Vocabulari de català · C2
Aquestes són les 998 paraules que s’ensenyen als cursos i manuals de català de nivell C2 (Domini). Cada una té una definició i una frase d’exemple en català, sense traducció: com aprenen els nadius.
| Paraula | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| l'afany | Desig intens i esforç constant per aconseguir una cosa. | Treballava amb un afany incansable per acabar la tesi a temps. |
| l'anhel | Desig profund i viu d'una cosa que encara no es té. | El seu gran anhel era tornar a veure el poble on va néixer. |
| la delectança | Plaer intens i serè que se sent davant d'una cosa agradable. | Escoltava la sonata amb una delectança evident als ulls. |
| el deler | Desig vehement i impacient de fer o tenir alguna cosa. | Els infants esperaven amb deler l'arribada de les vacances. |
| la frisança | Impaciència nerviosa de qui espera que passi alguna cosa. | Esperava la notícia amb una frisança que no podia dissimular. |
| l'ànsia | Desig molt intens, acompanyat sovint d'inquietud o angoixa. | Tenia ànsia de saber els resultats de l'examen. |
| la quimera | Idea o projecte imaginari, bonic però impossible de fer realitat. | Per a molts, viure només de la poesia és una quimera. |
| la fal·lera | Afició molt forta i entusiasta per alguna cosa. | Li ha agafat la fal·lera dels trencaclosques i en fa un cada nit. |
| el caprici | Desig sobtat i poc raonat, sovint d'una cosa innecessària. | Es va comprar aquell barret per pur caprici. |
| l'antull | Desig capritxós i sobtat de menjar o de tenir alguna cosa. | A mitjanit li va venir un antull de xocolata desfeta. |
| el rampell | Impuls sobtat i passatger que fa actuar sense pensar. | En un rampell de generositat, va pagar el sopar de tothom. |
| la follia | Acció o idea molt imprudent, pròpia de qui ha perdut el seny. | Travessar el desert sense aigua seria una follia. |
| la dèria | Idea fixa o afició que ocupa contínuament el pensament d'algú. | Té la dèria de comptar els graons de totes les escales. |
| l'obsessió | Idea o preocupació que algú no es pot treure del cap. | La seva obsessió per l'ordre fa que tot estigui sempre impecable. |
| la mania | Costum estrany o obstinat que algú repeteix sense un motiu clar. | Té la mania de llegir el final dels llibres abans de començar-los. |
| la fòbia | Por intensa i irracional davant d'una cosa o d'una situació concreta. | La seva fòbia a les aranyes li impedeix baixar al soterrani. |
| el desvari | Pensament o paraula sense sentit, propi de qui no raona bé. | Amb la febre tan alta, deia un desvari rere l'altre. |
| el deliri | Estat de confusió mental amb idees falses o visions, sovint causat per una malaltia. | La febre era tan alta que va entrar en un deliri breu. |
| la vigília | Estat de qui està despert; també, el dia abans d'una festa. | Entre la son i la vigília, va sentir que algú obria la porta. |
| la lassitud | Cansament general, amb manca de forces i d'interès. | Després de la malaltia, una gran lassitud li impedia sortir de casa. |
| la languidesa | Falta d'energia i d'ànim, amb un aire dèbil i ensopit. | La calor de l'agost omplia la tarda d'una dolça languidesa. |
| la feblesa | Manca de força física o moral. | La feblesa de les seves cames l'obligava a caminar amb bastó. |
| la flaquesa | Debilitat; també, punt dèbil del caràcter d'algú. | Confessa que la xocolata és la seva gran flaquesa. |
| l'atonia | Falta de vigor o d'activitat, en un cos o en una situació. | El mercat viu un període d'atonia i gairebé no es ven res. |
| l'apatia | Estat d'indiferència en què no es té ganes de fer res. | Una profunda apatia el feia quedar-se tot el dia al sofà. |
| l'abúlia | Falta greu de voluntat per decidir o per actuar. | Patia una abúlia que li impedia prendre cap decisió, per petita que fos. |
| el tedi | Avorriment profund i persistent. | Les tardes de pluja omplien la casa d'un tedi espès. |
| l'oprobi | Deshonor públic que cau sobre algú per una acció vergonyosa. | La trampa descoberta va cobrir l'equip d'oprobi. |
| la ignomínia | Vergonya pública molt greu que fa perdre la dignitat. | Perdre per haver fet trampes seria una ignomínia per a tot el club. |
| la infàmia | Pèrdua greu de la bona reputació; també, acció vil i vergonyosa. | Difondre aquella mentida sobre el veí va ser una infàmia. |
| la deshonra | Pèrdua de l'honor o de la bona fama. | Per al vell cavaller, rendir l'espasa era una deshonra. |
| l'escarni | Burla cruel i humiliant que es fa d'algú. | Va ser objecte d'escarni per haver confiat en aquell mentider. |
| la befa | Burla que es fa d'algú amb gestos o paraules de menyspreu. | Els companys en feien befa pel seu accent, fins que la mestra ho va aturar. |
| la mofa | Burla feta amb menyspreu, sovint rient-se'n obertament. | L'actor es va convertir en objecte de mofa després de l'error. |
| la burla | Acció o paraula que posa algú en ridícul per riure-se'n. | No era una crítica seriosa, sinó una burla sense malícia. |
| la mordacitat | Manera d'expressar-se aguda i punyent, que critica amb ironia. | La mordacitat dels seus articles li ha guanyat lectors i enemics. |
| la causticitat | Qualitat d'un comentari irònic que fereix com si cremés. | Ningú no s'escapava de la causticitat d'aquella crítica teatral. |
| l'acritud | Aspresa en el gust o, en sentit figurat, en el tracte i les paraules. | Va respondre amb una acritud que va sorprendre tothom. |
| l'aspror | Qualitat del que és rugós al tacte o fort i desagradable al gust. | Notava l'aspror de la fusta sense polir sota els dits. |
| la rudesa | Manca de delicadesa i de finor en el tracte o en els gestos. | Em va sorprendre la rudesa amb què va tractar el cambrer. |
| la grolleria | Acció o paraula mal educada i ofensiva. | Riure's d'un convidat a taula és una grolleria imperdonable. |
| la barroeria | Feina feta sense cura ni habilitat. | Aquella reparació és una barroeria: el grifó ja torna a degotar. |
| la matusseria | Cosa feta de qualsevol manera, sense traça ni atenció. | La pintura de la paret és una matusseria plena de taques. |
| la tosquedat | Qualitat del que és poc refinat, rústic o mal acabat. | La tosquedat de les eines prehistòriques no amaga l'enginy dels seus autors. |
| la ruqueria | Acció o dita pròpia d'una persona ignorant o de poc enteniment. | Creure que la Terra és plana és una ruqueria. |
| la bajanada | Cosa sense solta ni volta, dita o feta per manca de seny. | Allò que va dir a la reunió era una bajanada absoluta. |
| la niciesa | Manca de seny o de saber; acció poc assenyada. | Va ser una niciesa sortir a navegar amb aquella tempesta. |
| la insensatesa | Falta de seny i de prudència en el que es fa o es diu. | Gastar-se tots els estalvis en un sol dia és una insensatesa. |
| l'estultícia | Estupidesa, especialment la de qui parla sense saber i es creu savi. | L'autor satiritza l'estultícia dels qui opinen de tot sense haver llegit res. |
| la ignorància | Falta de coneixements sobre un tema o en general. | La ignorància no és cap vergonya si tens ganes d'aprendre. |
| la saviesa | Coneixement profund unit a un bon judici, fruit de l'estudi o de l'experiència. | La saviesa de l'àvia es notava en cada consell que donava. |
| l'erudició | Coneixement ampli i profund de moltes matèries, adquirit amb l'estudi. | L'assaig demostra una erudició extraordinària en història medieval. |
| l'erudit | Persona que té coneixements molt amplis i detallats d'una matèria. | Un erudit en manuscrits antics va identificar l'autor del text. |
| la pedanteria | Exhibició innecessària de coneixements per semblar superior. | Cita frases en llatí a cada moment amb una pedanteria insuportable. |
| el pedant | Persona que presumeix de saber molt i ho exhibeix sense cap necessitat. | Aquell pedant sempre corregeix la pronúncia dels altres en públic. |
| l'afectació | Manca de naturalitat en la forma de parlar, de moure's o de vestir. | Recitava els versos amb una afectació que els feia ridículs. |
| l'amanerament | Estil artificial, repetitiu i poc espontani d'un artista o d'una persona. | L'amanerament de les seves últimes obres va decebre la crítica. |
| la carrincloneria | Gust per allò sentimental, ensucrat i de poca qualitat. | La pel·lícula cau en la carrincloneria en les escenes finals. |
| la fatuïtat | Presumpció buida de qui es creu més important del que és. | La fatuïtat del personatge fa riure tots els espectadors. |
| la vanaglòria | Orgull excessiu pels propis mèrits, sovint exagerats. | Parlava dels seus èxits amb una vanaglòria que cansava tothom. |
| la jactància | Costum de lloar-se a si mateix i de presumir dels propis èxits. | Explicava les seves victòries amb tanta jactància que ningú no se'l creia. |
| l'altivesa | Actitud orgullosa de qui es considera superior als altres. | Mirava els nouvinguts amb una altivesa freda i distant. |
| l'envaniment | Estat de qui s'omple d'orgull i es creu més que els altres. | L'èxit sobtat li va provocar un envaniment difícil de suportar. |
| l'enfarfec | Conjunt de coses excessives, confuses o recarregades. | La façana és un enfarfec d'ornaments de tots els estils. |
| l'embolcall | Allò que cobreix o envolta una cosa per protegir-la. | Va treure el regal del seu embolcall de paper daurat. |
| l'aparat | Pompa i ostentació amb què es fa un acte; també, conjunt d'aparells. | La boda es va celebrar amb molt d'aparat i centenars de convidats. |
| la pompa | Luxe i solemnitat amb què se celebra un acte. | La reina va ser rebuda amb gran pompa a l'ajuntament. |
| la fastuositat | Luxe excessiu i ostentós. | La fastuositat del palau contrastava amb la pobresa del barri. |
| la magnificència | Grandiositat i esplendor que causen admiració. | La magnificència de la catedral deixa bocabadats els visitants. |
| l'esplendor | Brillantor intensa; també, moment de màxima grandesa. | La ciutat va viure el seu moment d'esplendor al segle XV. |
| la brillantor | Qualitat del que fa llum o la reflecteix intensament. | La brillantor de la neu al sol obligava a dur ulleres fosques. |
| la resplendor | Llum intensa que emet o reflecteix un cos. | La resplendor de l'incendi es veia des del poble del costat. |
| la lluïssor | Brillantor suau d'una superfície polida o humida. | La lluïssor del terra acabat d'encerar feia por de relliscar. |
| la fulgor | Llum viva i intensa, com la d'un llamp o d'una estrella. | La fulgor del llamp va il·luminar tota la vall. |
| la claror | Llum, sovint suau, que permet veure-hi. | A la primera claror del dia, els pastors ja eren a la muntanya. |
| la penombra | Mitja llum entre la claredat i la foscor. | Llegia a la penombra de la sala, amb les persianes mig abaixades. |
| la foscúria | Foscor intensa, absència gairebé total de llum. | Ens vam perdre en la foscúria del bosc sense cap llanterna. |
| la tenebra | Foscor profunda; en sentit figurat, ignorància o tristesa. | Una tenebra espessa cobria el camí de la cova. |
| la melangia | Tristesa suau i persistent, sovint sense una causa clara. | La pluja d'octubre li portava una melangia dolça i tranquil·la. |
| el capvespre | Darrera part de la tarda, quan el sol es pon. | Cada capvespre passejaven per la platja fins que es feia fosc. |
| el crepuscle | Claror que hi ha a trenc de dia o al vespre, quan el sol és sota l'horitzó. | En el crepuscle, les muntanyes es tornaven de color violeta. |
| l'alba | Primera claror del dia, abans que surti el sol. | Els pescadors van sortir a la mar a trenc d'alba. |
| l'albada | Moment en què comença a clarejar; també, cançó pròpia d'aquesta hora. | Els galls canten a l'albada i desperten tot el mas. |
| l'aurora | Claror rosada que precedeix la sortida del sol. | Una aurora rosada tenyia les aigües de l'estany. |
| la rosada | Gotetes d'aigua que es formen de nit sobre les plantes. | Al matí, l'herba del jardí estava molla de rosada. |
| la serena | Humitat que cau a l'aire lliure durant la nit. | No deixis la roba estesa a la serena, que s'humitejarà. |
| la boirina | Boira lleugera i poc densa. | Una boirina suau cobria els camps a primera hora. |
| la calitja | Boirina seca de pols o de fum que enterboleix l'aire. | Per culpa de la calitja, no es veien les illes des de la costa. |
| la xafogor | Calor humida i pesant que fa difícil respirar. | Amb aquesta xafogor no hi ha qui dormi. |
| la canícula | Període més calorós de l'any, a l'estiu. | Durant la canícula, els carrers del poble queden buits a migdia. |
| la fredor | Temperatura baixa; en sentit figurat, manca d'afecte o d'entusiasme. | Ens va rebre amb una fredor que ens va deixar glaçats. |
| la gebrada | Capa de glaç que es forma sobre la terra i les plantes en les nits de molt fred. | Aquest matí, una gebrada blanca cobria els camps de blat. |
| la glaçada | Baixada de la temperatura per sota de zero que gela l'aigua i fa malbé els conreus. | Una glaçada tardana va fer malbé la flor dels ametllers. |
| el torb | Vent fort de muntanya que arrossega la neu i fa perillós el camí. | El torb va sorprendre els excursionistes quan arribaven al coll. |
| la tramuntana | Vent fred i sec que bufa del nord. | A l'Empordà, la tramuntana pot bufar diversos dies seguits. |
| el garbí | Vent humit que bufa del sud-oest, típic de les tardes d'estiu. | A la tarda s'aixeca el garbí i la mar s'encrespa. |
| el llebeig | Vent del sud-oest, que en algunes zones també s'anomena garbí. | El llebeig bufava fort i els velers tornaven a port. |
| el xaloc | Vent càlid i humit que bufa del sud-est. | Quan bufa el xaloc, l'aire es fa enganxós i pesant. |
| la marinada | Brisa suau que bufa del mar cap a terra durant el dia. | A la tarda, la marinada refresca els carrers del poble. |
| el mestral | Vent fred i sec que bufa del nord-oest. | El mestral va netejar el cel i ens va deixar un dia clar. |
| la ventada | Cop d'aire fort i sobtat que ho remou tot. | Una ventada va fer volar tots els papers de la taula. |
| la ratxa | Augment sobtat i breu de la força del vent; també, sèrie seguida de fets. | L'equip viu una bona ratxa de victòries. |
| la bufada | Aire expulsat amb força per la boca; també, cop de vent. | Va apagar les espelmes del pastís d'una sola bufada. |
| la brisa | Vent suau i agradable, sovint vora el mar. | Una brisa lleugera movia les cortines de l'habitació. |
| l'oratge | Temps atmosfèric; també, vent suau. | Si l'oratge ho permet, demà farem l'excursió. |
| l'aiguat | Pluja molt intensa i abundant que pot causar inundacions. | L'aiguat de la nit passada va desbordar la riera. |
| el xàfec | Pluja forta i de curta durada. | Ens va enxampar un xàfec i vam arribar xops a casa. |
| el ruixat | Pluja breu i sobtada, de vegades forta. | Després del ruixat, el carrer feia olor de terra molla. |
| el plugim | Gotes d'aigua molt fines que cauen del cel lentament. | Un plugim suau queia sense parar sobre les teulades. |
| el llampec | Llum intensa i breu que produeix una descàrrega elèctrica durant una tempesta. | Cada llampec il·luminava tota l'habitació durant un instant. |
| la remor | Soroll suau, confús i continuat. | Des de la casa se sentia la remor del riu. |
| el murmuri | Soroll lleu i continuat de veus, d'aigua o de fulles. | Un murmuri de veus omplia la sala abans del concert. |
| el xiuxiueig | Acció de parlar molt baixet, gairebé sense veu. | El xiuxiueig dels alumnes del fons molestava el professor. |
| la fressa | Soroll lleuger que fa algú o alguna cosa en moure's. | Vaig sentir una fressa entre les fulles i va aparèixer un esquirol. |
| el bram | Crit característic de l'ase. | El bram de l'ase es va sentir per tota la vall. |
| el bramul | Crit fort i sord d'alguns animals; també, soroll fort del mar o del vent. | Des del far se sentia el bramul de les onades contra les roques. |
| el rugit | Veu forta i ronca del lleó i d'altres feres. | El rugit del lleó va fer callar tots els visitants del zoo. |
| el gemec | So feble i dolorós que es fa per un mal o una pena. | Va deixar anar un gemec quan es va torçar el turmell. |
| el plany | Expressió de dolor o de tristesa amb paraules o sons. | El poema és un plany per la joventut perduda. |
