu.	La jutgessa es va mostrar molt circumspecta* davant els periodistes.*
mesurat	Moderat, que no s'excedeix.	La seva resposta va ser mesurada* i serena.*
equànime	Que té un caràcter serè i jutja amb imparcialitat.	Un àrbitre ha de ser equànime* amb els dos equips.*
ponderat	Que actua amb prudència i reflexió; equilibrat.	Va fer una valoració molt ponderada* dels pros i els contres.*
assossegat	Tranquil i calmat, sense cap neguit.	Després del bany, el nadó dormia assossegat.
serè	Tranquil; també, dit del cel sense núvols.	La nit era serena* i plena d'estrelles.*
plàcid	Tranquil, agradable i sense sobresalts.	Vam passar una tarda plàcida* a la vora del llac.*
calmós	Que fa les coses lentament i sense presses.	És tan calmós* que sempre arriba l'últim.*
flegmàtic	Que no s'altera fàcilment; impassible.	Fins i tot en plena crisi es va mantenir flegmàtic.
impertèrrit	Que no s'espanta ni s'altera davant del perill.	Va continuar el discurs impertèrrit* malgrat els crits.*
impàvid	Sense por davant del perill.	La bombera va entrar impàvida* a la casa en flames.*
imperturbable	Que manté la calma passi el que passi.	L'àvia escoltava les males notícies amb un rostre imperturbable.
impassible	Que no mostra cap emoció.	El guàrdia es va quedar impassible* davant les bromes dels turistes.*
estoic	Que suporta el dolor o les dificultats amb fortalesa i sense queixar-se.	Va suportar el dolor de l'operació de manera estoica.
letàrgic	Que està en un estat de son profund o de gran manca d'energia.	Després d'aquell dinar tan abundant, l'avi estava letàrgic.
somnolent	Que té ganes de dormir i li costa estar atent.	Aquest medicament et pot deixar somnolent.
ensopit	Sense ànim ni energia, mig adormit.	Avui el gos està ensopit; potser té febre.
adormissat	Que encara no s'ha despertat del tot.	Els passatgers adormissats* del primer tren miraven per la finestra.*
endormiscat	Que acaba de despertar-se i encara té els ulls mig tancats.	Va respondre al telèfon encara endormiscat.
pansit	Que ha perdut la frescor i s'ha assecat.	Les flors del gerro ja estan pansides.
marcit	Que ha perdut la frescor, el color o la bellesa.	Les fulles marcides* de l'enciam van a la brossa.*
mústic	Que ha perdut la frescor; trist i sense ànim.	Avui et veig una mica mústic; què et passa?
decandit	Sense forces ni ànim.	Des que ha tingut la grip està decandit* i no té gana.*
esllanguit	Que ha perdut les forces de mica en mica i sembla trist.	Va tornar del viatge esllanguit* i pàl·lid.*
macilent	Pàl·lid i prim, amb aspecte malaltís.	Tenia la cara macilenta* després de tants dies a l'hospital.*
demacrat	Molt prim i amb mal aspecte, per malaltia o cansament.	Va tornar de l'expedició demacrat* i esgotat.*
escanyolit	Molt prim i poc desenvolupat.	Era un nen escanyolit, però corria més que ningú.
esquifit	Petit, escàs o insuficient per al que cal.	Ens van servir una ració molt esquifida.
feréstec	Salvatge, poc sociable; també, dit d'un lloc solitari i aspre.	El gat del mas és feréstec* i no es deixa tocar.*
indòmit	Que no es pot domar ni dominar.	Els cavalls indòmits* corrien lliures per la plana.*
indomable	Que no accepta cap control ni autoritat.	Té un caràcter indomable* i fa sempre el que vol.*
rebec	Que no vol obeir; tossut i rebel.	La nena està molt rebeca* aquests dies.*
recalcitrant	Que es resisteix obstinadament a acceptar alguna cosa.	Fins i tot els crítics més recalcitrants* van aplaudir l'obra.*
contumaç	Que persisteix en un error o en una falta.	Era un mentider contumaç* i ningú no se'l creia.*
pertinaç	Molt persistent, que no abandona.	Una tos pertinaç* no el deixava dormir.*
impenitent	Que no es penedeix; que persisteix en un hàbit.	És un golafre impenitent: sempre repeteix les postres.
estrafolari	Extravagant i estrany en l'aspecte o en la manera de fer.	Duia un barret lila amb plomes i una jaqueta estrafolària.
incorregible	Que no canvia els seus defectes per molt que se l'aconselli.	És un optimista incorregible: sempre veu el got mig ple.
irrecuperable	Que s'ha perdut per sempre i no es pot tornar a tenir.	Les dades del disc esborrat són irrecuperables.
irremeiable	Que no té cap solució possible.	La pèrdua del bosc va ser irremeiable.
irreparable	Que no es pot arreglar ni compensar.	L'incendi va causar danys irreparables* al museu.*
irreversible	Que no pot tornar a l'estat anterior.	L'escalfament global pot tenir efectes irreversibles.
irrevocable	Que no es pot anul·lar ni canviar.	La seva decisió és irrevocable: deixa la feina.
inapel·lable	Contra el qual no es pot recórrer.	La decisió del jurat és inapel·lable.
