Vocabulari de català · C1

Aquestes són les 990 paraules que s’ensenyen als cursos i manuals de català de nivell C1 (Avançat). Cada una té una definició i una frase d’exemple en català, sense traducció: com aprenen els nadius.

Aprèn aquestes paraules gratis, deu al dia

Paraula	Significat	Exemple
l'abstracció	Operació mental que separa una qualitat d'un objecte per pensar-la de manera general.	Per entendre l'àlgebra cal una certa capacitat d'abstracció.
la síntesi	Exposició breu que recull les idees principals d'un text o d'un tema.	Al final del capítol hi ha una síntesi* dels punts clau.*
la categoria	Cadascun dels grups en què s'ordenen coses que comparteixen unes mateixes característiques.	Aquesta pel·lícula ha guanyat el premi en la categoria* de millor guió.*
la tipologia	Estudi o conjunt dels diferents tipus en què es pot dividir una realitat.	L'arquitecta va analitzar la tipologia* d'habitatges del barri antic.*
la taxonomia	Ciència que ordena i anomena de manera sistemàtica els éssers vius o altres elements.	Linné va crear la base de la taxonomia* moderna de les plantes.*
la classificació	Ordenació d'elements en grups segons un criteri, o llista que en resulta.	El nostre equip ocupa el tercer lloc de la classificació* general.*
la jerarquització	Acció d'ordenar elements segons la seva importància o el seu rang.	La jerarquització* de les prioritats ens va ajudar a treballar millor.*
la sistematització	Acció d'organitzar un conjunt de dades o tasques seguint un mètode ordenat i coherent.	La sistematització* dels arxius ha facilitat molt la recerca.*
la conceptualització	Acció de formar una idea abstracta i precisa d'una realitat complexa.	La conceptualització* del projecte va ser la fase més difícil.*
el concepte	Idea abstracta que la ment forma d'una cosa o d'un fenomen.	El professor ens va explicar el concepte* de democràcia amb exemples.*
la noció	Coneixement bàsic o idea general que es té sobre una cosa.	Té una noció* molt vaga de com funciona un ordinador per dins.*
el postulat	Principi que s'accepta com a punt de partida d'una teoria sense demostrar-lo.	Aquesta teoria parteix d'un postulat* que molts científics qüestionen.*
l'axioma	Proposició tan evident que s'admet sense demostració i serveix de base per raonar.	Euclides va construir la seva geometria a partir d'un axioma* molt senzill.*
el corol·lari	Conseqüència que es dedueix fàcilment d'allò que s'ha demostrat abans.	Com a corol·lari* del teorema, sabem que la suma sempre és parell.*
el supòsit	Idea que es dona per certa per poder raonar o actuar a partir d'ella.	Treballem sobre el supòsit* que el pressupost no canviarà.*
la conjectura	Opinió o hipòtesi formada a partir d'indicis, sense proves segures.	De moment, la causa de l'avaria és només una conjectura.
l'aproximació	Resultat o càlcul que s'acosta molt al valor exacte, sense ser-ho del tot.	Aquesta xifra és només una aproximació, no un recompte exacte.
la metodologia	Conjunt de mètodes i procediments que es fan servir en una recerca o activitat.	La tesi explica amb detall la metodologia* utilitzada en l'estudi.*
el procediment	Manera establerta de fer una cosa seguint uns passos determinats.	Per renovar el carnet cal seguir un procediment* força llarg.*
el protocol	Conjunt de normes que indiquen com s'ha d'actuar en una situació concreta.	L'hospital va activar el protocol* d'emergència en pocs minuts.*
la pauta	Model o criteri que serveix de guia per fer alguna cosa.	La mestra ens va donar una pauta* per redactar l'informe.*
la directriu	Instrucció general que marca la línia que cal seguir en una activitat.	L'empresa ha enviat una nova directriu* sobre el teletreball.*
la norma tècnica	Document oficial que fixa requisits i especificacions que ha de complir un producte o servei.	Aquests endolls compleixen la norma tècnica* europea de seguretat.*
l'estàndard	Model o nivell de qualitat que es pren com a referència comuna.	Aquest hotel ofereix un estàndard* de servei molt alt.*
la referència	Indicació d'una font o d'un document on es pot trobar informació.	Al peu de pàgina hi ha la referència* completa de l'article.*
la bibliografia	Llista de llibres i articles consultats o recomanats sobre un tema.	Al final del treball cal afegir la bibliografia* ordenada alfabèticament.*
la cita textual	Fragment copiat exactament d'un autor i reproduït entre cometes.	Has de posar la cita textual* entre cometes i indicar-ne l'autor.*
l'apèndix	Part afegida al final d'un llibre o document amb informació complementària.	Les taules completes es poden consultar a l'apèndix* del llibre.*
l'annex	Document que s'adjunta a un altre principal per completar-lo.	El contracte inclou un annex* amb les condicions de pagament.*
l'índex	Llista ordenada dels capítols o temes d'un llibre amb el número de pàgina.	Busca a l'índex* en quina pàgina comença el tercer capítol.*
la ponència	Exposició oral d'un tema davant d'un públic especialitzat, en un congrés o jornada.	La seva ponència* sobre energia solar va despertar molt d'interès.*
el ponent	Persona que presenta una exposició en un congrés o en unes jornades.	Després de la conferència, el ponent* va respondre les preguntes del públic.*
el simposi	Reunió d'especialistes per exposar i debatre sobre un tema concret.	La universitat organitza un simposi* internacional sobre canvi climàtic.*
el doctorand	Persona que prepara una tesi per obtenir el grau acadèmic més alt de la universitat.	El doctorand* defensarà la tesi davant del tribunal la setmana vinent.*
el catedràtic	Professor universitari que ocupa la plaça de màxima categoria en una matèria.	El catedràtic* d'història medieval va jubilar-se després de quaranta anys.*
el docent	Persona que es dedica a ensenyar en una escola, institut o universitat.	Cada docent* del centre ha rebut formació en eines digitals.*
el pedagog	Especialista en els mètodes i la teoria de l'educació.	Un pedagog* va assessorar l'escola en el nou projecte educatiu.*
la pedagogia	Ciència que estudia l'educació i els mètodes d'ensenyament.	Va estudiar pedagogia* perquè volia millorar les escoles rurals.*
la didàctica	Part de l'educació que estudia les tècniques i mètodes per ensenyar una matèria.	Aquest curs tracta de la didàctica* de les matemàtiques a primària.*
la psicologia	Ciència que estudia la ment, les emocions i el comportament de les persones.	La meva germana fa la carrera de psicologia* a Barcelona.*
la sociologia	Ciència que estudia les societats humanes i les relacions entre grups.	Segons la sociologia, les xarxes socials han canviat la manera de relacionar-nos.
la filosofia	Disciplina que reflexiona sobre el coneixement, l'existència, la moral i el sentit de la vida.	A classe de filosofia* vam llegir textos de Plató.*
l'antropologia	Ciència que estudia l'ésser humà, les seves cultures i les seves formes de vida.	Va fer treball de camp d'antropologia* en un poble dels Andes.*
la lingüística	Ciència que estudia les llengües i el llenguatge humà.	La lingüística* estudia com canvien les llengües amb el pas del temps.*
la filologia	Estudi d'una llengua i de la seva literatura a partir dels textos escrits.	Es va llicenciar en filologia* catalana i ara fa de correctora.*
la jurisprudència	Conjunt de sentències dels tribunals que serveixen de criteri per resoldre casos semblants.	L'advocada va citar la jurisprudència* del Tribunal Suprem en la defensa.*
la dialèctica	Art de raonar i de discutir contraposant arguments.	Domina la dialèctica* i sempre troba la resposta adequada en un debat.*
la retòrica	Art d'usar el llenguatge de manera eficaç per convèncer o commoure.	El discurs tenia molta retòrica, però poques propostes concretes.
l'oratòria	Art de parlar en públic amb claredat i capacitat de convèncer.	Va fer un curs d'oratòria* per perdre la por de parlar en públic.*
l'eloqüència	Facilitat per expressar-se amb paraules de manera convincent i bella.	Ens va convèncer a tots amb la seva eloqüència* natural.*
la persuasió	Capacitat d'aconseguir que algú pensi o faci alguna cosa amb arguments.	Amb paciència i persuasió, va aconseguir que el seu fill tastés la verdura.
la fal·làcia	Raonament que sembla vàlid però que és enganyós o incorrecte.	Dir que una cosa és bona perquè és antiga és una fal·làcia.
el sofisme	Argument fals presentat amb aparença de veritat per enganyar.	El seu raonament semblava sòlid, però era un sofisme* molt hàbil.*
el biaix	Tendència a interpretar les coses de manera parcial, que pot distorsionar un judici.	L'enquesta tenia un biaix* perquè només preguntava a gent jove.*
la subjectivitat	Qualitat del que depèn de l'opinió o dels sentiments personals de cadascú.	En les crítiques de cinema sempre hi ha una mica de subjectivitat.
l'objectivitat	Qualitat de qui jutja els fets tal com són, sense deixar-se influir pels sentiments.	Un bon periodista ha d'informar amb objectivitat* i rigor.*
la imparcialitat	Actitud de qui jutja sense afavorir cap de les parts.	L'àrbitre va actuar amb total imparcialitat* durant el partit.*
la neutralitat	Situació de qui no pren partit per cap dels bàndols en un conflicte.	Suïssa és coneguda per la seva neutralitat* en els conflictes internacionals.*
l'equidistància	Posició de qui manté la mateixa distància respecte de dues opinions oposades.	El mediador va mantenir una estricta equidistància* entre els dos veïns.*
la proporcionalitat	Relació adequada entre dues coses, com ara una falta i la seva sanció.	La sanció ha de respectar el principi de proporcionalitat.
la correlació	Relació mútua entre dos fenòmens que varien alhora.	Hi ha una correlació* clara entre les hores de son i el rendiment escolar.*
la causalitat	Relació entre un fet i allò que el provoca.	Que dues coses passin juntes no demostra cap causalitat* entre elles.*
la casuística	Conjunt de casos particulars que es poden donar en una matèria.	La casuística* és tan variada que cada sol·licitud s'estudia per separat.*
el marge d'error	Diferència màxima que s'accepta entre un resultat calculat i el valor real.	L'enquesta té un marge d'error* del tres per cent.*
la desviació	Allunyament d'un valor, d'una direcció o d'una norma establerta.	Hi ha hagut una desviació* important respecte del pressupost inicial.*
la paràlisi	Aturada total d'una activitat, que queda sense moviment ni avenços.	La vaga de transports va provocar la paràlisi* de la ciutat.*
l'estancament	Situació en què una cosa deixa d'avançar o de créixer.	Després d'anys de creixement, l'empresa viu un cert estancament.
la recuperació	Retorn a un estat normal o bo després d'una crisi o malaltia.	Els experts preveuen una recuperació* lenta del turisme.*
la remuntada	Reacció d'un equip o persona que supera un resultat desfavorable.	L'equip va fer una remuntada* espectacular en els últims minuts.*
la represa	Acció de tornar a començar una activitat que s'havia interromput.	La represa* de les classes serà el dilluns després de vacances.*
el repunt	Augment lleuger i sobtat d'un valor després d'un període de baixada.	Aquest mes hi ha hagut un repunt* dels contagis de grip.*
l'alça	Pujada del preu o del valor d'alguna cosa.	Els carburants han experimentat una forta alça* aquest hivern.*
el desequilibri	Falta de proporció o d'estabilitat entre diverses parts.	Hi ha un desequilibri* entre l'oferta i la demanda d'habitatge.*
l'asimetria	Falta de correspondència entre les dues parts d'una cosa.	Les dues parts del contracte tenien una gran asimetria* d'informació.*
la disparitat	Diferència notable entre coses que es comparen.	Hi ha una gran disparitat* de sous entre les dues empreses.*
la convergència	Fet de dirigir-se cap a un mateix punt o d'arribar a posicions semblants.	Tots dos estudis mostren una convergència* de resultats sorprenent.*
la divergència	Diferència d'opinions o de direcció entre dues o més coses.	Hi ha una divergència* d'opinions entre els membres del jurat.*
la polarització	Divisió d'un grup en dues posicions extremes i oposades.	La polarització* del debat fa difícil arribar a cap acord.*
la fragmentació	Divisió d'una cosa en moltes parts petites i separades.	La fragmentació* del territori afecta els animals que necessiten espai.*
la dispersió	Fet d'escampar-se o de separar-se en diverses direccions.	La dispersió* de les escoles rurals dificulta el transport escolar.*
la concentració	Reunió de moltes coses o persones en un mateix lloc.	Hi ha una gran concentració* de restaurants al centre històric.*
la centralització	Fet de reunir en un sol punt o organisme les funcions o decisions que estaven repartides.	La centralització* dels serveis en un sol edifici va estalviar diners.*
la descentralització	Repartiment de funcions o poders des d'un centre cap a altres llocs o organismes.	La descentralització* de l'administració acosta els serveis als ciutadans.*
la desregulació	Eliminació o reducció de les normes que controlen una activitat econòmica.	La desregulació* del sector aeri va abaratir molts bitllets.*
la liberalització	Obertura d'un mercat o d'una activitat a la lliure competència.	La liberalització* del mercat elèctric va permetre triar companyia.*
l'harmonització	Adaptació de normes diferents perquè siguin coherents entre elles.	La Unió Europea treballa en l'harmonització* de les normes de consum.*
l'homologació	Reconeixement oficial que un títol o producte compleix els requisits exigits.	Espera l'homologació* del seu títol universitari obtingut a l'estranger.*
la normalització	Procés pel qual una situació torna a ser l'habitual o s'ajusta a unes regles comunes.	Després de la nevada, es preveu la normalització* del trànsit aquesta tarda.*
la regularització	Acció d'ajustar una situació a la llei o a les normes vigents.	L'ajuntament ha obert un termini per a la regularització* de les terrasses.*
la legalització	Acció de fer que una cosa estigui permesa per la llei.	L'associació demana la legalització* dels habitatges construïts fa anys.*
la despenalització	Fet que una conducta deixi de ser considerada delicte per la llei.	El Parlament va debatre la despenalització* de diverses infraccions menors.*
la tipificació	Definició precisa d'una conducta com a delicte o infracció en la llei.	La nova llei inclou la tipificació* de diversos delictes informàtics.*
la imputació	Atribució formal a una persona d'un delicte o d'una falta en un procés judicial.	El jutge va decidir mantenir la imputació* de l'antic gerent.*
la instrucció	Fase d'un procés judicial en què s'investiguen els fets abans del judici.	La instrucció* del cas va durar gairebé tres anys.*
el sumari	Conjunt de documents i actuacions reunits durant la investigació d'un delicte.	L'advocat va demanar accés a tot el sumari* de la causa.*
l'arxivament	Acció de tancar un expedient o una causa sense continuar-la.	La fiscalia ha demanat l'arxivament* de la denúncia.*
la prescripció	Extinció d'un dret o d'una responsabilitat pel pas del temps fixat per la llei.	El delicte no es va poder jutjar a causa de la seva prescripció.
la inhabilitació	Sanció que impedeix exercir un càrrec o una professió durant un temps.	El tribunal el va condemnar a deu anys d'inhabilitació* per a càrrec públic.*
la malversació	Delicte que comet qui fa servir diners públics per a finalitats indegudes.	L'antic tresorer va ser acusat de malversació* de fons públics.*
la prevaricació	Delicte de l'autoritat que pren una decisió injusta sabent que ho és.	El regidor va ser jutjat per prevaricació* en l'adjudicació d'un contracte.*
el tràfic d'influències	Delicte d'aprofitar una posició de poder per obtenir avantatges indeguts.	La investigació apunta a un possible tràfic d'influències* en la concessió de llicències.*
el clientelisme	Pràctica d'afavorir algú a canvi del seu suport, sobretot en política.	Es criticava el clientelisme* en l'assignació de feines a l'ajuntament.*
el nepotisme	Preferència injusta per familiars a l'hora de donar càrrecs o feines.	Contractar tota la família a l'empresa pública és clarament nepotisme.
el caciquisme	Domini abusiu que exerceix una persona poderosa sobre una comunitat.	Les novel·les de l'època denuncien el caciquisme* dels pobles rurals.*
l'opacitat	Falta de claredat i de transparència en la manera d'actuar.	Els ciutadans es queixen de l'opacitat* en la gestió dels diners.*
la rendició de comptes	Obligació d'explicar i justificar públicament com s'han gestionat uns recursos.	La rendició de comptes* és essencial en qualsevol institució pública.*
la governança	Manera de dirigir i gestionar una institució o un territori.	L'informe proposa millorar la governança* de les universitats.*
la legitimació	Acció de donar validesa o reconeixement a una cosa o una persona.	El vot dels socis va servir de legitimació* per a la nova junta.*
la deslegitimació	Pèrdua o retirada del reconeixement i de l'autoritat d'algú o d'alguna cosa.	Les crítiques constants poden portar a la deslegitimació* de les institucions.*
la desafecció	Pèrdua de l'interès o de la confiança cap a algú o alguna cosa.	L'abstenció alta reflecteix una creixent desafecció* dels joves.*
el descrèdit	Pèrdua de la bona reputació o de la confiança dels altres.	L'escàndol va portar l'empresa a un descrèdit* total.*
el desencís	Decepció que se sent quan una cosa no respon a les il·lusions que s'hi tenien.	Després de tantes promeses, el desencís* del públic era evident.*
el malestar social	Descontentament general d'una part de la població per la seva situació.	La pujada de preus ha augmentat el malestar social* en molts barris.*
la crispació	Tensió i irritació molt forts en un ambient o entre persones.	La crispació* entre els dos grups era evident durant la reunió.*
la tibantor	Situació de tensió entre persones o grups que no s'entenen.	Es notava certa tibantor* entre els dos germans durant el sopar.*
la fractura social	Divisió profunda entre grups d'una mateixa societat.	Les desigualtats econòmiques poden causar una greu fractura social.