| el sanglot | Inspiració brusca i entretallada que acompanya el plor intens. | Va deixar anar un sanglot i es va eixugar les llàgrimes. |
| el plor | Acció de vessar llàgrimes. | El plor del nadó va despertar tota la casa. |
| el lament | Queixa expressada amb dolor o tristesa. | Ningú no va escoltar el lament dels vilatans per la pèrdua del bosc. |
| l'elegia | Poema que expressa dolor per una mort o per una pèrdua. | El poeta va escriure una elegia en memòria del seu mestre. |
| l'oda | Poema líric de to elevat que celebra una persona o una cosa. | Neruda va dedicar una oda a la ceba. |
| l'himne | Composició musical solemne que representa un grup o celebra algú. | Els jugadors van cantar l'himne del club abans del partit. |
| la lloança | Paraules d'admiració que exalten les qualitats d'algú. | La seva actuació va rebre la lloança de tota la crítica. |
| l'elogi | Paraules amb què es destaquen els mèrits d'algú o d'alguna cosa. | La directora va fer un elogi del treball de tot l'equip. |
| el panegíric | Discurs o escrit que celebra una persona de manera molt entusiasta. | L'article sobre l'actriu era més un panegíric que no pas una crítica. |
| la diatriba | Crítica escrita o parlada molt violenta contra algú o alguna cosa. | Va publicar una diatriba ferotge contra la nova urbanització. |
| la invectiva | Discurs o escrit violent que ataca durament algú. | El personatge llança una invectiva furiosa contra el seu germà. |
| el libel | Escrit breu que difama o ataca algú. | Va ser jutjat per publicar un libel ple de falsedats contra el seu veí. |
| el pamflet | Escrit breu de to polèmic, sovint per atacar o defensar una idea. | Repartien un pamflet que denunciava la contaminació del riu. |
| el manifest | Declaració pública escrita en què un grup exposa les seves idees o objectius. | Els artistes del moviment van signar un manifest a favor de l'art nou. |
| el proemi | Text breu que introdueix una obra; pròleg. | En el proemi, l'autor explica per què va escriure el llibre. |
| l'exordi | Primera part d'un discurs, destinada a captar l'atenció del públic. | Amb un exordi ple d'humor, l'oradora es va guanyar la sala. |
| la peroració | Part final d'un discurs, en què es resumeix i s'intenta convèncer. | En la peroració, l'advocat va demanar al jurat que pensés en la justícia. |
| l'apòstrofe | Figura retòrica en què qui parla s'adreça directament a algú o a alguna cosa. | El poeta fa un apòstrofe a la lluna: «Oh, lluna, escolta'm!». |
| l'epítet | Adjectiu que destaca una qualitat pròpia del nom que acompanya. | En «la blanca neu», «blanca» és un epítet. |
| l'oxímoron | Figura que uneix dues paraules de sentit oposat. | «Un silenci eixordador» és un oxímoron molt conegut. |
| la sinestèsia | Figura que barreja sensacions de sentits diferents. | «Un groc estrident» és una sinestèsia que uneix la vista i l'oïda. |
| l'anàfora | Repetició d'una paraula al començament de versos o frases successius. | Cada estrofa comença amb «Tu ets...»: és una anàfora ben clara. |
| l'el·lipsi | Omissió d'un element de la frase que es pot sobreentendre. | En «Jo, cafè; ella, te», hi ha una el·lipsi del verb. |
| l'hipèrbaton | Alteració de l'ordre habitual de les paraules d'una frase. | «Del salze les fulles» és un hipèrbaton típic de la poesia. |
| la metonímia | Figura que designa una cosa amb el nom d'una altra relacionada. | Dir «llegir un Rodoreda» per «llegir un llibre de Rodoreda» és una metonímia. |
| la sinècdoque | Figura que designa el tot amb el nom d'una part, o al revés. | Dir «tenir un sostre» per «tenir casa» és una sinècdoque. |
| la prosopopeia | Figura que atribueix qualitats humanes a coses o animals. | «El vent plorava a la finestra» és un exemple de prosopopeia. |
| l'aliteració | Repetició de sons iguals o semblants en paraules properes. | «Ritme rodó del riu que roda» és una aliteració ben sonora. |
| l'assonància | Rima en què només coincideixen les vocals a partir de l'última vocal tònica. | Les paraules «casa» i «ala» rimen en assonància. |
| la consonància | Rima perfecta, en què coincideixen tots els sons a partir de l'última vocal tònica. | Les paraules «amor» i «flor» rimen en consonància. |
| la cesura | Pausa que divideix un vers llarg en dues parts. | El decasíl·lab clàssic té una cesura després de la quarta síl·laba. |
| l'encavalcament | Recurs en què una frase no acaba amb el vers i continua en el següent. | Hi ha un encavalcament entre el primer i el segon vers del sonet. |
| el decasíl·lab | Vers format per deu unitats mètriques, molt usat en la poesia catalana clàssica. | Ausiàs March va escriure la majoria dels seus poemes en decasíl·lab. |
| l'alexandrí | Vers de dotze síl·labes dividit en dues meitats iguals. | Molts poemes francesos del segle XIX estan escrits en alexandrí. |
| l'hendecasíl·lab | Vers d'onze unitats mètriques, molt habitual en el sonet d'origen italià. | Petrarca va escriure els seus sonets en hendecasíl·lab. |
| la tornada | Estrofa final i breu d'un poema trobadoresc; també, retorn. | En la tornada, el trobador s'adreça a la dama amb un nom secret. |
| el trobador | Poeta medieval que componia cançons en occità per a les corts. | Guillem de Cabestany és un trobador català molt conegut. |
| el joglar | Artista ambulant de l'edat mitjana que recitava, cantava i divertia el públic. | El joglar anava de castell en castell recitant poemes. |
| la cançó de gesta | Poema èpic medieval que narra les proeses d'un heroi. | El Cantar de mio Cid és la cançó de gesta castellana més famosa. |
| l'epopeia | Poema llarg que narra fets heroics d'un poble o d'un heroi. | L'Odissea és una epopeia que narra el retorn d'Ulisses. |
| l'èpica | Gènere literari que narra fets heroics i llegendaris. | Els joglars difonien l'èpica medieval per places i castells. |
| la lírica | Gènere literari que expressa els sentiments de l'autor, normalment en vers. | La lírica trobadoresca parla sovint de l'amor cortès. |
| la dramatúrgia | Art de compondre obres de teatre; també, conjunt d'obres d'un autor. | Estudia dramatúrgia perquè vol escriure obres per a la seva companyia. |
| el dramaturg | Autor d'obres de teatre. | Àngel Guimerà és el dramaturg que va escriure Terra baixa. |
| la comèdia | Obra de teatre amb un to divertit i un final feliç. | Vam riure molt amb la comèdia que feien al teatre del barri. |
| el vodevil | Comèdia lleugera plena d'embolics, sovint amb cançons. | El vodevil estava ple de portes que s'obrien i es tancaven en el moment just. |
| el sainet | Peça teatral breu i còmica sobre costums populars. | Al casal del poble representen un sainet cada festa major. |
| la farsa | Obra teatral còmica i exagerada; també, engany fet per aparentar. | Aquella reunió va ser una farsa: la decisió ja estava presa. |
| l'entremès | Peça teatral breu i còmica que es representava entre els actes d'una obra. | Entre acte i acte, els actors representaven un entremès divertit. |
| el prohom | Persona important i respectada d'una ciutat o d'una institució. | Un prohom de la ciutat va pagar la construcció de la biblioteca. |
| el mecenes | Persona que protegeix i finança artistes o científics. | Sense l'ajuda d'un mecenes, el pintor no hauria pogut viatjar a Itàlia. |
| el bibliòfil | Persona que col·lecciona i estima els llibres, sobretot els rars i antics. | Aquell bibliòfil té una col·lecció d'edicions antigues de Verdaguer. |
| l'incunable | Llibre imprès en els primers temps de la impremta, abans del 1501. | La biblioteca conserva un incunable imprès a València el 1474. |
| el còdex | Llibre manuscrit antic, fet amb fulls cosits. | El còdex medieval es conserva en una sala amb la temperatura controlada. |
| el pergamí | Pell d'animal preparada per escriure-hi, usada sobretot a l'edat mitjana. | El document original era escrit sobre pergamí i no sobre paper. |
| el manuscrit | Text escrit a mà; també, original d'una obra abans d'imprimir-se. | L'editorial va rebre el manuscrit de la novel·la per correu. |
| el palimpsest | Manuscrit antic en què es va esborrar el text original per escriure'n un de nou. | Amb llum ultraviolada van llegir el text amagat del palimpsest. |
| la glossa | Nota o comentari que explica un text difícil. | Al marge del manuscrit hi ha una glossa que aclareix una paraula fosca. |
| l'escoli | Nota breu antiga que explica un passatge d'un autor clàssic. | Un escoli medieval explica el sentit d'aquest vers d'Homer. |
| l'apostil·la | Nota afegida al marge d'un text per comentar-lo o completar-lo. | El professor va escriure una apostil·la al costat del meu paràgraf final. |
| la marginàlia | Conjunt d'anotacions i dibuixos que un lector fa als costats de les pàgines d'un llibre. | La marginàlia del poeta revela què pensava de cada autor que llegia. |
| l'edició crítica | Publicació d'un text que compara les versions conservades per fixar-ne la forma més fidel. | Aquesta edició crítica del Tirant recull les variants de tots els exemplars antics. |
| l'aparat crític | Conjunt de notes que indica les variants i les fonts d'un text editat. | Al peu de cada pàgina hi ha l'aparat crític amb les variants dels manuscrits. |
| la filologia clàssica | Estudi de les llengües i les literatures gregues i llatines. | Va estudiar filologia clàssica perquè volia llegir Homer en grec. |
| l'hermenèutica | Disciplina que estudia la interpretació dels textos. | L'hermenèutica ajuda a entendre el sentit profund d'un text antic. |
| l'exegesi | Explicació i interpretació detallada d'un text, especialment antic. | Va fer una exegesi minuciosa de cada vers del poema. |
| l'heurística | Art de trobar fonts, solucions o idees noves; també, mètode de recerca. | Aquest manual d'heurística ensenya a resoldre problemes per aproximació. |
| l'epistemologia | Part de la filosofia que estudia el coneixement científic i els seus mètodes. | En el curs d'epistemologia discutim què fa que una teoria sigui científica. |
| l'ontologia | Part de la filosofia que estudia l'ésser i allò que existeix. | L'ontologia es pregunta què vol dir que una cosa existeixi. |
| la metafísica | Part de la filosofia que estudia la naturalesa última de la realitat. | Aristòtil va escriure una obra de metafísica sobre les causes primeres. |
| la teleologia | Estudi de les finalitats o dels propòsits de les coses. | Segons la teleologia d'Aristòtil, tot tendeix cap a un fi. |
| la deontologia | Conjunt de deures i normes ètiques d'una professió. | La deontologia periodística obliga a contrastar les notícies. |
| l'escatologia | Part de la filosofia o de la teologia que estudia el destí final del món i de l'ésser humà. | Molts mites antics tenen una escatologia que explica com acabarà el món. |
| la mística | Experiència d'unió íntima amb allò diví; també, literatura que la descriu. | Ramon Llull és un dels grans autors de la mística medieval. |
| l'ascetisme | Forma de vida austera que renuncia als plaers per perfeccionar-se moralment. | Vivia amb un ascetisme estricte: menjava poc i no tenia cap luxe. |
| l'estoïcisme | Escola filosòfica antiga que ensenya a acceptar el destí amb serenitat. | Sèneca és un dels autors més coneguts de l'estoïcisme. |
| l'epicureisme | Doctrina filosòfica antiga que busca la felicitat en els plaers moderats i la tranquil·litat. | L'epicureisme no defensa l'excés, sinó els plaers senzills i la serenitat. |
| el cinisme | Actitud de qui menysprea les normes i actua sense vergonya; també, escola filosòfica grega. | Va admetre la mentida amb un cinisme que ens va indignar. |
| el nihilisme | Doctrina que nega tot valor, creença o sentit a la vida. | El protagonista de la novel·la cau en un nihilisme profund. |
| el solipsisme | Teoria segons la qual l'única cosa que es pot saber amb certesa és que un mateix existeix. | El solipsisme porta a dubtar que existeixi res fora de la pròpia ment. |
| el panteisme | Doctrina que identifica Déu amb la natura i l'univers. | En els poemes de Maragall s'hi ha vist un cert panteisme. |
| l'agnosticisme | Posició filosòfica que considera impossible saber si Déu existeix. | El seu agnosticisme el feia dubtar de totes les respostes definitives. |
| l'ateisme | Posició de qui no creu en l'existència de cap déu. | L'ateisme va ser un tema de debat en la filosofia de la Il·lustració. |
| el deisme | Doctrina que admet un Déu creador però rebutja la religió revelada. | Voltaire defensava un deisme allunyat de les esglésies. |
| el teisme | Doctrina que afirma l'existència d'un Déu personal que actua en el món. | El teisme s'oposa tant a l'ateisme com al deisme. |
| la transcendència | Qualitat del que va més enllà dels límits de l'experiència; també, gran importància. | La decisió va tenir una transcendència enorme per al futur de l'empresa. |
| la immanència | Qualitat del que és inherent a una cosa i no en surt. | La filosofia de Spinoza defensa la immanència de Déu en la natura. |
| l'essència | Allò que fa que una cosa sigui el que és; també, extracte concentrat. | La confiança mútua és l'essència de l'amistat. |
| l'existència | Fet de ser real; també, la vida d'una persona. | Va passar tota la seva existència en un poble de muntanya. |
| l'ésser | Allò que existeix o té vida; també, persona. | Tot ésser viu necessita aigua per sobreviure. |
| el no-res | Absència total de qualsevol cosa. | Segons alguns mites, el món va sorgir del no-res. |
| l'absurd | Allò que no té sentit ni lògica. | El teatre de l'absurd mostra situacions sense cap lògica aparent. |
| la contingència | Possibilitat que una cosa passi o no; també, imprevist. | Hem de preveure qualsevol contingència abans del viatge. |
| l'atzar | Causa imprevisible dels fets que no tenen una explicació clara. | Ens vam conèixer per pur atzar en una estació de tren. |
| el fat | Força desconeguda que, segons algunes creences, determina el que ha de passar. | Els herois tràgics no poden escapar del seu fat. |
| la fatalitat | Desgràcia inevitable; també, destí al qual no es pot escapar. | Va ser una fatalitat que plogués just el dia de la boda. |
| la providència | Previsió i cura que es té d'una cosa; segons algunes creences, cura divina del món. | Molts personatges de la novel·la ho deixen tot en mans de la providència. |
| la predestinació | Idea que el destí de cada persona està fixat des d'abans de néixer. | El protagonista no creu en la predestinació i vol decidir el seu propi futur. |
| el lliure albir | Capacitat de decidir i d'actuar per voluntat pròpia. | Els filòsofs discuteixen si l'ésser humà té realment lliure albir. |
| el determinisme | Doctrina segons la qual tot fet està causat necessàriament per fets anteriors. | El determinisme nega que puguem triar lliurement. |
| l'alteritat | Condició del que és diferent d'un mateix; experiència de qui és distint. | L'antropologia estudia l'alteritat de les cultures llunyanes. |
| la subjectivació | Procés pel qual cada persona es forma com a individu conscient i autònom. | Segons Foucault, l'escola és un espai de subjectivació. |
| la intersubjectivitat | Relació entre consciències diferents que permet compartir significats. | El llenguatge fa possible la intersubjectivitat entre les persones. |
| la praxi | Acció concreta que porta una teoria a la realitat. | Cal passar de la teoria a la praxi. |
| la promulgació | Publicació oficial d'una llei perquè sigui coneguda i obligatòria. | La llei entra en vigor vint dies després de la seva promulgació. |
| la derogació | Anul·lació d'una llei o d'una norma per una altra de posterior. | La derogació de l'antiga normativa permet obrir les botigues els diumenges. |
| l'abrogació | Supressió completa d'una llei, que deixa de tenir cap efecte. | El parlament va votar l'abrogació de l'antiga llei de caça. |
| la vigència | Període en què una norma o un document és vàlid i s'ha d'aplicar. | El passaport té una vigència de deu anys. |
| la disposició addicional | Article d'una llei que regula aspectes complementaris no inclosos al text principal. | La llei inclou una disposició addicional sobre els terminis per als municipis petits. |