apodíctic	Que és necessàriament cert i no admet discussió.	Parla sempre amb un to apodíctic, com si no pogués equivocar-se mai.
axiomàtic	Evident, que no necessita demostració.	Que el tot és més gran que la part és axiomàtic.
tautològic	Que repeteix la mateixa idea amb paraules diferents, sense afegir res.	«Pujar amunt» és una expressió tautològica.
redundant	Que repeteix innecessàriament; sobrer.	Aquest paràgraf és redundant* perquè diu el mateix que l'anterior.*
pleonàstic	Que conté paraules innecessàries que reforcen una idea ja expressada.	«Ho vaig veure amb els meus propis ulls» és una frase pleonàstica.
prolix	Massa llarg i detallat.	L'informe és tan prolix* que ningú no l'ha llegit sencer.*
verbós	Que parla o escriu amb un excés de paraules.	Un estil tan verbós* cansa el lector.*
grandiloqüent	Que parla o escriu d'una manera exageradament solemne.	Va fer un discurs grandiloqüent* ple de paraules buides.*
altisonant	Que sona molt elevat i pretensiós.	Fa servir títols altisonants* per semblar més important.*
ampul·lós	Exageradament solemne i recarregat en l'estil.	La carta tenia un estil ampul·lós* i antiquat.*
pompós	Que té molta solemnitat i ostentació, de vegades exagerada.	Van fer una cerimònia pomposa* per inaugurar el pont.*
rimbombant	Exageradament vistós o sonor.	Li agraden els noms rimbombants* per als seus gossos.*
emfàtic	Que s'expressa amb força i insistència.	Va dir que no d'una manera molt emfàtica.
afectat	Que no és natural i sembla fingit o massa estudiat.	Parla amb un to afectat* que molesta tothom.*
amanerat	Artificial i poc espontani, massa estudiat.	La seva forma de cantar és massa amanerada.
carrincló	Cursi, ridícul i de mal gust.	La decoració de la sala era molt carrinclona.
cursi	Que pretén ser elegant o refinat però resulta ridícul.	Aquesta postal amb cors i flors és massa cursi.
ensucrat	Massa dolç de gust; també, excessivament sentimental.	La pel·lícula té un final massa ensucrat.
empalagós	Tan dolç que embafa; massa afectuós.	Aquest pastís de nata és massa empalagós.
melós	Molt dolç, de gust o de tracte; de vegades, afectuós en excés.	Li parlava amb una veu melosa* per convèncer-la.*
mel·liflu	Excessivament dolç i suau en la manera de parlar.	Amb un to mel·liflu, el venedor intentava convèncer-nos.
llepafils	Que és molt exigent amb el menjar.	El meu fill és tan llepafils* que només menja pasta.*
golut	Que menja molt i amb ganes, sobretot coses dolces.	Ets molt golut: t'has acabat totes les galetes!
golafre	Que menja en excés i amb avidesa.	El gos és tan golafre* que s'empassa el menjar sense mastegar.*
voraç	Que menja molt i amb ànsia.	El tauró és un depredador voraç.
insaciable	Que no es pot satisfer mai.	Té una curiositat insaciable: ho vol saber tot.
famèlic	Que té molta gana; molt prim per manca de menjar.	Un gos famèlic* remenava les escombraries.*
afamat	Que té molta gana.	Després de l'excursió, tots arribàvem afamats.
assedegat	Que necessita beure amb urgència.	Els corredors arribaven assedegats* a la meta.*
abeurat	Que ja té la set satisfeta.	Els cavalls, ja abeurats, descansaven a l'ombra.
no pas	S'usa per negar amb èmfasi un element concret, sovint en contrast.	Ho ha fet ell, no pas* jo.*
pas	S'usa després d'un verb negat per reforçar la negació.	No és pas* tan difícil com sembla.*
gens ni mica	Expressió que reforça una negació: en absolut, de cap manera.	No m'agrada gens ni mica* aquest color.*
ni poc ni gaire	Expressió que vol dir «en absolut», usada en frases negatives.	No em preocupa ni poc ni gaire* el que diguin.*
ni gota	Expressió que significa «gens», en frases negatives.	Sense ulleres no hi veig ni gota.
sinó que	Connector que introdueix una oració que corregeix o amplia una afirmació negativa anterior.	No només va venir, sinó que* a més va portar les postres.*
ans	Connector literari que introdueix una idea oposada a la que s'ha negat.	No ho va fer per mal, ans* per ajudar.*
ans al contrari	Introdueix una idea oposada a l'anterior, que la corregeix.	No estava enfadat, ans al contrari: semblava molt content.
ans bé	Connector que introdueix una correcció: més aviat, al contrari.	No és un llibre avorrit, ans bé* molt divertit.*
àdhuc	Fins i tot; s'usa per incloure algú o alguna cosa inesperada.	Tothom va riure, àdhuc* el professor més seriós.*
adés	Fa una estona curta; és d'ús literari.	L'he vist adés* al passadís, però ja ha marxat.*
endemés	A més a més; s'afegeix a allò que ja s'ha dit.	És una feina interessant i, endemés, ben pagada.
altrament	D'una altra manera; també, en cas contrari.	Afanya't; altrament, perdrem el tren.