l'enfrontament	Situació en què dues persones o grups s'oposen o lluiten.	L'enfrontament* entre els dos equips va ser molt intens.*
la confrontació	Oposició directa entre persones, idees o interessos.	Van evitar la confrontació* i van preferir negociar.*
la pugna	Lluita o competència intensa entre persones o grups per aconseguir alguna cosa.	Hi ha una forta pugna* entre les dues empreses pel mercat asiàtic.*
la disputa	Discussió o enfrontament per defensar un dret o una opinió.	La disputa* per l'herència va enfrontar els cosins durant anys.*
el contenciós	Conflicte o litigi entre dues parts, sovint resolt davant dels tribunals.	El contenciós* entre l'empresa i els veïns va arribar als tribunals.*
la contesa	Competició o enfrontament entre persones o grups.	La contesa* electoral es preveu molt ajustada.*
el greuge	Ofensa o perjudici que algú rep i que considera injust.	Els veïns se senten víctimes d'un greuge* per la manca de transport.*
el greuge comparatiu	Tracte desfavorable que algú rep respecte d'altres en una situació semblant.	Pagar més que els altres pel mateix servei és un greuge comparatiu.
el rescabalament	Compensació que es dona a algú per un dany o una pèrdua.	Els afectats per la inundació reclamen un rescabalament* just.*
la compensació	Allò que es dona per equilibrar un dany, una pèrdua o un esforç.	Van rebre una compensació* econòmica pel retard del vol.*
la contrapartida	Allò que es dona o es rep a canvi d'una altra cosa.	L'empresa va acceptar el pla, però va demanar alguna contrapartida.
el contrapès	Allò que serveix per equilibrar o moderar una força o un poder.	La premsa lliure fa de contrapès* al poder dels governs.*
la salvaguarda	Protecció o garantia que es dona a una cosa per evitar que es perdi o es faci malbé.	La llei inclou mesures per a la salvaguarda* del patrimoni.*
l'empara	Protecció o ajuda que es dona a qui ho necessita.	Els refugiats van trobar empara* en una associació local.*
la tutela	Autoritat i responsabilitat legal de cuidar un menor o una persona i els seus béns.	Després de l'accident, la seva tia va assumir la tutela* dels nens.*
la potestat	Poder o facultat que té algú per decidir o actuar en una matèria.	L'alcalde té la potestat* de convocar els plens extraordinaris.*
la jurisdicció	Territori o matèria sobre els quals una autoritat o un tribunal té poder.	Aquest cas no és de la jurisdicció* del jutjat municipal.*
la delegació	Acció de cedir a una altra persona una funció o un poder.	La delegació* de tasques és clau per a un bon lideratge.*
el traspàs	Cessió d'un bé, d'un negoci o d'unes competències a una altra persona o institució.	El traspàs* del local inclou totes les màquines de la cuina.*
el finançament autonòmic	Sistema que fixa els recursos econòmics que reben les comunitats autònomes per als seus serveis.	El nou model de finançament autonòmic* es negociarà a la tardor.*
la balança fiscal	Diferència entre el que un territori aporta en impostos a l'Estat i el que en rep.	Els economistes van presentar un estudi sobre la balança fiscal* de cada regió.*
el registre	Varietat de la llengua que s'adapta a la situació, més formal o més col·loquial.	En una carta oficial cal fer servir un registre* formal.*
el to	Manera de parlar o d'escriure que expressa una actitud o un estat d'ànim.	No m'agrada el to irònic que fa servir quan parla amb mi.
la variant	Forma diferent que pot adoptar una paraula, una llengua o una cosa.	Aquest restaurant ofereix una variant* vegetariana de la paella.*
el dialecte	Varietat d'una llengua pròpia d'una zona geogràfica.	El rossellonès és un dialecte* del català que es parla a la Catalunya del Nord.*
el parlar	Forma característica d'expressar-se oralment que tenen els habitants d'un lloc.	M'encanta el parlar* de la gent de les Terres de l'Ebre.*
l'accent	Manera de pronunciar una llengua que indica d'on és una persona.	Per l'accent, de seguida vaig saber que era de Mallorca.
la pronúncia	Manera d'articular els sons d'una llengua quan es parla.	La seva pronúncia* de l'anglès ha millorat molt aquest any.*
l'entonació	Variació en l'altura de la veu en pronunciar una frase.	Amb aquesta entonació, la frase sembla una pregunta.
la dicció	Manera de pronunciar les paraules, clara o confusa.	Els actors treballen la dicció* perquè el públic els entengui bé.*
la locució	Grup de paraules amb un significat unitari que funciona com una sola peça.	"A corre-cuita" és una locució* adverbial molt col·loquial.*
el modisme	Expressió pròpia d'una llengua el sentit de la qual no es dedueix de les paraules soltes.	"Fer el préssec" és un modisme* molt divertit del català.*
la frase feta	Expressió fixa de diverses paraules amb un sentit figurat que tothom coneix.	"Ploure a bots i barrals" és una frase feta* que vol dir ploure molt.*
el refrany	Frase popular i breu que transmet un consell o una idea de saviesa tradicional.	Com diu el refrany, "qui matina fa farina".
la dita	Frase breu i popular, sovint enginyosa, que expressa una idea o una observació.	La meva àvia sempre recorda una dita* sobre el temps de l'abril.*
l'expressió idiomàtica	Combinació fixa de paraules amb un significat que no és la suma del de cada paraula.	"Estar com un lluç" és una expressió idiomàtica* que vol dir estar encantat.*
el neologisme	Paraula o significat nou que entra en una llengua.	"Tuitejar" va ser un neologisme* que es va estendre molt de pressa.*
el manlleu	Paraula que una llengua pren d'una altra i adapta.	La paraula "futbol" és un manlleu* de l'anglès.*
el barbarisme	Paraula o construcció estrangera que no s'accepta segons la norma d'una llengua.	Dir "tenedor" en lloc de "forquilla" és un barbarisme.
el calc	Imitació d'una estructura o d'un significat d'una altra llengua, traduït literalment.	L'expressió "en base a" és un calc* que convé evitar en català.*
l'arcaisme	Paraula o expressió antiga que ja no s'usa habitualment.	Avui dia, tractar de "vós" un desconegut sembla un arcaisme.
el tecnicisme	Paraula pròpia d'una ciència, d'un art o d'una professió.	El metge va fer servir un tecnicisme* que el pacient no va entendre.*
l'eufemisme	Paraula suau que es fa servir en lloc d'una altra que pot semblar dura o desagradable.	Dir "persona gran" en lloc de "vell" és un eufemisme* habitual.*
el disfemisme	Paraula o expressió despectiva o grollera usada en lloc d'una de neutra.	Anomenar "trasto" un cotxe vell és un disfemisme* força suau.*
la ironia	Manera d'expressar una idea dient justament el contrari, amb intenció burleta.	Quan va dir "quin dia més bonic" sota la pluja, ho deia amb ironia.
el sarcasme	Burla cruel i mordaç que vol ferir o ridiculitzar algú.	Va respondre amb un sarcasme* que va deixar tothom incòmode.*
la paròdia	Imitació burlesca d'una obra, d'un estil o d'una persona.	La pel·lícula és una paròdia* divertida de les novel·les de detectius.*
la sàtira	Obra o text que critica amb humor els vicis i els defectes d'una societat.	Aquest programa de ràdio és una sàtira* de la vida quotidiana.*
la hipèrbole	Figura que consisteix a exagerar molt una idea per destacar-la.	Dir "t'he trucat un milió de vegades" és una hipèrbole.
l'al·legoria	Representació d'una idea abstracta a través d'imatges, personatges o una història.	El conte de la formiga i la cigala és una al·legoria* de la previsió.*
la connotació	Significat afegit que una paraula suggereix més enllà del seu sentit literal.	La paraula "casa" té una connotació* de calidesa i seguretat.*
la denotació	Significat bàsic i objectiu d'una paraula, sense valors afegits.	La denotació* de "rosa" és simplement una flor.*
el matís	Petita diferència de sentit, de color o de to entre coses semblants.	Hi ha un matís* important entre "ajudar" i "col·laborar".*
la subtilesa	Qualitat del que és fi, delicat i difícil de percebre a primera vista.	El director tracta el tema amb una gran subtilesa.
la nuança	Grau o diferència petita i delicada dins d'una mateixa cosa.	La traductora va saber captar cada nuança* del text original.*
el doble sentit	Significat ocult o segon que pot tenir una frase a més del més evident.	Aquell acudit tenia un doble sentit* que els nens no van entendre.*
l'equívoc	Malentès que es produeix quan algú entén una cosa diferent de la que s'ha volgut dir.	Va ser tot un equívoc: jo parlava de dimarts i ella de dijous.
la polisèmia	Fenomen pel qual una mateixa paraula té diversos significats.	La paraula "banc" és un bon exemple de polisèmia.
la sinonímia	Relació entre paraules que tenen el mateix significat o un de molt semblant.	Entre "començar" i "iniciar" hi ha una relació de sinonímia.
l'antonímia	Relació entre paraules que tenen significats contraris.	"Alt" i "baix" mantenen una relació d'antonímia.
l'adequació	Qualitat d'un text que s'ajusta a la situació comunicativa i al receptor.	En la correcció de la redacció es valorarà l'adequació* al context.*
la correcció lingüística	Qualitat d'un text que respecta les normes d'ortografia, gramàtica i lèxic.	El professor valora molt la correcció lingüística* en els exàmens escrits.*
la normalització lingüística	Procés per estendre l'ús d'una llengua a tots els àmbits de la vida social.	Les campanyes de normalització lingüística* van promoure el català al comerç.*
la planificació lingüística	Conjunt de mesures que pren una institució per orientar l'ús i l'estatus d'una llengua.	La planificació lingüística* inclou decisions sobre l'escola, els mitjans i l'administració.*
la immersió lingüística	Sistema d'ensenyament en què la llengua d'una zona s'usa com a llengua de classe.	Gràcies a la immersió lingüística, en pocs mesos ja parlava amb fluïdesa.
la diglòssia	Situació en què dues llengües conviuen però tenen usos i prestigi socials diferents.	Els sociolingüistes estudien la diglòssia* en moltes comunitats.*
la substitució lingüística	Procés pel qual una comunitat abandona la seva llengua i n'adopta una altra.	Molts pobles del món pateixen un procés de substitució lingüística.
el bilingüisme	Ús habitual de dues llengües per part d'una persona o d'una comunitat.	El bilingüisme* dels infants de la família va sorprendre la mestra.*
el plurilingüisme	Capacitat de parlar diverses llengues o coexistència de moltes llengües en un lloc.	L'escola promou el plurilingüisme* des de petits amb tres idiomes.*
la llengua materna	Primer idioma que una persona aprèn a casa quan és petita.	La seva llengua materna* és l'àrab, però parla perfectament català.*
la llengua vehicular	Idioma que es fa servir habitualment per ensenyar o per comunicar-se en un àmbit.	En aquesta universitat, la llengua vehicular* dels màsters és l'anglès.*
la llengua minoritzada	Idioma propi d'un territori que té menys presència social que un altre de dominant.	Molts experts estudien com protegir una llengua minoritzada* a Europa.*
el parlant	Persona que fa servir una llengua per comunicar-se.	Cada parlant* té una manera pròpia de pronunciar algunes paraules.*
el castellanisme	Paraula o expressió presa de l'espanyol que no és normativa en català.	"Bueno" és un castellanisme* molt freqüent en la llengua oral.*
el gal·licisme	Paraula o expressió presa del francès.	"Xofer" és un gal·licisme* que el català ha incorporat.*
l'anglicisme	Paraula o expressió presa de l'anglès.	"Màrqueting" és un anglicisme* que ja recull el diccionari.*
l'ortografia	Conjunt de normes que fixen com s'escriuen correctament les paraules d'una llengua.	Revisa l'ortografia* del text abans d'entregar-lo.*
la gramàtica	Estudi de les regles i l'estructura d'una llengua.	Aquest llibre de gramàtica* explica molt bé els pronoms febles.*
la sintaxi	Part de l'estudi de la llengua que tracta de com s'ordenen les paraules a la frase.	En aquesta oració, la sintaxi* és força complicada.*
la morfologia	Part de l'estudi de la llengua que analitza la forma i l'estructura de les paraules.	Hem estudiat la morfologia* dels verbs irregulars.*
el lèxic	Conjunt de paraules d'una llengua, d'una persona o d'un àmbit.	Llegir molt ajuda a enriquir el lèxic* personal.*
la semàntica	Part de la lingüística que estudia el significat de les paraules i les frases.	La semàntica* explica per què "banc" pot ser un seient o una entitat.*
la pragmàtica	Estudi de com el context i la situació influeixen en el significat del que diem.	La pragmàtica* explica per què "fa fred" pot voler dir "tanca la finestra".*
la fonètica	Ciència que estudia els sons de la parla.	A classe de fonètica* vam aprendre a distingir les vocals obertes.*
l'etimologia	Origen d'una paraula i història de la seva forma i del seu significat.	L'etimologia* de "dilluns" ve del nom llatí de la lluna.*
la terminologia	Conjunt de paraules tècniques pròpies d'una ciència o d'una professió.	Aquest diccionari recull la terminologia* bàsica de la medicina.*
el glossari	Llista de paraules difícils o tècniques amb la seva explicació.	Al final del manual hi ha un glossari* amb els termes més difícils.*
el corpus	Conjunt ampli de textos o dades reunits per estudiar-los.	Els lingüistes han analitzat un corpus* de milers de cartes antigues.*
la cultura popular	Conjunt de tradicions, festes, costums i creences d'un poble.	Els castellers són una part molt viva de la cultura popular* catalana.*
l'imaginari col·lectiu	Conjunt d'imatges, símbols i idees que comparteix una societat.	El drac de Sant Jordi forma part de l'imaginari col·lectiu* dels catalans.*
la idiosincràsia	Manera de ser i de comportar-se pròpia d'una persona o d'un grup.	Per entendre aquest poble cal conèixer la seva idiosincràsia.
la cosmovisió	Manera global que té una persona o una cultura d'entendre el món.	Cada civilització antiga tenia una cosmovisió* pròpia.*
l'ideari	Conjunt d'idees i principis que defensa una persona, una entitat o un moviment.	L'escola explica el seu ideari* educatiu a la pàgina web.*
la ideologia	Conjunt d'idees que orienten el pensament d'una persona o d'un grup.	Al debat, cada candidat va defensar la seva ideologia* amb respecte.*
el pensament crític	Capacitat d'analitzar la informació amb raonament propi abans d'acceptar-la.	L'escola vol fomentar el pensament crític* entre l'alumnat.*
el dogma	Principi que es presenta com una veritat indiscutible.	Per a ell, l'horari de les set del matí era un dogma.
el dogmatisme	Actitud de qui considera que les seves idees són indiscutibles.	El dogmatisme* impedeix escoltar els arguments dels altres.*
el relativisme	Doctrina segons la qual la veritat i els valors depenen del context o de cada persona.	El relativisme* afirma que no hi ha veritats absolutes.*
el pragmatisme	Actitud de qui valora sobretot les conseqüències pràctiques i útils de les coses.	Amb pragmatisme, van triar la solució més barata i ràpida.
l'idealisme	Tendència a actuar segons uns valors i somnis elevats, de vegades sense tenir en compte la realitat.	Admiro l'idealisme* dels joves que volen canviar el món.*
el materialisme	Actitud de qui dona molta importància als béns i a les comoditats.	El protagonista de la novel·la critica el materialisme* de la societat de consum.*
el positivisme	Corrent filosòfic que només accepta el coneixement basat en l'observació i l'experiència.	Auguste Comte és considerat el fundador del positivisme.
l'existencialisme	Corrent filosòfic del segle XX centrat en la llibertat i la responsabilitat individual.	Sartre és un dels autors més coneguts de l'existencialisme.
l'humanisme	Moviment cultural del Renaixement que va recuperar els clàssics grecs i llatins.	L'humanisme* va situar l'ésser humà al centre del pensament.*
la il·lustració	Exemple o imatge que serveix per aclarir o explicar una idea.	Aquest cas real és una bona il·lustració* del que explicava a classe.*
el racionalisme	Corrent filosòfic segons el qual la raó és la principal font de coneixement.	Descartes és la figura central del racionalisme* del segle XVII.*
l'empirisme	Corrent filosòfic que considera l'experiència com a base de tot coneixement.	Locke i Hume són els grans noms de l'empirisme* anglès.*
la modernitat	Època o conjunt de valors propis dels temps actuals, en oposició a la tradició.	La ciutat combina la modernitat* dels gratacels amb el barri antic.*
la postmodernitat	Època cultural posterior a la moderna, que desconfia dels grans relats i de les certeses.	Molts filòsofs han reflexionat sobre la postmodernitat* i les seves contradiccions.*
el tarannà	Manera de ser i de comportar-se d'una persona.	Té un tarannà* tranquil i mai no s'enfada.*
el geni	Caràcter fort o mal humor d'una persona.	Quan s'enfada, treu un geni* que fa por.*
la manera de fer	Forma de comportar-se i d'actuar que caracteritza algú.	M'agrada la seva manera de fer: sempre és amable i ordenat.