| la disposició transitòria | Article d'una llei que regula el pas de la norma antiga a la nova. | Segons la disposició transitòria, els contractes antics continuaran vàlids fins al desembre. |
| la disposició final | Article situat al final d'una llei que fixa, per exemple, quan entra en vigor. | La disposició final estableix que la llei entra en vigor l'endemà de publicar-se. |
| l'articulat | Conjunt de les parts numerades que formen el cos d'una llei. | El parlament ha aprovat l'articulat del projecte sense canvis. |
| l'exposició de motius | Text inicial d'una llei que explica per què es fa i quins objectius té. | L'exposició de motius explica per què calia protegir aquest espai natural. |
| el reglament orgànic | Norma que regula l'organització i el funcionament intern d'una institució. | Segons el reglament orgànic del parlament, cada grup té un temps fix per intervenir. |
| la llei orgànica | Llei que regula matèries fonamentals i requereix una majoria especial per aprovar-se. | L'educació es regula per una llei orgànica aprovada per majoria absoluta. |
| el decret llei | Norma amb rang de llei que dicta el govern en casos d'urgència. | El govern va aprovar un decret llei per ajudar els afectats per les inundacions. |
| l'ordenança | Norma que aprova un ajuntament per regular la vida del municipi. | Una nova ordenança municipal prohibeix aparcar a la plaça. |
| la resolució | Decisió oficial d'una autoritat sobre un assumpte; també, determinació. | La resolució de la beca arribarà per correu electrònic al juliol. |
| l'acord de govern | Decisió formal presa pel consell de ministres o de consellers. | Un acord de govern aprovat ahir destina més diners a les biblioteques. |
| la providència judicial | Resolució d'un jutge sobre qüestions de tràmit d'un procés. | El jutjat va dictar una providència judicial per fixar la data del judici. |
| la interlocutòria | Resolució judicial motivada que decideix qüestions importants dins d'un procés. | La jutgessa va dictar una interlocutòria que admetia la demanda. |
| l'acte processal | Qualsevol actuació d'un tribunal o de les parts dins d'un judici. | La declaració del testimoni és un acte processal que ha de quedar registrat. |
| la citació | Ordre de presentar-se davant d'una autoritat un dia i una hora concrets; també, frase copiada. | Va rebre una citació per declarar com a testimoni dimarts. |
| l'emplaçament | Lloc on és situada una cosa; també, crida per comparèixer en un termini. | Han triat un bon emplaçament per al nou hospital. |
| la compareixença | Presentació d'algú davant d'una autoritat que l'ha cridat. | La compareixença de la consellera al parlament va durar tres hores. |
| la declaració jurada | Document en què algú assegura formalment, amb responsabilitat legal, que unes dades són certes. | Per demanar l'ajut, cal presentar una declaració jurada dels ingressos. |
| el testimoniatge | Declaració o prova que confirma la veritat d'una cosa. | El testimoniatge de la veïna va ser clau per resoldre el cas. |
| la deposició | Declaració feta davant d'un jutge; també, destitució d'un càrrec. | Durant la deposició, el testimoni va explicar què havia vist. |
| l'al·legació | Argument o prova que presenta una part per defensar la seva posició. | Els veïns van presentar una al·legació contra el projecte de l'autopista. |
| la dúplica | Resposta de la part demandada a la rèplica de la part demandant. | L'advocat de l'empresa va presentar la dúplica dins de termini. |
| la impugnació | Acció de contradir o de recórrer formalment una decisió o un acte. | Un soci va presentar la impugnació de les eleccions del club. |
| la nul·litat | Manca de valor legal d'un acte o d'un document. | El jutge va declarar la nul·litat del contracte perquè faltaven signatures. |
| la rescissió | Anul·lació d'un contracte per una causa prevista en la llei. | L'empresa va demanar la rescissió del contracte per incompliment. |
| la resolució contractual | Extinció d'un acord quan una de les parts no compleix les seves obligacions. | El retard en les obres va provocar la resolució contractual amb el constructor. |
| la clàusula | Cadascuna de les condicions d'un contracte o d'un document legal. | Llegeix bé cada clàusula abans de signar el lloguer. |
| l'estipulació | Condició acordada en un contracte; pacte. | Una estipulació del contracte prohibeix tenir animals al pis. |
| la contraprestació | Allò que una part dona a canvi del que rep de l'altra en un contracte. | Com a contraprestació pel lloguer, cuidava el jardí del propietari. |
| l'usdefruit | Dret d'utilitzar un bé d'una altra persona i obtenir-ne els beneficis. | La vídua va conservar l'usdefruit de la casa familiar. |
| l'usufructuari | Persona que té el dret de gaudir d'un bé que pertany a una altra. | Com a usufructuari del pis, podia viure-hi però no vendre'l. |
| la nua propietat | Titularitat d'un bé que no es pot utilitzar mentre una altra persona en té el dret d'ús. | Els fills tenen la nua propietat del pis i la mare n'és l'usufructuària. |
| la servitud | Dret que té el propietari d'una finca sobre una altra, com el de passar-hi. | Hi ha una servitud de pas que permet travessar el camp del veí. |
| l'hereu | Persona que rep els béns d'una altra quan aquesta mor; tradicionalment, el fill gran. | Com a hereu del mas, va haver de deixar la ciutat. |
| la pubilla | Filla que hereta el patrimoni familiar quan no hi ha fills barons; noia que representa una festa. | La pubilla de la casa va rebre totes les terres de la família. |
| el llegatari | Persona que rep un bé concret per testament. | El nebot era llegatari de la biblioteca del seu oncle. |
| la llegítima | Part de l'herència que la llei reserva obligatòriament a certs familiars. | Encara que no surtin al testament, els fills tenen dret a la llegítima. |
| el testament | Document en què una persona disposa què s'ha de fer amb els seus béns quan mori. | Abans de morir, l'avi va deixar un testament davant notari. |
| la successió | Transmissió dels béns o dels drets d'una persona a una altra; també, sèrie de fets. | Una successió de tempestes va afectar la costa durant tot el mes. |
| la donació | Entrega gratuïta d'un bé a una altra persona o institució. | La biblioteca ha rebut una donació de mil llibres antics. |
| la cessió | Entrega d'un dret, d'un bé o d'un espai a una altra persona. | L'ajuntament ha fet una cessió del local a una associació de veïns. |
| l'alienació | Transmissió de la propietat d'un bé; també, pèrdua de la pròpia identitat. | La novel·la descriu l'alienació d'un home dominat per la seva feina. |
| l'expropiació | Presa d'un bé privat per part de l'administració, per interès públic i a canvi d'una indemnització. | L'expropiació dels terrenys va permetre construir la nova estació. |
| la confiscació | Presa d'uns béns per part de l'autoritat, sense compensació, com a sanció. | La policia va fer la confiscació de la mercaderia falsificada. |
| el decomís | Retirada per part de l'autoritat d'objectes o mercaderies il·legals. | El decomís de rellotges falsos al port va ser notícia. |
| la incautació | Presa de possessió de béns per part d'una autoritat. | La incautació d'objectes robats va permetre detenir la banda. |
| l'escorcoll | Registre minuciós d'un lloc o d'una persona per trobar alguna cosa amagada. | Després d'un escorcoll de la casa, van trobar les joies amagades. |
| l'ordre de detenció | Mandat d'una autoritat judicial per arrestar una persona. | El jutge va dictar una ordre de detenció contra el fugitiu. |
| la presó preventiva | Privació de llibertat d'un acusat abans del judici. | L'acusat va passar sis mesos en presó preventiva fins al judici. |
| la llibertat condicional | Sortida anticipada d'un pres, que ha de complir unes normes fins al final de la pena. | Va obtenir la llibertat condicional per bona conducta. |
| el tercer grau | Règim penitenciari de semillibertat, en què el pres només dorm a la presó. | Amb el tercer grau, el pres pot treballar fora durant el dia. |
| l'indult | Perdó, total o parcial, d'una pena concedit pel govern. | El govern va concedir un indult a la condemnada. |
| l'amnistia | Perdó general de certes faltes o delictes, que n'esborra les conseqüències. | Algunes biblioteques fan una amnistia i perdonen les multes per retard. |
| la gràcia | Encant o simpatia; també, perdó o favor concedit per una autoritat. | Té molta gràcia explicant acudits. |
| la reincidència | Fet de tornar a cometre el mateix error o delicte. | La reincidència en la falta es castiga amb una sanció més dura. |
| l'agreujant | Circumstància que augmenta la responsabilitat d'un delicte i, per tant, la pena. | Actuar amb premeditació és un agreujant en molts delictes. |
| l'atenuant | Circumstància que disminueix la responsabilitat d'un delicte i, per tant, la pena. | Haver confessat de seguida li va valer un atenuant. |
| l'eximent | Circumstància que allibera algú de la responsabilitat penal d'un fet. | La legítima defensa pot ser un eximent en un judici. |
| el dol | Pena per la mort d'algú; en dret, intenció deliberada de fer mal o d'enganyar. | Tot el poble va guardar dol pel vell mestre. |
| l'omissió | Fet de no fer o de no dir una cosa que caldria fer o dir. | Una omissió greu en l'informe va invalidar tot l'estudi. |
| l'encobriment | Delicte que comet qui amaga un altre delicte o ajuda l'autor a escapar. | Va ser acusat d'encobriment per haver amagat el seu cosí. |
| l'inductor | Persona que convenç una altra de cometre un delicte o una mala acció. | La policia busca l'inductor del frau, que no hi va participar directament. |
| l'autor material | Persona que fa directament, amb les seves mans, l'acció d'un delicte. | La investigació va identificar l'autor material del robatori, però no qui el va planejar. |
| el còmplice | Persona que ajuda algú a cometre un delicte o una mala acció. | El lladre i el seu còmplice van fugir en una moto. |
| el sicari | Persona pagada per cometre un crim violent per encàrrec. | La novel·la negra narra la persecució d'un sicari per tota la ciutat. |
| el botxí | Persona encarregada antigament d'executar les penes de mort. | A l'edat mitjana, el botxí duia una caputxa per amagar la cara. |
| el carceller | Persona que vigila els presos d'una presó. | El carceller obria les cel·les cada matí a les set. |
| el reu | Persona acusada en un judici penal. | El reu va escoltar la sentència sense dir res. |
| el convicte | Persona acusada d'un delicte la culpa de la qual s'ha demostrat. | El convicte va complir la pena i després va tornar a estudiar. |
| el pres | Persona privada de llibertat i tancada en un centre penitenciari. | El pres va aprofitar els anys de condemna per acabar el batxillerat. |
| el presidiari | Persona que compleix una condemna llarga en un centre penitenciari. | El protagonista és un antic presidiari que intenta començar una nova vida. |
| el reclús | Persona tancada en una presó o en un lloc del qual no pot sortir. | Cada reclús té dret a rebre visites un cop per setmana. |
| la reclusió | Fet d'estar tancat en un lloc, sovint com a càstig. | Després de mesos de reclusió voluntària, l'escriptor va acabar la novel·la. |
| el captiveri | Situació de qui està privat de llibertat, especialment un animal o un presoner. | Aquests ocells no es reprodueixen bé en captiveri. |
| l'empresonament | Fet de tancar algú en un centre penitenciari o d'estar-hi tancat. | Va passar cinc anys d'empresonament per un delicte que no havia comès. |
| el desterrament | Càstig que obliga algú a abandonar el seu país o la seva ciutat. | Dant va escriure la Divina Comèdia durant el seu desterrament de Florència. |
| l'exili | Situació de qui ha hagut d'abandonar el seu país, sovint per motius polítics. | Mercè Rodoreda va escriure gran part de la seva obra a l'exili. |
| el proscrit | Persona expulsada de la societat o perseguida per l'autoritat. | Robin Hood vivia al bosc com un proscrit. |
| el pària | Persona exclosa de la societat i menyspreada pels altres. | En la novel·la, el nouvingut és tractat com un pària per tot el poble. |
| l'apàtrida | Persona que no té la nacionalitat de cap país. | Sense passaport ni nacionalitat, va viure anys com a apàtrida. |
| l'alzina | Arbre de fulla perenne, típic de la Mediterrània, que fa glans. | A l'ombra d'una alzina centenària vam dinar tranquil·lament. |
| el roure | Arbre de fusta dura que fa glans i perd la fulla a la tardor. | La bóta de vi era de fusta de roure. |
| el faig | Arbre alt de tronc llis i gris, que forma boscos humits de muntanya. | Les fulles del faig es tornen de color coure a la tardor. |
| el castanyer | Arbre de fulles grans i dentades que fa uns fruits amb closca punxeguda, típics de la tardor. | A la tardor, recollíem castanyes sota el vell castanyer. |
| el pollancre | Arbre alt i prim que creix vora els rius. | Un pollancre altíssim feia ombra a la vora del riu. |
| el xiprer | Arbre alt i estret, de fulla perenne, típic dels cementiris i dels jardins mediterranis. | Un xiprer altíssim marcava l'entrada del mas. |
| el lledoner | Arbre de ribera i de carrer, de fruits petits i negres que mengen els ocells. | El lledoner de la plaça fa una ombra fantàstica a l'estiu. |
| el til·ler | Arbre de flors olioses amb les quals es fa una infusió calmant. | Hem fet una infusió amb les flors del til·ler del pati. |
| el salze | Arbre de ribera amb branques flexibles, de vegades penjants. | Les branques del salze queien fins a tocar l'aigua. |
| el vern | Arbre que creix vora els rius i els torrents, de fusta que resisteix l'aigua. | A la vora del torrent hi creix un vern de tronc fosc. |
| la savina | Arbust o arbre petit de fulles com escates, típic de les zones seques. | A les dunes d'Eivissa creix la savina arran de mar. |
| el ginebre | Arbust de fulles punxegudes, que fa uns fruits petits usats per aromatitzar begudes. | Al bosc ens vam punxar les cames amb un ginebre. |
| el romaní | Planta aromàtica de flors blaves molt comuna a la Mediterrània. | Va posar una branca de romaní al conill rostit. |
| la farigola | Planta aromàtica petita de flors liles, usada en cuina i en infusions. | Una infusió de farigola va bé per a la tos. |
| l'espígol | Planta aromàtica de flors liles en espiga, amb què es fan perfums. | Guarda bossetes d'espígol a l'armari perquè la roba faci bona olor. |
| la sajolida | Planta aromàtica petita que s'usa per adobar olives i carns. | Les olives trencades s'adoben amb sajolida i fonoll. |
| el fonoll | Planta aromàtica de gust anisat, de tiges llargues i flors grogues. | Va afegir una branca de fonoll a les castanyes bullides. |
| la ginesta | Arbust de flors grogues molt perfumades que creix en terrenys secs. | A la primavera, la ginesta omple de groc els marges del camí. |
| el bruc | Arbust de flors petites rosades o blanques, comú en boscos i landes. | Les pipes antigues es feien amb l'arrel del bruc. |
| l'esbarzer | Arbust amb tiges plenes d'espines que fa móres. | Collint móres, em vaig punxar amb un esbarzer. |
| l'heura | Planta enfiladissa de fulla perenne que cobreix parets i arbres. | L'heura cobria tota la façana de la masia. |
| la molsa | Planta petita i verda que forma una catifa en llocs humits. | Les roques del torrent eren cobertes de molsa verda. |
| la falguera | Planta de fulles grans i dividides, que creix en llocs ombrívols i humits. | Una falguera gegant creixia a l'ombra del pou. |
| el rovelló | Bolet comestible de color ataronjat, molt apreciat a Catalunya. | Van tornar del bosc amb un cistell ple de rovellons. |
| el cep | Bolet comestible de barret marró i carn blanca molt apreciat; també, peu de la vinya. | Vam trobar un cep enorme al costat d'un faig. |
| la verema | Collita del raïm per fer vi. | Al setembre, tota la família ajuda en la verema. |
| el veremador | Persona que cull el raïm. | Cada veremador omplia el seu cistell de raïm madur. |
| el most | Suc de raïm abans de fermentar. | El most fermentarà a les bótes fins a convertir-se en vi. |