dellà	Més enllà, a l'altra banda d'un lloc; és d'ús literari.	Els seus cosins viuen dellà* el riu, a la vall del costat.*
deçà	A la banda més propera, en aquest costat d'un lloc; és d'ús literari.	Els pobles deçà* la serra tenen un clima més suau.*
ençà i enllà	Per tot arreu, en diverses direccions.	Les fulles volaven ençà i enllà* empeses pel vent.*
ultra	A més de; s'usa per afegir un element a un altre.	Ara, ultra* la feina de mestra, escriu novel·les.*
devers	Cap a, en direcció a; també, al voltant d'una hora.	Arribarem devers* les cinc de la tarda.*
pertot	En qualsevol lloc, sense deixar-ne cap.	Hi havia joguines pertot* i no es podia ni caminar.*
pertot arreu	Expressió que vol dir en qualsevol indret, sense excepció.	Després de la festa hi havia papers pertot arreu.
onsevulla	En qualsevol lloc, sigui quin sigui.	Et seguiré onsevulla* que vagis.*
quisvulla	Qualsevol persona, sigui qui sigui; és d'ús literari.	Això ho pot entendre quisvulla* que tingui una mica de seny.*
qualsevulla	Forma literària que indica una persona o una cosa indeterminada, sigui quina sigui.	Pots triar qualsevulla* dels llibres de la prestatgeria.*
quelcom	Alguna cosa; és d'ús formal.	Hi ha quelcom* que no em quadra en la seva explicació.*
hom	Pronom literari que designa una persona indeterminada o la gent en general.	Quan hom* és jove, creu que ho sap tot.*
llur	Possessiu de tercera persona del plural: que pertany a ells o a elles.	Els veïns van defensar llur* dret a l'aigua del riu.*
en un tres i no res	Molt de pressa, gairebé instantàniament.	Va endreçar tota l'habitació en un tres i no res.
vet aquí	Expressió per presentar o assenyalar una cosa que es diu o es mostra.	I vet aquí* com va acabar la història del drac.*
heus aquí	Expressió literària per presentar o assenyalar alguna cosa.	Doncs heus aquí* el problema: no tenim pressupost.*
de seguida que	Indica que una acció passa immediatament després d'una altra.	Truca'm de seguida que* arribis a casa.*
tan bon punt	Just en el moment en què passa una cosa.	Els alumnes van sortir corrents tan bon punt* va sonar el timbre.*
abans no	Locució temporal que indica que una acció passa prèviament a una altra.	Tanca la porta abans no* entri el fred.*
mentre no	Durant tot el temps en què no passi una cosa.	No sortiràs a jugar mentre no* acabis els deures.*
fins que no	Fins al moment en què passi una cosa.	No me'n vaig fins que no* em diguis la veritat.*
si no és que	Introdueix una excepció: excepte en el cas que.	Vindré demà, si no és que* plogui molt.*
llevat que	Introdueix l'única condició que impediria una cosa.	Farem l'excursió, llevat que* faci mal temps.*
fora que	Indica una excepció: excepte en el cas que passi una cosa.	No et diré res, fora que* m'ho preguntis directament.*
tret de	Indica que algú o alguna cosa queda exclòs d'un grup.	Hi van anar tots, tret de* la Marta.*
sense que	Indica que una acció passa i una altra, esperable, no.	Va sortir de casa sense que* ningú se n'adonés.*
no fos cas que	Introdueix una precaució per evitar un risc possible.	Agafa el paraigua, no fos cas que* plogui.*
no sigui que	Expressa temor o prevenció davant d'una cosa que podria passar.	Parla baix, no sigui que* despertis el nadó.*
com si	Introdueix una comparació amb una situació imaginada.	Em mira com si* no m'hagués vist mai.*
com si res	Sense donar-hi importància, amb tota tranquil·litat.	Va arribar tard i va seure com si res.
com qui diu	Expressió que suavitza o aproxima el que es diu: gairebé, per dir-ho d'alguna manera.	Després de tants anys, som, com qui diu, una família.
de cua d'ull	Mirant de costat, sense girar el cap.	El va mirar de cua d'ull* per veure si l'havia reconegut.*
per dir-ho així	Expressió que indica que les paraules triades no són del tot exactes.	La reunió va ser, per dir-ho així, una mica tensa.
a cor què vols	Expressió que vol dir en gran quantitat, sense límit.	A la festa hi havia menjar a cor què vols.
valgui la redundància	Fórmula per excusar-se d'haver repetit una idea o una paraula.	El problema, valgui la redundància, és un problema greu.
salvant les distàncies	Reconeixent les grans diferències entre dues coses que es comparen.	El nostre equip del barri juga, salvant les distàncies, com un de primera divisió.
mutatis mutandis	Locució llatina que indica que una comparació val si es fan els canvis necessaris.	Aquesta norma s'aplica, mutatis mutandis, als treballadors temporals.
grosso modo	Locució llatina: sense entrar en detalls, de manera aproximada.	Això és, grosso modo, el que va passar.
ipso facto	Locució llatina: immediatament, pel mateix fet.	Si no pagues la quota, quedes exclòs ipso facto.