la tossuderia	Actitud de qui manté una idea o decisió sense voler canviar-la.	La seva tossuderia* li va impedir reconèixer l'error.*
l'obstinació	Persistència excessiva en una idea o actitud, malgrat les raons en contra.	Amb una obstinació* admirable, va repetir l'examen fins a aprovar-lo.*
la perseverança	Capacitat de continuar un esforç malgrat les dificultats.	Amb perseverança, va aconseguir acabar la carrera treballant.
la constància	Qualitat de qui fa una cosa amb regularitat i sense abandonar-la.	Per aprendre un idioma, la constància* és més important que el talent.*
la tenacitat	Força de voluntat per continuar fins a aconseguir un objectiu.	La tenacitat* de l'equip de rescat va salvar els excursionistes.*
la determinació	Fermesa i decisió amb què algú actua per aconseguir una cosa.	Va parlar amb determinació* i tothom la va escoltar.*
la valentia	Qualitat de qui s'enfronta als perills o a les dificultats sense por.	La valentia* de la bombera va salvar el gat de l'incendi.*
la gosadia	Atreviment de fer o dir una cosa arriscada o poc habitual.	Va tenir la gosadia* de contradir el director davant de tothom.*
l'audàcia	Valor i decisió per fer coses noves o arriscades.	L'audàcia* del disseny va sorprendre el jurat del concurs.*
la temeritat	Atreviment excessiu de qui s'exposa a un perill sense pensar-hi.	Banyar-se amb aquest temporal és una temeritat.
la prudència	Qualitat de qui actua amb seny per evitar errors o perills.	Condueix amb prudència, que la carretera està glaçada.
la cautela	Atenció i precaució amb què s'actua per evitar un risc.	Cal interpretar aquestes dades amb molta cautela.
la sensatesa	Qualitat de qui pensa i actua amb seny i bon judici.	Va respondre amb una sensatesa* impròpia de la seva edat.*
el seny	Capacitat de jutjar i actuar amb prudència i equilibri.	Davant del problema, cal actuar amb seny* i sense presses.*
la rauxa	Impuls sobtat i irreflexiu de fer alguna cosa.	En un atac de rauxa, va vendre la moto i es va comprar una barca.
l'enteniment	Capacitat de comprendre i de raonar.	Aquest problema supera el meu enteniment.
la lucidesa	Claredat mental per comprendre i analitzar les coses.	Als noranta anys conserva una lucidesa* admirable.*
la perspicàcia	Capacitat d'entendre o descobrir ràpidament allò que no és evident.	Gràcies a la seva perspicàcia, la detectiu va resoldre el cas.
la sagacitat	Agudesa i intel·ligència per preveure les coses i treure'n profit.	Va negociar amb una sagacitat* que va sorprendre els rivals.*
l'astúcia	Habilitat per aconseguir el que es vol amb enginy i, de vegades, amb engany.	La guineu dels contes és famosa per la seva astúcia.
la picardia	Habilitat enginyosa i una mica entremaliada per treure avantatge d'una situació.	Va guanyar la partida amb una mica de picardia.
la ingenuïtat	Falta de malícia que fa que algú cregui fàcilment el que li diuen.	Amb gran ingenuïtat, es va creure tota la història.
la candidesa	Puresa i senzillesa de qui no veu el mal en els altres.	La candidesa* del nen davant del mag va fer somriure tothom.*
la innocència	Estat de qui no té culpa d'una falta o d'un delicte.	L'advocada va demostrar la innocència* del seu client.*
la malícia	Intenció de fer mal o tendència a pensar malament dels altres.	No ho va dir amb malícia, era només una broma.
la mala fe	Intenció d'enganyar o de perjudicar algú.	Ens va vendre el cotxe amb avaries amagades, amb tota la mala fe.
la bona fe	Honestedat i bona intenció de qui actua creient que fa bé.	Va signar el contracte de bona fe, sense sospitar res.
la mesquinesa	Falta de generositat o de grandesa d'esperit.	No compartir ni un trosset de pastís és una mesquinesa.
la vilesa	Acció o actitud indigna i menyspreable.	Enganyar una persona gran és una vilesa.
la noblesa	Qualitat de qui actua amb generositat, honestedat i dignitat.	Va reconèixer la derrota amb noblesa* i va felicitar el rival.*
la grandesa	Qualitat del que és important, imponent o moralment admirable.	La grandesa* del paisatge ens va deixar sense paraules.*
la magnanimitat	Generositat i grandesa d'ànim per perdonar o ajudar els altres.	El rei va actuar amb magnanimitat* i va perdonar els rebels.*
la indulgència	Facilitat per perdonar o per jutjar amb benvolença les faltes dels altres.	L'avi tracta les entremaliadures dels néts amb indulgència.
la clemència	Moderació de qui té autoritat a l'hora d'aplicar un càstig.	L'acusat va demanar clemència* al tribunal.*
la severitat	Rigor i duresa en el tracte, en el judici o en el càstig.	Ens va renyar amb una severitat* que no li coneixíem.*
la rigidesa	Falta de flexibilitat per adaptar-se o canviar.	La rigidesa* dels horaris no permet conciliar la feina i la família.*
la intransigència	Actitud de qui no accepta cedir ni pactar.	La intransigència* de totes dues parts va fer fracassar la negociació.*
la intolerància	Actitud de qui no respecta les opinions o maneres de ser diferents de les seves.	L'escola treballa per combatre qualsevol forma d'intolerància.
la condescendència	Actitud de superioritat amable de qui tracta els altres com si fossin inferiors.	Em va parlar amb una condescendència* que em va molestar.*
la prepotència	Actitud de qui abusa del seu poder o se sent superior als altres.	La prepotència* del nou cap va crear mal ambient a l'oficina.*
l'arrogància	Actitud de qui es creu superior i tracta els altres amb menyspreu.	Va respondre amb arrogància* i ningú no li va voler parlar.*
la petulància	Vanitat de qui presumeix dels seus coneixements de manera molesta.	Explicava les seves vacances amb una petulància* insuportable.*
la presumpció	Vanitat de qui es creu més important o capaç del que és.	La seva presumpció* el porta a menysprear els consells dels altres.*
la fatxenderia	Actitud de qui presumeix i vol cridar l'atenció amb aires de superioritat.	Amb aquella fatxenderia, sempre parlava del seu cotxe nou.
la connivència	Tolerància o complicitat amb una falta que algú comet.	El frau va ser possible amb la connivència* d'alguns empleats.*
el vincle	Unió o relació que lliga persones o coses.	Entre els dos germans hi ha un vincle* molt fort.*
el lligam	Relació o unió afectiva, social o lògica entre persones o coses.	Tinc un lligam* especial amb el poble on vaig néixer.*
l'afinitat	Semblança de gustos, caràcters o idees entre persones.	Hi ha una gran afinitat* entre les dues companyes de pis.*
la sintonia	Bona entesa i coincidència d'idees o sentiments entre persones.	Hi ha molta sintonia* entre el director i els actors.*
la química	Atracció o entesa espontània entre dues persones.	Des del primer dia, hi va haver química* entre els dos companys.*
la desavinença	Falta d'acord o mala relació entre persones.	Una desavinença* sobre els diners va trencar la societat.*
la discrepància	Diferència d'opinió o de resultats entre persones o coses.	Hi ha una discrepància* entre les dues versions dels fets.*
la desqualificació	Atac o comentari que intenta treure valor a una persona o a les seves idees.	El debat es va convertir en una desqualificació* constant entre els candidats.*
el retret	Allò que es diu a algú per mostrar-li que no està content de com ha actuat.	Em va fer un retret* per no haver-lo trucat pel seu aniversari.*
el blasme	Censura o crítica dura d'una conducta.	La seva actitud va merèixer el blasme* de tots els companys.*
la recriminació	Crítica que es fa a algú per una cosa que ha fet malament.	Després de l'error, només hi va haver una recriminació* en veu baixa.*
el sermó	Discurs llarg i pesat amb què es renya o s'aconsella algú.	Quan vaig arribar tard, el meu pare em va fer un sermó.
la renyina	Conjunt de paraules dures amb què es renya algú.	Després de trencar el gerro, el nen va rebre una bona renyina.
la baralla	Discussió forta o enfrontament entre persones.	Els dos germans van tenir una baralla* per l'ordinador.*
la picabaralla	Discussió breu i sense gaire importància.	Van tenir una picabaralla* per qui fregava els plats.*
el desgavell	Gran desordre o desorganització.	Amb la mudança, la casa és un desgavell.
l'embolic	Situació confusa i complicada, difícil de resoldre.	Quin embolic! Ningú no sap qui havia de reservar l'hotel.
el trasbals	Alteració forta de l'ordre o de l'estat d'ànim d'algú.	El canvi de ciutat va ser un trasbals* per a tota la família.*
el daltabaix	Canvi sobtat i greu que capgira una situació.	La crisi va suposar un daltabaix* per a l'economia familiar.*
l'enrenou	Moviment i soroll de gent atrafegada.	Hi havia molt d'enrenou* a l'estació el dia abans de Nadal.*
l'aldarull	Desordre amb crits i soroll causat per un grup de persones.	L'aldarull* al carrer no ens va deixar dormir.*
el rebombori	Agitació i soroll provocats per una notícia o un fet inesperat.	La notícia del casament va provocar un gran rebombori* al poble.*
la gresca	Diversió sorollosa i alegre entre un grup de persones.	Els veïns de dalt van fer gresca* fins a les tres de la matinada.*
la disbauxa	Diversió descontrolada i excessiva.	La festa de fi de curs va acabar en una petita disbauxa.
la xerinola	Diversió alegre i sorollosa de gent que riu i fa gresca.	Els cosins van passar la tarda de xerinola* al jardí de l'àvia.*
la tabola	Festa animada en què la gent es diverteix i fa soroll.	Després del partit, la colla va anar de tabola* fins tard.*
la xafarderia	Comentari sobre la vida privada dels altres, sovint sense fonament.	No facis cas d'aquesta xafarderia, ningú sap si és veritat.
el xafarder	Persona que s'interessa per la vida dels altres i ho explica tot.	El xafarder* del replà sempre sap qui entra i qui surt de l'edifici.*
la tafaneria	Curiositat excessiva per saber coses de la vida dels altres.	Per pura tafaneria, va mirar per la finestra dels veïns.
el safareig	Conversa en què es parla de la vida dels altres i se'n critiquen coses.	A la sortida de l'escola, sempre hi ha safareig* entre alguns pares.*
la maledicència	Hàbit de parlar malament dels altres.	La maledicència* d'alguns veïns va fer que la família se n'anés del poble.*
la calúmnia	Acusació falsa que es fa contra algú per perjudicar-lo.	Va denunciar el diari per una calúmnia* que li va costar la feina.*
la difamació	Fet de desacreditar algú escampant informacions falses o perjudicials.	L'actriu va guanyar el judici per difamació* contra la revista.*
la injúria	Ofensa greu de paraula o d'obra contra la dignitat d'algú.	El tribunal va considerar que aquell insult era una injúria.
l'adjudicació	Decisió per la qual s'atorga un contracte, una obra o un bé a algú.	L'adjudicació* de les obres del pont es farà al gener.*
la licitació	Procediment en què diverses empreses presenten ofertes per obtenir un contracte públic.	Cinc empreses s'han presentat a la licitació* per construir l'escola.*
el concurs públic	Procés obert en què una administració tria la millor oferta o el millor candidat.	La gestió de la piscina municipal sortirà a concurs públic.
el plec de condicions	Document que fixa les exigències que ha de complir qui vol obtenir un contracte.	Abans de fer l'oferta, llegiu bé el plec de condicions.
la contractació pública	Conjunt de procediments que segueixen les administracions per comprar béns o serveis.	La nova llei vol fer més transparent la contractació pública.
el tràmit administratiu	Cadascun dels passos que cal fer davant de l'administració per resoldre un assumpte.	Per obrir un bar cal fer més d'un tràmit administratiu.
la diligència	Cura i rapidesa amb què es fa una feina.	La gestora va resoldre el problema amb molta diligència.
el requeriment	Petició formal d'una autoritat perquè algú faci alguna cosa.	Hisenda li va enviar un requeriment* per presentar uns documents.*
la notificació	Comunicació oficial d'una resolució o d'una informació a una persona.	Avui he rebut la notificació* de la multa per correu.*
l'edicte	Avís oficial que una autoritat publica perquè tothom el conegui.	L'ajuntament va publicar un edicte* sobre l'ús de l'aigua.*
la convocatòria	Anunci oficial que crida a participar en un examen, una reunió o unes ajudes.	Ja ha sortit la convocatòria* de les beques per al curs vinent.*
les bases	Normes que regulen un concurs, una convocatòria o un procés de selecció.	Abans d'inscriure't al concurs, llegeix les bases.
l'esmena	Proposta de canvi en un text que es debat, com ara una llei.	El grup municipal va presentar una esmena* al pressupost.*
la proposició	Text formal que un grup presenta a una assemblea perquè sigui debatut i votat.	El Parlament va aprovar una proposició* per millorar els trens.*
la iniciativa legislativa	Dret de presentar propostes de llei perquè el Parlament les debati.	Els ciutadans també poden exercir la iniciativa legislativa* si reuneixen prou signatures.*
el dictamen	Opinió tècnica o jurídica que dona per escrit un expert o una comissió.	La comissió va emetre un dictamen* favorable al projecte.*
l'informe pericial	Document en què un expert analitza un fet per ajudar a un judici.	Segons l'informe pericial, el cotxe circulava massa de pressa.
el pèrit	Expert en una matèria que informa sobre fets tècnics, sovint en un judici.	L'asseguradora va enviar un pèrit* per valorar els danys.*
l'auditoria	Revisió detallada dels comptes o del funcionament d'una empresa o entitat.	Una auditoria* externa va revisar els comptes de l'associació.*
l'auditor	Professional que revisa els comptes d'una empresa per comprovar-ne l'exactitud.	L'auditor* va trobar diversos errors en els comptes.*
la fiscalització	Control i vigilància de la manera com es gestionen uns recursos.	La Sindicatura s'encarrega de la fiscalització* dels diners públics.*
la inspecció	Examen atent que es fa per comprovar si una cosa compleix les normes.	Demà hi haurà una inspecció* sanitària a la cuina del restaurant.*
l'estudi de viabilitat	Anàlisi que determina si un projecte es pot dur a terme amb èxit.	Abans d'obrir la botiga, van encarregar un estudi de viabilitat.
el pla estratègic	Document que fixa els objectius d'una organització i com aconseguir-los a llarg termini.	L'hospital ha aprovat el seu pla estratègic* per als pròxims cinc anys.*
la presa de decisions	Procés de triar una opció entre diverses alternatives.	La presa de decisions* en grup pot ser lenta, però és més justa.*
el treball en equip	Forma d'organitzar una tasca en què diverses persones col·laboren per a un objectiu comú.	El treball en equip* va ser clau per acabar el projecte a temps.*
els recursos humans	Departament d'una empresa que s'ocupa del personal i de les contractacions.	Envia el teu currículum al departament de recursos humans.
la reestructuració	Canvi profund en l'organització d'una empresa o d'una institució.	La reestructuració* de l'empresa va comportar el tancament de dues oficines.*
la fusió	Unió de dues o més empreses per formar-ne una de sola.	La fusió* dels dos bancs va crear una gran entitat.*
l'adquisició	Compra d'un bé, d'una empresa o d'una part d'una empresa.	L'adquisició* de la fàbrica per part d'un grup estranger va sorprendre tothom.*
la sinergia	Col·laboració entre diverses parts que dona un resultat millor que si actuessin per separat.	Entre els dos departaments hi ha una gran sinergia.
la rendibilitat	Capacitat d'una activitat o d'una inversió de produir beneficis.	La rendibilitat* del negoci ha millorat amb el nou local.*
el marge de benefici	Diferència entre el preu de venda d'un producte i el seu cost.	En aquest sector, el marge de benefici* és molt petit.*
la facturació	Total de diners que una empresa ingressa per les vendes en un període.	La facturació* de la botiga ha crescut un deu per cent.*
el volum de negoci	Quantitat total d'activitat econòmica d'una empresa en un període.	L'empresa ha duplicat el seu volum de negoci* en tres anys.*
el flux de caixa	Moviment de diners que entra i surt d'una empresa en un període.	Sense un bon flux de caixa, és difícil pagar els proveïdors a temps.
la liquiditat	Disponibilitat de diners en efectiu per fer front als pagaments immediats.	L'empresa té problemes de liquiditat* per pagar les nòmines.*
la solvència	Capacitat de pagar els deutes i complir les obligacions econòmiques.	El banc va estudiar la nostra solvència* abans de donar-nos el crèdit.*
la insolvència	Situació de qui no pot pagar els seus deutes.	L'empresa va declarar-se en insolvència* després de dos anys de pèrdues.*
la fallida	Situació d'una empresa que no pot pagar els deutes i ha de tancar.	La crisi va portar moltes botigues a la fallida.