| el celler | Lloc on es fa i es guarda el vi. | Vam visitar un celler del Priorat i vam tastar els seus vins. |
| la bóta | Recipient gran de fusta per guardar vi o altres líquids. | El vi envelleix dos anys en una bóta de roure. |
| el cup | Recipient gran on es trepitja o es deixa fermentar el raïm. | Antigament es trepitjava el raïm dins el cup. |
| l'almàssera | Molí on es fa l'oli d'oliva. | Al desembre portem les olives a l'almàssera del poble. |
| el trull | Lloc o màquina on es premen les olives o el raïm. | Al trull del poble encara es fa oli com antigament. |
| l'oliva | Fruit petit, verd o negre, del qual s'extreu oli. | Per a l'aperitiu, posa un plat d'olives i ametlles. |
| l'olivar | Terreny plantat d'arbres que produeixen fruits per fer oli. | L'olivar de l'avi té arbres de més de cent anys. |
| el garrofer | Arbre mediterrani de fulla perenne que fa beines dolces i marrons. | Les cabres descansaven a l'ombra d'un garrofer. |
| la garrofa | Fruit en forma de beina, dolç i marró, que antigament es donava al bestiar. | Abans es donava garrofa als animals; avui se'n fan dolços. |
| l'ametller | Arbre de flors blanques o rosades que floreix a final d'hivern i fa uns fruits secs molt apreciats. | Al febrer, cada ametller del camp es cobreix de flors blanques. |
| el masover | Persona que viu en una casa de pagès i en conrea les terres per compte del propietari. | El masover cuidava les vaques mentre els amos vivien a la ciutat. |
| la masia | Casa de pagès aïllada, amb terres de conreu al voltant. | Van restaurar una masia antiga per convertir-la en casa rural. |
| el mas | Casa de pagès amb les terres que en depenen. | Cada estiu passàvem un mes al mas dels avis. |
| la pallissa | Construcció rural on es guarden les tiges seques dels cereals. | Els nens jugaven a amagar-se dins la pallissa. |
| el paller | Munt gran de tiges seques de cereal apilades a l'aire lliure, sovint al voltant d'un pal. | Buscar una agulla en un paller és gairebé impossible. |
| la cort | Estable on es tanquen els porcs o altres animals; també, conjunt de persones al voltant d'un rei. | Els porcs dormien a la cort del costat del graner. |
| el corral | Espai tancat i descobert on es guarden animals domèstics. | Les gallines picotejaven grans pel corral. |
| l'estable | Lloc cobert on es guarden vaques, cavalls o altres animals. | Cada matí munyia les vaques a l'estable. |
| la quadra | Lloc cobert on es guarden els cavalls. | El cavall va tornar sol a la quadra. |
| el graner | Lloc d'una casa de pagès on es guarden els cereals després de la collita. | El graner era ple de blat després de la sega. |
| l'era | Espai pla on es batia el blat; també, període llarg de la història. | Els pagesos batien el blat a l'era de la masia. |
| la sínia | Màquina amb una roda i uns recipients per treure aigua d'un pou. | Un ase feia girar la sínia per regar l'hort. |
| la bassa | Clot amb aigua, natural o construït, per regar o per abeurar animals. | Les granotes cantaven a la bassa del costat de l'hort. |
| el rec | Canal petit que porta aigua als camps i als horts. | L'aigua del rec arribava a tots els horts de la vall. |
| la séquia | Canal ample que porta aigua d'un riu cap als camps de conreu. | La séquia mare porta l'aigua del riu a tota l'horta. |
| el doll | Raig abundant d'un líquid que surt amb força. | Un doll d'aigua fresca brollava de la roca. |
| el raig | Línia de llum; també, líquid que surt per un forat estret. | Un raig de sol entrava per l'escletxa de la finestra. |
| el rierol | Corrent d'aigua petit i de poc cabal. | Vam creuar el rierol saltant de pedra en pedra. |
| la riera | Curs d'aigua que només en porta quan plou molt. | Quan plou fort, la riera baixa plena i fa molt de soroll. |
| el torrent | Corrent d'aigua de muntanya, ràpid i irregular. | El torrent baixava ple després del desglaç. |
| el barranc | Pas estret i profund que fa l'aigua entre muntanyes. | El camí baixava fins al fons del barranc. |
| el congost | Pas estret entre muntanyes, sovint excavat per un riu. | El riu passa per un congost de parets verticals. |
| l'engorjat | Tram estret i profund d'un riu entre roques. | Els barranquistes van baixar l'engorjat amb cordes. |
| la cinglera | Paret rocosa llarga i vertical que tanca una vall o una muntanya. | Les àguiles fan el niu a la cinglera. |
| el cingle | Paret de roca alta i vertical. | Des de dalt del cingle es veia tota la plana. |
| el penya-segat | Paret de roca molt alta i vertical, sobretot a la costa. | Els ocells marins fan el niu al penya-segat. |
| l'espadat | Lloc on el terreny cau de manera vertical. | El camí passa arran d'un espadat i fa una mica de vertigen. |
| el serrat | Muntanya baixa i allargada de cresta irregular. | Darrere el serrat hi ha una ermita. |
| la carena | Línia més alta d'una muntanya, que separa les dues vessants. | Vam caminar per la carena amb vistes a les dues valls. |
| l'estany | Extensió d'aigua quieta, més petita que un llac. | Ens vam banyar en un estany d'alta muntanya. |
| el gorg | Lloc d'un riu on l'aigua és més fonda i quieta. | A l'estiu, la canalla es banya al gorg del riu. |
| la tartera | Pendent cobert de pedres soltes. | Pujar per la tartera costa molt perquè les pedres rellisquen. |
| la clariana | Espai sense arbres dins d'un bosc. | Vam plantar la tenda en una clariana enmig del bosc. |
| l'obaga | Vessant d'una muntanya on gairebé no hi toca el sol. | A l'obaga la neu dura fins a la primavera. |
| la solana | Vessant d'una muntanya que rep llum i calor durant gran part del dia. | Els pobles de la solana són més càlids a l'hivern. |
| el bac | Vessant on no hi toca el sol; obaga. | La neu dura més al bac de la muntanya. |
| l'erm | Terreny sense conrear ni habitar. | Aquell camp fa anys que és un erm ple d'herbes. |
| el guaret | Terra que es deixa descansar un temps sense sembrar. | Aquest any deixarem el camp en guaret perquè la terra descansi. |
| el rostoll | Restes de tiges de cereal que queden al camp després de segar. | Després de la sega, el rostoll cobria tot el camp. |
| el sembrat | Camp on s'han posat llavors i ja comencen a créixer les plantes. | Les ovelles van entrar al sembrat i es van menjar el blat tendre. |
| el conreu | Treball de la terra per fer-la produir; també, planta que s'hi fa créixer. | El conreu de l'arròs necessita molta aigua. |
| la collita | Conjunt de fruits de la terra que s'obtenen en una temporada. | Aquest any la collita de pomes ha estat excel·lent. |
| la sega | Acció de tallar els cereals madurs. | La sega del blat es fa al juny. |
| la batuda | Acció de separar el gra de la palla; també, operació policial. | Després de la sega venia la batuda a l'era. |
| el feix | Conjunt de coses llargues lligades. | Portava un feix de llenya a l'esquena. |
| la garba | Conjunt de tiges de cereal lligades. | Els segadors lligaven cada garba amb una corda. |
| l'aixada | Eina amb una fulla ampla i un mànec, que serveix per cavar la terra. | Va remenar la terra de l'hort amb l'aixada. |
| la falç | Eina de fulla corba i dentada per segar. | Abans, el blat es segava a mà amb una falç. |
| el dall | Eina de fulla llarga i corba amb un mànec llarg per segar herba. | Segava el prat amb un dall de mànec llarg. |
| el rasclet | Eina amb pues per aplegar herba, fulles o palla. | Vam aplegar les fulles seques del jardí amb el rasclet. |
| la forca | Eina amb dues o més pues llargues per moure palla o herba. | Carregava la palla al carro amb una forca. |
| l'arada | Eina agrícola per obrir solcs a la terra. | Antigament, un parell de bous estiraven l'arada. |
| el jou | Peça de fusta que uneix dos animals perquè estirin junts. | Els bous portaven el jou per llaurar el camp. |
| la mula | Animal fill d'ase i d'egua, molt resistent. | La mula portava els sacs de farina pel camí de muntanya. |
| el matxo | Animal mascle fill d'ase i d'egua, fort i molt resistent. | El matxo carregava la llenya fins al mas. |
| l'ase | Animal de càrrega, més petit que el cavall, d'orelles llargues. | L'ase català és una raça protegida. |
| el pollí | Cria jove de l'ase. | El pollí seguia la seva mare per tot el prat. |
| el bestiar | Conjunt d'animals de granja, com vaques, ovelles o porcs. | El bestiar pasturava tranquil als prats del Pirineu. |
| el ramat | Grup d'animals, especialment ovelles o cabres, que es crien junts. | El pastor guiava el ramat cap a la muntanya. |
| la pastura | Herba que mengen els animals al camp; també, lloc on la troben. | Les vaques busquen pastura fresca a l'estiu. |
| el pasturatge | Terreny amb herba on mengen els animals d'un ramat. | Els prats d'alta muntanya són un bon pasturatge a l'estiu. |
| la transhumància | Desplaçament estacional dels ramats entre les pastures d'hivern i d'estiu. | La transhumància portava les ovelles al Pirineu cada juny. |
| la cleda | Tancat fet amb canyes o fustes per guardar el bestiar. | Al vespre, el pastor tancava les ovelles dins la cleda. |
| entrellucar | Veure una cosa de manera confusa o durant poc temps. | Entre la boira, vam entrellucar la silueta del castell. |
| besllumar | Veure una cosa amb poca claredat, com quan es té la llum en contra. | Entre els arbres es podia besllumar la llum del far. |
| enlluernar | Impedir la vista amb una llum massa forta; també, causar gran admiració. | Els fars del cotxe ens van enlluernar a la carretera. |
| encegar | Deixar algú sense vista; també, fer-li perdre el judici. | L'ambició el va encegar i va perdre els seus amics. |
| enfosquir | Fer perdre llum o claredat a una cosa. | Els núvols van enfosquir el cel en pocs minuts. |
| entenebrir | Omplir de foscor; en sentit figurat, entristir. | La mala notícia va entenebrir la festa. |
| il·luminar | Fer que un lloc quedi clar i s'hi pugui veure bé. | Les espelmes van il·luminar tota la sala. |
| resplendir | Fer molta llum o brillar intensament. | Les teulades molles resplendien al sol de la tarda. |
| espurnejar | Llançar petites partícules enceses, com fa el foc. | Els troncs de la foguera no paraven d'espurnejar. |
| centellejar | Brillar amb una llum tremolosa i intermitent. | Les estrelles centellejaven en el cel net de la muntanya. |
| rutilar | Brillar amb molta intensitat, amb reflexos daurats o vermellosos. | Les joies de la corona rutilaven sota els llums. |
| guspirejar | Llançar petites espurnes; brillar a batzegades. | El ferro roent guspirejava a cada cop de martell. |
| llampurnejar | Brillar amb esclats curts i vius de llum. | Els ulls li llampurnejaven d'emoció quan va obrir el regal. |
| mussitar | Parlar molt baix, entre dents, gairebé sense que se senti. | L'avi mussitava una cançó mentre treballava. |
| murmurar | Parlar en veu baixa; també, criticar algú d'amagat. | Els veïns murmuraven sobre el nou propietari de la casa. |
| remorejar | Fer un soroll suau i continuat. | Les fulles dels pollancres remorejaven amb el vent. |
| ressonar | Sentir-se amb força un soroll que es repeteix com un eco. | Els seus passos ressonaven pel passadís buit. |
| retrunyir | Fer un soroll fort i sord que es repeteix i fa vibrar l'aire. | Els trons retrunyien per tota la vall. |
| esgarrifar | Fer sentir por o horror, fins a fer posar la pell de gallina. | Aquella història de fantasmes ens va esgarrifar. |
| esfereir | Causar una por molt intensa. | El rugit de l'animal va esfereir els excursionistes. |
| estremir | Fer tremolar sobtadament; commoure profundament. | La notícia de l'accident va estremir tot el país. |
| estremir-se | Tremolar de cop per fred, per por o per emoció. | Quan va sentir la seva veu, es va estremir. |
| tremolar | Moure's amb moviments petits, ràpids i repetits. | Les mans li tremolaven de fred. |
| esgarrifar-se | Sentir por o horror fins a tenir calfreds. | Em vaig esgarrifar en veure l'aranya dins la sabata. |
| esborronar-se | Posar-se la pell de gallina per fred, por o emoció. | Quan sona aquesta cançó, tothom s'esborrona. |
| contorbar | Alterar l'ànim o la tranquil·litat d'algú. | La notícia el va contorbar tant que no va poder dormir. |
| trasbalsar | Alterar molt l'ànim d'algú o l'ordre d'una cosa. | La mudança ens ha trasbalsat tota la rutina. |
| commocionar | Causar una impressió emocional molt forta. | L'accident va commocionar tota la ciutat. |
| colpir | Impressionar algú de manera profunda i duradora. | Les imatges del documental em van colpir. |
| corprendre | Captivar algú de manera intensa i profunda. | La veu de la soprano va corprendre tot el públic. |
| captivar | Atreure i guanyar la voluntat o l'interès d'algú. | La maga va captivar els infants des del primer truc. |
| encisar | Atreure amb un encant gairebé màgic. | El paisatge de la Cerdanya ens va encisar. |
| embadalir | Deixar algú distret i meravellat. | Les bombolles de sabó van embadalir el nadó. |
| fascinar | Atreure i impressionar de manera irresistible. | Els dinosaures fascinen la meva filla. |
| seduir | Atreure algú amb encant; també, convèncer amb enganys. | La idea de viatjar sola per l'Índia la va seduir. |
| embruixar | Fer un encanteri a algú; també, captivar intensament. | En el conte, la fetillera va embruixar el príncep. |
| encantar-se | Quedar-se distret, mirant o pensant en una cosa. | No t'encantis davant la finestra, que farem tard. |
| extasiar-se | Quedar-se embadalit d'admiració o de plaer davant d'una cosa. | Els turistes s'extasiaven davant la façana de la catedral. |
| delectar-se | Trobar un gran plaer en alguna cosa. | Es delecta escoltant Bach cada diumenge al matí. |
| complaure's | Trobar satisfacció o plaer a fer alguna cosa. | L'autor es complau a descriure cada detall del paisatge. |
| rabejar-se | Gaudir plenament d'una cosa, abandonant-s'hi; també, complaure's en el mal d'algú. | Els nens es rabejaven a l'aigua de la piscina tota la tarda. |
| abandonar-se | Deixar-se portar per un sentiment o una situació sense resistència; descuidar-se. | Després de l'èxit, es va abandonar-se a la mandra. |
| lliurar-se | Dedicar-se totalment a una cosa; també, rendir-se. | Es va lliurar-se a la música en cos i ànima. |
| consagrar-se | Dedicar la vida a una cosa; també, aconseguir fama definitiva. | Amb aquesta novel·la, l'autora es va consagrar-se com una gran escriptora. |
| abocar-se | Inclinar-se cap a fora; també, dedicar-se amb intensitat a una cosa. | L'equip es va abocar-se a preparar la final. |
| entregar-se | Dedicar-se plenament a una cosa o a una persona; també, rendir-se. | El fugitiu es va entregar-se a la policia l'endemà. |
| sotmetre's | Acceptar l'autoritat o la voluntat d'algú; també, passar per una prova. | Demà es sotmetrà a una operació de genoll. |
| doblegar-se | Corbar-se; en sentit figurat, cedir davant d'una pressió. | El jove no es va doblegar-se davant les amenaces. |
| prosternar-se | Agenollar-se o inclinar-se fins a terra en senyal de respecte. | Els súbdits es prosternaven davant l'emperador. |
| humiliar-se | Rebaixar-se davant d'algú, renunciant a l'orgull i la dignitat. | No penso humiliar-me demanant perdó per una cosa que no he fet. |
| envilir | Fer perdre la dignitat o el valor moral a algú o a alguna cosa. | La corrupció pot envilir fins i tot les institucions més respectades. |
| envilir-se | Perdre la dignitat amb accions baixes. | Per diners, es va envilir fins a trair el seu millor amic. |
| degradar-se | Perdre qualitat, valor o dignitat de manera progressiva. | Sense manteniment, l'edifici s'ha degradat molt. |
| pervertir | Fer tornar dolent; desviar algú o alguna cosa del seu sentit bo o original. | Els interessos econòmics van pervertir el sentit original del projecte. |
| corrompre's | Fer-se malbé; també, perdre la integritat moral. | Amb la calor, la carn es corromp ràpidament. |
| sucumbir | Cedir davant d'una força superior; també, morir. | Al final vaig sucumbir a la temptació i em vaig menjar el pastís. |
| defallir | Perdre les forces o l'ànim. | Malgrat el cansament, no va defallir fins a arribar al cim. |
| esbatanar | Obrir completament una porta o una finestra. | Va esbatanar les finestres per ventilar l'habitació. |