de facto	Locució llatina: en la realitat, encara que no ho reconegui cap llei.	La germana gran és la cap de facto* de la família.*
de iure	Locució llatina: segons el que estableix la llei.	La finca era seva de iure, però de fet hi vivia un altre.
in extremis	Locució llatina: en el darrer instant, quan ja no quedava temps.	Vam agafar el tren in extremis.
in situ	Locució llatina: en el lloc on passa o és una cosa.	Els arqueòlegs estudien les restes in situ.
sine qua non	Locució llatina per a una condició sense la qual una cosa no és possible.	Parlar anglès és condició sine qua non* per a aquesta feina.*
ad hoc	Locució llatina: creat només per a un cas o un objectiu determinat.	Van crear una comissió ad hoc* per organitzar la festa.*
motu proprio	Locució llatina: per decisió personal, sense que ningú ho demani.	Va dimitir motu proprio, sense cap pressió.
per se	Locució llatina: en si, per la seva naturalesa.	Els diners no donen la felicitat per se.
stricto sensu	Locució llatina: entenent una paraula en el seu significat més precís i limitat.	El tomàquet, stricto sensu, és una fruita.
lato sensu	Locució llatina: entenent una paraula en un significat general i extens.	La família, lato sensu, inclou cosins, oncles i padrins.
a fortiori	Locució llatina: amb més motiu encara.	Si els adults s'hi avorreixen, els nens s'hi avorriran a fortiori.
ex professo	Locució llatina: a propòsit, deliberadament.	Va venir ex professo* per veure't.*
sui generis	Locució llatina: únic en el seu tipus, molt particular.	Té un sentit de l'humor molt sui generis.
statu quo	Situació existent en un moment determinat, que alguns volen mantenir.	Molts prefereixen mantenir el statu quo* i no arriscar-se.*
tot just	Fa molt poc temps; també, gairebé no.	Hem arribat tot just* fa cinc minuts.*
a penes	Gairebé no, amb molta dificultat.	Amb aquesta boira, a penes* es veu la carretera.*
amb prou feines	Molt poc, només una mica, i amb esforç.	Fa tanta calor que amb prou feines* puc dormir.*
de pas	Aprofitant l'ocasió o el trajecte per fer una altra cosa.	Vaig a la farmàcia i, de pas, compraré el diari.
d'any en any	Cada vegada que passa un període de dotze mesos.	La festa del poble creix d'any en any.
a la impensada	De sobte, quan menys s'espera.	La tempesta va arribar a la impensada.
a l'improvís	Sense haver-ho preparat abans; de sobte.	Va haver de fer el discurs a l'improvís.
al cap de poc	Quan havia passat una estona breu.	Va marxar i, al cap de poc, va tornar amb un ram de flors.
al cap d'una estona	Quan ha passat un temps no gaire llarg.	Primer va plorar, però al cap d'una estona* ja reia.*
a la vetlla de	Just abans d'un fet o d'una data important.	Els nervis van augmentar a la vetlla de* l'examen final.*
en vigílies de	En els dies immediatament anteriors a una data o un fet.	Els carrers s'omplen de gent en vigílies de* Nadal.*
a les acaballes de	En la part final d'un període o d'un procés.	Vam anar a la platja a les acaballes de* l'estiu.*
a les beceroles	Al començament d'un aprenentatge, sabent només el més bàsic.	En programació, encara estic a les beceroles.
a l'avantguarda	En la posició més avançada o innovadora d'un camp.	Aquest hospital és a l'avantguarda* de la recerca mèdica.*
a mercè de	Totalment sotmès a la voluntat o a la força d'algú o d'alguna cosa.	Sense rems, la barca va quedar a mercè de* les onades.*
a l'abast de	En un lloc o en una situació on es pot aconseguir o tocar.	Ara els llibres digitals són a l'abast de* tothom.*
a recer de	Protegit del vent, de la pluja o d'un perill.	Vam esperar a recer de* la pluja sota un pont.*
a redós de	Arrecerat al costat d'una cosa que protegeix.	El poble va créixer a redós de* la muntanya.*
a l'empara de	Sota la protecció o amb el suport d'algú o d'alguna cosa.	L'associació va néixer a l'empara de* l'ajuntament.*
a l'ombra de	Sota la influència d'algú més important, sense destacar-hi.	Va treballar molts anys a l'ombra de* un gran director.*
sota l'ègida de	Amb la protecció, el suport o el patrocini d'una institució.	El congrés es va fer sota l'ègida de* la universitat.*
la desmesura	Excés, manca de moderació en allò que es fa o es diu.	La desmesura* dels seus plans va acabar en fracàs.*
l'escreix	Quantitat que sobrepassa allò que cal.	Va complir els objectius amb escreix.
el capteniment	Manera de comportar-se una persona en una situació.	El seu capteniment* durant la crisi va ser exemplar.*
el capficament	Preocupació persistent que no deixa pensar en res més.	El capficament* pels exàmens no el deixava dormir.*
la cabòria	Pensament que preocupa i fa donar voltes a una idea.	No hi pensis més; treu-te aquesta cabòria* del cap.*
l'entelèquia	Cosa irreal que només existeix en la imaginació.	La ciutat perfecta que descriu és una entelèquia.