el concurs de creditors	Procediment judicial que s'obre quan una empresa no pot pagar els seus deutes.	La constructora es va acollir a un concurs de creditors* l'any passat.*
el creditor	Persona o entitat a qui algú deu diners.	El banc és el principal creditor* de l'empresa.*
el deutor	Persona o entitat que té l'obligació de tornar uns diners.	El jutge va ordenar que el deutor* pagués en sis mesos.*
l'aval	Garantia que dona una persona per assegurar que una altra pagarà un deute.	Els seus pares li van fer d'aval* per poder llogar el pis.*
la garantia hipotecària	Seguretat que dona un immoble en cas que no es pagui un préstec.	El préstec té el pis com a garantia hipotecària.
l'embargament preventiu	Retenció de béns ordenada per un jutge per assegurar un pagament futur.	El jutge va ordenar un embargament preventiu* dels comptes de l'empresa.*
l'impagament	Fet de no pagar una quantitat que es deu.	L'impagament* del lloguer pot acabar en desnonament.*
el tipus d'interès	Percentatge que es cobra o es paga per un préstec o un dipòsit.	El banc ha apujat el tipus d'interès* de les hipoteques.*
la cotització	Preu d'una acció o d'una moneda en el mercat en un moment determinat.	La cotització* de l'empresa va pujar després de l'anunci.*
l'índex borsari	Indicador que mostra l'evolució del valor de les accions d'un conjunt d'empreses.	L'índex borsari* de referència va tancar la sessió amb pujades.*
la volatilitat	Tendència d'un valor a canviar molt i de manera imprevisible.	La volatilitat* del mercat fa por als petits estalviadors.*
l'especulador	Persona que compra béns per vendre'ls més cars i guanyar-hi diners ràpidament.	Un especulador* va comprar tots els pisos del carrer.*
l'inversor	Persona o entitat que posa diners en un negoci per obtenir-ne beneficis.	L'empresa emergent ha trobat un inversor* estranger.*
la cartera d'inversions	Conjunt d'actius financers que té una persona o una entitat.	La seva cartera d'inversions* inclou accions, bons i fons.*
l'actiu	Conjunt de béns i drets que té una empresa o una persona.	Els edificis són el principal actiu* de la companyia.*
el passiu	Conjunt de deutes i obligacions que té una empresa.	El passiu* de l'empresa supera el valor de tots els seus béns.*
el patrimoni net	Valor dels béns d'una empresa un cop restats els deutes.	Després de pagar els préstecs, el patrimoni net* de la societat va créixer.*
l'amortització	Devolució progressiva d'un préstec o d'un deute.	Han fet una amortització* anticipada de la hipoteca.*
la depreciació	Pèrdua de valor d'un bé amb el pas del temps o per l'ús.	La depreciació* d'un cotxe nou és molt ràpida els primers anys.*
la devaluació	Reducció oficial del valor d'una moneda respecte d'altres.	La devaluació* de la moneda va encarir les importacions.*
el proteccionisme	Política econòmica que defensa la producció del propi país limitant les importacions.	El proteccionisme* pot fer pujar els preus per als consumidors.*
l'aranzel	Impost que s'aplica a les mercaderies que entren en un país.	El govern va imposar un nou aranzel* a l'acer importat.*
la balança comercial	Diferència entre el valor de les exportacions i el de les importacions d'un país.	El país té una balança comercial* positiva gràcies al turisme i a les exportacions.*
el dúmping	Venda de productes per sota del cost per eliminar la competència.	Els productors locals denuncien dúmping* per part d'empreses estrangeres.*
l'oligopoli	Mercat dominat per un nombre molt reduït d'empreses.	El sector de les telecomunicacions funciona com un oligopoli.
el càrtel	Acord il·legal entre empreses per fixar preus i evitar la competència.	Les autoritats van multar un càrtel* de fabricants de cotxes.*
l'economia submergida	Activitat econòmica que es fa d'amagat, sense declarar-la ni pagar impostos.	Molts treballs de neteja formen part de l'economia submergida.
el frau fiscal	Engany a Hisenda per no pagar els impostos que corresponen.	Hisenda ha descobert un frau fiscal* milionari.*
el paradís fiscal	País o territori amb impostos molt baixos on s'amaguen diners d'altres llocs.	Molts milionaris tenen els diners en algun paradís fiscal.
l'elusió fiscal	Ús de vies legals però dubtoses per pagar menys impostos.	Moltes grans empreses practiquen l'elusió fiscal* amb filials a l'estranger.*
la càrrega fiscal	Quantitat total d'impostos que ha de suportar una persona o una empresa.	Els autònoms es queixen de la càrrega fiscal* que suporten.*
la pressió fiscal	Proporció dels ingressos d'un país que es destina a pagar impostos.	La pressió fiscal* varia molt d'un país europeu a un altre.*
la progressivitat	Principi segons el qual paga proporcionalment més impostos qui més ingressos té.	La progressivitat* de l'impost sobre la renda vol fer el sistema més just.*
el tram	Cadascuna de les parts en què es divideix una escala d'ingressos o una distància.	Amb aquest sou, passa al tram* superior de l'impost.*
la bonificació	Descompte en un preu o en un impost.	Les famílies nombroses tenen una bonificació* en el transport públic.*
l'exempció	Dret a no haver de complir una obligació, sobretot a no pagar un impost.	Les entitats sense ànim de lucre gaudeixen d'una exempció* fiscal.*
el recàrrec	Quantitat que s'afegeix a un pagament per retard o per un servei extra.	Si pagues fora de termini, hauràs de pagar un recàrrec.
abordar	Començar a tractar un assumpte o un problema.	A la reunió de demà hem d'abordar* el tema dels horaris.*
afrontar	Fer front a una situació difícil sense defugir-la.	Va afrontar* la malaltia amb molta valentia.*
encarar	Posar-se davant d'un problema o d'una situació per resoldre'ls.	Ara cal encarar* la segona part del projecte amb energia.*
enfocar	Orientar la manera de tractar un tema o un problema.	Hem d'enfocar* la campanya cap als joves.*
plantejar-se	Pensar seriosament en una possibilitat o en una pregunta.	Després de deu anys, ha començat a plantejar-se* canviar de feina.*
replantejar	Tornar a pensar una qüestió per buscar-hi una altra solució.	Si no funciona, haurem de replantejar* tot el projecte.*
reconsiderar	Tornar a examinar una decisió per veure si cal canviar-la.	Li vaig demanar que reconsiderés* la seva decisió.*
ponderar	Examinar amb atenció els pros i els contres d'una cosa.	Abans d'acceptar l'oferta, cal ponderar* els riscos.*
sospesar	Pensar amb cura els avantatges i els inconvenients d'una decisió.	Està sospesant* si li convé mudar-se a una altra ciutat.*
calibrar	Valorar amb precisió la importància o l'abast d'una cosa.	Cal calibrar* bé les conseqüències d'aquesta mesura.*
delimitar	Fixar amb precisió els límits o l'abast d'una cosa.	Primer hem de delimitar* el tema del treball de recerca.*
acotar	Limitar l'abast d'una qüestió per centrar-la millor.	Si volem acabar a temps, cal acotar* el nombre de casos estudiats.*
circumscriure	Limitar una cosa a un àmbit o un espai concret.	L'estudi s'ha de circumscriure* als municipis de la costa.*
emmarcar	Situar un fet dins d'un context o d'un conjunt més ampli.	Aquest projecte s'ha d'emmarcar* en el pla de millora del barri.*
contextualitzar	Situar un fet o un text en les circumstàncies en què es va produir.	Per entendre el poema, cal contextualitzar* l'època de l'autor.*
conceptualitzar	Formar una idea abstracta i precisa d'una realitat.	El filòsof va saber conceptualitzar* un fenomen social nou.*
sistematitzar	Organitzar un conjunt d'elements seguint un mètode ordenat.	Volem sistematitzar* la manera de registrar les dades dels pacients.*
categoritzar	Agrupar coses en classes segons les seves característiques.	L'arxivera va categoritzar* tots els documents per anys i temes.*
jerarquitzar	Ordenar elements segons la seva importància.	Hem de jerarquitzar* les tasques per saber per on començar.*
prioritzar	Donar més importància a una cosa que a les altres.	Amb poc temps, cal prioritzar* les tasques urgents.*
estructurar	Organitzar les parts d'un tot de manera ordenada.	Abans d'escriure, estructura* bé les idees en apartats.*
articular	Unir de manera ordenada diverses parts o idees perquè funcionin juntes.	Cal articular* bé els arguments perquè el discurs sigui coherent.*
vertebrar	Donar estructura i cohesió a un conjunt, com fa l'esquena amb el cos.	El riu ha de vertebrar* el nou parc de la ciutat.*
cohesionar	Fer que els membres d'un grup estiguin units i ben relacionats.	Les activitats de colònies ajuden a cohesionar* el grup de classe.*
aglutinar	Reunir persones o coses diverses al voltant d'un objectiu comú.	L'entitat ha aconseguit aglutinar* veïns de tots els barris.*
harmonitzar	Fer que diverses coses siguin coherents i compatibles entre elles.	La Unió Europea vol harmonitzar* les normes dels diferents estats.*
homologar	Reconèixer oficialment que un títol o un producte compleix els requisits.	Ha hagut d'homologar* el seu títol de medicina per treballar aquí.*
homogeneïtzar	Fer que els elements d'un conjunt siguin semblants entre ells.	Volen homogeneïtzar* els criteris d'avaluació de tots els grups.*
uniformitzar	Fer que diverses coses tinguin la mateixa forma o característiques.	L'empresa vol uniformitzar* el disseny de totes les botigues.*
estandarditzar	Ajustar una cosa a un model comú perquè sigui igual arreu.	Els fabricants van estandarditzar* els carregadors dels mòbils.*
normalitzar	Fer que una situació torni a ser habitual o s'ajusti a unes regles.	Després de la vaga, els trens van normalitzar* el servei a la tarda.*
regularitzar	Ajustar una situació a la llei o a les normes vigents.	Molts propietaris han de regularitzar* la situació dels seus habitatges.*
legalitzar	Fer que una cosa quedi permesa i reconeguda per la llei.	Van anar al notari per legalitzar* la signatura del document.*
despenalitzar	Fer que una conducta deixi de ser considerada delicte.	El Parlament va despenalitzar* algunes infraccions de trànsit lleus.*
tipificar	Definir en la llei una conducta concreta com a delicte o infracció.	La nova norma vol tipificar* l'assetjament a les xarxes.*
instruir	Investigar un cas judicial abans del judici.	La jutgessa que ha d'instruir* el cas ha demanat més proves.*
sobreseure	Aturar o tancar un procés judicial, normalment per falta de proves.	El jutge va decidir sobreseure* la causa per manca de proves.*
arxivar	Tancar un expedient o un procés sense continuar-lo, o guardar documents en ordre.	La fiscalia va arxivar* la denúncia perquè no hi havia delicte.*
prescriure	Perdre validesa un dret, una pena o una obligació pel pas del temps.	Aquest tipus de multa pot prescriure* al cap de quatre anys.*
inhabilitar	Prohibir per sentència que algú exerceixi un càrrec o una professió.	El tribunal va inhabilitar* l'alcalde durant vuit anys.*
prevaricar	Prendre una autoritat una decisió injusta sabent que ho és.	L'han acusat de prevaricar* en la concessió d'una llicència.*
encobrir	Amagar una falta o un delicte d'una altra persona.	El germà el va encobrir* i no va dir res a la policia.*
emparar	Protegir o defensar algú, sovint amb la força de la llei.	La llei ha d'emparar* els treballadors davant dels abusos.*
eximir	Alliberar algú d'una obligació o d'una càrrega.	El metge el va eximir* de fer educació física aquest trimestre.*
exonerar	Declarar algú lliure d'una culpa o d'una responsabilitat.	Les noves proves van exonerar* l'acusat de qualsevol culpa.*
dispensar	Alliberar algú de fer una cosa que normalment és obligatòria.	El director la va dispensar* d'assistir a la reunió.*
rescabalar	Compensar algú per un dany o una pèrdua que ha patit.	L'asseguradora ens ha de rescabalar* pels danys de la tempesta.*
indemnitzar	Pagar una quantitat a algú per compensar un dany o un perjudici.	La companyia aèria ens va indemnitzar* per la pèrdua de les maletes.*
contrarestar	Reduir o anul·lar l'efecte d'una cosa amb una acció de sentit oposat.	Bevia molta aigua per contrarestar* la calor.*
neutralitzar	Anul·lar l'efecte d'una cosa o impedir que actuï.	Els bombers van neutralitzar* el foc abans que arribés a les cases.*
esmorteir	Fer menys fort un cop, un soroll o un efecte.	La catifa ajuda a esmorteir* el soroll dels passos.*
apaivagar	Calmar o fer menys intens un sentiment, un dolor o un conflicte.	Les seves paraules van apaivagar* la ràbia dels veïns.*
aplacar	Calmar la ira o l'enuig d'algú.	Va intentar aplacar* el seu pare amb una disculpa sincera.*
temperar	Moderar la força o la intensitat d'una cosa.	Cal temperar* l'entusiasme fins que tinguem els resultats.*
suavitzar	Fer més suau, més tou o menys dur.	Va suavitzar* el to del missatge per no ofendre ningú.*
endurir	Fer més dur o més sever.	El govern vol endurir* les sancions per conduir begut.*
recrudir-se	Tornar a fer-se més fort o més intens, sobretot una cosa negativa.	Aquesta nit el fred tornarà a recrudir-se* a tot el país.*
aguditzar	Fer més intens o més greu, o fer més fina una capacitat.	La sequera pot aguditzar* els problemes dels pagesos.*
accentuar	Fer més visible o més intens.	El maquillatge serveix per accentuar* els trets de la cara.*
exacerbar	Fer més violent o més fort un sentiment, un dolor o un conflicte.	Aquelles declaracions van exacerbar* la tensió entre els dos equips.*
enverinar	Fer que una relació o una situació es torni tensa i dolenta.	Els rumors van acabar d'enverinar* la relació entre els socis.*
enrarir	Fer que un ambient es torni tens, estrany o incòmode.	Aquell comentari va enrarir* l'ambient del sopar.*
tibar	Fer que una relació o una situació es torni tensa.	Les discussions sobre diners van tibar* la relació entre els germans.*
crispar	Irritar molt algú o fer que un ambient es torni molt tens.	Les males respostes del venedor van crispar* els clients.*
enfrontar	Posar dues persones o grups l'un contra l'altre.	Una herència pot enfrontar* fins i tot els germans més units.*
encarar-se	Plantar-se davant d'algú per discutir-hi o desafiar-lo.	Es va encarar* amb l'àrbitre i el van expulsar.*
increpar	Renyar algú amb duresa i en veu alta.	Un passatger va increpar* el conductor per la manera de frenar.*
recriminar	Criticar algú per una cosa que ha fet malament.	Li va recriminar* que no l'hagués avisada abans.*
retreure	Dir a algú que no ha actuat bé, mostrant-ne el desacord.	No em pots retreure* res: he fet tot el que he pogut.*
blasmar	Criticar durament una acció o una conducta.	Tots els veïns van blasmar* els actes vandàlics al parc.*
renyar	Dir a algú amb severitat que ha fet una cosa malament.	La mestra va renyar* els alumnes per haver fet tant de soroll.*
escridassar	Cridar algú amb fúria o per protestar contra ell.	El públic va escridassar* l'àrbitre en acabar el partit.*
esbroncar	Renyar algú de manera forta i enfadada.	L'entrenador va esbroncar* els jugadors al vestidor.*
desqualificar	Desacreditar algú o les seves idees per treure'ls valor.	En lloc de debatre, es van limitar a desqualificar* el rival.*
menysprear	Considerar algú o alguna cosa indigne de respecte o d'atenció.	No has de menysprear* ningú per la manera com vesteix.*
menystenir	No donar a algú o a alguna cosa el valor o la importància que mereix.	No podem menystenir* la feina dels voluntaris.*
infravalorar	Atribuir a una cosa menys valor del que té realment.	Molta gent tendeix a infravalorar* la importància del son.*
sobrevalorar	Atribuir a algú o alguna cosa més valor del que realment té.	Crec que tothom tendeix a sobrevalorar* aquest restaurant tan famós.*
sobreestimar	Creure que una cosa és més gran o important del que és en realitat.	Vam sobreestimar* les nostres forces i no vam poder arribar al cim.*
subestimar	Considerar algú menys capaç del que és realment.	No has de subestimar* mai un rival, per petit que sembli.*
magnificar	Presentar una cosa com més important o més greu del que és.	Els mitjans van magnificar* un incident sense importància.*
banalitzar	Tractar una cosa important com si no en tingués.	No podem banalitzar* els efectes de l'assetjament escolar.*
trivialitzar	Treure importància a una qüestió seriosa.	L'humor pot trivialitzar* problemes que són greus.*
relativitzar	Considerar una cosa en relació amb altres per donar-li la importància justa.	Amb els anys he après a relativitzar* els problemes petits.*
dramatitzar	Exagerar la gravetat d'una situació.	No cal dramatitzar: només has perdut l'autobús.