| llanguir | Perdre força, vigor o ànim a poc a poc. | Les plantes llangueixen si no les regues. |
| consumir-se | Gastar-se del tot; també, debilitar-se a poc a poc per una pena. | L'espelma es va consumir-se durant el sopar. |
| marcir-se | Perdre una planta la frescor i el color. | Les roses es van marcir-se en dos dies. |
| pansir-se | Perdre la frescor i assecar-se. | Si no les poses en aigua, les flors es pansiran. |
| esllanguir-se | Perdre a poc a poc les forces o l'ànim. | Amb aquesta calor, a la tarda tots ens esllanguim. |
| decaure | Perdre força, importància o qualitat. | Després de la mort del fundador, l'empresa va decaure ràpidament. |
| declinar | Anar perdent força; també, rebutjar amablement una invitació. | Va declinar la invitació perquè tenia feina. |
| periclitar | Estar en perill o en decadència. | Si no es renova, l'ofici artesà pot periclitar. |
| agonitzar | Estar a punt de morir; en sentit figurat, estar a punt d'acabar. | El negoci agonitza des que van obrir el centre comercial. |
| finar | Morir una persona; també, acabar-se una cosa. | L'avi va finar en pau, envoltat de tota la família. |
| traspassar | Travessar; també, morir; també, cedir un negoci a una altra persona. | Han traspassat la botiga de la cantonada a una parella jove. |
| sepultar | Posar un difunt sota terra; també, cobrir del tot. | L'allau va sepultar la carretera sota tres metres de neu. |
| inhumar | Donar sepultura a una persona morta. | Les restes del poeta es van inhumar al seu poble natal. |
| exhumar | Treure un cos de la sepultura; també, recuperar una cosa oblidada. | L'historiador va exhumar documents oblidats de l'arxiu. |
| plànyer | Compadir algú per la seva desgràcia. | Et planyo, perquè has de treballar tot el cap de setmana. |
| plànyer-se | Queixar-se o lamentar-se d'una cosa. | No et planyis tant i posa-t'hi! |
| condoldre's | Compartir el dolor d'algú per una desgràcia. | Tot el poble es va condoldre de la mort del metge. |
| lamentar-se | Queixar-se amb pena o dolor. | Es lamenta de no haver estudiat més de jove. |
| sanglotar | Plorar amb inspiracions brusques i entretallades. | La nena sanglotava després de perdre el gat. |
| gemegar | Fer sons de dolor o de pena. | El gos gemegava a la porta perquè volia sortir. |
| somicar | Plorar fluixet, amb sons febles i continuats. | El nen somicava perquè no trobava el seu ninot. |
| ploriquejar | Queixar-se amb llàgrimes i gemecs per coses de poca importància. | Deixa de ploriquejar i acaba't la sopa. |
| xisclar | Fer crits aguts i forts. | Els nens xisclaven de joia a les atraccions. |
| udolar | Fer el crit llarg i trist del llop o del gos. | Els llops udolaven a la lluna. |
| bramar | Fer el crit característic de l'ase; també, cridar amb fúria. | L'ase va bramar tota la nit a l'estable. |
| rugir | Fer el crit fort i ronc del lleó. | El lleó va rugir i tothom va fer un pas enrere. |
| renillar | Fer el crit característic del cavall. | El cavall va renillar en veure el seu amo. |
| belar | Fer el crit característic de l'ovella o de la cabra. | Les ovelles belaven dins la cleda. |
| mugir | Fer el crit característic del bou o de la vaca. | Les vaques mugien a l'hora de munyir. |
| lladrar | Fer el crit característic del gos. | El gos dels veïns no para de lladrar. |
| miolar | Fer el crit característic del gat. | El gat miolava a la porta per entrar. |
| refilar | Cantar els ocells amb sons aguts i variats. | Els rossinyols refilaven a trenc d'alba. |
| grallar | Fer el crit aspre característic dels corbs i ocells semblants. | Una bandada de corbs grallava sobre el camp de blat. |
| escatainar | Fer el crit característic de la gallina, sobretot després de pondre. | La gallina va escatainar quan va pondre l'ou. |
| cloquejar | Fer el crit de la lloca que cova o guia els pollets. | La lloca cloqueja per cridar els pollets. |
| brunzir | Fer un soroll continuat i vibrant, com el d'un insecte volant. | Una vespa brunzia al voltant de la fruita. |
| xiular | Fer un so agut bufant amb els llavis o amb un instrument. | L'àrbitre va xiular el final del partit. |
| xerrotejar | Fer sons repetits i vius, com alguns ocells; també, parlar molt i de coses sense importància. | Les orenetes xerrotejaven als fils elèctrics. |
| xipollejar | Moure l'aigua amb les mans o els peus fent esquitxos. | La canalla xipollejava a la vora del mar. |
| xarbotar | Agitar-se un líquid dins d'un recipient. | L'aigua xarbotava dins la cantimplora a cada pas. |
| regalimar | Caure un líquid gota a gota o en un fil prim. | La suor li regalimava pel front. |
| degotar | Deixar caure un líquid en petites porcions, molt a poc a poc. | L'aixeta de la cuina no para de degotar. |
| rajar | Sortir un líquid de manera continuada. | L'aigua rajava de la font sense parar. |
| brollar | Sortir l'aigua de la terra amb força. | Una font brollava entre les roques. |
| sorgir | Aparèixer de sobte; també, sortir l'aigua de terra. | Van sorgir problemes que ningú no esperava. |
| emanar | Desprendre's d'un cos una olor, un gas o una qualitat. | De la cuina emanava una olor de pa acabat de fer. |
| traspuar | Deixar passar un líquid a través d'una superfície; també, deixar veure un sentiment. | La paret traspuava humitat després de les pluges. |
| exsudar | Deixar sortir un líquid per porus o ferides, com la resina dels arbres. | El pi exsuda resina per les ferides de l'escorça. |
| destil·lar | Separar un líquid per evaporació i condensació; també, deixar anar a poc a poc. | Per fer perfum, cal destil·lar l'essència de les flors. |
| decantar | Inclinar un recipient perquè en surti el líquid sense els pòsits; també, inclinar-se per una opció. | Cal decantar el vi vell abans de servir-lo. |
| filtrar | Fer passar un líquid per un material que reté les impureses; també, revelar informació secreta. | Algú va filtrar el document a la premsa. |
| tamisar | Passar per un sedàs; també, suavitzar la llum. | Les cortines tamisen la llum del migdia. |
| garbellar | Separar el gra de la pols i les pedres amb un instrument de forats; també, triar amb cura. | Cal garbellar bé totes les propostes abans de decidir. |
| sedassar | Passar farina o una altra substància per una tela fina per separar-ne les parts gruixudes. | Per fer el pastís, primer cal sedassar la farina. |
| porgar | Netejar el gra de palla i de pols; en sentit figurat, depurar. | La pagesa porgava el blat a l'era. |
| triturar | Esmicolar una cosa en trossos molt petits. | Cal triturar les ametlles abans d'afegir-les a la massa. |
| esmicolar | Fer trossos molt petits d'una cosa. | Va esmicolar el pa per donar-lo als ocells. |
| engrunar | Trencar una cosa seca en trossets molt petits. | Va engrunar les galetes per fer la base del pastís. |
| esbocinar | Partir una cosa en diversos trossos. | El gos va esbocinar el coixí mentre érem fora. |
| esquinçar | Trencar una tela o un paper estirant-ne les vores. | Es va esquinçar els pantalons en saltar la tanca. |
| estripar | Trencar una cosa de roba o de paper fent-hi un forat o un tall. | Va estripar la carta sense llegir-la. |
| esqueixar | Arrencar un tros d'una cosa estirant; també, trencar una branca. | El vent va esqueixar una branca del noguer. |
| esberlar | Partir una cosa dura en dues o més parts, de dalt a baix. | Va esberlar la síndria amb un cop de ganivet. |
| clivellar | Fer petites esquerdes en una superfície. | La sequera ha clivellat la terra del camp. |
| esquerdar | Obrir una escletxa en una superfície dura. | El terratrèmol va esquerdar les parets de l'església. |
| esvorancar | Fer un forat gran en una paret o en un objecte. | La bala de canó va esvorancar la muralla. |
| foradar | Obrir una obertura que travessa una cosa. | Els corcs van foradar la fusta de la biga. |
| perforar | Fer un forat travessant una cosa. | La broca va perforar la roca fins a trobar aigua. |
| trepanar | Foradar un os, especialment el crani, amb una finalitat mèdica. | Els cirurgians del neolític ja sabien trepanar el crani. |
| burxar | Ficar repetidament una cosa punxeguda en un forat; també, molestar insistentment. | Deixa de burxar el teu germà, que està estudiant. |
| punxar | Clavar una cosa de punta en una superfície o en la pell. | Una espina em va punxar el dit. |
| esgarrapar | Ferir lleugerament amb les ungles o amb una cosa punxant. | El gat em va esgarrapar la mà. |
| rascar | Fregar amb força una superfície amb una cosa dura. | Cal rascar la pintura vella abans de pintar. |
| gratar | Fregar la pell amb les ungles per alleujar una picor. | No et gratis la picada del mosquit. |
| anivellar | Deixar una superfície plana i horitzontal; també, igualar dues coses. | Van anivellar el terreny abans de construir la casa. |
| aplanar | Deixar una superfície llisa, sense desnivells. | El tractor va aplanar el camí de terra. |
| polir | Fer llisa i brillant una superfície fregant-la. | Va polir la taula de fusta fins que brillava. |
| brunyir | Fer brillar un metall fregant-lo. | L'argenter brunyia les safates de plata. |
| enllustrar | Fer lluir una superfície, sobretot el calçat, fregant-la amb betum o cera. | Cada diumenge, l'avi enllustrava les sabates. |
| envernissar | Aplicar una capa líquida que protegeix i dona brillantor a la fusta. | Hem d'envernissar la porta del jardí abans de l'hivern. |
| daurar | Cobrir d'or o donar color d'or. | El sol de la tarda daurava els camps de blat. |
| argentar | Cobrir un objecte amb una capa de plata. | L'orfebre va argentar els coberts antics. |
| cisellar | Fer dibuixos i relleus fins sobre metall o pedra amb una eina de tall. | L'orfebre va cisellar un drac a la tapa de la capsa. |
| burinar | Gravar línies fines en metall amb una eina d'acer punxeguda. | L'artista va burinar la planxa de coure per fer el gravat. |
| esculpir | Fer figures en pedra, fusta o un altre material. | Miquel Àngel va esculpir el David en un sol bloc de marbre. |
| modelar | Donar forma a una matèria tova, com l'argila. | Els nens van modelar animals amb plastilina. |
| emmotllar | Donar forma a un material posant-lo dins d'un recipient buit amb la figura desitjada. | Cal emmotllar la xocolata calenta i deixar-la refredar. |
| forjar | Treballar el metall calent a cops de martell; també, crear amb esforç. | Van forjar una amistat que va durar tota la vida. |
| fondre | Fer líquid un sòlid amb calor. | Cal fondre la mantega abans de barrejar-la amb el sucre. |
| soldar | Unir dues peces de metall amb calor. | El ferrer va soldar les dues barres de la reixa. |
| reblar | Doblegar la punta d'un clau perquè no surti; també, reforçar el que s'ha dit. | Per reblar el seu argument, va afegir una dada definitiva. |
| enclavar | Fixar una cosa amb peces punxegudes de metall; també, situar dins d'un territori. | El castell es troba enclavat en un turó rocós. |
| encastar | Ficar una cosa dins d'una altra perquè hi quedi fixada. | Van encastar l'armari a la paret per guanyar espai. |
| incrustar | Ficar fragments d'un material en una superfície com a decoració. | L'artesà va incrustar nacre a la capsa de fusta. |
| entrellaçar | Creuar fils, cintes o branques passant-los els uns per dins dels altres. | Va entrellaçar les cintes de colors per fer una trena. |
| entreteixir | Barrejar fils diferents en una tela; també, combinar diversos elements en un conjunt. | La novel·la sap entreteixir tres històries diferents. |
| teixir | Fer una tela creuant fils. | L'àvia sabia teixir mantes amb el teler. |
| ordir | Preparar els fils per fer una tela; també, tramar un pla. | Els lladres van ordir un pla per robar el museu. |
| filar | Torçar fibres de llana o de cotó per fer-ne un cordill prim. | Antigament, les dones filaven la llana a la vora del foc. |
| debanar | Enrotllar fil en forma de bola. | Ajudava l'àvia a debanar la llana. |
| cabdellar | Enrotllar un fil per formar una bola. | Mentre xerrava, anava cabdellant la llana. |
| apedaçar | Arreglar una roba posant-hi un tros de tela sobre el forat. | La mare va apedaçar els genolls dels pantalons. |
| sargir | Cosir un forat d'una roba reproduint el teixit. | L'àvia sabia sargir els mitjons perquè no es notés el forat. |
| apariar | Arreglar una cosa que s'ha fet malbé; també, aparellar. | Vam apariar la bicicleta vella del garatge. |
| adobar | Arreglar; també, posar condiments a un menjar o tractar pells. | Cal adobar les olives amb farigola i fonoll. |
| arranjar | Posar en ordre, arreglar o adaptar. | Van arranjar la casa per llogar-la als turistes. |
| endegar | Posar en ordre; també, començar un projecte. | Han endegat un projecte per recuperar els horts urbans. |
| enllestir | Acabar una feina o deixar-la a punt. | He d'enllestir aquest informe abans de les cinc. |
| ultimar | Completar els detalls finals d'una cosa abans d'acabar-la. | Estem ultimant els preparatius del casament. |
| rematar | Acabar del tot; també, matar un animal ferit. | Va rematar el discurs amb una frase brillant. |
| coronar | Col·locar sobre el cap d'un rei el símbol del seu poder; també, arribar al cim d'una muntanya. | Van coronar el cim de l'Aneto a les deu del matí. |
| culminar | Arribar al punt més alt o al final d'un procés. | La festa va culminar amb un castell de focs. |
| cloure | Tancar; acabar un acte. | La directora va cloure l'acte amb unes paraules d'agraïment. |
| clausurar | Tancar oficialment un acte, un local o una activitat. | El rector va clausurar el congrés amb un discurs breu. |
| inaugurar | Obrir o començar oficialment una cosa nova. | L'alcaldessa va inaugurar la nova biblioteca. |
| encetar | Començar a gastar o a fer servir una cosa; començar. | Vam encetar el pernil per Nadal. |
| emprendre | Començar una obra o un projecte que demana esforç. | Va emprendre un viatge en bicicleta fins a Noruega. |
| escometre | Atacar; també, començar una tasca difícil. | El govern haurà d'escometre la reforma del sistema educatiu. |
| envestir | Atacar amb violència; xocar contra alguna cosa. | Un camió va envestir la tanca de l'autopista. |
| assaltar | Atacar per sorpresa per robar o conquerir. | Uns lladres van assaltar la joieria a plena llum del dia. |
| saquejar | Robar tot el que hi ha en un lloc conquerit o abandonat. | Els vikings van saquejar molts monestirs de la costa. |
| espoliar | Prendre a algú allò que li pertany amb violència o injustícia. | Durant segles, molts exèrcits van espoliar el patrimoni dels pobles vençuts. |
| devastar | Destruir completament un territori. | L'incendi va devastar milers d'hectàrees de bosc. |
| assolar | Destruir completament un lloc, sense deixar-hi res dret. | La plaga de llagosta va assolar els camps de blat. |
| arrasar | Destruir completament; també, tenir un èxit enorme. | La nova cantant va arrasar als premis de música. |
| desolar | Destruir un lloc deixant-lo buit; també, afligir profundament. | La notícia de la seva marxa ens va desolar. |
| desterrar | Expulsar algú del seu país com a càstig. | El rei va desterrar el seu germà a una illa llunyana. |
| proscriure | Expulsar algú o prohibir alguna cosa per llei. | La nova norma vol proscriure l'ús de plàstics d'un sol ús. |
| bandejar | Expulsar algú d'un lloc o d'un grup; també, apartar una idea. | No podem bandejar aquesta proposta sense estudiar-la. |
| foragitar | Fer fora algú o alguna cosa d'un lloc. | Van foragitar els coloms del campanar amb una xarxa. |
| expulsar | Fer sortir algú d'un lloc o d'un grup per força o com a càstig. | L'àrbitre va expulsar el defensa per una falta molt dura. |
| deportar | Obligar algú a abandonar un país per decisió de l'autoritat. | El govern va deportar l'espia al seu país d'origen. |
| extradir | Entregar una persona acusada a un altre país que la reclama per jutjar-la. | Suïssa va decidir extradir el banquer acusat de frau. |
| repatriar | Fer tornar algú o alguna cosa al seu país d'origen. | El museu va repatriar les escultures que s'havien endut fa un segle. |
| inefable | Tan bell o intens que no es pot expressar amb paraules. | Va sentir una alegria inefable en abraçar la seva filla. |