el miratge	Il·lusió òptica en què es veu aigua o objectes que no hi són; il·lusió enganyosa.	Al desert, el viatger va veure un llac que era només un miratge.
el subterfugi	Excusa o recurs enginyós per evitar una obligació.	Va trobar un subterfugi* per no haver de pagar la multa.*
l'artifici	Recurs enginyós; també, cosa feta amb habilitat per enganyar o impressionar.	El truc del mag es basa en un artifici* senzill però eficaç.*
l'estratagema	Engany hàbil per aconseguir un objectiu.	Va fer servir una estratagema* per entrar al concert sense pagar.*
l'ardit	Recurs astut per aconseguir alguna cosa.	Amb un ardit* enginyós, va convèncer el seu pare.*
l'artimanya	Truc o engany fet amb astúcia.	Totes les seves artimanyes* no van servir de res.*
la martingala	Truc astut per aconseguir alguna cosa, sovint amb engany.	Aquesta oferta és una martingala* per fer-te comprar més.*
la maquinació	Pla secret per perjudicar algú.	Una maquinació* dels seus rivals li va fer perdre el càrrec.*
la conxorxa	Acord secret entre diverses persones per fer alguna cosa no permesa.	Els germans van fer una conxorxa* per amagar les notes als pares.*
la confabulació	Pacte secret de diverses persones contra algú.	La novel·la gira al voltant d'una confabulació* contra el rei.*
el complot	Pla secret contra algú, sovint contra un poder.	Els conspiradors van preparar un complot* per robar la corona.*
la insídia	Parany o engany per perjudicar algú; també, paraula malintencionada.	Va respondre amb calma a totes les insídies* del rival.*
el parany	Trampa per caçar animals; engany per atrapar algú.	Va caure en el parany* i va confessar sense voler.*
l'emboscada	Atac per sorpresa des d'un lloc amagat.	Els soldats van caure en una emboscada* al bosc.*
la celada	Atac des d'un amagatall; parany.	Els bandolers van preparar una celada* al pas del camí ral.*
la falòrnia	Mentida, notícia falsa o exagerada.	Tot allò del tresor amagat era una falòrnia.
l'impostor	Persona que es fa passar per qui no és.	Aquell metge era un impostor* que no havia estudiat mai medicina.*
la impostura	Engany de qui es fa passar per qui no és.	La impostura* es va descobrir quan li van demanar el títol.*
el farsant	Persona que fingeix el que no és o el que no sent.	És un farsant: diu que l'ajuda, però només pensa en ell.
el fariseisme	Hipocresia; actitud de qui aparenta virtut sense tenir-ne.	Critica el fariseisme* dels qui prediquen una cosa i en fan una altra.*
el cofoisme	Satisfacció excessiva amb un mateix i amb el que es té.	El cofoisme* ha impedit que l'empresa millori.*
l'autocomplaença	Satisfacció excessiva amb els propis actes.	L'entrenador va advertir l'equip contra l'autocomplaença* després de la victòria.*
la displicència	Indiferència freda i desdenyosa.	Va escoltar les queixes amb displicència, sense mirar-nos.
el desdeny	Menyspreu, falta d'interès o d'estima.	Mirava el menjar de la cantina amb desdeny.
la desconsideració	Manca de respecte o d'atenció envers algú.	No avisar que no vindries va ser una desconsideració.
la ingratitud	Manca d'agraïment cap a qui ens ha fet un favor.	La seva ingratitud* després de tot el que havíem fet ens va doldre.*
la perfídia	Deslleialtat, traïció a la confiança.	La perfídia* del conseller va sorprendre el rei.*
la felonia	Traïció o acció deslleial envers algú a qui es devia fidelitat.	A l'edat mitjana, trair el senyor era una felonia* greu.*
la vilania	Acció baixa i menyspreable.	Enganyar una persona gran és una vilania.
la canallada	Acció pròpia d'una persona dolenta.	Deixar el gos abandonat a la carretera va ser una canallada.
la malifeta	Acció dolenta o entremaliadura.	Els nens van confessar la malifeta: havien trencat el vidre.
la vel·leïtat	Voluntat feble o capritx passatger que no arriba a fer-se realitat.	Les seves vel·leïtats* d'aprendre piano van durar una setmana.*
la luxúria	Exuberància, abundància excessiva; també, desig sensual desmesurat.	La luxúria* de la vegetació tropical ens va meravellar.*
l'enfilall	Sèrie llarga de coses, fets o paraules seguits.	Va deixar anar un enfilall* d'excuses poc creïbles.*
la voluptuositat	Plaer intens dels sentits.	Assaboria la xocolata amb voluptuositat.
la sensualitat	Capacitat de gaudir dels plaers dels sentits; també, atractiu físic.	La sensualitat* dels colors i les olors defineix la seva pintura.*
la reminiscència	Record vague d'una cosa passada; també, influència d'una obra anterior.	La melodia té reminiscències* de música popular.*
la clarividència	Capacitat d'entendre amb lucidesa una situació i preveure'n les conseqüències.	Va analitzar la crisi amb una clarividència* admirable.*
la castedat	Virtut de qui s'absté dels plaers sensuals; puresa.	Els monjos d'aquell orde fan vot de pobresa, obediència i castedat.