exagerar	Presentar una cosa com més gran o important del que és.	Sempre sol exagerar* quan explica les seves aventures.*
desorbitar	Portar una cosa més enllà dels límits normals o raonables.	Alguns diaris van desorbitar* les xifres de l'accident.*
embellir	Fer més bonic, o presentar una cosa de manera més agradable del que és.	Han plantat flors per embellir* la plaça del poble.*
idealitzar	Imaginar algú o alguna cosa més perfecte del que és en realitat.	Sovint tendim a idealitzar* la infància.*
mitificar	Convertir algú o alguna cosa en un mite, admirant-lo exageradament.	Els fans van mitificar* el cantant després de la seva mort.*
desmitificar	Treure a algú o alguna cosa la fama exagerada que tenia.	El documental vol desmitificar* la vida dels influencers.*
glorificar	Lloar algú o alguna cosa de manera exagerada, presentant-los com a admirables.	La pel·lícula sembla glorificar* la velocitat al volant.*
enaltir	Parlar molt bé d'algú o de les seves qualitats per fer-lo valorar més.	El discurs va enaltir* la feina dels voluntaris.*
lloar	Parlar molt bé d'algú o d'alguna cosa per mostrar-ne l'admiració.	Tots els crítics van lloar* la interpretació de l'actriu.*
elogiar	Dir coses bones d'algú o d'alguna cosa per reconèixer-ne el mèrit.	El director va elogiar* l'esforç de tot l'equip.*
commemorar	Recordar un fet important amb un acte o una celebració.	El poble va commemorar* els cent anys de l'escola amb una festa.*
homenatjar	Fer un acte públic de reconeixement a una persona.	L'ajuntament va homenatjar* la mestra en la seva jubilació.*
vindicar	Defensar algú o alguna cosa que ha estat criticat o oblidat.	L'exposició vol vindicar* l'obra d'una pintora oblidada.*
al·ludir	Referir-se a algú o alguna cosa sense anomenar-lo directament.	En el seu discurs, va al·ludir* a la crisi sense esmentar-la.*
insinuar	Donar a entendre una cosa sense dir-la clarament.	Què vols insinuar* amb aquest comentari?*
deixar entreveure	Fer que una cosa es comenci a notar sense dir-la de manera clara.	La seva resposta va deixar entreveure* que no estava content.*
entreveure	Veure o endevinar una cosa de manera poc clara.	Entre els arbres es podia entreveure* la casa.*
presagiar	Anunciar o fer pensar que passarà alguna cosa.	Aquests núvols negres fan presagiar* una bona tempesta.*
augurar	Predir o anunciar el que passarà en el futur.	Els experts gosen augurar* una bona collita aquest any.*
auspiciar	Afavorir o protegir una iniciativa o un projecte.	La fundació va auspiciar* un programa de beques per a joves artistes.*
propiciar	Crear les condicions perquè una cosa passi.	El bon temps va propiciar* l'arribada de molts turistes.*
afavorir	Ajudar o fer més fàcil que una cosa passi.	La pluja d'aquesta primavera va afavorir* la collita.*
desafavorir	Perjudicar algú o fer més difícil una situació.	Les noves normes poden desafavorir* les petites empreses.*
perjudicar	Causar un mal o un dany a algú o a alguna cosa.	Fumar pot perjudicar* greument la salut.*
damnificar	Causar danys importants a persones o béns.	La riuada va damnificar* centenars d'habitatges.*
malmetre	Fer malbé una cosa o deteriorar-la.	La calamarsa va malmetre* tota la collita de préssecs.*
deteriorar	Fer que una cosa perdi qualitat o es faci malbé.	La humitat pot deteriorar* les pintures antigues.*
degradar	Fer que una cosa perdi qualitat, valor o dignitat.	La contaminació pot degradar* els rius i els boscos.*
erosionar	Desgastar lentament una superfície, o fer perdre força a una cosa.	Les onades van erosionar* els penya-segats durant segles.*
minar	Debilitar una cosa a poc a poc.	Les crítiques constants van minar* la seva confiança.*
soscavar	Afeblir una cosa des de la base o de manera amagada.	Els rumors poden soscavar* la credibilitat d'una persona.*
corcar	Fer malbé lentament, com un insecte que rosega la fusta, o turmentar per dins.	Aquell dubte el va corcar* durant anys.*
rosegar	Anar consumint o destruint una cosa a poc a poc.	La inflació va rosegar* els estalvis de molta gent.*
desgastar	Fer perdre força o energia a poc a poc per l'ús o el temps.	Tantes discussions acaben per desgastar* qualsevol relació.*
esgotar	Fer que algú quedi sense forces, o gastar del tot una cosa.	La caminada tan llarga va esgotar* els nens.*
exhaurir	Gastar del tot una cosa fins que no en queda.	Les entrades del concert es van exhaurir* en una hora.*
extenuar	Deixar algú completament sense forces.	La pujada al cim va extenuar* els excursionistes.*
rendir-se	Deixar de lluitar o de resistir-se i acceptar la derrota.	No penso rendir-se* fins que aprovi l'examen.*
claudicar	Renunciar als propis principis o deixar de resistir davant d'una pressió.	Després de mesos de pressió, el comitè va haver de claudicar.
cedir	Deixar de mantenir una posició o donar a algú una cosa pròpia.	Al final, totes dues parts van haver de cedir* una mica.*
transigir	Acceptar en part allò que no es compartia per arribar a un acord.	Per tenir pau a casa, de vegades cal transigir.
condescendir	Acceptar fer el que algú vol, sovint amb aire de superioritat.	Finalment, el director va condescendir* a rebre els alumnes.*
accedir	Acceptar el que algú demana.	Els pares van accedir* a deixar-la anar d'excursió.*
avenir-se	Acceptar fer una cosa després de pensar-hi, o entendre's bé amb algú.	Al final es va avenir* a pagar la meitat del sopar.*
convenir	Posar-se d'acord sobre una cosa.	Les dues parts van convenir* un preu just per la casa.*
concertar	Acordar una cosa entre diverses persones, com una cita o un preu.	He trucat per concertar* una cita amb la doctora.*
conciliar	Fer compatibles dues coses o posar d'acord persones enfrontades.	És difícil conciliar* la vida laboral i familiar.*
reconciliar	Tornar a posar d'acord persones que estaven enfadades.	L'àvia va aconseguir reconciliar* els dos germans.*
distanciar-se	Allunyar-se d'algú o d'alguna cosa, físicament o afectivament.	Amb els anys, van distanciar-se* i ja gairebé no es parlen.*
desmarcar-se	Mostrar públicament que no es comparteix una opinió o una acció.	La presidenta va voler desmarcar-se* de les declaracions del vocal.*
desvincular-se	Trencar la relació que es tenia amb una persona o una entitat.	Va decidir desvincular-se* del club després de vint anys.*
desentendre's	Deixar d'ocupar-se d'un assumpte o de preocupar-se'n.	No et pots desentendre* dels teus fills ara que et necessiten.*
inhibir-se	Abstenir-se d'intervenir en un assumpte.	El jutge va inhibir-se* del cas perquè coneixia l'acusat.*
eludir	Evitar amb habilitat una dificultat o una obligació.	Va intentar eludir* la pregunta canviant de tema.*
defugir	Evitar una persona, un tema o una responsabilitat.	No podem defugir* la nostra responsabilitat en aquest error.*
esquivar	Evitar un cop o una situació amb un moviment ràpid o amb habilitat.	El porter va esquivar* la pilota per pocs centímetres.*
sortejar	Evitar un obstacle o una dificultat passant-hi pel costat.	Vam haver de sortejar* els bassals del camí.*
escapolir-se	Fugir o sortir d'un lloc d'amagat, sense que ningú ho noti.	El gat va aconseguir escapolir-se* per la finestra de la cuina.*
fer front	Enfrontar-se amb decisió a una situació difícil.	La ciutat va fer front* a la nevada amb tots els mitjans.*
plantar cara	Resistir o enfrontar-se a algú o alguna cosa amb valentia.	Va plantar cara* al rival més fort del torneig.*
donar la cara	Assumir la responsabilitat d'un fet davant dels altres.	Quan les coses van malament, cal donar la cara* i explicar-se.*
posar fil a l'agulla	Començar a fer una feina que estava pendent.	Ja és hora de posar fil a l'agulla* i començar el treball de recerca.*
tirar endavant	Fer avançar un projecte o continuar malgrat les dificultats.	Malgrat la crisi, van saber tirar endavant* el negoci.*
tirar pel dret	Fer una cosa de manera decidida, sense pensar en els obstacles o les normes.	Davant de tants dubtes, va decidir tirar pel dret* i comprar el pis.*
anar per feina	Centrar-se en el que s'ha de fer, sense perdre el temps.	Tenim poc temps, així que hem d'anar per feina.
fer-se enrere	Renunciar a una cosa que s'havia decidit o promès.	A l'últim moment, el comprador es va fer enrere.
fer marxa enrere	Desdir-se d'una decisió o abandonar un projecte ja començat.	Davant de les queixes, el govern va fer marxa enrere* amb la nova taxa.*
recular	Anar cap enrere o canviar d'opinió davant d'una dificultat.	Davant de les crítiques, l'empresa va haver de recular.
retrocedir	Tornar cap enrere en l'espai, en el temps o en una situació.	Amb la crisi, l'economia pot retrocedir* diversos anys.*
capgirar	Canviar completament una situació, posant-la al revés.	Aquella notícia li va capgirar* la vida.*
girar la truita	Canviar totalment una situació a favor propi.	L'equip perdia, però a la segona part va girar la truita.
donar un tomb	Canviar molt la direcció o el caràcter d'una cosa.	El negoci va donar un tomb* quan van començar a vendre per internet.*
prendre el pols	Conèixer l'estat o l'opinió d'un grup o d'una situació.	La regidora va passejar pel mercat per prendre el pols* al barri.*
fer-se càrrec	Assumir la responsabilitat d'algú o d'alguna cosa.	La meva germana es va fer càrrec* de l'organització de la festa.*
minuciós	Que fa les coses amb molta cura i atenent fins i tot els detalls més petits.	La investigadora va fer una anàlisi minuciosa* dels documents.*
meticulós	Que fa les coses amb un ordre i una precisió molt grans.	És molt meticulós* amb la neteja de les eines.*
escrupolós	Que vigila molt de fer les coses bé i de manera correcta i honesta.	Era escrupolós* en tots els comptes de l'associació.*
primmirat	Que és massa exigent i es fixa en detalls sense importància.	La meva àvia és molt primmirada* amb el menjar.*
punyent	Que fa mal o commou profundament per la seva força o duresa.	Va escriure una crítica molt punyent* contra la nova llei.*
incisiu	Que és agut i directe, capaç d'anar al fons d'una qüestió.	El periodista va fer preguntes incisives* a l'entrevistat.*
mordaç	Que critica amb humor agut i una mica cruel.	Té un sentit de l'humor molt mordaç.
càustic	Que és molt crític i irònic, de manera que pot ferir.	La seva columna setmanal és sempre càustica* amb els poderosos.*
irònic	Que diu el contrari del que pensa, amb to burleta.	Quan diu que li encanta fer cua, és clarament irònic.
sarcàstic	Que fa burla cruel i mordaç d'algú o d'alguna cosa.	Li va contestar amb un to sarcàstic* que la va ferir.*
satíric	Que critica amb humor els defectes de les persones o de la societat.	La revista publica cada setmana uns acudits satírics.
burleta	Que es riu o fa broma dels altres.	Ens mirava amb un somriure burleta.
sorneguer	Que parla o actua amb ironia dissimulada.	Va fer un comentari sorneguer* que només uns quants van entendre.*
enginyós	Que té facilitat per inventar o trobar solucions originals.	Va trobar una solució enginyosa* per arreglar la bicicleta.*
perspicaç	Que nota de seguida coses que als altres els passen per alt.	La detectiu és molt perspicaç* i no se li escapa cap detall.*
sagaç	Que és prudent i intel·ligent per preveure i aprofitar les situacions.	Una negociadora sagaç* sap quan ha de cedir.*
lúcid	Que pensa i raona amb claredat.	Tot i la febre, estava completament lúcid.
clarivident	Que veu i comprèn les coses amb gran claredat, fins i tot el que vindrà.	Va ser molt clarivident* i va preveure la crisi anys abans.*
assenyat	Que actua amb seny i bon criteri.	Aquesta noia és molt assenyada* per a la seva edat.*
sensat	Que pensa i actua amb prudència i bon judici.	Em sembla una decisió molt sensata.
prudent	Que actua amb cura per evitar errors o perills.	Quan neva, cal ser prudent* a la carretera.*
cautelós	Que actua amb molta precaució i desconfiança.	Els inversors s'han mostrat cautelosos* davant la nova empresa.*
reticent	Que mostra dubtes o poques ganes de fer o acceptar alguna cosa.	Al principi, els veïns es van mostrar reticents* a canviar.*
recelós	Que desconfia d'algú o d'alguna cosa.	El gos del veí és recelós* amb els desconeguts.*
escèptic	Que dubta de la veritat o de l'eficàcia d'alguna cosa.	Era escèptic* sobre els resultats del nou mètode.*
incrèdul	Que no es creu fàcilment el que li diuen.	Va mirar el bitllet de loteria amb cara incrèdula.
crèdul	Que es creu molt fàcilment el que li expliquen.	La meva cosina és tan crèdula* que es creu qualsevol rumor.*
càndid	Que té una bondat senzilla i no veu el mal en els altres.	Tenia una mirada càndida, plena de confiança.
malintencionat	Que actua amb la intenció de fer mal o de perjudicar.	Aquell comentari va ser molt malintencionat.
ben intencionat	Que actua amb ganes d'ajudar, encara que no sempre ho aconsegueixi.	El consell era ben intencionat, però no em va servir de res.
maliciós	Que té o mostra intenció de fer mal, o que pensa malament dels altres.	Va fer un somriure maliciós* quan va veure l'error del rival.*
malèvol	Que vol mal als altres.	En el conte, la bruixa és un personatge malèvol.
benèvol	Que vol bé als altres i és comprensiu amb ells.	El jurat va ser benèvol* amb els participants més joves.*
magnànim	Que és generós i perdona amb facilitat.	La reina va ser magnànima* i va perdonar els presoners.*
indulgent	Que perdona fàcilment les faltes dels altres.	Els avis solen ser més indulgents* que els pares.*
clement	Que aplica els càstigs amb moderació i compassió.	El jutge es va mostrar clement* amb el jove acusat.*
intransigent	Que no accepta les opinions dels altres ni vol cedir.	En qüestions de seguretat, la directora és intransigent.
inflexible	Que no es deixa convèncer ni canvia de decisió.	L'entrenador és inflexible* amb l'horari dels entrenaments.*
rígid	Que no s'adapta als canvis o a les circumstàncies.	Les normes de l'escola són massa rígides.
tossut	Que manté les seves idees sense deixar-se convèncer.	El meu germà és tan tossut* que mai no reconeix un error.*
obstinat	Que insisteix en una idea o actitud malgrat les raons en contra.	Es va mostrar obstinat* a continuar, tot i el mal temps.*
entestat	Que s'ha posat al cap fer una cosa i no hi vol renunciar.	La meva filla està entestada* a aprendre a tocar el violí.*
tenaç	Que persevera amb força fins a aconseguir el que vol.	És una investigadora tenaç* que no abandona mai.*
abnegat	Que renuncia als seus interessos per ajudar els altres.	Les infermeres abnegades* van treballar dies sencers.*
sacrificat	Que exigeix molt d'esforç i renúncies.	La feina de pagès és molt sacrificada.
desinteressat	Que actua sense buscar cap benefici propi.	Molts voluntaris ofereixen una ajuda desinteressada.
interessat	Que actua només buscant el seu propi benefici.	La seva amabilitat era interessada: volia demanar-me un favor.
mesquí	Que és poc generós o que actua per motius baixos.	És una actitud molt mesquina* no voler compartir res.*
gasiu	Que no vol gastar diners ni donar res als altres.	El meu oncle és tan gasiu* que mai no convida ningú.*
garrepa	Que no vol gastar ni compartir els seus diners, ni tan sols en coses petites.	No siguis garrepa* i convida'ns a un cafè.*
avar	Que acumula diners i no els vol gastar ni compartir.	El protagonista de la novel·la és un home avar* i solitari.*
malgastador	Que gasta diners o recursos sense mesura i en coses inútils.	La seva germana és molt malgastadora* i mai no estalvia res.*
balafiador	Que llença o desaprofita els diners o els béns sense cap control.	Era un hereu balafiador* que va perdre tota la fortuna familiar.*
ostentós	Que es fa notar pel luxe o la riquesa que vol mostrar.	Van celebrar una boda molt ostentosa, amb mil convidats.
sumptuós	Que és molt luxós i magnífic, i ha costat molts diners.	Els salons del palau són sumptuosos* i plens d'or.*
luxós	Que té molt de luxe, comoditats cares i elegància.	Es van allotjar en una suite luxosa* amb vistes al mar.*
auster	Que viu de manera senzilla, sense luxes ni despeses supèrflues.	Porta una vida austera, sense gaires capricis.
sobri	Que és senzill, sense adorns excessius, o que menja i beu amb moderació.	Va triar una decoració sòbria* i elegant per a la sala.*
frugal	Que menja poc i de manera senzilla.	Després de l'excursió, vam fer un sopar frugal* i vam anar a dormir.*
comedit	Que és moderat, prudent i educat en el que diu i fa.	Sempre ha estat una persona comedida* i amable.*
discret	Que sap guardar un secret i no crida l'atenció.	Pots confiar-hi: és una persona molt discreta.
indiscret	Que diu o pregunta coses que no hauria de dir o preguntar.	No vull ser indiscret, però quants anys tens?