| indicible | Que no es pot explicar de cap manera, sovint per la seva intensitat o duresa. | Els supervivents del naufragi van passar un patiment indicible. |
| inenarrable | Tan extraordinari, divertit o terrible que no es pot explicar. | El caos del primer dia de rebaixes va ser inenarrable. |
| indescriptible | Tan intens o extraordinari que no se'n pot fer una imatge amb paraules. | Des del cim, la vista era indescriptible. |
| inexpugnable | Que no es pot conquerir per la força. | Durant segles, el castell va ser una fortalesa inexpugnable. |
| inextricable | Molt embolicat, tan complicat que no se'n pot sortir. | La trama de la novel·la és un embolic inextricable. |
| inexorable | Que no es pot evitar ni aturar; que no es deixa convèncer per súpliques. | El pas inexorable del temps ens canvia a tots. |
| inescrutable | Que no es pot comprendre ni endevinar. | Tenia una expressió inescrutable i ningú no sabia què pensava. |
| insondable | Tan profund que no es pot mesurar o comprendre del tot. | El misteri de l'origen de l'univers sembla insondable. |
| inabastable | Massa ampli o extens per poder-lo dominar del tot. | La biblioteca té una col·lecció inabastable de llibres antics. |
| inassolible | Que no es pot aconseguir. | Per a ell, aquell rècord semblava una fita inassolible. |
| inaccessible | On no es pot arribar o que no es pot obtenir. | El poble queda inaccessible quan neva molt. |
| impenetrable | Que no es pot travessar ni comprendre. | La selva era tan espessa que semblava impenetrable. |
| imperceptible | Que gairebé no es nota amb els sentits. | Hi ha una diferència imperceptible entre els dos colors. |
| impalpable | Tan fi o subtil que gairebé no es pot tocar ni notar. | Una pols impalpable cobria els mobles de la casa abandonada. |
| intangible | Que no es pot tocar; que no té cos físic. | La confiança és un valor intangible però fonamental per a l'empresa. |
| immaterial | Que no té cos físic ni es pot tocar. | La UNESCO protegeix el patrimoni cultural immaterial, com les danses i les festes. |
| incorpori | Que no té substància física, com un esperit o una ombra. | Els fantasmes dels contes són éssers incorporis. |
| eteri | Molt subtil, delicat i lleuger, com si fos d'aire. | La ballarina es movia amb una gràcia etèria. |
| evanescent | Que s'esvaeix o desapareix a poc a poc. | El record del somni era cada vegada més evanescent. |
| fugisser | Que dura molt poc temps i desapareix de seguida. | Va ser una felicitat fugissera, però inoblidable. |
| fugaç | Que dura molt poc. | Vam veure una estrella fugaç i vam demanar un desig. |
| perible | Que pot fer-se malbé o desaparèixer amb el temps. | Els aliments peribles s'han de guardar a la nevera. |
| perdurable | Que es manté al llarg dels segles, sense desaparèixer. | La seva obra ha deixat una empremta perdurable en la literatura. |
| perenne | Que no s'acaba; que té fulles tot l'any. | L'alzina és un arbre de fulla perenne. |
| immortal | Que viu per sempre o que no serà mai oblidat. | Segons la mitologia, els déus grecs eren immortals. |
| sempitern | Que no s'acaba mai i continua igual per sempre. | La seva queixa sempiterna sobre el temps ja cansa tothom. |
| ancestral | Que ve dels avantpassats o d'un temps molt antic. | Al poble encara celebren una festa ancestral del solstici. |
| atàvic | Heretat dels avantpassats llunyans; molt antic i instintiu. | Tenia una por atàvica a la foscor. |
| primigeni | Primer, original, del qual neixen els altres. | Els científics estudien la sopa primigènia on va començar la vida. |
| primordial | Fonamental, més important; també, del principi de tot. | La seguretat dels nens és primordial. |
| arcaic | Molt antic o antiquat. | El text fa servir un vocabulari arcaic que costa d'entendre. |
| vetust | Molt vell i antic. | L'església vetusta del poble necessita una restauració. |
| decrèpit | Que per la vellesa ha perdut les facultats o està en molt mal estat. | La casa estava tan decrèpita que el sostre amenaçava de caure. |
| senil | Propi de la vellesa avançada, especialment quan es perden facultats. | La pèrdua de memòria senil preocupava la família. |
| provecte | Que té una edat molt avançada. | Malgrat la seva edat provecta, continuava escrivint cada dia. |
| ancià | Que té molts anys. | Una dona anciana ens va explicar la història del poble. |
| longeu | Que viu molts anys. | Les tortugues són espècies molt longeves. |
| centenari | Que té cent anys o més. | A la plaça hi ha un plàtan centenari. |
| mil·lenari | Que té mil anys o més. | Les oliveres mil·lenàries del Montsià són un tresor. |
| secular | Que existeix des de fa molt i molt de temps; també, laic. | El roure secular de la plaça és el símbol del poble. |
| immemorial | Tan antic que ningú no en recorda el començament. | Aquest costum es fa des de temps immemorials. |
| inveterat | Molt antic i arrelat; que fa una cosa des de fa molt. | És un lector inveterat: sempre porta un llibre a la bossa. |
| arrelat | Fixat profundament en un lloc, en una persona o en una cultura. | És un costum molt arrelat a les zones rurals. |
| consuetudinari | Basat en el costum i no en una llei escrita. | El dret consuetudinari regulava l'ús de les aigües del riu. |
| tradicionalista | Que defensa mantenir les idees i costums del passat i desconfia dels canvis. | La meva àvia és molt tradicionalista i vol fer el dinar de Nadal com sempre. |
| misoneista | Que rebutja les novetats i els canvis. | El seu caràcter misoneista el feia desconfiar de qualsevol invent. |
| neòfit | Que s'acaba d'incorporar a un grup o a una activitat. | Els membres neòfits del club van rebre una guia de benvinguda. |
| novell | Que fa poc temps que es dedica a una activitat. | És un conductor novell i encara porta la L al cotxe. |
| bisoni | Nou i sense experiència, especialment en l'exèrcit. | Els soldats bisonis no sabien ni muntar la tenda. |
| inexpert | Que encara no té la pràctica ni els coneixements necessaris. | Una cuinera inexperta va cremar l'arròs el primer dia. |
| imberbe | Tan jove que encara no li ha sortit pèl a la cara. | Un noi imberbe va guanyar el campionat d'escacs. |
| impúber | Que encara no ha deixat la infància. | Les lleis protegeixen especialment els menors impúbers. |
| púber | Que ha arribat a l'edat en què el cos deixa de ser d'infant. | El protagonista és un noi púber que descobreix el món. |
| núbil | Que té l'edat adequada per casar-se. | A les novel·les del segle XIX, les filles núbils eren el centre de les intrigues. |
| jovenívol | Que té l'aire, l'energia o l'aspecte propis dels primers anys de la vida adulta. | Malgrat els seus setanta anys, té un esperit jovenívol. |
| aspre | Rugós al tacte; desagradable al gust; poc amable. | Aquesta tovallola és molt aspra i rasca la pell. |
| agre | De gust àcid, com el llimó. | La llet s'ha tornat agra perquè no era a la nevera. |
| acerb | De gust sec i amarg; en sentit figurat, cruel i dur. | Va rebre una crítica acerba per la seva última pel·lícula. |
| punxant | Que té punta i pot ferir; també, dit d'un comentari que molesta. | Els seus comentaris punxants van espatllar el sopar. |
| esmolat | Que té el tall molt fi i preparat per tallar bé. | Compte amb el ganivet, que està molt esmolat. |
| tallant | Que té un fil capaç de partir; també, que respon de manera seca i brusca. | Em va contestar amb un to tallant que em va deixar mut. |
| afilat | Que té el tall o la punta molt fins. | Els gats tenen les ungles molt afilades. |
| rom | Que no té punta ni tall. | Amb aquestes tisores romes no puc tallar res. |
| esmussat | Que ha perdut el tall o la punta. | El ganivet està esmussat i no talla el pa. |
| obtús | Que no té punta; també, lent d'enteniment; dit d'un angle de més de noranta graus. | Un angle obtús és més obert que un angle recte. |
| subtil | Molt fi, delicat o difícil de percebre. | Hi ha una ironia subtil en totes les seves frases. |
| sibil·lí | Misteriós i difícil d'interpretar, com un oracle. | Va respondre amb una frase sibil·lina que ningú no va entendre. |
| críptic | Fosc, difícil d'entendre, com si fos en clau. | Em va deixar un missatge críptic a la nevera. |
| abstrús | Molt difícil de comprendre. | El manual d'instruccions és tan abstrús que ningú no l'entén. |
| hermètic | Tancat del tot; també, impenetrable, difícil d'entendre. | Guarda el cafè en un pot hermètic perquè no perdi l'aroma. |
| esotèric | Ocult, reservat als iniciats; difícil d'entendre. | El llibre parla de pràctiques esotèriques de l'antiguitat. |
| arcà | Secret, misteriós, reservat a pocs. | Els alquimistes guardaven coneixements arcans. |
| recòndit | Molt amagat o retirat. | Es va refugiar en un racó recòndit de la muntanya. |
| ocult | Amagat, que no es veu o no es coneix. | Hi havia una porta oculta darrere la llibreria. |
| furtiu | Que es fa d'amagat. | Li va llançar una mirada furtiva durant la classe. |
| subreptici | Que es fa d'amagat o amb dissimulació. | Va fer un gest subreptici per amagar la carta. |
| clandestí | Que es fa d'amagat, sovint contra la llei. | La policia va tancar un casino clandestí al soterrani. |
| sigil·lós | Que actua en silenci i amb molt de secret. | El gat avançava sigil·lós cap a l'ocell. |
| circumspecte | Prudent, seriós i mesurat en el que fa o diu. | La jutgessa es va mostrar molt circumspecta davant els periodistes. |
| mesurat | Moderat, que no s'excedeix. | La seva resposta va ser mesurada i serena. |
| equànime | Que té un caràcter serè i jutja amb imparcialitat. | Un àrbitre ha de ser equànime amb els dos equips. |
| ponderat | Que actua amb prudència i reflexió; equilibrat. | Va fer una valoració molt ponderada dels pros i els contres. |
| assossegat | Tranquil i calmat, sense cap neguit. | Després del bany, el nadó dormia assossegat. |
| serè | Tranquil; també, dit del cel sense núvols. | La nit era serena i plena d'estrelles. |
| plàcid | Tranquil, agradable i sense sobresalts. | Vam passar una tarda plàcida a la vora del llac. |
| calmós | Que fa les coses lentament i sense presses. | És tan calmós que sempre arriba l'últim. |
| flegmàtic | Que no s'altera fàcilment; impassible. | Fins i tot en plena crisi es va mantenir flegmàtic. |
| impertèrrit | Que no s'espanta ni s'altera davant del perill. | Va continuar el discurs impertèrrit malgrat els crits. |
| impàvid | Sense por davant del perill. | La bombera va entrar impàvida a la casa en flames. |
| imperturbable | Que manté la calma passi el que passi. | L'àvia escoltava les males notícies amb un rostre imperturbable. |
| impassible | Que no mostra cap emoció. | El guàrdia es va quedar impassible davant les bromes dels turistes. |
| estoic | Que suporta el dolor o les dificultats amb fortalesa i sense queixar-se. | Va suportar el dolor de l'operació de manera estoica. |
| letàrgic | Que està en un estat de son profund o de gran manca d'energia. | Després d'aquell dinar tan abundant, l'avi estava letàrgic. |
| somnolent | Que té ganes de dormir i li costa estar atent. | Aquest medicament et pot deixar somnolent. |
| ensopit | Sense ànim ni energia, mig adormit. | Avui el gos està ensopit; potser té febre. |
| adormissat | Que encara no s'ha despertat del tot. | Els passatgers adormissats del primer tren miraven per la finestra. |
| endormiscat | Que acaba de despertar-se i encara té els ulls mig tancats. | Va respondre al telèfon encara endormiscat. |
| pansit | Que ha perdut la frescor i s'ha assecat. | Les flors del gerro ja estan pansides. |
| marcit | Que ha perdut la frescor, el color o la bellesa. | Les fulles marcides de l'enciam van a la brossa. |
| mústic | Que ha perdut la frescor; trist i sense ànim. | Avui et veig una mica mústic; què et passa? |
| decandit | Sense forces ni ànim. | Des que ha tingut la grip està decandit i no té gana. |
| esllanguit | Que ha perdut les forces de mica en mica i sembla trist. | Va tornar del viatge esllanguit i pàl·lid. |
| macilent | Pàl·lid i prim, amb aspecte malaltís. | Tenia la cara macilenta després de tants dies a l'hospital. |
| demacrat | Molt prim i amb mal aspecte, per malaltia o cansament. | Va tornar de l'expedició demacrat i esgotat. |
| escanyolit | Molt prim i poc desenvolupat. | Era un nen escanyolit, però corria més que ningú. |
| esquifit | Petit, escàs o insuficient per al que cal. | Ens van servir una ració molt esquifida. |
| feréstec | Salvatge, poc sociable; també, dit d'un lloc solitari i aspre. | El gat del mas és feréstec i no es deixa tocar. |
| indòmit | Que no es pot domar ni dominar. | Els cavalls indòmits corrien lliures per la plana. |
| indomable | Que no accepta cap control ni autoritat. | Té un caràcter indomable i fa sempre el que vol. |
| rebec | Que no vol obeir; tossut i rebel. | La nena està molt rebeca aquests dies. |
| recalcitrant | Que es resisteix obstinadament a acceptar alguna cosa. | Fins i tot els crítics més recalcitrants van aplaudir l'obra. |
| contumaç | Que persisteix en un error o en una falta. | Era un mentider contumaç i ningú no se'l creia. |
| pertinaç | Molt persistent, que no abandona. | Una tos pertinaç no el deixava dormir. |
| impenitent | Que no es penedeix; que persisteix en un hàbit. | És un golafre impenitent: sempre repeteix les postres. |
| estrafolari | Extravagant i estrany en l'aspecte o en la manera de fer. | Duia un barret lila amb plomes i una jaqueta estrafolària. |
| incorregible | Que no canvia els seus defectes per molt que se l'aconselli. | És un optimista incorregible: sempre veu el got mig ple. |
| irrecuperable | Que s'ha perdut per sempre i no es pot tornar a tenir. | Les dades del disc esborrat són irrecuperables. |
| irremeiable | Que no té cap solució possible. | La pèrdua del bosc va ser irremeiable. |
| irreparable | Que no es pot arreglar ni compensar. | L'incendi va causar danys irreparables al museu. |
| irreversible | Que no pot tornar a l'estat anterior. | L'escalfament global pot tenir efectes irreversibles. |
| irrevocable | Que no es pot anul·lar ni canviar. | La seva decisió és irrevocable: deixa la feina. |
| inapel·lable | Contra el qual no es pot recórrer. | La decisió del jurat és inapel·lable. |
| apodíctic | Que és necessàriament cert i no admet discussió. | Parla sempre amb un to apodíctic, com si no pogués equivocar-se mai. |
| axiomàtic | Evident, que no necessita demostració. | Que el tot és més gran que la part és axiomàtic. |
| tautològic | Que repeteix la mateixa idea amb paraules diferents, sense afegir res. | «Pujar amunt» és una expressió tautològica. |
| redundant | Que repeteix innecessàriament; sobrer. | Aquest paràgraf és redundant perquè diu el mateix que l'anterior. |
| pleonàstic | Que conté paraules innecessàries que reforcen una idea ja expressada. | «Ho vaig veure amb els meus propis ulls» és una frase pleonàstica. |
| prolix | Massa llarg i detallat. | L'informe és tan prolix que ningú no l'ha llegit sencer. |
| verbós | Que parla o escriu amb un excés de paraules. | Un estil tan verbós cansa el lector. |
| grandiloqüent | Que parla o escriu d'una manera exageradament solemne. | Va fer un discurs grandiloqüent ple de paraules buides. |
| altisonant | Que sona molt elevat i pretensiós. | Fa servir títols altisonants per semblar més important. |
| ampul·lós | Exageradament solemne i recarregat en l'estil. | La carta tenia un estil ampul·lós i antiquat. |
| pompós | Que té molta solemnitat i ostentació, de vegades exagerada. | Van fer una cerimònia pomposa per inaugurar el pont. |
| rimbombant | Exageradament vistós o sonor. | Li agraden els noms rimbombants per als seus gossos. |
| emfàtic | Que s'expressa amb força i insistència. | Va dir que no d'una manera molt emfàtica. |
| afectat | Que no és natural i sembla fingit o massa estudiat. | Parla amb un to afectat que molesta tothom. |
| amanerat | Artificial i poc espontani, massa estudiat. | La seva forma de cantar és massa amanerada. |
| carrincló | Cursi, ridícul i de mal gust. | La decoració de la sala era molt carrinclona. |
| cursi | Que pretén ser elegant o refinat però resulta ridícul. | Aquesta postal amb cors i flors és massa cursi. |