la pudícia	Discreció i reserva en tot el que fa referència al propi cos.	Per pudícia, es va tapar amb la tovallola.
el pudor	Vergonya o reserva davant de coses íntimes.	Li feia pudor* parlar dels seus sentiments en públic.*
la decència	Dignitat i correcció en els actes i les paraules.	Una mica de decència, si us plau: no cridis a la biblioteca.
l'obscenitat	Qualitat del que és groller i ofèn el bon gust i el respecte.	Malbaratar tant de menjar és una obscenitat.
la gatzara	Alegria sorollosa de molta gent.	Des del carrer se sentia la gatzara* de la festa.*
la procacitat	Desvergonyiment i insolència en el tracte o en les paraules.	Va respondre al professor amb una procacitat* que va sorprendre tothom.*
la bohèmia	Forma de vida lliure i desordenada, pròpia d'alguns artistes.	Als anys vint, va viure la bohèmia* de París amb altres pintors joves.*
el diletant	Persona que es dedica a un art o a una ciència per afició, sense ser-ne professional.	No es considera un expert en música, sinó un simple diletant.
el diletantisme	Actitud de qui es dedica a moltes coses per afició, sense aprofundir-hi.	Li van retreure el diletantisme* de la seva recerca, massa superficial.*
l'esnobisme	Admiració exagerada per tot el que està de moda o sembla distingit.	Pagar tant per aquell cafè és pur esnobisme.
el nou ric	Persona que ha guanyat molts diners de sobte i els exhibeix sense gust.	Es va comprar un cotxe daurat, com un autèntic nou ric.
la burgesia	Classe social formada per comerciants, industrials i professionals benestants.	La burgesia* industrial va construir grans cases a l'Eixample.*
la menestralia	Classe social formada pels artesans i els petits comerciants.	La menestralia* de Barcelona omplia els teatres populars al segle XIX.*
el menestral	Artesà que treballa en un ofici manual pel seu compte.	El menestral* tenia el taller als baixos de casa seva.*
l'aristocràcia	Classe social formada per la noblesa.	L'aristocràcia* de la cort vivia en palaus luxosos.*
la plebs	Classe social més baixa a l'antiga Roma; poble menut.	A l'antiga Roma, la plebs* reclamava pa i espectacles.*
la xusma	Conjunt de gent considerada vulgar o menyspreable; és un mot despectiu.	Al conte, el pirata anomenava xusma* la seva pròpia tripulació.*
la gentussa	Conjunt de persones considerades dolentes o de poca categoria; és despectiu.	El protagonista, molt esnob, tracta de gentussa* tothom que no és ric.*
la gernació	Gran multitud de persones.	Una gernació* esperava l'arribada dels Reis a la plaça.*
la munió	Gran quantitat de persones o de coses.	Una munió* de turistes omplia el carrer.*
l'eixam	Conjunt d'abelles amb la seva reina; també, multitud.	Un eixam* d'abelles s'havia instal·lat a la xemeneia.*
l'estol	Grup nombrós de persones, animals o vaixells.	Un estol* d'ànecs volava cap al sud.*
l'esbart	Grup d'ocells, d'animals o de persones que van junts; també, grup de dansa.	Un esbart* de pardals picotejava les engrunes.*
la cohort	Unitat de l'exèrcit romà; també, grup nombrós de persones.	El cantant arribava sempre amb una cohort* de fans.*
el seguici	Conjunt de persones que acompanyen algú important.	La reina va entrar a la sala amb tot el seu seguici.
la comitiva	Grup de persones que acompanyen algú en un acte.	La comitiva* nupcial va sortir de l'ajuntament entre aplaudiments.*
la processó	Desfilada solemne de gent en filera, sovint en una celebració religiosa.	La processó* de Setmana Santa passa pel carrer Major.*
l'aplec	Trobada de molta gent en un lloc per celebrar una festa.	Cada maig, el poble fa un aplec* a l'ermita de la muntanya.*
el romiatge	Viatge a un santuari per devoció; pelegrinatge.	Cada any fan un romiatge* a peu fins a Montserrat.*
la peregrinació	Viatge a un lloc sagrat o important; també, anada per molts llocs.	El Camí de Sant Jaume és una peregrinació* molt coneguda.*
el pelegrí	Persona que viatja a peu a un lloc sagrat.	Un pelegrí* ens va demanar aigua al Camí de Sant Jaume.*
el santuari	Lloc de culte molt venerat; també, lloc protegit.	Aquella reserva és un santuari* per als ocells migratoris.*
l'ermita	Petita església aïllada, generalment fora del poble.	Vam pujar a l'ermita* dalt del turó.*
l'ermità	Persona que viu sola en un lloc apartat, dedicada a la vida espiritual.	Un ermità* vivia a la cova de la muntanya.*
el cenobi	Comunitat de monjos que viuen junts; edifici on viuen.	Els monjos del cenobi* fan formatge i mel.*
el monestir	Edifici on viu una comunitat religiosa sota una regla.	El monestir* de Poblet és Patrimoni de la Humanitat.*