reservat	Que no explica fàcilment els seus sentiments o la seva vida privada.	La nova companya és molt reservada* i parla poc d'ella mateixa.*
introvertit	Que tendeix a tancar-se en ell mateix i parla poc amb els altres.	De petit era molt introvertit* i preferia llegir sol.*
extravertit	Que és obert i fàcilment fa amistat amb la gent.	La Laia és tan extravertida* que coneix tot el barri.*
sociable	Que li agrada estar amb gent i hi tracta amb facilitat.	El meu gos és molt sociable* i juga amb tots els altres.*
insociable	Que evita el tracte amb els altres.	Des que viu sol al mas, s'ha tornat força insociable.
esquerp	Que és poc amable i fuig del tracte amb la gent.	La gata del veí és esquerpa* i no es deixa tocar.*
adust	Que és sec, seriós i poc amable en el tracte.	El funcionari ens va rebre amb una expressió adusta.
eixut	Que és sec en el tracte i parla molt poc.	Em va respondre d'una manera tan eixuta* que vaig pensar que s'havia enfadat.*
sorrut	Que és poc comunicatiu i de mal tracte.	La propietària del bar és una mica sorruda, però molt honrada.
rondinaire	Que es queixa i protesta per tot.	El meu avi és una mica rondinaire, però té un cor d'or.
queixós	Que es lamenta sovint o que mostra disgust per alguna cosa.	La clienta es va mostrar queixosa* pel tracte rebut.*
pidolaire	Que demana coses als altres amb insistència.	El gos és molt pidolaire* i sempre vol menjar del plat.*
llepa	Que afalaga molt algú per aconseguir-ne favors.	El company més llepa* de l'oficina sempre porta cafè al cap.*
servil	Que obeeix i afalaga massa els poderosos.	Té una actitud servil* amb el director que fa vergonya.*
submís	Que obeeix i accepta l'autoritat sense oposar-hi resistència.	En la novel·la, la protagonista deixa de ser submisa* i es rebel·la.*
dòcil	Que és fàcil de guiar, d'ensenyar o de manejar.	Aquest cavall és molt dòcil* i ideal per als nens.*
rebel	Que s'oposa a l'autoritat o a les normes establertes.	A l'adolescència era una noia rebel* i independent.*
insubmís	Que es nega a obeir o a sotmetre's a una autoritat.	Els pobles insubmisos* de la muntanya van resistir durant segles.*
díscol	Que no obeeix i és difícil de controlar.	Era un alumne díscol, però molt intel·ligent.
entremaliat	Que fa malifetes petites i innocents, sobretot els infants.	Els bessons són tan entremaliats* que no paren quiets ni un minut.*
trapella	Que fa bromes o petites malifetes amb enginy.	El nen, trapella, va amagar les sabatilles del seu pare.
pocavergonya	Que actua sense vergonya i sense respectar els altres.	Aquell conductor pocavergonya* es va saltar tota la cua.*
desvergonyit	Que no té vergonya i actua sense respectar les convencions.	La resposta desvergonyida* de la noia va fer riure tothom.*
descarat	Que actua o parla sense vergonya ni respecte.	És molt descarat: va entrar sense saludar i va seure a la meva cadira.
insolent	Que falta al respecte amb paraules o actituds ofensives.	El jugador va ser expulsat per un gest insolent* cap a l'àrbitre.*
impertinent	Que diu o fa coses inoportunes o que molesten.	Aquella pregunta tan impertinent* la va fer enrojolar.*
irreverent	Que no mostra el respecte habitual cap a allò que es considera seriós.	El còmic és conegut pel seu humor irreverent.
groller	Que és maleducat i poc delicat en el tracte o en el llenguatge.	Ens va contestar d'una manera grollera* i desagradable.*
barroer	Que està fet de qualsevol manera, sense habilitat ni cura.	La reparació era tan barroera* que la canonada va tornar a perdre aigua.*
matusser	Que fa les coses sense traça o que està mal fet.	Han fet una feina matussera* amb la pintura del passadís.*
deixat	Que té poca cura de la seva persona o de les seves coses.	Des que viu sol, l'han vist força deixat.
negligent	Que no posa l'atenció i la cura necessàries en les seves obligacions.	L'empresa va ser condemnada per una actuació negligent.
displicent	Que mostra indiferència o poc interès cap a algú o alguna cosa.	Ens va atendre amb un to displicent, com si li féssim nosa.
indolent	Que evita qualsevol esforç i té poques ganes de fer res.	A l'estiu, amb la calor, em torno molt indolent.
apàtic	Que no mostra interès ni energia per res.	Des que va deixar l'equip, està molt apàtica* i trista.*
desmenjat	Que no té ganes de menjar o que no mostra interès per res.	La nena està desmenjada* des que té febre.*
desganat	Que no té ganes de menjar o de fer res.	Avui estic desganat* i no tinc ganes de sortir.*
eixerit	Que és viu, despert i alegre.	La nena és molt eixerida* i ho pregunta tot.*
espavilat	Que és llest i sap resoldre els problemes per si mateix.	És un noi espavilat* que aviat va trobar feina.*
despert	Que és llest i comprèn les coses ràpidament.	És una alumna molt desperta* i participativa.*
loquaç	Que parla molt i amb facilitat.	Avui l'avi està molt loquaç* i ens explica mil històries.*
eloqüent	Que parla de manera clara i convincent, o que expressa molt sense paraules.	Va fer un discurs eloqüent* que va emocionar tothom.*
persuasiu	Que té capacitat de convèncer.	La venedora era tan persuasiva* que vam comprar tres cotxes.*
convincent	Que fa que algú cregui o accepti una cosa.	L'argument de l'advocada va ser molt convincent.
irrefutable	Que no es pot negar ni contradir de cap manera.	Les imatges de la càmera eren una prova irrefutable.
incontestable	Que no admet cap resposta en contra ni cap discussió.	La victòria de l'equip local va ser incontestable.
indiscutible	Que és tan clar que ningú no ho pot posar en dubte.	És indiscutible* que ella és la millor jugadora de l'equip.*
inqüestionable	Que no es pot posar en dubte.	La seva honradesa és inqüestionable.
discutible	Que pot ser objecte de debat perquè no és del tot clar o encertat.	La decisió de l'àrbitre va ser força discutible.
qüestionable	Que es pot posar en dubte o criticar.	Els mètodes de l'empresa són qüestionables* des del punt de vista ètic.*
controvertible	Que pot provocar discussió perquè admet opinions diferents.	És un tema controvertible* i cal tractar-lo amb respecte.*
espinós	Que és difícil i delicat de tractar.	La qüestió dels horaris és molt espinosa* entre els treballadors.*
delicat	Que s'ha de tractar amb molta cura perquè pot causar problemes.	Ens trobem en una situació delicada* i cal anar amb compte.*
peliagut	Que és molt difícil de resoldre o de tractar.	Aquesta és una pregunta peliaguda* i no sé què contestar.*
enrevessat	Que és complicat i difícil d'entendre.	Les instruccions del moble eren molt enrevessades.
intricat	Que té moltes parts relacionades de manera confusa.	La trama de la sèrie és tan intricada* que m'hi perdo.*
embolicat	Que és confús i complicat, difícil d'aclarir.	Aquest assumpte està molt embolicat* i ningú no sap qui té raó.*
farragós	Que té massa coses desordenades o innecessàries, i resulta pesat.	La redacció del contracte és tan farragosa* que ningú no l'entén.*
feixuc	Que pesa molt o que resulta cansat i difícil de suportar.	La pujada va ser feixuga* amb les motxilles plenes.*
carregós	Que molesta o cansa per la seva insistència.	La mosca era tan carregosa* que no em deixava fer la migdiada.*
enutjós	Que causa molèstia o disgust.	Haver de repetir els tràmits és una situació molt enutjosa.
empipador	Que molesta o fa perdre la paciència.	Aquest soroll de la nevera és molt empipador.
insuportable	Que no es pot aguantar.	Aquesta calor és insuportable: anem a la platja.
intolerable	Que no es pot permetre ni acceptar.	Fer burla d'un company és una conducta intolerable.
inadmissible	Que no es pot acceptar de cap manera.	Arribar dues hores tard sense avisar és inadmissible.
inacceptable	Que no es pot acceptar per ser injust o incorrecte.	La qualitat d'aquest servei és inacceptable.
injustificable	Que no té cap raó que el pugui explicar o defensar.	El retard en la construcció de l'escola és injustificable.
imperdonable	Que no mereix perdó.	Oblidar l'aniversari de la teva mare és imperdonable.
condemnable	Que mereix una crítica dura i un rebuig clar.	Qualsevol acte de violència és condemnable.
reprovable	Que mereix ser criticat o desaprovat.	La seva actitud amb els companys va ser reprovable.
censurable	Que mereix crítica o desaprovació.	Copiar en un examen és una conducta censurable.
lloable	Que mereix ser elogiat per les seves qualitats.	La feina dels voluntaris és realment lloable.
encomiable	Que és digne d'elogi i d'admiració.	L'esforç dels estudiants ha estat encomiable.
meritori	Que té mèrit i mereix reconeixement.	Ha fet una feina meritòria* amb molt pocs recursos.*
digne	Que mereix alguna cosa, o que té i inspira respecte.	Tothom té dret a un habitatge digne.
indigne	Que no mereix una cosa, o que no és propi d'una persona honrada.	Aquest comportament és indigne* d'un esportista.*
honorable	Que mereix ser honrat i respectat per la seva conducta.	Va ser un acord honorable* per a totes dues parts.*
respectable	Que mereix consideració i estima, o que és força gran.	Va obtenir una puntuació respectable* en el seu primer torneig.*
venerable	Que mereix un gran respecte per la seva edat, dignitat o història.	A la plaça hi ha un roure venerable* de més de tres-cents anys.*
a contracor	Indica que es fa una cosa sense ganes, en oposició a la pròpia voluntat.	Va acceptar el trasllat a contracor, perquè li agradava la seva ciutat.
a desgrat	Indica que es fa una cosa de mala gana o sense voler-la fer.	Va obeir a desgrat, rondinant tota l'estona.
a desgrat de	Introdueix un obstacle que no impedeix el que es diu; equival a "malgrat".	El concert es va fer a l'aire lliure a desgrat de* la pluja.*
a corre-cuita	Indica que es fa una cosa amb molta pressa i sovint malament.	Vam fer les maletes a corre-cuita* i ens vam deixar el carregador.*
a cuitacorrents	Indica que es fa una cosa amb gran rapidesa, corrent.	Va sortir de casa a cuitacorrents* perquè feia tard a l'escola.*
a les palpentes	Indica que es fa una cosa tocant amb les mans per orientar-se, sense veure-hi.	Es va anar la llum i vam buscar la porta a les palpentes.
a la babalà	Indica que es fa una cosa sense pensar, a l'atzar o sense cura.	No contestis a la babalà: llegeix bé la pregunta abans.
a l'engròs	Indica que es compra o es ven en grans quantitats.	La botiga compra la fruita a l'engròs* al mercat central.*
a la menuda	Indica que es ven en petites quantitats al públic.	Aquesta botiga ven a la menuda* i a l'engròs.*
a dojo	Indica que una cosa hi és o hi arriba en gran abundància.	A la festa hi havia menjar i beguda a dojo.
a bastament	Indica que hi ha prou o més que prou d'alguna cosa.	Ho hem comentat a bastament* a les reunions anteriors.*
a betzef	Indica que hi ha una gran quantitat d'alguna cosa.	Aquest estiu al bosc hi ha mosquits a betzef.
a tort i a dret	Indica que es fa una cosa sense mirar on, a qui o com, de qualsevol manera.	Repartia crítiques a tort i a dret* sense escoltar ningú.*
de gairell	Indica que una cosa està de costat o inclinada, no de cara.	Es va posar de gairell* per poder passar entre la gent.*
de biaix	Indica una direcció oblíqua, no recta.	Va tallar la roba de biaix* per fer la faldilla.*
de reüll	Indica que es mira de costat, dissimuladament, sense girar el cap.	La va mirar de reüll* per veure si encara estava enfadada.*
de passada	Indica que es fa o es diu una cosa breument, aprofitant una altra.	Ho va comentar de passada, mentre parlàvem d'una altra cosa.
de retruc	Indica que una cosa passa com a conseqüència indirecta d'una altra.	La vaga dels transportistes va afectar de retruc* els supermercats.*
de rebot	Indica que una cosa arriba de manera indirecta o inesperada.	Em vaig assabentar de la notícia de rebot, per una amiga.
de resultes	Indica la conseqüència d'un fet: com a efecte d'allò.	Va caure de la bicicleta i, de resultes* de la caiguda, porta crosses.*
de cop sobte	Indica que una cosa passa de manera inesperada i ràpida.	Estàvem sopant i de cop sobte* es va apagar la llum.*
de bursada	Indica que una cosa es fa de cop i amb força, sense esperar.	Va obrir la porta de bursada* i ens va espantar a tots.*
de bat a bat	Indica que una porta o una finestra està oberta del tot.	Amb aquesta calor, tenim totes les finestres obertes de bat a bat.
de cap a peus	Indica que una cosa afecta tota la persona, completament.	Vam arribar a casa molls de cap a peus.
de dalt a baix	Indica que una cosa es fa o afecta completament, del principi a la fi.	Hem netejat la casa de dalt a baix* abans de la festa.*
de cap i de nou	Indica que es torna a començar una cosa des del principi.	L'ordinador es va penjar i vaig haver d'escriure l'informe de cap i de nou.
de tant en tant	Indica que una cosa passa algunes vegades, no sovint.	Vaig al cinema de tant en tant, quan fan alguna pel·lícula interessant.
de quan en quan	Indica que una cosa passa de manera ocasional, a intervals.	Ens trobem de quan en quan* amb els antics companys de classe.*
d'una tirada	Indica que es fa una cosa seguida, sense aturar-se.	Va llegir la novel·la d'una tirada, en una sola nit.
d'un plegat	Indica que una cosa passa de cop, de manera sobtada.	El cel era blau i d'un plegat* es va posar a ploure.*
a la vegada	Indica que dues o més coses passen al mateix temps.	No podeu parlar tots a la vegada, que no us entenc.
a l'ensems	Forma culta que indica que dues coses passen o es fan al mateix temps.	Era poeta i pintor a l'ensems.
tot d'una	Indica que una cosa passa de cop, sense avís.	Estava assegut i tot d'una* es va aixecar i va sortir de l'aula.*
si fa no fa	Indica una aproximació: més o menys, poc més o menys.	Fa si fa no fa* deu anys que viuen en aquest barri.*
ben mirat	Introdueix una conclusió després de pensar-hi bé.	Ara que hi penso, ben mirat* no és tan mala idea quedar-nos a casa.*
mirat bé	Introdueix una reflexió o un canvi d'opinió després de considerar una cosa.	És petit, però, mirat bé, el pis està molt ben situat.
ras i curt	Indica que es diu una cosa de manera directa i breu, sense embuts.	Li ho va dir ras i curt: no hi havia més diners.
a la fi	Indica que una cosa arriba després de molt temps o esforç.	Després de sis hores caminant, a la fi* vam arribar al refugi.*
a la postre	Indica el que passa al final d'un procés, sovint de manera inesperada.	Aquell gol de penal va ser, a la postre, el decisiu del partit.
en darrer terme	Indica l'última instància o la consideració final.	Et puc aconsellar, però en darrer terme* la decisió és teva.*
en última instància	Indica el recurs o la consideració final, quan ja no hi ha altra opció.	Si no trobem ningú que ens ajudi, en última instància* podríem llogar una furgoneta.*
en primera instància	Indica la fase inicial, sobretot d'un procés judicial abans d'un possible recurs.	El jutjat va absoldre l'acusat en primera instància.
a ulls clucs	Indica que es fa una cosa sense mirar, amb total confiança.	Me'n refio a ulls clucs: mai no m'ha fallat.
a cegues	Indica que es fa una cosa sense veure-hi o sense tenir informació.	Vam haver de triar a cegues* perquè no hi havia cap fotografia del pis.*
a les fosques	Indica que es fa una cosa sense llum o sense saber-ne res.	Vam sopar a les fosques* durant l'apagada.*
a contrallum	Indica que una cosa es veu o es fotografia amb la llum al darrere.	La foto a contrallum* va deixar les cares totes fosques.*
a l'atzar	Indica que una cosa es fa per sort, sense triar.	El guanyador del sorteig es triarà a l'atzar.
a la desesperada	Indica que es fa una cosa com a últim recurs, quan ja hi ha poques esperances.	En l'últim minut, l'equip va atacar a la desesperada.
a l'aguait	Indica que algú està vigilant, atent per si passa alguna cosa.	El gat estava a l'aguait* davant del forat del ratolí.*
a la vora	Indica que una cosa és a prop d'un lloc o d'una persona.	Vivim a la vora* del riu i sentim l'aigua cada nit.*
a frec de	Indica que una cosa està a punt de passar o molt a prop d'alguna cosa.	L'atleta va quedar a frec de* batre el rècord.*
a tocar de	Indica que una cosa és molt a prop d'una altra.	L'hotel és a tocar de* la platja.*
arran	Indica que una cosa està al mateix nivell o molt a prop d'una superfície.	El barber li va tallar els cabells arran.
ençà	Indica un moment des del qual compta un període fins avui, o un lloc cap a aquí.	Des de llavors ençà, no hem tornat a tenir notícies seves.