| ensucrat | Massa dolç de gust; també, excessivament sentimental. | La pel·lícula té un final massa ensucrat. |
| empalagós | Tan dolç que embafa; massa afectuós. | Aquest pastís de nata és massa empalagós. |
| melós | Molt dolç, de gust o de tracte; de vegades, afectuós en excés. | Li parlava amb una veu melosa per convèncer-la. |
| mel·liflu | Excessivament dolç i suau en la manera de parlar. | Amb un to mel·liflu, el venedor intentava convèncer-nos. |
| llepafils | Que és molt exigent amb el menjar. | El meu fill és tan llepafils que només menja pasta. |
| golut | Que menja molt i amb ganes, sobretot coses dolces. | Ets molt golut: t'has acabat totes les galetes! |
| golafre | Que menja en excés i amb avidesa. | El gos és tan golafre que s'empassa el menjar sense mastegar. |
| voraç | Que menja molt i amb ànsia. | El tauró és un depredador voraç. |
| insaciable | Que no es pot satisfer mai. | Té una curiositat insaciable: ho vol saber tot. |
| famèlic | Que té molta gana; molt prim per manca de menjar. | Un gos famèlic remenava les escombraries. |
| afamat | Que té molta gana. | Després de l'excursió, tots arribàvem afamats. |
| assedegat | Que necessita beure amb urgència. | Els corredors arribaven assedegats a la meta. |
| abeurat | Que ja té la set satisfeta. | Els cavalls, ja abeurats, descansaven a l'ombra. |
| no pas | S'usa per negar amb èmfasi un element concret, sovint en contrast. | Ho ha fet ell, no pas jo. |
| pas | S'usa després d'un verb negat per reforçar la negació. | No és pas tan difícil com sembla. |
| gens ni mica | Expressió que reforça una negació: en absolut, de cap manera. | No m'agrada gens ni mica aquest color. |
| ni poc ni gaire | Expressió que vol dir «en absolut», usada en frases negatives. | No em preocupa ni poc ni gaire el que diguin. |
| ni gota | Expressió que significa «gens», en frases negatives. | Sense ulleres no hi veig ni gota. |
| sinó que | Connector que introdueix una oració que corregeix o amplia una afirmació negativa anterior. | No només va venir, sinó que a més va portar les postres. |
| ans | Connector literari que introdueix una idea oposada a la que s'ha negat. | No ho va fer per mal, ans per ajudar. |
| ans al contrari | Introdueix una idea oposada a l'anterior, que la corregeix. | No estava enfadat, ans al contrari: semblava molt content. |
| ans bé | Connector que introdueix una correcció: més aviat, al contrari. | No és un llibre avorrit, ans bé molt divertit. |
| àdhuc | Fins i tot; s'usa per incloure algú o alguna cosa inesperada. | Tothom va riure, àdhuc el professor més seriós. |
| adés | Fa una estona curta; és d'ús literari. | L'he vist adés al passadís, però ja ha marxat. |
| endemés | A més a més; s'afegeix a allò que ja s'ha dit. | És una feina interessant i, endemés, ben pagada. |
| altrament | D'una altra manera; també, en cas contrari. | Afanya't; altrament, perdrem el tren. |
| dellà | Més enllà, a l'altra banda d'un lloc; és d'ús literari. | Els seus cosins viuen dellà el riu, a la vall del costat. |
| deçà | A la banda més propera, en aquest costat d'un lloc; és d'ús literari. | Els pobles deçà la serra tenen un clima més suau. |
| ençà i enllà | Per tot arreu, en diverses direccions. | Les fulles volaven ençà i enllà empeses pel vent. |
| ultra | A més de; s'usa per afegir un element a un altre. | Ara, ultra la feina de mestra, escriu novel·les. |
| devers | Cap a, en direcció a; també, al voltant d'una hora. | Arribarem devers les cinc de la tarda. |
| pertot | En qualsevol lloc, sense deixar-ne cap. | Hi havia joguines pertot i no es podia ni caminar. |
| pertot arreu | Expressió que vol dir en qualsevol indret, sense excepció. | Després de la festa hi havia papers pertot arreu. |
| onsevulla | En qualsevol lloc, sigui quin sigui. | Et seguiré onsevulla que vagis. |
| quisvulla | Qualsevol persona, sigui qui sigui; és d'ús literari. | Això ho pot entendre quisvulla que tingui una mica de seny. |
| qualsevulla | Forma literària que indica una persona o una cosa indeterminada, sigui quina sigui. | Pots triar qualsevulla dels llibres de la prestatgeria. |
| quelcom | Alguna cosa; és d'ús formal. | Hi ha quelcom que no em quadra en la seva explicació. |
| hom | Pronom literari que designa una persona indeterminada o la gent en general. | Quan hom és jove, creu que ho sap tot. |
| llur | Possessiu de tercera persona del plural: que pertany a ells o a elles. | Els veïns van defensar llur dret a l'aigua del riu. |
| en un tres i no res | Molt de pressa, gairebé instantàniament. | Va endreçar tota l'habitació en un tres i no res. |
| vet aquí | Expressió per presentar o assenyalar una cosa que es diu o es mostra. | I vet aquí com va acabar la història del drac. |
| heus aquí | Expressió literària per presentar o assenyalar alguna cosa. | Doncs heus aquí el problema: no tenim pressupost. |
| de seguida que | Indica que una acció passa immediatament després d'una altra. | Truca'm de seguida que arribis a casa. |
| tan bon punt | Just en el moment en què passa una cosa. | Els alumnes van sortir corrents tan bon punt va sonar el timbre. |
| abans no | Locució temporal que indica que una acció passa prèviament a una altra. | Tanca la porta abans no entri el fred. |
| mentre no | Durant tot el temps en què no passi una cosa. | No sortiràs a jugar mentre no acabis els deures. |
| fins que no | Fins al moment en què passi una cosa. | No me'n vaig fins que no em diguis la veritat. |
| si no és que | Introdueix una excepció: excepte en el cas que. | Vindré demà, si no és que plogui molt. |
| llevat que | Introdueix l'única condició que impediria una cosa. | Farem l'excursió, llevat que faci mal temps. |
| fora que | Indica una excepció: excepte en el cas que passi una cosa. | No et diré res, fora que m'ho preguntis directament. |
| tret de | Indica que algú o alguna cosa queda exclòs d'un grup. | Hi van anar tots, tret de la Marta. |
| sense que | Indica que una acció passa i una altra, esperable, no. | Va sortir de casa sense que ningú se n'adonés. |
| no fos cas que | Introdueix una precaució per evitar un risc possible. | Agafa el paraigua, no fos cas que plogui. |
| no sigui que | Expressa temor o prevenció davant d'una cosa que podria passar. | Parla baix, no sigui que despertis el nadó. |
| com si | Introdueix una comparació amb una situació imaginada. | Em mira com si no m'hagués vist mai. |
| com si res | Sense donar-hi importància, amb tota tranquil·litat. | Va arribar tard i va seure com si res. |
| com qui diu | Expressió que suavitza o aproxima el que es diu: gairebé, per dir-ho d'alguna manera. | Després de tants anys, som, com qui diu, una família. |
| de cua d'ull | Mirant de costat, sense girar el cap. | El va mirar de cua d'ull per veure si l'havia reconegut. |
| per dir-ho així | Expressió que indica que les paraules triades no són del tot exactes. | La reunió va ser, per dir-ho així, una mica tensa. |
| a cor què vols | Expressió que vol dir en gran quantitat, sense límit. | A la festa hi havia menjar a cor què vols. |
| valgui la redundància | Fórmula per excusar-se d'haver repetit una idea o una paraula. | El problema, valgui la redundància, és un problema greu. |
| salvant les distàncies | Reconeixent les grans diferències entre dues coses que es comparen. | El nostre equip del barri juga, salvant les distàncies, com un de primera divisió. |
| mutatis mutandis | Locució llatina que indica que una comparació val si es fan els canvis necessaris. | Aquesta norma s'aplica, mutatis mutandis, als treballadors temporals. |
| grosso modo | Locució llatina: sense entrar en detalls, de manera aproximada. | Això és, grosso modo, el que va passar. |
| ipso facto | Locució llatina: immediatament, pel mateix fet. | Si no pagues la quota, quedes exclòs ipso facto. |
| de facto | Locució llatina: en la realitat, encara que no ho reconegui cap llei. | La germana gran és la cap de facto de la família. |
| de iure | Locució llatina: segons el que estableix la llei. | La finca era seva de iure, però de fet hi vivia un altre. |
| in extremis | Locució llatina: en el darrer instant, quan ja no quedava temps. | Vam agafar el tren in extremis. |
| in situ | Locució llatina: en el lloc on passa o és una cosa. | Els arqueòlegs estudien les restes in situ. |
| sine qua non | Locució llatina per a una condició sense la qual una cosa no és possible. | Parlar anglès és condició sine qua non per a aquesta feina. |
| ad hoc | Locució llatina: creat només per a un cas o un objectiu determinat. | Van crear una comissió ad hoc per organitzar la festa. |
| motu proprio | Locució llatina: per decisió personal, sense que ningú ho demani. | Va dimitir motu proprio, sense cap pressió. |
| per se | Locució llatina: en si, per la seva naturalesa. | Els diners no donen la felicitat per se. |
| stricto sensu | Locució llatina: entenent una paraula en el seu significat més precís i limitat. | El tomàquet, stricto sensu, és una fruita. |
| lato sensu | Locució llatina: entenent una paraula en un significat general i extens. | La família, lato sensu, inclou cosins, oncles i padrins. |
| a fortiori | Locució llatina: amb més motiu encara. | Si els adults s'hi avorreixen, els nens s'hi avorriran a fortiori. |
| ex professo | Locució llatina: a propòsit, deliberadament. | Va venir ex professo per veure't. |
| sui generis | Locució llatina: únic en el seu tipus, molt particular. | Té un sentit de l'humor molt sui generis. |
| statu quo | Situació existent en un moment determinat, que alguns volen mantenir. | Molts prefereixen mantenir el statu quo i no arriscar-se. |
| tot just | Fa molt poc temps; també, gairebé no. | Hem arribat tot just fa cinc minuts. |
| a penes | Gairebé no, amb molta dificultat. | Amb aquesta boira, a penes es veu la carretera. |
| amb prou feines | Molt poc, només una mica, i amb esforç. | Fa tanta calor que amb prou feines puc dormir. |
| de pas | Aprofitant l'ocasió o el trajecte per fer una altra cosa. | Vaig a la farmàcia i, de pas, compraré el diari. |
| d'any en any | Cada vegada que passa un període de dotze mesos. | La festa del poble creix d'any en any. |
| a la impensada | De sobte, quan menys s'espera. | La tempesta va arribar a la impensada. |
| a l'improvís | Sense haver-ho preparat abans; de sobte. | Va haver de fer el discurs a l'improvís. |
| al cap de poc | Quan havia passat una estona breu. | Va marxar i, al cap de poc, va tornar amb un ram de flors. |
| al cap d'una estona | Quan ha passat un temps no gaire llarg. | Primer va plorar, però al cap d'una estona ja reia. |
| a la vetlla de | Just abans d'un fet o d'una data important. | Els nervis van augmentar a la vetlla de l'examen final. |
| en vigílies de | En els dies immediatament anteriors a una data o un fet. | Els carrers s'omplen de gent en vigílies de Nadal. |
| a les acaballes de | En la part final d'un període o d'un procés. | Vam anar a la platja a les acaballes de l'estiu. |
| a les beceroles | Al començament d'un aprenentatge, sabent només el més bàsic. | En programació, encara estic a les beceroles. |
| a l'avantguarda | En la posició més avançada o innovadora d'un camp. | Aquest hospital és a l'avantguarda de la recerca mèdica. |
| a mercè de | Totalment sotmès a la voluntat o a la força d'algú o d'alguna cosa. | Sense rems, la barca va quedar a mercè de les onades. |
| a l'abast de | En un lloc o en una situació on es pot aconseguir o tocar. | Ara els llibres digitals són a l'abast de tothom. |
| a recer de | Protegit del vent, de la pluja o d'un perill. | Vam esperar a recer de la pluja sota un pont. |
| a redós de | Arrecerat al costat d'una cosa que protegeix. | El poble va créixer a redós de la muntanya. |
| a l'empara de | Sota la protecció o amb el suport d'algú o d'alguna cosa. | L'associació va néixer a l'empara de l'ajuntament. |
| a l'ombra de | Sota la influència d'algú més important, sense destacar-hi. | Va treballar molts anys a l'ombra de un gran director. |
| sota l'ègida de | Amb la protecció, el suport o el patrocini d'una institució. | El congrés es va fer sota l'ègida de la universitat. |
| la desmesura | Excés, manca de moderació en allò que es fa o es diu. | La desmesura dels seus plans va acabar en fracàs. |
| l'escreix | Quantitat que sobrepassa allò que cal. | Va complir els objectius amb escreix. |
| el capteniment | Manera de comportar-se una persona en una situació. | El seu capteniment durant la crisi va ser exemplar. |
| el capficament | Preocupació persistent que no deixa pensar en res més. | El capficament pels exàmens no el deixava dormir. |
| la cabòria | Pensament que preocupa i fa donar voltes a una idea. | No hi pensis més; treu-te aquesta cabòria del cap. |
| l'entelèquia | Cosa irreal que només existeix en la imaginació. | La ciutat perfecta que descriu és una entelèquia. |
| el miratge | Il·lusió òptica en què es veu aigua o objectes que no hi són; il·lusió enganyosa. | Al desert, el viatger va veure un llac que era només un miratge. |
| el subterfugi | Excusa o recurs enginyós per evitar una obligació. | Va trobar un subterfugi per no haver de pagar la multa. |
| l'artifici | Recurs enginyós; també, cosa feta amb habilitat per enganyar o impressionar. | El truc del mag es basa en un artifici senzill però eficaç. |
| l'estratagema | Engany hàbil per aconseguir un objectiu. | Va fer servir una estratagema per entrar al concert sense pagar. |
| l'ardit | Recurs astut per aconseguir alguna cosa. | Amb un ardit enginyós, va convèncer el seu pare. |
| l'artimanya | Truc o engany fet amb astúcia. | Totes les seves artimanyes no van servir de res. |
| la martingala | Truc astut per aconseguir alguna cosa, sovint amb engany. | Aquesta oferta és una martingala per fer-te comprar més. |
| la maquinació | Pla secret per perjudicar algú. | Una maquinació dels seus rivals li va fer perdre el càrrec. |
| la conxorxa | Acord secret entre diverses persones per fer alguna cosa no permesa. | Els germans van fer una conxorxa per amagar les notes als pares. |
| la confabulació | Pacte secret de diverses persones contra algú. | La novel·la gira al voltant d'una confabulació contra el rei. |
| el complot | Pla secret contra algú, sovint contra un poder. | Els conspiradors van preparar un complot per robar la corona. |
| la insídia | Parany o engany per perjudicar algú; també, paraula malintencionada. | Va respondre amb calma a totes les insídies del rival. |
| el parany | Trampa per caçar animals; engany per atrapar algú. | Va caure en el parany i va confessar sense voler. |
| l'emboscada | Atac per sorpresa des d'un lloc amagat. | Els soldats van caure en una emboscada al bosc. |
| la celada | Atac des d'un amagatall; parany. | Els bandolers van preparar una celada al pas del camí ral. |
| la falòrnia | Mentida, notícia falsa o exagerada. | Tot allò del tresor amagat era una falòrnia. |
| l'impostor | Persona que es fa passar per qui no és. | Aquell metge era un impostor que no havia estudiat mai medicina. |
| la impostura | Engany de qui es fa passar per qui no és. | La impostura es va descobrir quan li van demanar el títol. |
| el farsant | Persona que fingeix el que no és o el que no sent. | És un farsant: diu que l'ajuda, però només pensa en ell. |
| el fariseisme | Hipocresia; actitud de qui aparenta virtut sense tenir-ne. | Critica el fariseisme dels qui prediquen una cosa i en fan una altra. |
| el cofoisme | Satisfacció excessiva amb un mateix i amb el que es té. | El cofoisme ha impedit que l'empresa millori. |
| l'autocomplaença | Satisfacció excessiva amb els propis actes. | L'entrenador va advertir l'equip contra l'autocomplaença després de la victòria. |
| la displicència | Indiferència freda i desdenyosa. | Va escoltar les queixes amb displicència, sense mirar-nos. |
| el desdeny | Menyspreu, falta d'interès o d'estima. | Mirava el menjar de la cantina amb desdeny. |
| la desconsideració | Manca de respecte o d'atenció envers algú. | No avisar que no vindries va ser una desconsideració. |
| la ingratitud | Manca d'agraïment cap a qui ens ha fet un favor. | La seva ingratitud després de tot el que havíem fet ens va doldre. |