la cripta	Espai subterrani d'una església.	Sota l'altar hi ha una cripta* medieval.*
l'absis	Part semicircular del darrere d'una església.	Les pintures romàniques de l'absis* de Sant Climent de Taüll són famoses.*
el campanar	Torre d'una església on es pengen els instruments que toquen les hores.	Des del campanar* es veu tot el poble.*
el retaule	Obra decorativa darrere l'altar, amb pintures o escultures.	El retaule* gòtic de l'església té més de vint escenes pintades.*
la vidriera	Finestral fet de peces de colors que formen figures quan hi passa la llum.	La llum entrava per la vidriera* i pintava el terra de colors.*
el rosetó	Finestral rodó d'una església, decorat amb vitralls.	El rosetó* de la catedral sembla una flor gegant de colors.*
la gàrgola	Canal de pedra, sovint en forma de monstre, per on surt l'aigua de la teulada.	Una gàrgola* en forma de drac treia aigua quan plovia.*
el capitell	Part superior d'una columna, sovint decorada.	El capitell* de la columna representa escenes de la Bíblia.*
l'arcada	Conjunt d'arcs; també, cadascun d'aquests arcs.	Passejàvem sota l'arcada* de la plaça Major.*
la volta	Sostre en forma de corba d'un edifici; també, passeig curt.	La volta* de la catedral fa més de trenta metres d'alçada.*
la cúpula	Sostre en forma de mitja esfera que cobreix un edifici.	La cúpula* del Panteó de Roma té un forat al centre.*
el frontó	Coronament triangular d'una façana.	El frontó* del temple grec està decorat amb escultures.*
la balustrada	Barana formada per petites columnes.	Ens vam recolzar a la balustrada* del balcó.*
la cornisa	Part sortint que corona la part alta d'una façana.	Els coloms descansaven a la cornisa* de l'edifici.*
el fris	Franja decorativa horitzontal en una paret o en un edifici.	El fris* del Partenó representa una gran processó.*
escarnir	Burlar-se d'algú de manera cruel; imitar-lo per fer riure.	No està bé escarnir* els companys per la seva manera de parlar.*
befar-se	Burlar-se d'algú amb menyspreu.	Al conte, els animals es befaven* de la tortuga, fins que va guanyar la cursa.*
mofar-se	Riure's d'algú amb menyspreu.	No et mofis* dels altres; a tu també et pot passar.*
burlar-se	Riure's d'algú o d'alguna cosa.	Es va burlar-se* de la meva idea, però al final la va copiar.*
desdenyar	Tractar amb menyspreu; considerar indigne.	Va desdenyar* l'oferta perquè la trobava poc seriosa.*
vilipendiar	Ofendre algú tractant-lo amb menyspreu públicament.	La premsa va vilipendiar* l'artista abans de reconèixer-ne el talent.*
vituperar	Criticar durament algú o alguna cosa.	Els crítics van vituperar* la novel·la, però el públic la va adorar.*
execrar	Rebutjar una cosa amb horror i condemnar-la de manera solemne.	Tot el veïnat va execrar* aquell acte de vandalisme.*
abominar	Sentir un rebuig molt fort cap a algú o alguna cosa.	La meva àvia abomina* els telèfons mòbils a taula.*
abjurar	Renunciar solemnement a una creença o a una idea.	Galileu va haver d'abjurar* les seves teories.*
apostatar	Renunciar públicament a una religió, a un partit o a unes idees.	Al llibre, el protagonista decideix apostatar* de les idees de joventut.*
capbussar-se	Ficar-se dins de l'aigua amb el cap per davant.	Els nens es van capbussar-se* des de la roca.*
submergir-se	Ficar-se del tot sota un líquid; també, dedicar-se a fons a una cosa.	Els bussejadors es van submergir-se* fins a trenta metres.*
endinsar-se	Penetrar profundament en un lloc o en un tema.	Els excursionistes es van endinsar-se* al bosc.*
aprofundir	Estudiar una cosa amb més detall; també, cavar més avall.	Vull aprofundir* en l'estudi de la història medieval.*
capficar-se	Preocupar-se excessivament per una cosa.	No et capfiquis* per l'examen; ho faràs bé.*
amoïnar-se	Preocupar-se per alguna cosa.	No t'amoïnis: arribarem a temps.
neguitejar-se	Inquietar-se i posar-se nerviós per alguna cosa.	Es neguiteja* cada vegada que el tren va tard.*
cavil·lar	Pensar insistentment en una cosa, donant-hi voltes.	Es va passar la nit cavil·lant* sobre què havia de fer.*
rumiar	Pensar amb calma una cosa abans de decidir; també, remugar els animals.	Deixa'm rumiar* la proposta fins demà.*
elucubrar	Fer teories o reflexions complicades, sovint sense base.	Els fans van elucubrar* mil teories sobre el final de la sèrie.*
divagar	Apartar-se del tema principal en parlar o en escriure.	Quan explica una cosa, sempre acaba divagant.
desvariejar	Dir o fer coses sense sentit.	Amb la febre tan alta, l'avi desvariejava.