d'ençà de	Introdueix el moment a partir del qual comença una situació que continua avui.	L'equip ha millorat molt d'ençà de* la seva arribada.*
d'ençà que	Introdueix una acció a partir de la qual comença una situació que dura.	Està molt més tranquil d'ençà que* viu al poble.*
per mor de	Introdueix la causa d'una cosa; equival a "a causa de".	Es van ajornar les classes per mor de* la nevada.*
en detriment de	Introdueix allò que surt perjudicat per una altra cosa.	Van ampliar la carretera en detriment de* la zona verda del poble.*
en benefici de	Introdueix la persona o la cosa que en surt afavorida.	El concert es farà en benefici de* una associació contra el càncer.*
en pro de	Introdueix la causa o l'objectiu que es defensa o s'afavoreix.	Els veïns han fet una recollida de signatures en pro de* un nou parc.*
a despit de	Introdueix un obstacle que no impedeix el que es diu; equival a "malgrat".	Va sortir a córrer a despit de* la tempesta.*
malgrat tot	Indica que una cosa passa tot i les dificultats que s'han esmentat.	Va ser un any molt difícil, però malgrat tot* estem contents.*
endebades	Indica que una acció no ha servit per a res.	Vam buscar les claus endebades: no apareixien enlloc.
debades	Indica que una cosa es fa inútilment, sense resultat, o bé gratis.	Va trucar debades* tota la tarda, perquè ningú no despenjava.*
en va	Indica que un esforç no aconsegueix el seu objectiu.	Tot l'esforç va ser en va: el tren ja havia marxat.
adesiara	Indica que una cosa passa de tant en tant, algunes vegades.	Ens escrivim adesiara, sobretot per Nadal.
tothora	Indica que una cosa passa en tot moment, sempre.	La farmàcia de guàrdia està oberta tothora.
sempre més	Indica que una cosa durarà per tot el temps futur.	Aquell estiu el recordaré sempre més.
ara com ara	Indica que una cosa és així en el moment present, però pot canviar.	Tranquil: ara com ara* no tenim previst canviar de casa.*
ara per ara	Indica la situació actual, sense garantir que es mantingui.	El projecte, ara per ara, està aturat per falta de diners.
ara i adés	Indica que una cosa es repeteix sovint, una vegada i una altra.	El gos s'acostava ara i adés* a la porta per veure si arribàvem.*
abans d'hora	Indica que una cosa passa més aviat del moment previst.	Els convidats van arribar abans d'hora* i encara no estava tot a punt.*
a deshora	Indica que una cosa es fa en un moment poc adequat o fora de l'horari habitual.	Sempre truca a deshora, quan ja som a dormir.
de bon matí	Indica que una cosa es fa molt aviat, a primera hora del matí.	Demà sortirem de bon matí* per evitar la calor.*
de matinada	Indica les hores entre la mitjanit i la sortida del sol.	El vol surt de matinada, a les quatre.
a trenc d'alba	Indica el moment en què comença a fer-se de dia.	Els pescadors surten al mar a trenc d'alba.
el xivarri	Soroll fort i desordenat de crits i veus.	Quin xivarri* que fan els nens al pati!*
la instància	Escrit formal amb què es demana alguna cosa a una autoritat o administració.	He presentat una instància* a l'ajuntament per demanar un gual.*
l'avinentesa	Ocasió o moment favorable per fer alguna cosa.	Aprofito l'avinentesa* per agrair-vos la vostra ajuda.*
l'escaiença	Ocasió o circumstància oportuna en què passa alguna cosa.	Si en tens l'escaiença, saluda la teva mare de part meva.
el caire	Aspecte o manera com es presenta una situació.	La discussió va prendre un caire* preocupant.*
el viratge	Canvi important de direcció o d'orientació.	L'empresa va fer un viratge* cap a les energies renovables.*
el gir	Canvi de direcció o de sentit en una situació o en una història.	La novel·la fa un gir* inesperat al capítol final.*
el tomb	Canvi important que fa una situació, o volta curta que es fa a peu.	Amb el nou director, l'escola va fer un bon tomb.
la cruïlla	Moment en què cal triar entre diverses opcions importants.	Es troba en una cruïlla: no sap si quedar-se o marxar.
l'atzucac	Situació sense sortida, de la qual és molt difícil sortir.	La negociació ha arribat a un atzucac.
el destorb	Allò que fa nosa o dificulta una acció.	Aquestes caixes al passadís són un destorb.
l'entrebanc	Dificultat que impedeix o retarda la realització d'una cosa.	Vam trobar més d'un entrebanc* en la construcció de la casa.*
l'escull	Obstacle o dificultat greu que cal superar.	L'últim escull* per firmar l'acord és el preu.*
el maldecap	Preocupació o problema que causa molèstia.	Aquest cotxe vell és un maldecap* constant: sempre s'espatlla.*
el neguit	Inquietud o nerviosisme que no deixa estar tranquil.	Abans de l'examen tenia un neguit* que no em deixava dormir.*
la recança	Pena que es té per haver deixat alguna cosa o per no haver-la fet.	Em fa recança* no haver anat a veure l'àvia més sovint.*
l'angúnia	Sensació d'ofec, de por o de malestar.	Em fa angúnia* veure algú caminant per la cornisa.*
el desfici	Inquietud i impaciència de qui vol alguna cosa i no la té.	Esperava la trucada amb un desfici* evident.*
el delit	Gran plaer o ganes intenses de fer alguna cosa.	Escoltava amb delit* les històries del seu avi.*
la fruïció	Plaer intens amb què es gaudeix d'alguna cosa.	Assaboria el gelat amb una fruïció* contagiosa.*
l'enyorança	Tristesa per la falta d'una persona, d'un lloc o d'un temps.	Sent una gran enyorança* del seu poble natal.*
la malenconia	Tristesa suau i duradora, sense una causa concreta.	Els dies de pluja em donen una certa malenconia.
l'abatiment	Estat de tristesa i de falta de forces.	Després de la derrota, l'abatiment* era general al vestidor.*
el desànim	Pèrdua de les ganes i de l'energia per continuar.	Després de tants intents fallits, el desànim* es va apoderar de l'equip.*
el defalliment	Pèrdua sobtada de forces, que pot fer caure o desmaiar.	Va patir un defalliment* a causa de la calor.*
la desídia	Falta de cura, d'interès i d'esforç en allò que es fa.	La desídia* dels propietaris va fer que l'edifici s'ensorrés.*
la deixadesa	Abandonament i falta de cura d'una persona o d'una cosa.	El jardí mostrava anys de deixadesa.
la incúria	Falta de la cura necessària en una tasca o en la conservació d'una cosa.	L'església es va ensorrar per la incúria* dels responsables.*
la peresa	Falta de ganes de treballar o de fer esforços.	Em fa peresa* sortir de casa amb aquest fred.*
la gandulera	Tendència a no voler treballar ni fer res.	La gandulera* el va fer suspendre l'examen.*
l'esma	Força o ànim per fer alguna cosa.	Estava tan trist que no tenia esma* ni per sortir de casa.*
el coratge	Força d'ànim per afrontar les dificultats o els perills.	Va tenir el coratge* de dir la veritat davant de tothom.*
el braó	Valentia i força amb què s'actua.	Els bombers van lluitar contra el foc amb gran braó.
l'empenta	Energia i decisió per començar o fer avançar alguna cosa.	Els joves socis han donat una nova empenta* a l'empresa.*
el dinamisme	Energia i activitat de qui fa moltes coses i les fa avançar.	El dinamisme* de la nova directora ha revitalitzat el centre.*
la proactivitat	Actitud de qui s'avança als problemes i pren la iniciativa.	L'empresa valora la proactivitat* dels treballadors.*
la vocació	Inclinació forta que se sent cap a una professió o una activitat.	Té vocació* de metgessa des que era petita.*
la trajectòria	Recorregut que fa una persona al llarg de la seva vida professional o personal.	Al llarg de la seva trajectòria, ha guanyat molts premis.
la fita	Objectiu important que es vol aconseguir o fet destacat d'un procés.	Acabar la marató era una fita* personal per a ella.*
l'assoliment	Fet d'aconseguir allò que es buscava.	L'assoliment* dels objectius va ser celebrat per tot l'equip.*
la consecució	Fet d'aconseguir un objectiu després d'un esforç.	La consecució* del títol va ser una gran alegria per al club.*
la culminació	Moment o fet en què una cosa arriba al seu punt més alt.	El premi va ser la culminació* de tota una carrera.*
el colofó	Final brillant o destacat d'una cosa.	Els focs artificials van ser el colofó* perfecte de la festa.*
el preàmbul	Allò que es diu o es fa abans d'entrar en el tema principal.	Sense cap preàmbul, ens va dir que marxava.
el pròleg	Text que precedeix el cos d'una obra i la presenta.	El pròleg* del llibre l'ha escrit una autora famosa.*
l'epíleg	Part final d'una obra que explica què passa després de la història principal.	A l'epíleg* sabem què va ser dels personatges anys després.*
l'esbós	Dibuix o projecte inicial, fet amb pocs traços, d'una obra.	L'arquitecta ens va mostrar un esbós* de la casa.*
l'esborrany	Primera versió d'un escrit, que encara s'ha de corregir.	Envia'm un esborrany* de la carta abans d'enviar-la.*
la primícia	Notícia que es dona a conèixer per primera vegada.	La ràdio local va donar la primícia* del fitxatge.*
l'exclusiva	Notícia o entrevista que publica només un mitjà.	La revista va publicar una exclusiva* sobre el rodatge.*
la filtració	Revelació d'una informació secreta als mitjans de comunicació.	Una filtració* va revelar el contingut de l'informe.*
la roda de premsa	Reunió en què una persona respon les preguntes de diversos periodistes.	L'entrenador va explicar la derrota en una roda de premsa.
el comunicat	Nota oficial que una persona o entitat fa pública per informar d'alguna cosa.	L'empresa va emetre un comunicat* per explicar l'avaria.*
la nota de premsa	Text breu que una entitat envia als mitjans per donar una informació.	El museu va enviar una nota de premsa* sobre la nova exposició.*
l'entradeta	Paràgraf inicial d'una notícia que en resumeix el contingut.	En una bona notícia, l'entradeta* respon les preguntes principals.*
el peu de foto	Text breu que acompanya una imatge i n'explica el contingut.	El peu de foto* indica qui apareix a la imatge.*
la fe d'errates	Llista dels errors trobats en un llibre, amb la correcció corresponent.	L'editorial va incloure una fe d'errates* en la segona edició.*
la rectificació	Correcció d'una informació o d'una opinió que era equivocada.	El diari va publicar una rectificació* sobre la notícia d'ahir.*
el dret de rèplica	Possibilitat de respondre públicament a una informació que afecta algú.	El regidor va exercir el seu dret de rèplica* en el ple.*
l'article d'opinió	Text periodístic en què l'autor expressa la seva visió personal sobre un tema.	Avui publica un article d'opinió* sobre la qualitat de l'aire.*
el columnista	Persona que escriu regularment una secció d'opinió en un diari.	El columnista* del diari escriu cada diumenge sobre cultura.*
el redactor	Persona que escriu notícies o textos per a un mitjà de comunicació.	El redactor* de cultura cobrirà el festival.*
el redactor en cap	Periodista que dirigeix la feina de l'equip de periodistes d'un mitjà de comunicació.	El redactor en cap* va decidir obrir el diari amb la notícia del rescat.*
la redacció	Conjunt de periodistes d'un mitjà i lloc on treballen.	Tota la redacció* del diari va celebrar el premi.*
la tirada	Nombre d'exemplars que s'imprimeixen d'una publicació.	La primera tirada* del llibre es va exhaurir en una setmana.*
la difusió	Fet d'escampar una informació o una cosa entre molta gent.	Les xarxes van ajudar a la difusió* de la campanya.*
el lectorat	Conjunt de persones que llegeixen una publicació o un autor.	La revista ha augmentat el seu lectorat* entre els joves.*
la subscripció	Pagament periòdic per rebre una publicació o un servei.	He renovat la subscripció* a la revista de natura.*
el ciberassetjament	Conjunt d'atacs, burles o amenaces que es fan a algú per internet.	L'escola ha fet una xerrada sobre el ciberassetjament* a les xarxes.*
la suplantació d'identitat	Fet de fer-se passar per una altra persona, sovint per internet, per enganyar.	Va denunciar una suplantació d'identitat* després de rebre missatges falsos en nom seu.*
la petjada digital	Rastre d'informació que deixa una persona en utilitzar internet.	Cal pensar en la petjada digital* que deixem amb cada foto que pengem.*
la bretxa digital	Diferència entre qui té accés a les tecnologies i qui no en té.	Moltes persones grans pateixen la bretxa digital.
l'alfabetització	Ensenyament de la lectura i l'escriptura a qui no en sap.	L'associació organitza cursos d'alfabetització* per a adults.*
l'economia col·laborativa	Model en què les persones comparteixen o intercanvien béns i serveis, sovint per internet.	Compartir cotxe per viatjar és un exemple d'economia col·laborativa.
el capitalisme	Sistema econòmic basat en la propietat privada i el lliure mercat.	El capitalisme* es va estendre arreu durant la Revolució Industrial.*
el socialisme	Conjunt de doctrines que defensen la propietat col·lectiva i la igualtat entre les persones.	Al segle XIX, el socialisme* va néixer entre els obrers industrials.*
el comunisme	Doctrina política i econòmica que proposa una societat sense classes ni propietat privada.	A classe d'història vam estudiar el comunisme* a la Unió Soviètica.*
el liberalisme	Doctrina que defensa la llibertat individual i la poca intervenció de l'Estat.	El liberalisme* econòmic defensa el lliure comerç.*
el neoliberalisme	Corrent econòmic que defensa reduir al mínim la intervenció de l'Estat en l'economia.	Durant els anys vuitanta es va estendre el neoliberalisme.
l'anarquisme	Doctrina que rebutja l'Estat i qualsevol forma d'autoritat imposada.	L'anarquisme* va tenir molta força a Catalunya a principis del segle XX.*
el sindicalisme	Moviment que organitza els treballadors per defensar els seus drets.	El sindicalisme* va lluitar per la jornada de vuit hores.*
el corporativisme	Tendència d'un grup professional a defensar els seus interessos per sobre dels generals.	Els crítics acusen el col·legi professional de corporativisme.
el populisme	Estil polític que busca el suport de la majoria amb missatges simples i emocionals.	Els politòlegs estudien el populisme* en diversos països.*
el feixisme	Moviment autoritari i nacionalista que va governar diversos països europeus al segle XX.	Mussolini va fundar el feixisme* a Itàlia l'any 1919.*
l'autoritarisme	Forma de govern o d'actuar que imposa les decisions sense permetre la llibertat.	El director va ser criticat pel seu autoritarisme.
el totalitarisme	Sistema polític en què l'Estat controla tots els aspectes de la vida.	El llibre "1984" és una crítica al totalitarisme.
l'imperialisme	Política d'un estat que vol estendre el seu domini sobre altres territoris.	L'imperialisme* europeu del segle XIX es va estendre per l'Àfrica.*
el colonialisme	Domini polític i econòmic d'un país sobre territoris d'altres continents.	Moltes fronteres actuals d'Àfrica són herència del colonialisme.
el patriarcat	Organització social en què els homes tenen més poder que les dones.	La sociòloga va analitzar el patriarcat* en les societats antigues.*
la sexualitat	Conjunt d'aspectes biològics, afectius i emocionals relacionats amb el sexe.	El llibre de biologia dedica un capítol a la sexualitat* humana.*
la laïcitat	Principi de separació entre l'Estat i les institucions religioses.	La laïcitat* de l'escola pública garanteix el respecte a totes les creences.*
la secularització	Procés pel qual la religió perd influència en la vida social.	Els sociòlegs estudien la secularització* de les societats europees.*
la creença	Idea que algú considera certa, encara que no estigui demostrada.	Hi ha la creença* popular que el gat negre porta mala sort.*
la superstició	Creença sense base racional que atribueix poders màgics a certs fets o objectes.	Per superstició, no passa mai per sota d'una escala.