| la perfídia | Deslleialtat, traïció a la confiança. | La perfídia del conseller va sorprendre el rei. |
| la felonia | Traïció o acció deslleial envers algú a qui es devia fidelitat. | A l'edat mitjana, trair el senyor era una felonia greu. |
| la vilania | Acció baixa i menyspreable. | Enganyar una persona gran és una vilania. |
| la canallada | Acció pròpia d'una persona dolenta. | Deixar el gos abandonat a la carretera va ser una canallada. |
| la malifeta | Acció dolenta o entremaliadura. | Els nens van confessar la malifeta: havien trencat el vidre. |
| la vel·leïtat | Voluntat feble o capritx passatger que no arriba a fer-se realitat. | Les seves vel·leïtats d'aprendre piano van durar una setmana. |
| la luxúria | Exuberància, abundància excessiva; també, desig sensual desmesurat. | La luxúria de la vegetació tropical ens va meravellar. |
| l'enfilall | Sèrie llarga de coses, fets o paraules seguits. | Va deixar anar un enfilall d'excuses poc creïbles. |
| la voluptuositat | Plaer intens dels sentits. | Assaboria la xocolata amb voluptuositat. |
| la sensualitat | Capacitat de gaudir dels plaers dels sentits; també, atractiu físic. | La sensualitat dels colors i les olors defineix la seva pintura. |
| la reminiscència | Record vague d'una cosa passada; també, influència d'una obra anterior. | La melodia té reminiscències de música popular. |
| la clarividència | Capacitat d'entendre amb lucidesa una situació i preveure'n les conseqüències. | Va analitzar la crisi amb una clarividència admirable. |
| la castedat | Virtut de qui s'absté dels plaers sensuals; puresa. | Els monjos d'aquell orde fan vot de pobresa, obediència i castedat. |
| la pudícia | Discreció i reserva en tot el que fa referència al propi cos. | Per pudícia, es va tapar amb la tovallola. |
| el pudor | Vergonya o reserva davant de coses íntimes. | Li feia pudor parlar dels seus sentiments en públic. |
| la decència | Dignitat i correcció en els actes i les paraules. | Una mica de decència, si us plau: no cridis a la biblioteca. |
| l'obscenitat | Qualitat del que és groller i ofèn el bon gust i el respecte. | Malbaratar tant de menjar és una obscenitat. |
| la gatzara | Alegria sorollosa de molta gent. | Des del carrer se sentia la gatzara de la festa. |
| la procacitat | Desvergonyiment i insolència en el tracte o en les paraules. | Va respondre al professor amb una procacitat que va sorprendre tothom. |
| la bohèmia | Forma de vida lliure i desordenada, pròpia d'alguns artistes. | Als anys vint, va viure la bohèmia de París amb altres pintors joves. |
| el diletant | Persona que es dedica a un art o a una ciència per afició, sense ser-ne professional. | No es considera un expert en música, sinó un simple diletant. |
| el diletantisme | Actitud de qui es dedica a moltes coses per afició, sense aprofundir-hi. | Li van retreure el diletantisme de la seva recerca, massa superficial. |
| l'esnobisme | Admiració exagerada per tot el que està de moda o sembla distingit. | Pagar tant per aquell cafè és pur esnobisme. |
| el nou ric | Persona que ha guanyat molts diners de sobte i els exhibeix sense gust. | Es va comprar un cotxe daurat, com un autèntic nou ric. |
| la burgesia | Classe social formada per comerciants, industrials i professionals benestants. | La burgesia industrial va construir grans cases a l'Eixample. |
| la menestralia | Classe social formada pels artesans i els petits comerciants. | La menestralia de Barcelona omplia els teatres populars al segle XIX. |
| el menestral | Artesà que treballa en un ofici manual pel seu compte. | El menestral tenia el taller als baixos de casa seva. |
| l'aristocràcia | Classe social formada per la noblesa. | L'aristocràcia de la cort vivia en palaus luxosos. |
| la plebs | Classe social més baixa a l'antiga Roma; poble menut. | A l'antiga Roma, la plebs reclamava pa i espectacles. |
| la xusma | Conjunt de gent considerada vulgar o menyspreable; és un mot despectiu. | Al conte, el pirata anomenava xusma la seva pròpia tripulació. |
| la gentussa | Conjunt de persones considerades dolentes o de poca categoria; és despectiu. | El protagonista, molt esnob, tracta de gentussa tothom que no és ric. |
| la gernació | Gran multitud de persones. | Una gernació esperava l'arribada dels Reis a la plaça. |
| la munió | Gran quantitat de persones o de coses. | Una munió de turistes omplia el carrer. |
| l'eixam | Conjunt d'abelles amb la seva reina; també, multitud. | Un eixam d'abelles s'havia instal·lat a la xemeneia. |
| l'estol | Grup nombrós de persones, animals o vaixells. | Un estol d'ànecs volava cap al sud. |
| l'esbart | Grup d'ocells, d'animals o de persones que van junts; també, grup de dansa. | Un esbart de pardals picotejava les engrunes. |
| la cohort | Unitat de l'exèrcit romà; també, grup nombrós de persones. | El cantant arribava sempre amb una cohort de fans. |
| el seguici | Conjunt de persones que acompanyen algú important. | La reina va entrar a la sala amb tot el seu seguici. |
| la comitiva | Grup de persones que acompanyen algú en un acte. | La comitiva nupcial va sortir de l'ajuntament entre aplaudiments. |
| la processó | Desfilada solemne de gent en filera, sovint en una celebració religiosa. | La processó de Setmana Santa passa pel carrer Major. |
| l'aplec | Trobada de molta gent en un lloc per celebrar una festa. | Cada maig, el poble fa un aplec a l'ermita de la muntanya. |
| el romiatge | Viatge a un santuari per devoció; pelegrinatge. | Cada any fan un romiatge a peu fins a Montserrat. |
| la peregrinació | Viatge a un lloc sagrat o important; també, anada per molts llocs. | El Camí de Sant Jaume és una peregrinació molt coneguda. |
| el pelegrí | Persona que viatja a peu a un lloc sagrat. | Un pelegrí ens va demanar aigua al Camí de Sant Jaume. |
| el santuari | Lloc de culte molt venerat; també, lloc protegit. | Aquella reserva és un santuari per als ocells migratoris. |
| l'ermita | Petita església aïllada, generalment fora del poble. | Vam pujar a l'ermita dalt del turó. |
| l'ermità | Persona que viu sola en un lloc apartat, dedicada a la vida espiritual. | Un ermità vivia a la cova de la muntanya. |
| el cenobi | Comunitat de monjos que viuen junts; edifici on viuen. | Els monjos del cenobi fan formatge i mel. |
| el monestir | Edifici on viu una comunitat religiosa sota una regla. | El monestir de Poblet és Patrimoni de la Humanitat. |
| la cripta | Espai subterrani d'una església. | Sota l'altar hi ha una cripta medieval. |
| l'absis | Part semicircular del darrere d'una església. | Les pintures romàniques de l'absis de Sant Climent de Taüll són famoses. |
| el campanar | Torre d'una església on es pengen els instruments que toquen les hores. | Des del campanar es veu tot el poble. |
| el retaule | Obra decorativa darrere l'altar, amb pintures o escultures. | El retaule gòtic de l'església té més de vint escenes pintades. |
| la vidriera | Finestral fet de peces de colors que formen figures quan hi passa la llum. | La llum entrava per la vidriera i pintava el terra de colors. |
| el rosetó | Finestral rodó d'una església, decorat amb vitralls. | El rosetó de la catedral sembla una flor gegant de colors. |
| la gàrgola | Canal de pedra, sovint en forma de monstre, per on surt l'aigua de la teulada. | Una gàrgola en forma de drac treia aigua quan plovia. |
| el capitell | Part superior d'una columna, sovint decorada. | El capitell de la columna representa escenes de la Bíblia. |
| l'arcada | Conjunt d'arcs; també, cadascun d'aquests arcs. | Passejàvem sota l'arcada de la plaça Major. |
| la volta | Sostre en forma de corba d'un edifici; també, passeig curt. | La volta de la catedral fa més de trenta metres d'alçada. |
| la cúpula | Sostre en forma de mitja esfera que cobreix un edifici. | La cúpula del Panteó de Roma té un forat al centre. |
| el frontó | Coronament triangular d'una façana. | El frontó del temple grec està decorat amb escultures. |
| la balustrada | Barana formada per petites columnes. | Ens vam recolzar a la balustrada del balcó. |
| la cornisa | Part sortint que corona la part alta d'una façana. | Els coloms descansaven a la cornisa de l'edifici. |
| el fris | Franja decorativa horitzontal en una paret o en un edifici. | El fris del Partenó representa una gran processó. |
| escarnir | Burlar-se d'algú de manera cruel; imitar-lo per fer riure. | No està bé escarnir els companys per la seva manera de parlar. |
| befar-se | Burlar-se d'algú amb menyspreu. | Al conte, els animals es befaven de la tortuga, fins que va guanyar la cursa. |
| mofar-se | Riure's d'algú amb menyspreu. | No et mofis dels altres; a tu també et pot passar. |
| burlar-se | Riure's d'algú o d'alguna cosa. | Es va burlar-se de la meva idea, però al final la va copiar. |
| desdenyar | Tractar amb menyspreu; considerar indigne. | Va desdenyar l'oferta perquè la trobava poc seriosa. |
| vilipendiar | Ofendre algú tractant-lo amb menyspreu públicament. | La premsa va vilipendiar l'artista abans de reconèixer-ne el talent. |
| vituperar | Criticar durament algú o alguna cosa. | Els crítics van vituperar la novel·la, però el públic la va adorar. |
| execrar | Rebutjar una cosa amb horror i condemnar-la de manera solemne. | Tot el veïnat va execrar aquell acte de vandalisme. |
| abominar | Sentir un rebuig molt fort cap a algú o alguna cosa. | La meva àvia abomina els telèfons mòbils a taula. |
| abjurar | Renunciar solemnement a una creença o a una idea. | Galileu va haver d'abjurar les seves teories. |
| apostatar | Renunciar públicament a una religió, a un partit o a unes idees. | Al llibre, el protagonista decideix apostatar de les idees de joventut. |
| capbussar-se | Ficar-se dins de l'aigua amb el cap per davant. | Els nens es van capbussar-se des de la roca. |
| submergir-se | Ficar-se del tot sota un líquid; també, dedicar-se a fons a una cosa. | Els bussejadors es van submergir-se fins a trenta metres. |
| endinsar-se | Penetrar profundament en un lloc o en un tema. | Els excursionistes es van endinsar-se al bosc. |
| aprofundir | Estudiar una cosa amb més detall; també, cavar més avall. | Vull aprofundir en l'estudi de la història medieval. |
| capficar-se | Preocupar-se excessivament per una cosa. | No et capfiquis per l'examen; ho faràs bé. |
| amoïnar-se | Preocupar-se per alguna cosa. | No t'amoïnis: arribarem a temps. |
| neguitejar-se | Inquietar-se i posar-se nerviós per alguna cosa. | Es neguiteja cada vegada que el tren va tard. |
| cavil·lar | Pensar insistentment en una cosa, donant-hi voltes. | Es va passar la nit cavil·lant sobre què havia de fer. |
| rumiar | Pensar amb calma una cosa abans de decidir; també, remugar els animals. | Deixa'm rumiar la proposta fins demà. |
| elucubrar | Fer teories o reflexions complicades, sovint sense base. | Els fans van elucubrar mil teories sobre el final de la sèrie. |
| divagar | Apartar-se del tema principal en parlar o en escriure. | Quan explica una cosa, sempre acaba divagant. |
| desvariejar | Dir o fer coses sense sentit. | Amb la febre tan alta, l'avi desvariejava. |
| delirar | Tenir idees o visions falses per una malaltia; també, dir coses absurdes. | El pacient va delirar tota la nit per la febre. |
| al·lucinar | Tenir visions; col·loquialment, quedar molt sorprès. | Vaig al·lucinar quan vaig veure el preu del pis. |
| somiejar | Imaginar coses agradables estant despert, deixant volar la imaginació. | Li agrada somiejar amb viatges a països llunyans. |
| fantasiejar | Deixar anar la imaginació i inventar situacions que no són reals. | De petit, es passava hores fantasiejant que era un pirata. |
| estimbar-se | Caure per un precipici. | El cotxe va sortir de la carretera i es va estimbar-se pel barranc. |
| esllavissar-se | Lliscar i caure terra o roques per un pendent. | Després de la pluja, el marge es va esllavissar-se sobre el camí. |
| ensorrar-se | Caure una construcció; també, perdre l'ànim del tot. | El pont vell es va ensorrar-se amb la riuada. |
| enfonsar-se | Anar cap avall dins d'un líquid o d'una superfície tova; també, desanimar-se. | El vaixell es va enfonsar-se en pocs minuts. |
| esfondrar-se | Caure una estructura; també, perdre les forces. | La teulada del graner es va esfondrar-se pel pes de la neu. |
| esmunyir-se | Escapar-se lliscant; sortir d'amagat. | El gat es va esmunyir-se entre les cames de la gent. |
| esquitllar-se | Escapar-se discretament, sense fer-se notar. | Es va esquitllar-se de la reunió sense que ningú se n'adonés. |
| esmerçar | Invertir diners, temps o esforç en una cosa. | Han esmerçat molts diners en la restauració de l'església. |
| escaure's | Ser adequat; també, coincidir en una data. | Aquest any, Sant Joan s'escau en dissabte. |
| pertocar | Correspondre a algú una cosa. | Avui et pertoca a tu rentar els plats. |
| atànyer | Fer referència a algú o correspondre-li. | Aquest assumpte no t'atany gens, així que no t'hi fiquis. |
| concernir | Afectar algú o fer-hi referència. | Aquestes normes concerneixen tots els treballadors. |
| pervenir | Arribar a algú una cosa, sobretot per herència. | La casa li va pervenir per herència de la seva tieta. |
| de valent | Amb molta força, molt intensament. | Ahir a la nit va ploure de valent. |
| a raig fet | Abundantment i sense interrupció, com l'aigua d'una font. | Els diners entraven a raig fet al negoci. |
| de grat | Voluntàriament, amb gust i bona disposició. | T'ajudaré de grat amb la mudança. |
| de mal grat | Sense ganes, a disgust. | Va acceptar la decisió de mal grat. |
| a pler | Còmodament, amb tot el temps i la tranquil·litat que es vulgui. | Aquí podràs llegir a pler tota la tarda. |
| a voler | En gran quantitat, sense límits. | Aquest estiu, a l'hort hi ha tomàquets a voler. |
| a dir veritat | Fórmula per presentar una afirmació sincera, de vegades inesperada. | No m'ha agradat gaire, a dir veritat. |
| fil per randa | Amb tota mena de detalls, sense ometre res. | Ens va explicar el viatge fil per randa. |
| pam a pam | Minuciosament, sense deixar ni un racó per mirar. | Van registrar la casa pam a pam buscant les claus. |
| de cap a cap | Des del principi fins al final. | Vaig llegir el llibre de cap a cap en un sol dia. |
| d'esquitllentes | De biaix, fregant lleugerament; també, de manera dissimulada. | La pilota va tocar el porter d'esquitllentes i va entrar a la porteria. |
| d'amagat | Sense que els altres ho vegin o ho sàpiguen. | Es menjava les galetes d'amagat de la seva mare. |
| a la fresca | A l'aire lliure, sobretot en les nits d'estiu. | A l'estiu sopem a la fresca al pati. |
| a la intempèrie | A l'aire lliure, sense res que protegeixi del temps. | Van passar la nit a la intempèrie perquè no trobaven refugi. |
| ulteriorment | Més tard, en un moment posterior; s'usa en registre formal. | Les dades s'analitzaran ulteriorment al laboratori. |
| la governabilitat | Possibilitat de dirigir un país o una institució amb estabilitat. | Sense majoria al Parlament, la governabilitat es fa molt complicada. |
| la contemporaneïtat | Qualitat del que pertany a l'època actual o hi té relació. | L'exposició reflexiona sobre la contemporaneïtat de l'obra de Miró. |
| la desgravació | Reducció d'una quantitat de la part d'impostos que cal pagar. | Pots aplicar-te una desgravació per la compra de llibres de text. |
| el sobreseïment | Decisió judicial de suspendre o tancar un procés per falta de proves. | Per manca de proves, el jutge va decretar el sobreseïment del cas. |
| la morositat | Retard en el pagament d'un deute o d'una obligació. | La morositat dels clients ha posat en perill la petita empresa. |
| abúlic | Que no té voluntat ni energia per actuar o decidir. | Un estat abúlic i trist pot ser senyal que cal demanar ajuda. |
| fefaent | Que demostra de manera clara i segura la veritat d'una cosa. | No hi ha cap prova fefaent que demostri que hi va ser. |
Deu paraules al dia: set de noves i tres de repàs. Les que falles tornen més sovint. Quan encertes tot el nivell, passes al següent.