delirar	Tenir idees o visions falses per una malaltia; també, dir coses absurdes.	El pacient va delirar* tota la nit per la febre.*
al·lucinar	Tenir visions; col·loquialment, quedar molt sorprès.	Vaig al·lucinar* quan vaig veure el preu del pis.*
somiejar	Imaginar coses agradables estant despert, deixant volar la imaginació.	Li agrada somiejar* amb viatges a països llunyans.*
fantasiejar	Deixar anar la imaginació i inventar situacions que no són reals.	De petit, es passava hores fantasiejant* que era un pirata.*
estimbar-se	Caure per un precipici.	El cotxe va sortir de la carretera i es va estimbar-se* pel barranc.*
esllavissar-se	Lliscar i caure terra o roques per un pendent.	Després de la pluja, el marge es va esllavissar-se* sobre el camí.*
ensorrar-se	Caure una construcció; també, perdre l'ànim del tot.	El pont vell es va ensorrar-se* amb la riuada.*
enfonsar-se	Anar cap avall dins d'un líquid o d'una superfície tova; també, desanimar-se.	El vaixell es va enfonsar-se* en pocs minuts.*
esfondrar-se	Caure una estructura; també, perdre les forces.	La teulada del graner es va esfondrar-se* pel pes de la neu.*
esmunyir-se	Escapar-se lliscant; sortir d'amagat.	El gat es va esmunyir-se* entre les cames de la gent.*
esquitllar-se	Escapar-se discretament, sense fer-se notar.	Es va esquitllar-se* de la reunió sense que ningú se n'adonés.*
esmerçar	Invertir diners, temps o esforç en una cosa.	Han esmerçat* molts diners en la restauració de l'església.*
escaure's	Ser adequat; també, coincidir en una data.	Aquest any, Sant Joan s'escau* en dissabte.*
pertocar	Correspondre a algú una cosa.	Avui et pertoca* a tu rentar els plats.*
atànyer	Fer referència a algú o correspondre-li.	Aquest assumpte no t'atany* gens, així que no t'hi fiquis.*
concernir	Afectar algú o fer-hi referència.	Aquestes normes concerneixen* tots els treballadors.*
pervenir	Arribar a algú una cosa, sobretot per herència.	La casa li va pervenir* per herència de la seva tieta.*
de valent	Amb molta força, molt intensament.	Ahir a la nit va ploure de valent.
a raig fet	Abundantment i sense interrupció, com l'aigua d'una font.	Els diners entraven a raig fet* al negoci.*
de grat	Voluntàriament, amb gust i bona disposició.	T'ajudaré de grat* amb la mudança.*
de mal grat	Sense ganes, a disgust.	Va acceptar la decisió de mal grat.
a pler	Còmodament, amb tot el temps i la tranquil·litat que es vulgui.	Aquí podràs llegir a pler* tota la tarda.*
a voler	En gran quantitat, sense límits.	Aquest estiu, a l'hort hi ha tomàquets a voler.
a dir veritat	Fórmula per presentar una afirmació sincera, de vegades inesperada.	No m'ha agradat gaire, a dir veritat.
fil per randa	Amb tota mena de detalls, sense ometre res.	Ens va explicar el viatge fil per randa.
pam a pam	Minuciosament, sense deixar ni un racó per mirar.	Van registrar la casa pam a pam* buscant les claus.*
de cap a cap	Des del principi fins al final.	Vaig llegir el llibre de cap a cap* en un sol dia.*
d'esquitllentes	De biaix, fregant lleugerament; també, de manera dissimulada.	La pilota va tocar el porter d'esquitllentes* i va entrar a la porteria.*
d'amagat	Sense que els altres ho vegin o ho sàpiguen.	Es menjava les galetes d'amagat* de la seva mare.*
a la fresca	A l'aire lliure, sobretot en les nits d'estiu.	A l'estiu sopem a la fresca* al pati.*
a la intempèrie	A l'aire lliure, sense res que protegeixi del temps.	Van passar la nit a la intempèrie* perquè no trobaven refugi.*
ulteriorment	Més tard, en un moment posterior; s'usa en registre formal.	Les dades s'analitzaran ulteriorment* al laboratori.*
la governabilitat	Possibilitat de dirigir un país o una institució amb estabilitat.	Sense majoria al Parlament, la governabilitat* es fa molt complicada.*
la contemporaneïtat	Qualitat del que pertany a l'època actual o hi té relació.	L'exposició reflexiona sobre la contemporaneïtat* de l'obra de Miró.*
la desgravació	Reducció d'una quantitat de la part d'impostos que cal pagar.	Pots aplicar-te una desgravació* per la compra de llibres de text.*
el sobreseïment	Decisió judicial de suspendre o tancar un procés per falta de proves.	Per manca de proves, el jutge va decretar el sobreseïment* del cas.*
la morositat	Retard en el pagament d'un deute o d'una obligació.	La morositat* dels clients ha posat en perill la petita empresa.*
abúlic	Que no té voluntat ni energia per actuar o decidir.	Un estat abúlic* i trist pot ser senyal que cal demanar ajuda.*
fefaent	Que demostra de manera clara i segura la veritat d'una cosa.	No hi ha cap prova fefaent* que demostri que hi va ser.*

Deu paraules al dia: set de noves i tres de repàs. Les que falles tornen més sovint. Quan encertes tot el nivell, passes al següent.

Aprèn aquestes paraules gratis, deu al dia