el ritu	Conjunt d'actes que es repeteixen sempre de la mateixa manera, sovint en una cerimònia.	Prendre cafè amb l'àvia els diumenges és un ritu* familiar.*
la mitigació	Reducció de la intensitat o dels efectes negatius d'una cosa.	Plantar arbres és una mesura de mitigació* del canvi climàtic.*
la descarbonització	Reducció de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera.	La descarbonització* de l'economia és un dels grans reptes del segle.*
el decreixement	Corrent que proposa reduir la producció i el consum per protegir el planeta.	Els partidaris del decreixement* defensen consumir menys i millor.*
l'ecologisme	Moviment que defensa la protecció de la natura i del medi ambient.	L'ecologisme* va guanyar força als anys setanta.*
la sobreexplotació	Ús excessiu d'un recurs natural, que el pot esgotar.	La sobreexplotació* dels aqüífers ha deixat molts pous secs.*
el malbaratament	Ús inútil o excessiu d'una cosa, que es perd o es desaprofita.	El malbaratament* d'aliments és un problema greu a les ciutats.*
l'obsolescència programada	Pràctica de dissenyar productes perquè deixin de funcionar al cap d'un temps.	Molts usuaris denuncien l'obsolescència programada* dels telèfons mòbils.*
la precarització	Procés pel qual les condicions de treball són cada cop més inestables i pitjors.	Els sindicats denuncien la precarització* de la feina dels joves.*
el sotmetiment	Fet de dominar algú i obligar-lo a obeir.	El poble va viure segles de sotmetiment* a un imperi estranger.*
la submissió	Actitud de qui obeeix o accepta l'autoritat sense resistència.	La submissió* dels personatges davant del tirà és el tema de l'obra.*
l'hegemonia	Domini o superioritat d'un estat, un grup o una idea sobre els altres.	L'equip va mantenir l'hegemonia* a la lliga durant cinc anys.*
el predomini	Fet que una cosa sigui més abundant o tingui més força que les altres.	En aquest bosc hi ha un predomini* clar dels pins.*
la supremacia	Superioritat màxima en un àmbit.	Aquella marca va perdre la supremacia* en el mercat dels mòbils.*
la preeminència	Situació de privilegi o de més importància respecte dels altres.	La preeminència* de l'anglès en la ciència és evident.*
copsar	Comprendre o percebre una cosa, sobretot de manera ràpida.	Va copsar* de seguida el sentit de la broma.*
captar	Percebre o entendre una cosa, o atraure l'atenció d'algú.	L'anunci vol captar* l'atenció dels joves.*
albirar	Veure de lluny o de manera poc clara, o preveure una cosa.	Des del cim es podia albirar* el mar.*
escatir	Aclarir una qüestió dubtosa investigant-la.	La policia intenta escatir* les causes de l'accident.*
esbrinar	Arribar a saber una cosa després d'investigar-la.	Hem d'esbrinar* qui va deixar la porta oberta.*
escorcollar	Buscar amb atenció entre les coses d'algú o d'un lloc.	Els agents van escorcollar* el cotxe a la frontera.*
escodrinyar	Examinar amb molta atenció per descobrir detalls amagats.	La investigadora va escodrinyar* cada document de l'arxiu.*
rastrejar	Seguir les pistes d'algú o d'alguna cosa per trobar-la.	Els gossos van rastrejar* el bosc buscant l'excursionista perdut.*
furgar	Remenar o buscar entre coses, o investigar en assumptes dels altres.	No m'agrada que ningú vingui a furgar* als meus calaixos.*
tafanejar	Mirar o voler saber coses dels altres per curiositat.	La veïna sempre està tafanejant* per la finestra.*
xafardejar	Parlar de la vida dels altres i escampar-ne comentaris.	A l'hora del cafè, a alguns els agrada xafardejar* sobre els companys.*
maleir	Desitjar mal a algú o alguna cosa, o queixar-se'n amb ràbia.	Va maleir* la pluja que li havia espatllat l'excursió.*
renegar	Queixar-se amb mal humor, dient paraules de ràbia.	El meu oncle sempre està renegant* del trànsit.*
rondinar	Queixar-se en veu baixa i amb mal humor.	Va fer els deures sense parar de rondinar.
remugar	Queixar-se fent un murmuri, sense parlar clarament.	Es va posar a remugar* quan li vam dir que havia de rentar els plats.*
balbucejar	Parlar amb dificultat, de manera entretallada i poc clara.	Estava tan nerviós que només va poder balbucejar* unes paraules.*
tartamudejar	Parlar repetint síl·labes o amb interrupcions involuntàries.	Quan es posa nerviós, comença a tartamudejar.
esbravar-se	Treure a fora la ràbia o el malestar parlant o fent alguna activitat.	Després d'un mal dia, va sortir a córrer per esbravar-se.
desfogar-se	Alliberar emocions intenses, com la ràbia o la tensió.	Necessitava desfogar-se* i va trucar a la seva millor amiga.*
enrabiar-se	Enfadar-se molt, perdre la calma per la ràbia.	Si no li deixes la pilota, es pot enrabiar-se.
empipar-se	Enfadar-se o molestar-se per alguna cosa.	No et vull fer empipar, però has arribat tard.
emprenyar-se	En registre col·loquial, enfadar-se molt per alguna cosa.	No t'has d'emprenyar* per una tonteria com aquesta.*
enfurismar-se	Posar-se molt furiós, perdre els nervis per la ràbia.	Quan va veure el cotxe ratllat, es va enfurismar* de mala manera.*
exasperar	Fer perdre la paciència a algú, irritar-lo molt.	La lentitud de la connexió acaba per exasperar* qualsevol.*
esvalotar	Alterar la calma d'un grup i fer-lo cridar i moure's.	L'arribada del pallasso va esvalotar* els nens.*
avalotar	Provocar desordre i agitació en un lloc o en un grup.	Un grup de joves va avalotar* la plaça a la nit.*
atabalar	Atordir algú amb massa soroll, feina o informació.	Tantes preguntes alhora em van atabalar.
aclaparar	Deixar algú sense forces per l'excés de feina, de pena o d'emoció.	Tanta feina pendent la va aclaparar.
abassegar	Reunir o acaparar molt d'una cosa, sovint més del que cal.	Davant de la vaga, alguns clients van abassegar* tota l'aigua del súper.*
acaparar	Prendre per a si tot o gran part d'una cosa, sense deixar-ne als altres.	La nova actriu va acaparar* tota l'atenció dels fotògrafs.*
monopolitzar	Tenir el control exclusiu d'una cosa i impedir que altres hi participin.	No deixis que el teu germà vulgui monopolitzar* la conversa.*
acumular	Ajuntar moltes coses en un mateix lloc o al llarg del temps.	Amb els anys, va acumular* milers de llibres a casa.*
atresorar	Reunir i guardar coses de valor, o tenir moltes qualitats.	L'àvia va atresorar* records de tots els seus viatges.*
malbaratar	Gastar o fer servir una cosa de manera inútil o excessiva.	No podem malbaratar* l'aigua en època de sequera.*
balafiar	Gastar sense cap control els diners o els béns.	En pocs anys va balafiar* tota l'herència.*
dilapidar	Gastar de manera irresponsable un patrimoni o uns recursos.	El nou president va dilapidar* els estalvis del club.*
escatimar	Donar o fer servir una cosa en la quantitat mínima possible.	Els organitzadors no van escatimar* esforços perquè tot sortís bé.*
regatejar	Discutir el preu d'una cosa per obtenir-la més barata.	Al mercat d'artesania és habitual regatejar* abans de comprar.*
prosperar	Millorar econòmicament o tenir èxit en una activitat.	Amb el turisme, el poble va començar a prosperar.
florir	Desenvolupar-se i assolir el moment de màxima esplendor.	Durant el Renaixement, les arts van florir* a Florència.*
revifar	Tornar a donar força o vida a una cosa que s'apagava.	La nova biblioteca ha fet revifar* la vida cultural del barri.*
ressorgir	Tornar a aparèixer o a tenir força després d'un temps de decadència.	Després de l'incendi, el bosc va ressorgir* amb força.*
reactivar	Tornar a posar en marxa una activitat que estava aturada.	El govern vol reactivar* l'economia amb noves inversions.*
reflotar	Salvar una empresa en crisi perquè torni a funcionar.	Els nous socis van reflotar* la fàbrica que estava a punt de tancar.*
sanejar	Arreglar la situació econòmica d'una entitat, o netejar un lloc d'elements perjudicials.	El nou equip directiu va aconseguir sanejar* els comptes del club.*
depurar	Netejar una cosa de les impureses o de tot allò que sobra.	Aquesta planta serveix per depurar* les aigües residuals.*
purgar	Eliminar d'un lloc allò que es considera perjudicial o que sobra.	L'antivirus va purgar* tots els arxius infectats.*
desestimar	Rebutjar una petició, una proposta o una prova.	El jutge va desestimar* el recurs per falta de fonament.*
desatendre	No dedicar a algú o alguna cosa l'atenció que necessita.	Per culpa de la feina, no pot desatendre* la seva família.*
negligir	Deixar de fer el que cal per descuit o manca d'interès.	No podem negligir* el manteniment de l'edifici.*
descurar	No tenir la cura necessària d'una cosa o d'una persona.	Amb tanta feina, ha començat a descurar* la seva salut.*
desistir	Deixar de fer una cosa que s'havia començat o que es volia fer.	Després de tres intents, va desistir* de pujar al cim.*
abdicar	Renunciar un rei o una reina a la corona, o renunciar a un dret.	El monarca va abdicar* a favor del seu fill.*
guanyar terreny	Avançar o fer-se més present a poc a poc.	La bicicleta va guanyar terreny* com a mitjà de transport a la ciutat.*
perdre pistonada	Anar quedant sense força, importància o capacitat amb el temps.	Aquella marca de roba ha anat perdent pistonada* entre els joves.*
perdre el nord	Desorientar-se i no saber què fer o quin objectiu seguir.	Amb tant d'èxit, el cantant va perdre el nord.
perdre els estreps	Deixar de controlar-se i enfadar-se de manera molt violenta.	Quan el van insultar, va perdre els estreps* i va començar a cridar.*
treure's de sobre	Alliberar-se d'una cosa o d'una persona que molesta.	Va fer els deures de pressa per treure's de sobre* la feina.*
treure de polleguera	Fer perdre la paciència a algú.	Aquest soroll constant em pot treure de polleguera.
fer-se el longuis	Fer veure que no s'entén o que no se sap una cosa.	Quan li demanem que pagui, sempre es fa el longuis.
fer el ronso	Fer les coses amb mandra o retardar-les sense ganes.	No facis el ronso* i vine a parar taula.*
fer-se pregar	Fer esperar o fer insistir abans d'acceptar una cosa que es vol.	La Júlia sempre es fa pregar* quan li demanem que canti.*
anar de bòlit	Estar molt atrafegat, sense temps per a res.	Aquesta setmana vaig de bòlit* amb els exàmens.*
estar fins al capdamunt	Sentir-se molt cansat o fart d'alguna cosa o d'algú.	Estic fins al capdamunt* de tanta pluja.*
no tenir pèls a la llengua	Dir les coses de manera molt directa, sense por.	L'àvia no té pèls a la llengua* i diu sempre el que pensa.*
tenir mà esquerra	Saber tractar les persones i les situacions difícils amb habilitat i tacte.	Per ser mediador, cal tenir mà esquerra* amb la gent.*
tocar de peus a terra	Ser realista i no deixar-se portar per somnis o il·lusions.	Està molt il·lusionat, però ha de tocar de peus a terra.
posar-se les piles	Començar a treballar o a esforçar-se de debò.	Si vols aprovar, t'hauràs de posar les piles.
posar el crit al cel	Queixar-se o protestar molt fort per alguna cosa.	Els veïns van posar el crit al cel* quan van saber que tancarien l'ambulatori.*
posar de manifest	Fer evident o mostrar clarament una cosa.	L'estudi va posar de manifest* la necessitat de més metges al poble.*
posar en evidència	Mostrar clarament un fet, o deixar algú en mal lloc davant dels altres.	L'informe va posar en evidència* els errors de la gestió.*
treure a la llum	Fer conèixer públicament una cosa que estava amagada.	La investigació va treure a la llum* un frau milionari.*
donar per fet	Considerar segura una cosa sense haver-la comprovat.	No ho donis tot per fet: encara poden canviar d'opinió.
donar per descomptat	Considerar una cosa tan segura que no cal ni dir-la.	Vam donar per descomptat* que ell vindria a la festa, però no va venir.*
inherent	Que forma part de manera natural i inseparable d'una cosa.	El risc és inherent* a qualsevol negoci.*
intrínsec	Que pertany a la naturalesa pròpia d'una cosa i no depèn de res de fora.	La bellesa intrínseca* d'aquest poema és indiscutible.*
extrínsec	Que ve de fora i no forma part de la naturalesa d'una cosa.	La motivació extrínseca, com els premis, no sempre funciona.
subjacent	Que està amagat a sota d'una cosa i n'és la causa.	El problema subjacent* és la falta de comunicació.*
implícit	Que no es diu clarament però s'entén o es dedueix.	En les seves paraules hi havia una crítica implícita.
explícit	Que es diu o es mostra de manera clara i directa.	Les instruccions són explícites: no es pot entrar amb gossos.
tàcit	Que no s'expressa amb paraules però s'entén o s'accepta.	Entre els dos hi havia un acord tàcit* de no parlar-ne.*
latent	Que existeix però encara no es manifesta.	Hi havia un conflicte latent* entre els veïns.*
incipient	Que acaba de començar i encara és poc desenvolupat.	Té una calvície incipient* que l'amoïna una mica.*
emergent	Que comença a destacar o a tenir importància.	Al festival hi actuen grups emergents* de la ciutat.*
vigent	Que té validesa o és en vigor en un moment determinat.	La llei vigent* prohibeix fumar en aquests espais.*
caduc	Que ja no té validesa o que ha quedat antiquat.	Aquestes idees són caduques* i ja no convencen ningú.*
anacrònic	Que no correspon a l'època en què es troba.	Escriure cartes a mà sembla un costum anacrònic.
tant sí com no	Indica que una cosa es farà de totes maneres, passi el que passi.	Demà tant sí com no* hem d'acabar la feina.*
tant se val	Indica que una cosa no té importància o que totes les opcions són iguals.	Per mi, tant se val* si sopem a casa o a fora.*
ni més ni menys	Indica que una quantitat o una cosa és exactament aquella, i sovint sorprèn.	Ens va visitar ni més ni menys* que l'alcaldessa.*
si més no	Indica el mínim que es pot dir o esperar: almenys.	Podries avisar, si més no, quan arribis tard.
ni que sigui	Indica el mínim que es demana o s'accepta.	Menja alguna cosa, ni que sigui* una fruita.*
així com així	Indica que una cosa es fa a la lleugera, sense pensar-hi gaire.	No es pot canviar de feina així com així.
per bé que	Introdueix una dificultat que no impedeix el que es diu; equival a "encara que".	Va acabar la cursa, per bé que* tenia mal al genoll.*
fet i fet	Introdueix una conclusió després de considerar-ho tot.	No era tan difícil, fet i fet.
sens perjudici de	Indica que una cosa no impedeix ni anul·la una altra.	L'empresa pagarà la multa, sens perjudici de* altres sancions.*
pel cap baix	Indica el càlcul mínim: com a mínim.	A la manifestació hi havia, pel cap baix, mil persones.
pel cap alt	Indica el càlcul màxim: com a màxim.	El viatge durarà, pel cap alt, tres hores.
a tot estirar	Indica el límit màxim possible.	Arribarem a les deu, a tot estirar* a dos quarts d'onze.*
per força	Indica que una cosa ha de ser així necessàriament.	Si ha arribat tan aviat, per força* ha vingut en cotxe.*
de bones a primeres	Indica que una cosa passa de cop, sense preparació, o d'entrada.	No el vaig reconèixer de bones a primeres, amb aquella barba tan llarga.
d'antuvi	Indica que una cosa passa d'entrada, al principi.	La idea, d'antuvi, semblava bona.
tard o d'hora	Indica que una cosa passarà segur, encara que no se sap quan.	La veritat se sap tard o d'hora.
més aviat	Introdueix una precisió o una correcció: millor dit.	No està enfadat; està més aviat* cansat.*
ben bé	Indica exactitud o intensifica el que es diu.	No sé ben bé* on viu, però és a prop d'aquí.*
de bon tros	Indica una gran diferència: amb molt.	Aquest pastís és, de bon tros, el millor que he tastat mai.
ni de lluny	Reforça una negació: gens, en absolut.	El segon llibre no és ni de lluny* tan bo com el primer.*
ni per casualitat	Reforça una negació: de cap manera, ni tan sols per atzar.	No encerta ni per casualitat* les preguntes de geografia.*
al marge de	Indica que una cosa queda fora o independent d'una altra.	També fa de voluntari al casal, al marge de* la feina.*
amb escreix	Indica que s'ha superat una quantitat o una expectativa.	Ha complert amb escreix* tots els objectius d'aquest any.*
a dures penes	Indica que una cosa es fa amb molta dificultat o gairebé no es fa.	Amb tanta boira, a dures penes* vèiem la carretera.*
emfasitzar	Donar més força o importància a una idea quan parles.	La directora va emfasitzar* que la seguretat és el més important.*
precisar	Dir una cosa de manera molt exacta.	El testimoni no va saber precisar* a quina hora va passar.*
argüir	Donar raons per defensar una idea o una postura.	Va argüir* que no tenia temps per no venir a la reunió.*
la necessitat	Allò que és imprescindible; també, falta de les coses bàsiques.	L'aigua potable és una necessitat* bàsica de tota la població.*
el fàstic	Sensació desagradable de rebuig davant d'una cosa repugnant.	L'olor de peix podrit li feia fàstic.
enterrar	Posar una cosa o un difunt en un clot i cobrir-lo.	El gos va enterrar* l'os al jardí.*
el pou	Forat fet a terra per treure aigua del subsòl.	Treien l'aigua del pou* amb una galleda i una corriola.*
la tragèdia	Obra de teatre de tema greu que acaba de manera desgraciada; també, fet molt trist.	Romeu i Julieta és una tragèdia* de Shakespeare.*
etern	Que no té principi ni fi; que dura sempre.	Es van prometre una amistat eterna.
la ximpleria	Cosa dita o feta sense seny i de poca importància.	Vam discutir per una ximpleria* i ara ens en riem.*

Deu paraules al dia: set de noves i tres de repàs. Les que falles tornen més sovint. Quan encertes tot el nivell, passes al següent.

Aprèn aquestes paraules gratis, deu al dia